Punt 9è.- Moció d’ERC a favor de garantir el dret a poder realitzar actes de comiat previ a l’enterrament.
Més enllà del propòsit de la moció, estic convençuda que la seva presentació va ser el desencadenant de la lliçó que la Sra. Alcaldessa ens va donar el dia abans del ple de com girar, interpretar i donar cops d’efecte quan li sembli. Curiosament havíem estat convidats de pedra a una reunió sobre un tema de l’arxiu que està en marxa fa temps. Tot just finalitzada la trobada, la Campoy es treu de la màniga un megaprojecte lligat a la parcel.la d’or i que té a veure amb el que proposa la moció. Cadascú pensi el que vulgui. Com sempre, res lligat. Res clar. Mínima trasnparència. La moció s’aprova, però amb alguna modificació. [@more@]
Punt 10è.- Moció d’ICV-EUA per la creació d’un Fons Local anticrisi 2010.-
Tot i que alguns punts de la part expositiva no són massa clars, nosaltres hi donem suport sempre que sigui un fons extraordinari de finançament en relació a la despesa corrent orientada a la despesa social i d’educació.
Punt 11è.- Moció conjunta dels grups d’ERC, CIU i ICV-EUA per instar la continuïtat de l’Escola Municipal de Música Ca l’Arnau.
Aquí ja esclata el conflicte. Decididament, al final del punt quedarà demostrat que els ciutadans tenen raó quan afirmen que la memòria d’alguns polítics és selectiva, que alguns a cada pedalada perden bufada, i que hi ha decisions municipals que es prenen segon l’horòscop del dia i s’elaboren sense pensar ni madurar. Tot i el debat que s’ha fet sobre l’Escola Municipal de Música encara és l’hora que pugui entendre que ha passat, perquè els mateixos que han defensat l’escola, el model i la gestió de cop hagin canviat tan bruscament d’opinió. La Campoy ens retreu que hagin vingut a fotre llenya a la regidora, però és que quan algú s’equivoca i s’equivoca tant….., quan algú pesa figues, embolica la troca i no assumeix cap responsabilitat s’ha de ser crític per força. Primer parlo de desconcert i d’improvisació. De cap manera ens esperàvem un procés com el que hem viscut. A més, personalment estic dolguda, perquè considero que s’ha abusat de la bona fe i la prudència dels grups de l’oposició en l’afer. La regidora d’educació es mostra molt ressentida sense cap raó. En definitiva, la Moció demana prorrogar el contracte vigent pel termini d’un any per tenir un marge de temps suficient per estudiar un nou plec de condicions o qualsevol altra solució. Les coses s’han de fer amb temps i de manera transparent. No s’encarreguen estudis d’amagat només per justificar el que portes de cap. El debat és contundent. Totes les intervencions dels grups que presentem la moció són clares i precises. El tema no és nou. És un episodi que ja hem viscut, i és clar, una ja s’ha atipat aquestes alçades de veure i escoltar certes coses. De rebre lliçons de gestió municipal i responsabilitat de personatges que no tenen ni idea del que fan i menys de gestionar serveis públics. La Sra. Regidora dolguda ens parla de “pares contents, nens contents i tothom content” . No és d’estranyar que no ens puguem creure res, perquè si tothom està content em pregunto de qui va sortir l’idea de tancar l’escola. S’ha passat la vida recitant les meravelles del sistema i parlant de les seves virtuts socials. Ara resulta que el servei ha de ser econòmicament rentable i que socialment no l’interessa. Com si la cultura i l’educació es poguéssin mesurar per criteris econòmics. Això és el que passa per formar governs anòmals com l’actual, que ningú té cap criteri, ni ideals, ni sap que coi representa i sovint ni sap de que parla.
La moció com és de suposar no s’aprova (9 PSC+PP i 8 ERC+CIU+ICV). El guió està escrit i em resulta incomprensible, perquè a continuació entra un punt per urgència que tracta precisament de la proposta de prorrogar el contracte vigent de l’escola municipal de música per un curs més. Queda clar que el que no volen és assumir el compromís de treballar un nou plec de condicions i que el futur de l’escola no està clar. Penja d’un fil. Al final, la mare d’un alumne present a la sala expressa clarament la seva indignació i decepció davant aquesta postura. Pel poc valor que dóna aquest equip de govern a la cultura i l’educació. És pot dir més alt, però no més clar.
El punt d’urgència s’aprova amb l’abstenció dels grups que hem subscrit la moció com a protesta. La nostra postura també ve condicionada pel fet que no considerem viable el servei amb la proposta econòmica que fa l’equip de govern. És impossible passar de l’aportació actual a l’asfixia econòmica dels professors i mantenir el nivell de qualitat. Temps al temps.
L’altre element de la nit és la presència al sala de l’exdirector del taller d’ocupació acomiadat. Un serial de despropòsits. Porta una resolució judicial d’execució provisional que li reconeix els salaris dins a desembre que finalitzà el taller. Veurem al final el que costa la broma de l’acomiadament nul del director. És un fet molt greu vulnerar els drets d’un treballador i fer-ho d’aquesta manera. La gracieta de la regidora del PP costarà un grapat de diners al consistòri, però la imatge que ofereix l’Ajuntament queda molt tocada i això és més greu i irreparable. Ara per ara hem estat prudents. Volem ser respectuosos amb la justícia fins que finalitzi el procés. Després en parlarem. Que no pensin que es podrà mantenir aquesta estratègia d’emmudir i no respondre a l’ex treballador quan els fa preguntes al ple. Tot té un límit. Mentre duri el procés ho respectarem. Després, segons quina sigui la resolució en parlarem.
Acaba el ple. Es constata que no calia la convocatòria extraordinària de la maquinària pepoista. Ningú s’ha fet mal. Abans de donar per aixecat el ple fa estona que la representació de fidels vasalls de les ocasions especials ha desertat abandonant la sala.
