Punt 3er.- Modificació pressupostària, mitjançant concessió de crèdit extraordinari. De fet, el punt va lligat al 4rt.- Concertació d’una operació de crèdit, en la modalitat de préstec a llarg termini, amb la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona. Es tracta de la concessió de finançament a l’Ajuntament de Malgrat amb càrrec al Fondo Financiero del Estado para la Modernización de las Infraestructuras Turísticas (FOMIT), de la convocatòria 2008. L’objecte és l’execució de les actuacions incloses al projecte de construcció del Teatre Auditòri, i la urbanització de l’entorn. 5.907.944,00 Euros, IVA exclòs. [@more@]
És el teatre faraònic. De fet, si atrau el mateix nombre de gent que les obres dels faraons ens podem donar per satisfets. El Sr. Puignou comença la intervenció, gens encertada per cert. El primer que diu és que és un projecte del PSC. Això ja fa grinyolar la resta d’arguments, perquè si parlem d’un projecte de partit malament. En aquest punt no podem pas felicitar al regidor per la seva claredat expositiva. Barreja naps amb cols. Fa un poti-poti. Parla de crisi i del teatre com a remei (?). Un clàssic. Sempre hem defensat aquest projecte, però els arguments d’aquest home et porten fins i tot a dubtar.
En el nostre torn d’intervenció, aprofito per dir que la memòria lliurada per demanar el préstec és un recull de la tasca que es va dur a terme el mandat passat des de la regidoria de turisme. Precisament, la feina que va fer CIU, oi?. De fet, ja s’havia fet una petició anterior del FOMIT que no va arribar a bon port (perquè ens vam trobar a turisme el que vam trobar, oi?). Destaco que es fa referència a la nova imatge, al pla de dinamització, la nova web, la marca Turisme Familiar, el programa de marketing del Pla de dinamització, etc. El millor resum de la gestió de CIU a turisme. L’alcaldessa ho reconeix. Diu que sempre ha reconegut el treball fet (aquí podeu posar cara de sorpresa). Francament, després de l’episodi lamentable de l’anterior ple en forma de retrets a la meva gestió en particular, i només amb l’ànim evident d’evitar respondre les preguntes del nostre grup sobre turisme, sembla una broma de mal gust. però les realitat és tossuda, a les memòries de les peticions s’hi posa el que s’hi posa i queda escrit. El FOMIT s’ha demanat en base a la gestió feta en el mandat anterior i ningú ho pot negar. Quin pou de sorpreses i contradiccions, aquesta gent. Per això, ha arribat un punt que tot el que diuen ho posem a refredar. Són maniobres de distracció, i no convé que ningú ens distregui.
Nosaltres defensem el projecte del Teatre-Auditòri, perquè és ambiciós i de futur. Ho seguirem defensant des de l’oposició. Pensem que té un gran potencial com a referent cultural i element dinamitzador. Ara bé, sempre hem dit que s’ha d’acompanyar d’un pla de gestió elaborat amb rigor, perquè la gestió de l’equipament ha d’aconseguir la seva rendibilitat social, cultural i econòmica. Ja sabem com gestionen els manaires actuals. Tot el que toquen és un nyap. Un forat sense fons. Per tant, el nostre suport ja fa temps que va condicionat a la gestió que es faci. D’entrada, aquests equipaments són una càrrega econòmica considerable, perquè acostumen a produir unes despeses de manteniment molt elevades. Aquí tenen raó els detractors del projecte. Tot i això, penso que és un projecte important, i que ben planificada la gestió pot tenir una capacitat de generar sinèrgies a l’entorn significativa. No comparteixo els arguments que ofereixen els detractors, perquè em semblen molt fluixos i recurrents. És fàcil dir que una obra és faraònica. Després, insisteixes i t’acaben dient que en part ja estan d’acord. Llavors, en què quedem?.
El debat que es va generar no em va agradar gens. Considero –sense ànim d’ofendre- que ningú va estar massa encertat a l’hora d’enfocar la seva exposició. No es pot venir i demanar un teatre, però en petitó. Quin argument és aquest?. En quin estudi de viabilitat econòmica es basa?. En tot cas, ens vam abstenir en els dos punts a l’espera de tenir el pla de gestió, però com a mínim vam arrencar el compromís de la Campoy de començar a pensar en el pla de gestió. Si ens ho podem creure és una altra qüestió.
Punt 5è.- Ampliació de la delegació de funcions de recaptació en la Diputació de Barcelona. Unanimitat.
Punt 6è.- Autorització a l’Agrupació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU) per representar a l’Ajuntament de Malgrat. Unanimitat.
Punt 7è.- Ratificació de l’acord de la JGL d’aprovació dels preus públics i dels criteris de preinscripció, matriculació i oferiment de places per la llar d’infants municipal pel curs 2009-2010. Aquí vull destacar que s’ha respectat la proposta que el G.M. de CIU va presentar a finals de l’any passat en relació a preus i taxes pel 2009 en el sentit de no incrementar ni amb l’IPC els preus dels serveis municipals de caràcter o contingut social. Per tant, s’han mantingut els vigents tot i que la voluntat inicial era aplicar l’ increment que demana l’empresa. Per aquesta raó vam donar-hi suport.
Punt 8è.- Execució de la sentència del recurs contenciós interposat per la Cambra Oficial de contratistes d’Obres de Catalunya contra l’acord de ple de 28.12.2007. A favor.
Arribem a l’apartat de Mocions. Som-hi!.
