El Bloc de la Neus Serra

M’és urgent parlar de dues coses properes, i considero que molt importants. La primera que com suposo que tothom ja sap, en el Judici de Faltes sobre els fets de l’arbreda de Can Feliciano que es va celebrar el passat 21 de novembre s’ha dictat sentència absolutòria. Cap sorpresa. La denúncia era surrealista, i la justícia –tot i que porta una bena als ulls- no és tan cega. La segona cosa, que hi guarda una certa relació és la reunió amb l’ACA que avui a les dotze tenim a l’Ajuntament. Com dic les dues notícies guarden certa relació i són importants. La primera, sobretot, simbòlicament. Aquesta denúncia s’ha volgut utilitzar com escarment, per imposar la por, perquè la gent aprengui que protestar té conseqüències i, finalment, no aconseguirà el seu propòsit. El govern, i especialment l’alcaldessa, que no ha volgut cedir en cap moment ni mostrar clemència tenen mala peça al teler. Tan fàcil que hagués estat un gest d’aquests, un pèl paternalista, que agrada a la gent. Celebro l’absolució, però el més rellevant és que quan vas als tribunals no saps mai com tornaràs. Per exemple, és inestimable la relació de Fets Provats (Hechos Probados) que fa la sentència. El Sr. Jutge –a qui l'alcaldessa no pot acusar de fer política, ni de tenir interessos polítics per no saber encaixar resultats- diu textualment el següent “ Ha quedado probado en el acto de juicio que Hidrocanal Canalizacions Hidràuliques SL fue contratada por el A.C.A para la realización de una obra de cubrimiento de la riera de Palafolls. Que el proyecto de dichas obras fue aprobado por el pleno del Ayuntamiento de Malgrat de Mar. Que en el proyecto se contemplaba entre el punto conocido como el de Can Feliciano que se observaba la existencia de àrboles de relevancia que debía tener un interés medioambiental y la realización de las obras debían afectar lo menos posible a los citados àrboles. Que el dia 27 de agosto de 2007 Hidrocanals inició los trabajos de tala de  àrboles en la zona de Can Feliciano y que los vecinos de Malgrat en una manifestación espontánea y sin estar dirigida ni organizada por nadie se opusieron abierta pero pacíficamente a la tala de los árboles del citado lugar. Que los ciudadanos de Malgrat que realizaron la protesta , que eran más de 100, estaban convencidos de que Hidrocanals no estaba realizando adecuadamente el corte de árboles”. 

Ostres!. Un consell per qui vulgui escoltar. Atenció a partir d’ara a l'hora de fer segons quines acusacions a l’oposició d’aquest poble. Tenim una sentència que ens ampara i declara provat que no hem manipulat a ningú per interessos polítics i que l’oposició no està darrera la protesta. 

Una altra perla “ Que el A.C.A. ha realizado un proyecto de mejora del proyecto anterior con ánimo de respetar los árboles de Can Feliciano”. Bé, perquè ho entengui tothom. Qui defensi ara que el projecte nou no és millor que l’anterior ho porta clar. Ho declara una sentència judicial. 

“Iustitia omnium est dominem et regina virtutum” 

[@more@]

Tweet

La Mònica Estalayo m’ha fet arribar la foto de la colla  “Ben arreplegats” que dissabte va guanyar el 2on premi de Colles improvisades a Can Campassol. Hem quedat molt bé. Gràcies Mònica, per fer-nos de reportera. Qui vulgui una còpia que m’ho faci saber.[@more@]

Tweet

"És intentant l´impossible quan es realitza el possible"[@more@]

Tweet

Avui un post breu. He promès a l´Enric que després anem al Centre Cultural a veure Piratas del Caribe, i una promesa és una promesa. Ben dinat he anat a fer un tomb. Tenia ganes de caminar una estona, i he aprofitat per anar fins al barri Palomeres. Volia comprovar in situ algunes queixes que m´han fet arribar uns veïns. He fet unes fotos, i mentre prenia nota del que he vist, s´han acostat veïns del barri a parlar amb mi. M´han fet més queixes dels contenidors. Estàn realment molt bruts, les deixalles s´han amuntegat al carrer, i això que hi ha al costat una plaça on juguen les criatures. L´aspecte era de molta deixadesa. M´han explicat moltes coses del barri i m´he compromés a fer arribar la queixa als serveis corresponents. La veritat és que m´he sentit com a casa. Per alguna cosa vaig viure molts anys al carrer Escultor Clarà. També m´adono que la gent s´ha sorprés de trobar una regidora allà un diumenge a la tarda (sense eleccions al caure). Doncs mira, això és el que penso que vol la gent. Menys campanyes i més anar a veure que passa. És al carrer on la gent ens vol veure. Hem comentat el poc civisme que tenen algunes persones. Hi ha gent bruta, és cert, però també és veritat que és responsabilitat de l´Ajuntament fer cumplir les ordenances i sancionar als infractors. Els responsables directes son els ciutadans  incívics que deixen mobles, estris i electrodomèstics al carrer, però això tampoc vol dir que ningú les hagi de recollir. Els veïns que m´han fet la queixa en aquest cas tenien tota la raó. Sempre que passo per el mateix lloc veig la plaça i els contenidors en el mateix estat de brutícia. Una senyora m´ha dit: aquí només ve un noi amb una moto que fa fotos als gronxadors i prou. Si li fem alguna queixa no ens fa ni cas. Ningú arregla res.

[@more@]

Tweet

Bé, després del parèntesi d´aquests dies, reprenc l´activitat del bloc. La veritat és que he assaborit la Festa Major petita, i que l´he viscut amb intensitat. Han estat uns dies de retrobaments familiars, de viure el carrer, de tradició, d´alguna escapadeta a la Fira de Santa Llúcia. Activitat familiar frenètica, però molt agradable. Amb els meus fills hem regirat la casa per començar a preparar l´arbre i el pessebre. Quina feinada!.  Repassar una per una les figuretes: pastors, caganer, la Verge i Sant Josep, els tres reis, la dona que renta, els pollets, les gallinas, el molí….. Una pila de personatges que han format part dels pessebres familiars. Ahir a la catedral vam comprar uns reis nous, perquè els que teniem, pobrets, s´havien fet miques. Amb tantes coses no he disposat de gaire temps per escriure, però la veritat és que m´ho he passat d´allò més bé. També he tingut estones per sortir. Ahir també, amb la Sandra i unes amigues, vam anar al pavelló Germans Margall per gaudir de la Nit de la Nostàlgia. Una mica de ballaruca i moltes ganes de riure. Qui em coneix bé sap que m´encanta la gresca i, sobretot, ballar. Per tant, la cosa no va acabar aquí, després vam anar al Noctúa fins que el cos ens va dir prou…… Ostres! Surto poc, però quan surto no acabaria mai la festa. Aquest matí m´he llevat amb unes ulleres que feien por. Tot i així no ens hem quedat a casa. Ens hem arribat fins a Can Campassol on l´Agrupació Sardanista de Malgrat feia el concurs de colles improvisades. Ha estat saludar, i ja m´han arreplegat per participar al concurs amb una colla integrada també entre d`altres per la Verdaguer i en Gelpi. Mare meva!. Amb la Verdaguer ens hem fet un bon tip de riure, perquè en Josep balla rebé, però nosaltres dues……Bé. Ballem i punt. La nostra si que era una colla improvisada. Del tot!. El millor és que a més hem guanyat el 2on premi (molt merescut, que ningú malpensi). Carai! Quan ens hi posem ens hi posem!. La meva mare encara no s´ho creu. He passat una bona estona. Quan s´acabi la Festa Major de Sant Nicolau faltarà poc pel meu aniversari. És el punt just de l´any que m´aturo per fer balanç. Un bon moment de renovació. M´encanta fer anys. Sumar experiències, sumar afectes i desafectes. Sumar decepcions. Sumar il.lusions. Agafar impuls per continuar amb els projectes…..  [@more@]

Tweet

Sant Nicolau ja és aquí!. Comença la nostra Festa Major d’hivern, tot i que no fa massa fred encara. M’encanten les festes majors. Prenem el carrer, convidem a la família a dinar, fem germanor i tenim uns dies d’esbarjo. Val a dir que sé que comencen els actes aquesta setmana, perquè a l’Ajuntament els regidors hem rebut el tríptic i per tradició. Avui encara no hem rebut a casa cap programa, i mira que visc al centre del poble. Ara bé, després de veure l’oferta d’activitats de la Festa Major d’enguany, tampoc crec necessari una gran despesa de tríptics. Més o menys és calcat a l’any passat, i l’altre, i l’altre. Tampoc cal felicitar al dissenyador del programa de mà, perquè el disseny també és calcat al d’una altra Festa Major. Total que per anar fent boca m’he repassat el programa de les festes. Com us dic, no trobo gaires novetats, però caldrà tenir molta previsió per organitzar-se i assaborir totes les propostes, sobretot, perquè la majoria d’activitats es concentren el dia 6 de desembre. Trobo poques i minses propostes de joventut. O falta imaginació, o falta valentia, o falta pressupost. Ha passat un temps més que considerable des que el regidor de joventut ens fes arribar als grups polítics una amable carta dient que properament ens convidaria a participar. Fins ara res de res. Sembla que la cosa va per llarg. La veritat, no trobo les propostes de joventut massa engrescadores. Està clar que jo ja passo dels quaranta, però la veritat és que no veig als adolescents que passen per casa massa animats. Assenyalar també algo positiu: celebrar que encara hi hagi espai per la tradició popular de les sardanes, l'ofici solemne, la trobada de gegants,…….tot plegat combinat amb el vermut de les dones, els escacs, la ja entranyable petanca, el cinema, el teatre, el correfoc, el concert, el gran ball, els versots (ai, ai), el mercat de Sant Nicolau……Sort tenim de les entitats!.  Bé, tot és millorable, però el més important és sortir al carrer i participar. Permeteu-me, doncs, que us desitgi a tots una bona Festa Major!. Preneu el carrer i participeu d'aquest esperit que fa poble. [@more@]

Tweet

Tres generacions vam sortir ahir de casa per anar a la manifestació. Pares, fills i nets. Diferents edats. Diferents experiències. Diferents maneres, sovint, de veure les coses. Ahir, però, sortíem amb un mateix propòsit i objectiu: manifestar-nos com a catalans. Molta gent de totes les edats caminant plegats amb l´objectiu de reclamar el dret a decidir. Em vaig trobar molt bé entre tanta gent. Era un gest personal. Un gest decidit. Un gest contra ningú. Un gest a favor de Catalunya. És massa aviat encara per definir conclusions. La convocatòria no hi ha dubte que va ser un èxit, però més enllà de d`assenyalar l`èxit d`aquesta suma de forces que van fer milers de catalans, crec que la manifestació exigeix valoracions a llarg termini. La moguda d`ahir ha de tenir conseqüències, perquè sinó la frustració augmentarà. [@more@]

Tweet

Avui sortim el carrer. Diem PROU. Defensem el país, trenquem barreres partidistas i ideològiques. El més important: Catalunya i la seva gent. [@more@]

Tweet

La qüestió és tenir raó i imposar el teu criteri. Per activa o per passiva. Al preu que sigui. Això és el que pensa el sector pro riera tapada del nostre estimat poble. Fa 4 dies a la reunió convocada a correcuita amb els veïns del carrer Riera es van fer tota mena de promeses. Ara, vas a l’Ajuntament, i mentre t’esperes per parlar amb l’alcaldessa pots fullejar les revistes que es troben damunt la tauleta que hi ha davant el despatx de l’alcaldia. Les revistes són d’allò més interessants. Algú ha dipositat -com si no volgués la cosa- una bona pila d’exemplars de l’informe botànic més famós del món. Això s’anomena publicitat subliminal, no?. Per si no t’has posicionat en el conflicte, i mentre esperes que et rebi la Sra. Alcaldessa, pots donar un cop d’ull a l’informe botànic. Suposo que així ja saps com encetar la conversa quan et conviden a passar.  Per exemple, pots dir: “-Bon dia Conxita.  Noia, venia per allò de la subvenció, però m’acabo d’assabentar que la robinia pseudoacacia té una qualitat simbòlica de 0,2 i una ferida mecànica S2(a) de 0,75, i ara no sé que fer”. Per Déu!, com poden passar aquestes coses a Malgrat?. Una altra manera d’entrar seria tot dient: “-Bon dia Conxita. Com va? Ara mirava això de la fórmula dels càlculs correctors extrínsecs a l’arbre Ele=Ele1+Ele2+Ele3, i el coeficient de l’espècie per comparar el coeficient corrector edafòlig i m’he quedat estorada”. També podeu  directament parlar de l’atac de la xanthgogaleruca luteola Müll i esperar a veure quina cara posa. Finalment, podeu parlar del temps, o de la “pocavergonya de tots aquests que ara venen i et volen fer la punyeta, reina”. Un cop feta la introducció ja es pot demanar la subvenció o el que calgui. En fi, són suggeriments que us faig per si són del vostre interès. Només dir que la factura de la broma puja 4.619,14 euros entre els 6000 butlletins i 6000 informes que es van fer imprimir i que ara no deuen saber que fer-ne. Això sense comptar el DVD.   Bé, una manera senzilla de fer política: davant l'indici d'opinions contraries obrir una bateria "d'arguments" per contestar als ciutadans díscols. Això sí, el cost sempre  a càrrec dels mateixos ciutadans.

  [@more@]

Tweet

  Aquestes són algunes frases que es poden llegir a l'interessant reportatge del Magazine de diumenge a La Vanguardia. Arquitectes de primera línia parlen sobre l'urbanisme d'avui i el concepte de ciutat. M'ha semblat que es pot fer una bona reflexió al voltant de les afirmacions que fan els entrevistats. Fa uns mesos vaig fer un viatge pel nord d'Europa. Algunes ciutats i pobles en les que ens vam aturar em van fer pensar molt. Els carrers eren exactament iguals que els que s'estàn fent al meu poble. A priori pot semblar bé. Som moderns. Després penses que aquells carrers són exactament iguals de freds, grisos i "moderns" que alguns carrers que es fan al meu poble. Fins i tot les papereres eren iguals. El meu poble és un poble de la mediterrània i no té res a veure amb un país del nord d'Europa. Llavors et preguntes qui coi ens imposa aquest model que no és el nostre, i si fem prou debat sobre el que volem als nostres carrers i espais públics. Aquestes frases ens ofereixen algunes pistes sobre el que està passant.   

“En España falta la figura del alcalde culto, tranquilo, con ese bagaje cultural y urbanístico tan necesario”. 

 “Tal vez el gran desafío de hoy y en lo que quizás estamos fracasando sea la manera de unir la ciudad antigua y la moderna”.

 “En algunas ciudades españolas el urbanismo está en manos de burócratas cuyos criterios ni se debaten ni se contrastan públicamente”.

[@more@]

Tweet