DES DE LA CÀMERA DEL PLE

Sóc conscient que vaig una mica tard aquest mes, perquè el ple va ser dijous passat, però ja se sap….el dia a dia. M’excuso.  

Per cert, un ple que va començar bastant buit, i amb una ordre del dia de catorze punts que no està malament. A mi els plens m’agraden llargs. Ho sento. No he trobat encara cap normativa que digui que han de ser curts necessàriament. Mentre hi hagi coses a dir, s’han de poder dir. El que tingui pressa que deixi el sopar fet.

 Com sempre, es va aprovar l’acta del ple anterior, però aquest cop amb una esmena del nostre grup.

A continuació, modificació pressupostària. El punt s’aprofita per posar damunt la taula un tema que, curiosament, vaig treure jo mateixa al ple anterior en ple debat amb el regidor financer. El de la rebaixa de l’IPC per afavorir la butxaca del ciutadà. Des del govern silenci. Bé, silenci del tot, no. El Sr. regidor financer ens va fer una de les seves notables intervencions. Suposo que a casa li diuen que ho fa bé. Només així s’entén la seva vocació a prendre la paraula cada vegada per discutir del “sexe dels àngels” i no aclarir res.

  Després, aprovació inicial del plec de clàusules administratives generals de contractació de l’Ajuntament de Malgrat. Unanimitat. 

Nomenament dels representants a la comissió redactora del reglament de la carrera administrativa. Unanimitat, i això que encara em pregunto, perquè coi donem suport a uns representants que mai ens expliquen res. 

Ratificació de l’adjudicació definitiva de l’assistència tècnica per la redacció del projecte executiu, direcció i execució d’obres de l’ascensor inclinat del Castell. Abstenció de CIU. Ja sabeu el que pensem de la manca de transparència del procés de la llei de barris.

Aprovació definitiva del Pla especial del Camp de futbol Municipal. Unanimitat. 

Aprovació inicial de la modificació de “l’Ordenança de tramitació d’expedients urbanístics”. Vot afirmatiu. Es tracta d’introduir en l’actual redacció de l’ordenança unes esmenes per tal d’adaptar els terminis per inici i acabament d’obres amparades en llicències. Nosaltres hem rebut la proposta positivament i li hem donat suport. S’ha de facilitar a la gent les coses quan hi ha dificultats al context, i flexibilitzar els terminis pot ajudar.  

Fins aquí poca discrepància o discusió. Tot ha anat com una seda, però ara encetem l’apartat delicat de les mocions. Venen curves.[@more@]

 

8è.- Moció d’Erc per la internacionalització del dret a decidir. Nosaltres hi donem suport per vàries raons: és una iniciativa que neix de la societat civil, de persones i entitats i això s’ha de recolzar. És una iniciativa que sempre parla de procés democràtic i pacífic. De posar a l’agenda política una aspiració. Això s’ha de recolzar. És una iniciativa que aposta pel diàleg, per informar, per adherir-se de forma voluntària. Això es pot recolzar. Però el PSC-PP no pensen igual. En realitat pensen el mateix. “Com que creuen en el dret a decidir decideixen dir no”, ens diuen. Cap altre argument. La pregunta que et ronda pel cap és: llavors, quin projecte de país en comú defensa el tripartit a Catalunya?. Està clar que el PSC apunta en una clara direcció.

 9è. Moció de CIU per instar al govern a celebrar una consulta popular sobre l’ARE al municipi. Els que defensem allò que creiem som tossuts. Agraeixo el suport d’ERC i d’ICV, tot i que em resulta cada cop més difícil entendre el seu posicionament exacte. Penso que en aquest tema s’han volgut desmarcar per una qüestió estrictament política, però en el fons els arguments que estàn oferint resulten a voltes d’allò més contradictoris. No és defensable que acceptis que des de fora t’imposin el model de poble. Ara és l’ARE, i demà què?. En fi, tot el meu respecte. 7 a favor i 9 en contra. 

10è. Moció d’ERC per ubicar la seu d’una Escola Oficial d’Idiomes a Malgrat. El debat us l’estalvio. Llençar pilotes fora del govern i prou. Pobresa absoluta d’arguments. Mires curtes i estretes. Què més puc dir?. La regidora Aubanell penosa amb el seu “seria molt fàcil dir que si i fer titulars”. Vaja una resposta. Aquestes frases s’han de recollir i fer un calendari a finals d’anys. No tenen preu. Amb la que està caient al país, i ella es preocupa per no sortir a un titular demanant una escola oficial d’idiomes.  A nosaltres ens va semblar que la proposta era intel.ligent, i quan una proposta és interesant tant li fa de qui vingui. S’ha de dir que si i sumar esforços per fer-la realitat. Mira si era absurd l’argument del govern que la pròpia regidora va dubtar per un instant:  “proposin la proposta d’una altra manera” va arribar a dir. Pobre!. Li toca fer cada paper. I la Carme no és mala persona, no. Jo me l’aprecio de veritat. 7 si, 8 no. Ai el 8 i el ditet de la Vega. El PP hauria d’explicar a vegades perquè vota no a coses com aquesta. El Rajoy no n’ha dit res. Es tracta d’Escoles Oficials d’Idiomes. S’estudia anglès, francés, etc. No és una galeoescola ni res per l’estil. Això també els fa por? Què?. Tampoc podem aprendre anglès?. Mare de Déu!.

11è.Moció conjunta de tots els grups per defensar la cultura popular i tradicional catalana amb l’ús de materials pirotècnics. Dona gust votar tots que si. Per informar us diré que la Comissió Europea va aprovar la Directiva 2007/23/CE que regula la fabricació i comercialització d’articles piroctècnics dins l’UE i que persegueix l’harmonització de la norma als diferents Estats membres. Aquest Directiva estableix una edat mínima per ala venda d’articles prirotècnics i una distància de seguretat que varien en funció de la categoria del producte. La Directiva ha de ser transposada pels Estats membres abans del 4 de gener de 2010. 

12è.Moció d’ICV-EUA "La crisi té rostre de dona". S’aprova per unanimitat.

 Per urgència entra la Moció de CIU contra el desdoblament de la via del tren. La nostra proposta és que s’aprovi la urgència i quedi sobre la taula. Convidem als grups a parlar-ne i posicionar-se. La sorpresa és que ERC tampoc vota la urgència. Una postura que sobta, però que cal anotar. 

A l’apartat de preguntes formulem les següents: 1.- Demanem al govern ens expliquin en que consisteixen les obres d’ampliació al local de la plaça Camp de la Figuera, amb un pressupost de 70.520,19 euros. Al.lucinant!. Mentre unes entitats malgratenques s’han d’estrenyer el cinturó i els redueixen les subvencions, l’Ajuntament proposa gastar-se més de 70.000 euros en fer un porxo i un lavabo d’ús exclussiu de 4 veïns que juguen a petanca. Com a detall anoto que la pregunta la formulo a la regidora mediambiental i urbanística, però ràpidament -com sempre- contesta l’alcaldessa. No hi ha confiança. Proposo que es faci un conveni per aclarir aquesta mena de cessions d’ús d’espais municipals. Un mínim de transparència no fa mal. La resposta és una rialla i, la veritat, no sé que vol dir.

Pregunto pels plafons d’expressió ciutadana. Demanem que es tingui un període de flexibilitat, perquè no és fàcil adaptar a la gent als nous espais. Obvio la resposta per desconsiderada.  

Pregunto per les fantàstiques enganxines "Publicitat? No gràcies". Tinguen en compte que el ple anterior va aprovar insertar anuncis al butlletí municipal de pagament entenem que això s’ha de considerar publicitat, no?. De fet, el mateix butlletí és una absoluta publicitat del govern i no s’hauria de repartir allà on et diuen que no volen publicitat. En el fons, és una campanya d’aquelles de pur aparadorisme. Serà que no hi ha residus a reduir. A sobre deixem sense feina a gent que no té altra cosa per subsistir ara mateix que repartir publicitat. A vegades som ben contradictoris tots plegats.

Quant a neuserra

Sóc una dona catalana de Malgrat. Tinc dos fills i m’agrada treballar pel seu futur. M’estimo el meu poble i m’encanta exercir de malgratenca. M’interessa la política, i crec que des de l’Ajuntament puc servir al meu poble i al meu país, Catalunya. De professió sóc advocada. Em considero una nacionalista convençuda i crec que els pobles tenen dret a decidir. Penso que el progrés de les persones i dels pobles van units. A casa m’han ensenyat a treballar, però també a saber gaudir de la vida amb la gent que més estimo. M’agrada molt escoltar, perquè sempre aprens coses. Tot i així, aquest bloc em permet parlar amb tu i exposar-te idees, pensaments i sentiments. A vegades, també critico el que no m’agrada. De fet, vaig obrir el bloc per conèixer-nos millor. Endavant.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a DES DE LA CÀMERA DEL PLE

  1. Miquel diu:

    A vegades em sap greu i tot, realment ha de ser frustrant trobar-se amb situacions com la de l’Escola d’Idiomes o l’ARE.
    Ànim.

  2. Miquel diu:

    Deu ser allò del caciquisme local que de tant en tant parlen els que en saben. I una certa dosi s’incompetència política, és clar. Total, un nyap.

Els comentaris estan tancats.