Arribo al ple amb la ressaca d’una setmana horrible de feina. Tot just acabo d’entregar al jutjat un escrit d’aquests que et porten al límit de la resistència, i que m’ha tingut tot el pont treballant tancada al despatx. En fi, un tema complicat.
He dinat amb un sospir i marxo a l’Ajuntament per repassar els assumptes del ple. També vull donar un cop d’ull a la darrera proposta de l’escola de música que finalment entrarà per urgència. Em trobo amb en Pep i la Sandra i comencem a ordenar les carpetes dels expedients. Ho fem com un ritual. Mentre un separa assumptes i documents, l’altre completa les notes de la liquidació del pressupost del 2008. Comprovo que no ens deixem res i baixem a la sala de plens.
Hi ha molta gent, es veu que ha corregut la veu de ple mogudet, perquè han fet venir una bona representació de la guàrdia de fidels servidors de la maquinària “pepoista”. Alguns rostres els identifico ja com els de les “ocasions especials” De fet, l’ambient de la sala sembla de la Champions, però tothom està prou relaxat. Em dirigeixo, doncs, tranquilament al meu lloc. Carrego la motxila emocional de les millors sensacions i de sentiments positius per aguantar el que m’espera i comença el ple del mes de maig.
El Sr. Secretari pren la paraula per donar lectura als punts de l’ordre del dia.[@more@]
1er.-Aprovem l’acta anterior.
2n.- Aprovació del Compte General de la Corporació corresponent a l’exercici 2008. El Sr. Puignou llegeix l’informe que els serveis municipals li han preparat. Diu que com les xifres cansen les arrodonirà. Vaja, com a la banca. Ens parla de l’eficiència en la recaptació, del rigor de l’Ajuntament, de la responsabilitat dels ciutadans a l’hora de pagar impostos. Ens parla de la pressió fiscal per habitant que s’ha abaixat per passar dels 717 Euros/hab. a 674 Euros/hab. Parla de l’increment de despesa de personal d’un 13%, les raons són l’augment de personal, la puja del conveni, més costos pels plans d’ocupació. La despesa per habitant és de 1062 Euros. Ens diu que el Compte General és un expedient molt gran, que a dins hi ha la Memòria per àrees. Ens diu que l’indicador de qualitat del deute ha empitjorat, però que la lectura es pot fer de l’ampolla mig plena o mig buida. Ens diu que estem a un 32% d’execució d’inversió real, i que “un 32% vol dir un 32% i prou”. Una frase genial. En fi, avorreix a les pedres l’home.
Quan és el torn del G.M. de Convergència i Unió començo per recordar que no vam aprovar el pressupost del 2008 al no haver participat en el mateix, i que ara que tractem la liquidació els hauria de dir el mateix. Tot i això, vull resaltar el contingut pedagògic de la seva explicació i alguns aspectes positius del seu informe. És igual, el Sr. Puignou sempre ha de replicar tot el que dic, sigui el que sigui. Encara n o he dit dues paraules ja pren nota. És un impuls que no controla. Pel que fa al gruix de la liquidació pressupostària destaco que el resultat és positiu, però en comparació amb el 2007 resulta ser inferior. Sobre els ingressos ordinaris val a dir que són equivalents al 100% o fins i tot superiors, però no així els ingressos de capital que són del 50% del que estava pressupostat. També és significativa l’execució dels actius financers que és del 0,50 del previst. Continuem tenint un problema pel que fa a la despesa en inversions reals que no assoleix ni el 50%, estem al 32,1 (2007 31,2). A l’apartat de l’IBI destaca l’augment de peticions de bonificacions per famílies nombroses, una bonificació impulsada precisament per CIU el mandat anterior. També destaca l’evolució de l’endeutament que s’ha anat reduint els darrers anys. En quant a la segona font d’ingressos en ordre d’importància, és a dir, la participació en els tributs de l’Estat que suposa el 20% dels recursos ordinaris, en el 2008 ha tingut un creixement, però és fictici(en realitat ens paguen endarreriments), i tot apunta que en els propers exercicis baixarà considerablement, perquè la recaptació de l’Estat baixa. Les previsions eren pessimistes, però la realitat diu que encara serà pitjor el 2010. El Sr. Puignou contesta les intervencions de cada portaveu, però com aquí ja no té guió escrit, el nivell de la seva aportació baixa notablement. És el que passa quan li treus el full. De totes maneres, la valoració cal fer-la a final de mandat.. Per ara, anem recollint dades.
En el primer punt també destaco l’informe de l’àrea de Benestar Social, per tractar-se d’un indicador al nostre entendre del context actual. Les problemàtiques ateses ón relacionades amb l’habitatge -deuda de lloguer i hipoteca-, ingressos insuficients -pèrdua de feina i prestacions temporals-, i casos de violència de gènere. Total 409 expedients. L’informe destaca el volum de nous usuaris, amb una mitjana de persones ateses setmanal de 8,6, i destaca que el temps d’espera ha augmentat a més d’una setmana. Això em porta a plantejar una breu qüestió sobre els criteris seguits per prioritzar els casos al donar hores, però ningú em contesta. Bé, l’Anna Raja si que intenta fer-nos una explicació, però la Sra. Campoy es posa nerviosapel tema dels lloguers i les hipoteques i considera que fuguim d’estudi. Al final, els criteris no ens queden clars. El tema és la liquidació, diu. És clar, però si la Memòria s’acompanya d’un balanç de les coses que fa cada àrea en podem parlar. O només ho posen per omplir fulls? (continuarà)
生产线质量很好呀!