«EM DIC CONXITA CAMPOY, EXERCEIXO D’ALCALDESSA»

Acabo de sopar i dono un cop d’ull a la premsa. Ensopego amb l’escrit d’opinió de l’alcaldessa que avui publica EL PUNT. L’encapçalament ja és una mostra de l’estil autoritari i arrogant de l’autora: “Em dic Conxita Campoy, exerceixo d’alcaldessa….”.

L’escrit va dirigit al Molt Honorable president del Parlament i a la primera impressió sembla que el vol defensar de l’afer de l’Audi 8 i el reposapeus, però no us enganyeu. La Sra. Campoy el que vol és defensar el seu “hortet”, els seus viatges, els seus rampells, els seus dinars i els seus sopars. En definitiva, el que defensa és fer el que vulgui sense haver de donar explicacions a ningú. Ho dic perquè la seva argumentació no és gens creïble.

És artificiosa. En un punt de la carta fins i tot s’arriba a comparar amb l’Aznar. Ah!, què perilloses són algunes companyies, i com ens traiciona a vegades el subconscient, oi?. La Campoy ens recorda que “el Sr. Aznar va ser salvat de l’atemptat gràcies a que duia cotxe blindat”. “Jo no”, diu la Campoy. “Jo vaig a peu i el meu cotxe no és blindat”. No és prou sincera. A peu anem alguns, ella menys.

La resta de la carta al Molt Honorable és un aprofitar l’avinentesa per abocar altra vegada la seva ràbia i frustració per l’afer de la riera. Ja sabem com les gasta i quin concepte té de la democràcia. Sort que no exerceix de jutgessa!. Ara ja no es vol limitar a treure la paraula als malgratencs que no pensem com ella. Ara va més enllà i vol treure la paraula als catalans. Com sempre, es tracta de que callem si les opinions no li convenen. Ella és la principal protagonista d’aquest model paternalista de govern que tenim a Malgrat, un estil i una manera de fer que vol acabar amb  la imaginació, la iniciativa, el sentit crític, i qualsevol opinió diferent a la seva. Un estil de govern que dona premi a l’obedient i castiga al que qüestiona. Un estil que sobreviu atacant l’autoestima de qui gosa pensar diferent o plantejar alternatives de govern. Un estil de govern que ens ha acabat perjudicant com a poble. Tot val per mantenir el poder.

Però els darrers actes són simptomàtics. Són actes propis de final d’etapa. Són actes decadents. De la censura a l’atac. Sense mesura, sense frenada. Pendent avall. Sempre carregant contra els polítics d’ERC, sempre dient que són irresponsables, però ara defensant un "reposapeus". Com s’ha de veure.

Les declaracions de la Sra. Campoy comencen a ser preocupants. No només per la seva actitud favorable a qualsevol dispendi, sinó perquè posa en evidència la seva ignorància sobre el que significa democràcia i, sobretot, mostra un evident menyspreu per les seves formes. Tracta a la gent “d’aborregada”, demana que no opinin, parla de directors generals “xivatos”, li molesta "una oficina antifrau", i més coses que us estalvio. També demana al Molt Honorable que ja està bé de finançament i Estatut, que tot està difícil. Magistral!. 

La Campoy que és molt viatjada diu que aquest debat no es produiria a Europa.  Aquí s’equivoca. Hi ha ministres d’altres llocs d’Europa que per menys han dimitit. Però on s’equivoca de ple és al final de l’escrit quan afirma “algú ha de dir que sense aquesta classe política la democràcia no existiría. Ni el poble sobirà l’escolliria”. No senyora. És sense el "poble sobirà" que la democràcia no existiría, ni aquesta classe política tampoc. Aquest poble al que precisament vostè demana que no parli, que no opini, que no participi. 

Tweet