ACORD SOBRE FINANÇAMENT O ESTRATÈGIES PER SOBREVIURE

Després de molt estira i arronsa sobre si posar xifres o no posar-les ja tenim una proposta catalana conjunta sobre el finançament. Amb tanta negociació de darrera hora una ni gosava parlar del tema, perquè arriba un punt que penses que tot el que un dia pots escriure l’has d’esborrar l’endemà. Al final sembla que han aconseguit posar-se d’acord. Veurem que passa a Madrid. Crec sincerament que la postura de CIU ha estat encertada, però cal reconèixer que tenia un paper difícil. És sensat que en temes importants pel país hi hagi una certa capacitat d’entesa, i celebro l’acord. Considero que el paper que ha jugat CIU és fonamental, més si tenim en compte que altres a l’oposició no haurien fet el mateix. D’això no en tinc cap dubte, i qualsevol dubte que pogués tenir s’esvaeix quan després escolto i llegeixo segons quines valoracions. Bé, el temps dirà que passa, però vull expressar la meva sorpresa per alguns articles llegits a la premsa aquest cap de setmana en relació a l’acord de finançament. Em sorprèn i molt tot el que fa referència a la valoració que el PSC ha fet sobre l’acord. Des del PSC es considera que el debat de Política General i l’acord de finançament consoliden al President actual, i que els obre bones perspectives de futur a un tripartit molt saludable. De fet només els preocupa de tot plegat la salud del tripartit. Això fa temps que ja ho sabem, no?. Ara diuen que ho tenen més clar. Ja es veurà. Quan s’ha d’anar dient constantment que tot va bé, vol dir que massa bé no va, oi?. Però, el que realment em produeix sorpresa i decepció és que totes les valoracions llegides per una servidora són en la mateixa clau partidista i d’estratègia electoral. Ni un comentari sobre la importància que té pel país. Després aquests senyors són els que et volen donar lliçons i acusen als altres de tactismes.  A mi m’agrada pensar que el nou finançament és clau per Catalunya i, sobretot, per fer front a la crisi. Ara constato que mentre uns pensem en l’interés del país, altres pensen en la seva supervivència.

Quant a neuserra

Sóc una dona catalana de Malgrat. Tinc dos fills i m’agrada treballar pel seu futur. M’estimo el meu poble i m’encanta exercir de malgratenca. M’interessa la política, i crec que des de l’Ajuntament puc servir al meu poble i al meu país, Catalunya. De professió sóc advocada. Em considero una nacionalista convençuda i crec que els pobles tenen dret a decidir. Penso que el progrés de les persones i dels pobles van units. A casa m’han ensenyat a treballar, però també a saber gaudir de la vida amb la gent que més estimo. M’agrada molt escoltar, perquè sempre aprens coses. Tot i així, aquest bloc em permet parlar amb tu i exposar-te idees, pensaments i sentiments. A vegades, també critico el que no m’agrada. De fet, vaig obrir el bloc per conèixer-nos millor. Endavant.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.