És diumenge i ens hem despertat amb un cel de tonalitats grises i els carrers mullats. Diumenge de pluja i de tardor. Aquest dies de pluja –que m’encanten- em posen una mica melangiosa. No hi puc fer més. També fa una setmana que arrossego una migranya intermitent que m’ha deixat un pèl fora de joc. Divendres al matí no vaig poder ni anar a la feina. A mitja tarda em va passar una mica, però em va costar de complir amb els compromisos que tenia. Això de la migranya només ho pot entendre qui ho pateix, però és bastant empipador.
El dia de Tots Sants l’he aprofitat per descansar i devorar llibres, però no he tingut ni ganes d’escriure res al bloc. També hem celebrat a casa la Castanyada. Això ja és part del ritual familiar, i la veritat, veien les colles de nens i nenes que divendres anaven disfressats pels carrers de Malgrat, ja cal que conservem la tradició a la nostra llar.
Comprenc que és difícil evitar que la mainada quedi enlluernada per una festa com Halloween. Sembla inevitable que la tradicional Castanyada es vegi avui envaïda per les imatges atractives i els colors d’aquest Halloween importat. Reconec que les carbasses amb rostres estranys, la llum d’espelmes, les bruixes, els fantasmes, la por, i les disfresses terrorífiques tenen un punt molt atractiu, però nosaltres ja tenim el carnestoltes. No ens podem oblidar de celebrar la festa de Tot Sants amb les nostres modestes castanyes, els humils moniatos, el vi dolç, i els panellets.
Les nostres tradicions sempre acaben en segòn terme i amb clara desavantatge, perquè els mitjans de comunicació i el cinema estenen pel món el Halloween, mentre que no és gens habitual trobar la Castanyada a cap pelicul·la. No la busqueu a la recentment estrenada d’Allen. També ahir vaig llegir també que en una escola catalana la celebració és des de fa uns anys elaborar tot el ritual mexicà dels morts, amb papers de colors, altar, espelmes, i no sé quantes coses. Ho justifiquen dient que molts alumnes són d’altres nacionalitats i així els nens conèixen tradicions del món. Això és molt maco, però no seria millor conèixer les costums d’on vius abans de res?
Bon profit!
Hola Neus:
Desitjo que et trobis bé.
Edmón.