És certament decebedor llegir, sentir, comprovar com aquest govern malgratenc en plena crisi prioritza una obra de 70.000 euros en una plaça inaugurada fa quatre dies.
La polèmica s’ha produït arran de la pregunta que el G.M. de CIU va formular al darrer ple a la regidora d’urbanisme. De fet, ens va sorprendre trobar entre els assumptes de junta de govern d’aquell mateix dia l’aprovació d’una memòria valorada per a l’ampliació del local de la Plaça del Camp de la Figuera, coneguda com Plaça de la Petanca, i que han redactat els serveis tècnics municipals, amb un pressupost de contrata de 70.520,19 euros, amb IVA inclòs. La justificació del projecte és molt feble:
Ampliar el local existent de servei a la plaça.
Aconseguir un porxo de sopluig de servei a la plaça.
Creació d’una petita plaça dura en una cantonada.
Cal recordar que les obres d’aquesta plaça es van adjudicar l’any 2006 a una unió temporal d’empreses formada per Cespa, SA i Ferrovial Agroman, SA. L’adjudicació va ser un paquet que comprenia una zona verda a l’Avinguda Mediterrània, la plaça Fèlix Cardona, la Plaça del Camp de la Figuera, i les escales del carrer Onyar. L’import del paquet va ser de 421.630,23 euros. És a dir, una inversió considerable. [@more@]
La plaça en qüestió es va inaugurar a correcuita i en mig d’un gran cerimonial el diumenge 25 de febrer de 2007, perquè venia una consellera i s’havia de fer com fos un pica-pica amb foto. No estava ni acabada del tot la plaça. Coses de les eleccions, ja se sap. Després van continuar els treballs i es va acabar definitivament passada la campanya electoral. Aquest cop sense tanta foto ni tant rebombori.
Ara, el govern proposa fer un porxo i lavabos. El tema és, a petició de qui?, o per què?.
No consta cap petició a l’ajuntament per part de veïns o ciutadans que exposin la necessitat de fer millores a la plaça o ampliar les instal·lacions.
L’altra pregunta és, es tracta d’una prioritat?, és urgent?, per a qui?. És un compromís em diuen. Doncs mira, està bé complir compromisos, i també prioritzar les inversions municipals per combatre la crisi des de l’àmbit local, però refer una plaça que es va inaugurar ara tot just ha fet 2 anys és un escàndol. És gairebé insultant. Una autèntica frivolitat.
La crisi fa més necessari que mai les polítiques socials. No deixar de la mà a ningú que necessiti la solidaritat dels conciutadans. Als problemes malauradament massa habituals de la gent, ara hi hem de sumar el flagell de l’atur. Persones desocupades. Gent que no pot pagar el pis. És una situació que la vius cada dia al voltant i que hem de combatre amb tots els recursos disponibles. Per això s’ha de mostrar també certa austeritat. Racionalitat. No hi ha miracles, i menys en un context de baixada d’ingressos.
Penso que aquest Ajuntament necessita retrobar-se a sí mateix amb urgència. Necessita aconseguir traslladar rigor al ciutadà i no ho fa. Això s’ha convertit en un campi qui pugui. A la majoria d’entitats del poble se’ls està demanant austeritat, contenció, retallar els projectes i el pressupost. Per contra, es poden permetre gastar-se 70.000 euros en afegir una “ombreta” a una plaça per beure més a gust la "cerveseta" i fer uns lavabos d’accés restringit a la resta de ciutadans que costen 70.000 euros. Com al circ, “¡pasen y vean, señoras y señores!”.
El mínim que els podem exigir és fer les coses amb transparència i seriositat. No estaria de més redactar convenis que exposin amb claredat i neutralitat les condicions d’ús de determinats espais a determinades entitats. Quan dic neutrals vull dir "neutrals de veritat". Com en altres municipis. Convenis que exclouen expressament l’ús partidista i institucional de l’entitat, és a dir, que els regidors o alcaldes no assisteixen a les assemblees, per exemple, si no en són socis.
També fora convenient utilitzar criteris d’equitat quan parlem de recolzar entitats o clubs esportius de Malgrat. I consti que a mi la petanca em sembla un joc entranyable i socialment molt interessant. Però és que ara ja no ens limitem a donar suport econòmic als clubs "oficials". Ho estem fent també a les entitats que s’han creat als càmpings. Totes les coses han de tenir una mesura. No es pot demanar austeritat a uns, i fer bullir l’olla pels altres.
