D’oasi de reflexió podria definir la conferència “El sentit de la vida” de Francesc Torralba. Aquest conegut doctor en Filosofia i Teologia, va compartir ahir vespre a Malgrat algunes sàvies reflexions sobre el sentit de la vida. L’acte l’organitzava la parròquia i, la veritat, l’esforç d’anar-hi va valdre la pena.
La vida –va començar dient- és com un tren que va per la via, arriba a una andana, i per altaveu algú diu el teu nom i has de baixar, mentre el tren de la història segueix el trajecte, però tu ja no ets a la història. Mentre hi som, doncs, hem de donar sentit al ser-hi. L’ésser humà anhela una vida amb sentit. Vol ser-hi, però ser-hi amb sentit. Que hagi valgut la pena. Hi ha persones que quan interpreten que la vida no té sentit es plantegen seriosament el motiu de ser-hi.
Néixer –diu Torralba- és un dó. No cal cap mérit. Però ser-hi és un patir, no és de franc. Hi ha qui passa, i darrera d’ell queda la desolació i el silenci. El més important és com ha estat el teu temps. Com l’has viscut. Si has deixat marca. Mentre hi ha vida –diu- hi ha possibilitat de canviar el present i de construir el futur. El que no podrem és tornar enrera. No podem repetir l’ahir.
Els professors i educadors tenen una feina bàsica, fer prendre consciència a les noves generacions que ser-hi és efímer, que no es pot refer el passat. Això introdueix una certa angoixa, però també és la grandesa de la llibertat humana. Poder escollir. Poder equivocar-te fatalment, però equivocar-te tu. No ser una titella i que et moguin els fils.
El que dona sentit a la vida és donar el que un és. Allò que no és dona –diu Torralba- es perd definitivament. El camí de l’egocentrisme i l’amor propi et porta a mirar-te al mirall i preguntar si això té sentit. Hi ha qui passa de llarg. Hi ha qui no pot passar de llarg. Sàvies reflexions. Com dic, un oasi en aquesta nostra vida de vertigen diari. De tant en tant, es bó aturar-te i preguntar. Té sentit tot això?. Val la pena? Passo de llarg?
Possiblement un dels grans errors de la societat actual: dediquem massa temps a coses que no valen la pena, i ens oblidem de donar sentit a allò que verdaderament importa.