OPACITAT MUNICIPAL

A les portes de les eleccions municipals, diumenge passat La Vanguardia va publicar un article de Luis Izquierdo que parla d’opacitat municipal. L’article fa referència a l’ombra de corrupció estesa per diferents ajuntaments espanyols i les denúncies contra alcaldes i regidors que s’han multiplicat. Parla, sobretot, de l’entramat de l’operació Malaya que ha suposat traslladar als ciutadans una imatge dels polítics com persones ambicioses i cíniques al servei dels promotors immobiliaris. El catedràtic de Ciències Polítiques Manuel Villoria explica a La Vanguardia que això portarà conseqüències per la sensació de corrupció que produeix al ciutadà. Crec que aquesta situació ens obligarà a fer a tots un esforç de transparència extra per donar més confiança al ciutadà. El que resulta curiós és que els temes que s’han denunciat o arriben als tribunals sempre fan referència a l’urbanisme, mentre que el catedràtic assegura que la corrupció s’ha produit sempre i no pas ara. El Sr. Villoria diu que a diari es produeixen actes corruptes als ajuntaments que fins i tot els ciutadans pensem que són normals: “el número de funcionarios municipales nombrados por cuestiones de amistad y pertenencia al partido se ha generalizado en los últimos años” assegura. “En algunos consistorios españoles se observa con naturalidad que tres o cuatro miembros de una misma familia formen parte de su plantilla de funcionarios, aunque la posibilidad de que todos ellos hayan ingresado tras demostrar mayores méritos personales que el resto de aspirantes vaya radicalmente en contra de cualquier lógica”. (La Vanguardia. diumenge, 29 d’abril 2007). A la majoria de les persones si els hi preguntes si es consideren corruptes et diran que no. Tot i així, a vegades tenen un concepte estrany del que és realment la corrupció. Si els pot afavorir un acte com passar per davant d’una llista d’espera, o trucar directament a l’alcalde per solucionar un problema sense fer la sol.licitud corresponent no hi posaran objeccions. És una reflexió a tenir en compte. Cal pensar-hi i treure conclusions.[@more@]

Tweet