Els companys del Malgratsomgirona m’han preguntat per la possibilitat que Malgrat pugui pertànyer a la vegueria de Girona. El tema és complexe. Quan l’any passat es va celebrar el 20è aniversari del Consell Comarcal del Maresme vaig poder assistir a una interessant conferència sobre el tema del mapa territorial i la nova organització. Amb motiu d’aquesta xerrada i del debat que va produir em vaig cercar informació per arribar aviat a la conclusió que el més calent a l’aigüera.
El primer que vull destacar és que si sortim al carrer i preguntem a la gent que son les vegueries, ni idea. La majoria de catalans desconeixen del que parlem i, la veritat, els polítics tampoc s’esforcen massa a explicar-ho. El motiu de fons suposo que no és altre que els partits sempre acaben afrontant el tema amb càlculs electorals la mà.
Què és una vegueria?. Una vegueria (antigament vegueriu) és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer. Fou una institució del Principat de Catalunya, d’origen medieval, que durà des del segle XIII fins al segle XVIII, quan van ser substituïdes per corregiments arran del Decret de Nova Planta del 1716, i a la Catalunya del Nord fins al 1790 amb la Revolució Francesa.
És l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local. Això vol dir que farà dos funcions. D’una banda, de representació dels ciutadans d’aquell territori. De l’altra, d’autogovern. Les vegueries obren tot un nou procés de reorganització territorial a Catalunya, però obren també un conflicte tant jurídic com polític. Per tramitar la Llei d’Organització Territorial s’haurà d’escoltar als territoris i això serà complicat, perquè tothom se sent proper a una o altra part del territori català, i una delimitació territorial a la fi sempre acaba per ser una imposició. Sobre el conflicte jurídic no m’estendré, però toparem de nou amb la senyora Constitució Espanyola ja que únicament reconeix dos ens locals territorials: la província i el municipi, mentre que l’Estatut parla de municipis i vegueries. D’entrada, hem de concloure que la voluntat de l’Estatut sembla que és substituir províncies per vegueries de forma directe. El problema serà si la vegueria en qüestió no coincideix amb els límits de la província actual, que precisament és el que demanen els del “Malgratsomgirona”.
D’entrada cal dir que ara estem davant una oportunitat per fer canvis si de veritat pensem que tenim més llaços amb Girona, o que ens pot beneficiar formar part de la vegueria de Girona. Sempre demano que em diguin les avantatges. Per mi una avantatge clara és que podríem tenir més capacitat de decisió. Formar part de l’àrea metropolitana ens deixa en una clara inferioritat. El nostre pes demogràfic i electoral és petit. Incorporats a una vegueria de Girona és evident que podríem disposar de més recursos i apropar la gestió als ciutadans. Tindríem més força i més veu i deixaríem de ser un receptacle de decisions preses des dels despatxos de la metropoli com ha passat amb les ARES. També crec que permetria reforçar llaços culturals i identitaris que sens dubte incidirien en la cohesió social del municipi i en la seva qualitat de vida. Per tant, d’entrada no puc negar que és una opció defensable sempre que tingui el suport necessari per part de la ciutadania. En aquest sentit, cal dir que hi ha territoris que estan duent a terme una autèntica lluita per tenir vegueria pròpia. Han muntat Plataformes, han fet Manifestos i han recollit signatures.
Per tant, el primer que cal fer és explicar a la gent aquesta opció i sumar recolzament. Avui per avui, la proposta de la Generalitat no contempla aquesta possibilitat. De fet, tot apunta que passem a formar part de la regió I, és a dir, regió metropolitana de Barcelona. Per contra, l’Informe Roca (2001) si que contemplava que municipis de l’Alt Maresme a la nova comarca La Selva Marítima, vegueria de Girona (mapa foto). També en altres moments històrics l’Alt Maresme sembla que ha estat vinculat a una vegueria de Girona. Cal aprofundir en els vincles històrics. L’opció és defensable, però en aquest tema cal considerar el suport com dic de la gent i evitar confrontacions entre territoris.
Ara bé, més que la solució definitiva em preocupa que el debat polític serveixi per millorar la organització territorial i millorar els serveis. La nova organització ha de buscar optimitzar recursos i equilibrar els territoris. Reduir desigualtats. No pas projectar una gran metropoli en detriment del territori, i que tot acabi quedant en un superposar més estructures i més administració.
La veritat és que ha valgut la pensa la espera per aquest raonament tant humà i comprensible per qualsevol persona que estigui fora de la política. La veritat és que ens heu fet ganes de continuar amb la nostra lluitam, donat que estàvem una mica a punt de deixar la reinvindicació… però no volem fallar a tots els suports que hem rebut en sol un dia mitjançant el nostre correu electrònic. Neus ens dóna permís per penjar aquest escrit seu, aquest post sobre la vegueria de Girona al nostre blog? Gràcies i repetim que la espera a valgut la pena, gràcies!
Si l’administració catalana vertaderament s’està plantejant la modificiació de l’organització territorial nacional haurien de preocupar-se per informar la població d’una manera clara i objectiva. El que no pot ser és que es proposin canvis tan elementals i aquí ningú expliqui res, perquè el que es crea és, de nou, una situació de desconcert que només pot conduir al desinterés social. Si finalment, la proposta surt endavant i s’informa a la població del procés i dels seus avantatges, crec que s’hauria de convocar un plebiscit en que el poble hi digués la seva; però vivim a Espanya, i això de preguntar a la gent el que vol no ho tenen gaire per la mà…