LES ARE: UNA HIPOTECA A UN PREU MASSA ALT

Tinc a les mans un exemplar del butlleti “Habitatge i futur” de l’Associació de Promotors de Barcelona (març 2008). El titular és esplèndid. Amb grans lletres i ben destacat diu: “CON LA IMPLANTACIÓN DE NUEVAS ÁREAS RESIDENCIALES ESTRATÉGICAS MAS SUELO RESIDENCIAL”. Giro el full i apareix un altre titular que clarifica el tema: “100 NUEVAS URBANIZACIONES PARA CONSTRUIR 90.157 VIVIENDAS”. Dit això, què és un ARE? Les àrees residencials estratègiques (ARE) són un instrument urbanístic que el Govern de la Generalitat ha creat amb l’objectiu de generar més sòl per poder-lo destinar a construir més habitatge assequible. Apareix una segona qüestió: Com s’instrumentalitzen les ARE? El Decret Llei 1/2007 de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística defineix les ARE com actuacions urbanístiques d’interès supramunicipal promogudes per la Generalitat. La finalitat, diuen, és resoldre dèficits de sòl residencial per tal de poder generar habitatge digne i adequat. Llavors, apareix el primer dubte ja que per primera vegada el planejament s’imposa a la voluntat municipal. Es tracta d’una clara deformació del planejament local que substreu al Ple de l’Ajuntament la potestat en l’ordenació del propi territori que fins ara ha tingut. Això em sembla greu. D’un sol cop també s’elimina el procés de participació ciutadana que la llei d’urbanisme va introduïr. En fi, una barbaritat. Una clara passa enrera després de tota la xerrameca que hem hagut d’escoltar sobre la participació ciutadana per part dels actuals governants, oi?. Ho sento, però les coses van així. Està clar que el dimensionament del creixement residencial deixa d’obeir a l’interès o a la necessitat local com fins ara, per passar a ser subsidiari d’un àmbit territorial més gran. Aquí ja hem perdut la partida, amics, perquè a més aquest àmbit ves a saber quin és, pot tractar-se de qualsevol: comarca, conjunt de municipis o el que convingui als que manen. El model de densitat fins un mínim de 50 hab/Ha comporta un model residencial conformat en exclusiva per habitatges plurifamiliars amb alçades promig de PB+3. L’altra gran fal·làcia és que només es parla del 50% d’habitatge protegit de l’ARE, però ningú diu que aquests habitatges poden ser assignats a qualsevol persona del municipi o de fora, atès que les necessitats d’habitatge es defineixen per criteris supramunicipals. Aquest fet, si l’Ajuntament no s’implica a fons pot trencar definitivament el nostre model de cohesió social. Des de fora ens diran qui viu i qui no viu als nous habitatges. També callen que l’altre 50% és habitatge lliure a preu de mercat. Això sí, el de sempre, majors guanys patrimonials pel municipi. És el caramel que ofereixen perquè piquis. Per comptes del 10% d’aprofitament mig que el municipi obtindria en qualsevol altra actuació urbanística, aquí sembla ser que et donen el 15%. Les coses clares. Després d’aquests quatre apunts ve la meva pregunta: Això és necessari per un municipi com Malgrat que fa poc va fer tot un procés ben complexa de revisió del planejament redactant un POUM? No. És necessari per un poble on diferents sensibilitats polítiques van fer l’esforç d’aplegar voluntats per obtenir un consens sobre el creixement que voliem pel nostre poble? Evidentment, no. És un engany, una burla a la participació de molta gent que amb bona fe vam dedicar temps i treball per definir el model de poble. Cal tenir molt present que els POUM o els antics plans generals o les normes  subsidiàries de delimitació constitueixen l’expressió del model urbanístic que ha volgut definir lliure i democràticament cada municipi i a través del procés de participació ciutadana que ara les ARE es carreguen. Estem davant una intromissió en el model de poble, la vulneració del principi d’autonomia local. No sé que més us puc dir sobre les ARE. Jo també vull habitatge assequible, però de forma planificada i en sòl públic a poder ser. Si tenir habitatge públic comporta fer més habitatge lliure a preu de mercat el preu és massa alt. Mentre el parc d’habitatge de lloguer està com està, i les mesures que ha fet el govern només serveixen per fer més cars els lloguers. Temps al temps. Si ja tenim un dèficit d’equipaments que algú m’expliqui com podran compensar-nos.

Tweet