Ahir vaig viure una jornada d'emocions intenses. A l'agenda tenia marcat "inauguració", i em vaig haver de posar el vestit dels diumenges per l'ocasió.
[@more@]
Arribada dels regidors, rebuda de la consellera, pujada al bus, gincama municipal per Malgrat, i el ritual oficial d'aquestes coses: tallar cintes, discurs, fotos i salutacions. Els regidors per donar exemple en transport públic i poca cosa més, perquè aquesta vegada ni foto oficial a l'ajuntament. Es veu que a poc temps de les eleccions no cal més protocol, ni formalitats. Arribada a la Plaça del camp de la Figuera. Els veïns molt macos i simpàtics, però de la plaça millor no parlar. Ja ho farem quan acabin les obres. Alguns van aprofitar per expressar queixes al regidor d'obres. Pobre! No tenim mai ningú content! Ara diuen que els camions del mercat dels dijous s'enfilen a les voreres per aparcar i enfonsen la vorera. Es veu que és més fàcil arreglar les voreres que fer aparcar correctament els camions. Què hi farem! És el que toca i mirarem d'arreglar-ho. Pujada al bus i cap a la Plaça dels Bombers. Què maca! M'encanta el disseny i la jardineria, però trobo a faltar alguns jocs per nens. Tallada de cinta, discurs, foto i cap al bus. arribada al Parc Francesc Macià. Baixada de cortina, "chupinazo", i s'obren les portes. Moltes persones de totes les edats esperen impacients per entrar: visiten l'àrea de pic nic, la pista esportiva, la zona de patins, la petanca, les taules de ping pong……..i el més important: 40.000 metres quadrats més de zona verda a Malgrat. Nosaltres sempre hem donat suport al projecte, l'hem aprovat i participat activament en l'execució. Pensem que es poden tenir moltes idees i opinions diferents sobre el parc, però criticar el projecte és tenir ben poca imaginació. Només cal mirar les cares dels nens, i les dels seus pares i mares que els han portat al Parc. El meu fill petit ho va resumir a la seva manera: "mama, aquest parc mola". L'acte va acabar en una festa maca, però jo vaig trobar a faltar els gegants de Malgrat. També vaig trobar a faltar alguna placa, perquè fer descobrir a la consellera una paret buida fa una sensació estranya, com d'estar per casa. -Quin acudit!-, em deien alguns. Bé, podriem parlar més sobre els actes d'inauguració a Malgrat, però no val la pena. Ja ho farem un altre dia.
Com us deia, un dia d'emocions intenses. Inauguració, pluja, i per la tarda sessió de "relax" familiar. Vaig anar amb l'Enric al Centre a veure l'espectacle de pallassos de Xarxa. Les rialles del meu fill s'ho valen. Més tard, el Barça va guanyar!. Quin diumenge més feliç.
