ESTALVIS MUNICIPALS

Vaig a la feina, pel camí em trobo a la Montse Verdura. La saludo mentre ella m’assenyala amb el dit una notícia de l’exemplar del diari El PUNT que porta a la mà. Em somriu amb complicitat. La notícia més o menys diu “L’Ajuntament d’Arenys de Munt elimina els càrrecs de confiança davant la crisi”. Oportú. Comentem el titular i el paral·lelisme que hauria de tenir a Malgrat l’assumpte. Evidentment, aquest és un any de crisi, i els ajuntaments hauran de reduir despesa. M’han dit que un regidor del govern vol reduir les subvencions de les entitats esportives en un 20%. Jo no m’ho crec això. Penso que es tracta d’un rumor sense cap fonament. Seria molt absurd intentar reduir despeses de l’ajuntament a costa dels nois i noies que practiquen esport o de la bona gent que fa funcionar les entitats a base d’esforç personal cada dia a canvi de no res. Seria el colmo. És “la xocolata del lloro”. Personalment, no critico gratuïtament les retribucions dels regidors. Jo prefereixo saber que cobren i que paguin impostos. Tampoc critico que l’ajuntament tingui càrrecs de confiança sempre que es justifiqui amb una clara millora del funcionament o que s’aporti un plus de coneixement a l’organització municipal. A Malgrat és diferent. A Malgrat ens han posat un càrrec de confiança o persona designada a dit en un ajuntament que té el número més gran de regidors en dedicació exclusiva que recordo. No té cap mena de sentit. A més, l’han posat a disposició d’una regidora que tan sols porta una àrea. Tampoc té cap sentit. A sobre ho justifiquen amb senzilles tasques administratives que no se sap ben bé quines són. Per fer la feina del dia a dia del tècnic o de la regidora en qüestió que suposo es dedica a altres coses com la càrrega intel·lectual de l’àrea, suposo. Espero que no ens vulguin vendre la moto de retallar partides socials o d’ajuts a entitats amb l’excusa de la crisi mentre seguim pagant amb els diners dels malgratencs un sou per no sabem encara quina feina. Sé que parlar d’aquestes coses fa que alguns se m’enfadin, però no podem girar la vista i fer com si res.

Quant a neuserra

Sóc una dona catalana de Malgrat. Tinc dos fills i m’agrada treballar pel seu futur. M’estimo el meu poble i m’encanta exercir de malgratenca. M’interessa la política, i crec que des de l’Ajuntament puc servir al meu poble i al meu país, Catalunya. De professió sóc advocada. Em considero una nacionalista convençuda i crec que els pobles tenen dret a decidir. Penso que el progrés de les persones i dels pobles van units. A casa m’han ensenyat a treballar, però també a saber gaudir de la vida amb la gent que més estimo. M’agrada molt escoltar, perquè sempre aprens coses. Tot i així, aquest bloc em permet parlar amb tu i exposar-te idees, pensaments i sentiments. A vegades, també critico el que no m’agrada. De fet, vaig obrir el bloc per conèixer-nos millor. Endavant.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.