El Bloc de la Neus Serra

No sé si queda bé dir-ho, però a mi m´agrada el Nadal. Sovint escoltem veus crítiques amb aquestes festes i ho entenc: que si gastem, que si som consumistes, que si menjem molt….. Ben segur que tenen raó, però això és només veure un costat, és tenir prejudicis també. A mi m´agrada el Nadal. M´agraden les llums del carrer. M´agrada retrobar amics i tenir bons desitjos. M´agrada fer regals. Rebre regals. M´agrada veure contenta a la meva sogra, perquè té els sis fills a taula i a tots els nets. Això no és fácil. Per ella és important passar la tarda a la cuina per sopar tots junts. Per nosaltres és important fer-la feliç, encara que s´hagi de fer un grapat de kilòmetres. M´agrada veure contents als meus pares, perquè dinem plegats. M´agrada parar taula amb els coberts i plats dels dies de festa.  M´agrada fer cagar el tió i veure els ulls de la mainada com s´il.luminen. M´agrada l´olor de l´escudella de Nadal. M´agrada tenir els germans, nebots i nebodes a prop, encara que sembli un tòpic. M´agrada fer el pessebre com l´hem fet sempre. Posar llums a l´arbre. Que els nens diguin el vers i facin massa gresca.  M´agraden les abraçades sinceres i els petons. M´agrada que pensem en els que ja no hi són. M´agrada pensar en la pau, ser generosa, pensar en els altres. M´agrada sentir tendresa i una mica de nostàlgia. M´agrada per un moment recordar els Nadals de la meva infantesa, a casa els avis, al costat de l´estufa de llenya. A casa celebrem el Nadal seient a taula plegats, amb el millor somriure i bona voluntad. És una celebració molt familiar i senzilla. Molt tradicional. No fem res massa modern ni novedós. Tampoc ens deixem arrossegar pel consumisme. Tot és molt normal, però amb esperit nadalenc. Hem viscut Nadals alegres. També recordo Nadals amb els rostres dels grans desencaixats de dolor. Nadals d´absències. No tot ha de ser per força excessiu, ni perfecte, ni harmoniós, però aquests dies tenen per mi un significat especial, i em ve de gust viure´ls amb la gent que m´estimo. Aquesta gent que sempre hi és, que t´ajuda, que sempre, sempre hi pots comptar. A mi m´agrada el Nadal, desitjar pau, sentir que el naixement de Jesús és, per damunt de tot, un missatge de justícia i d´amor sincer, encara que sembli mentida en el món d´avui, amb l´odi, les guerres, les injustícies,…Nadal no vol dir màgia. És l´anunci del naixement de qui portarà consol i esperança. Un anunci que travessa els temps i els segles. Val la pena, doncs, que el celebrem.[@more@]

Tweet

Sento el fred de la nit

i la simbomba fosca.

Així el grup d´homes joves que ara passa cantant.

Sento el carro dels apis

que l´empedrat recolza

i els altres qui l´avencen, tots d´adreça al mercat.

 Els de casa, a la cuina,

prop del braser que crema,

amb el gas tot encès han enllestit el gall.

Ara esguardo la lluna, que m´apar lluna plena:

i ells recullen les plomes,

i ja enyoren demà. 

Demà posats a taula oblidarem els pobres

-i tan pobres com som!-

Jesús ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l´hora de les postres

i després de mirar-nos

arrencarà a plorar.

NADAL(Joan Salvat-Papasseit)

 Us desitjo BON NADAL. Que pugueu sentir tot l´any l´esperit del dia d´avui.      

[@more@]

Tweet

L’últim Ple de l’any, per ara. Un Ple important amb 22 punts a l’ordre del dia. Un Ple també especial, perquè el fem a la una del migdia per raons que no cal recordar. També serà el primer Ple del flamant nou govern PSC-PP. En aquest sentit, tampoc hi ha res de nou. El pacte potser no estava escrit, però si més que vist. Comença. A la sala hi ha poc més de 10 persones. És evident que l'hora no convida massa a la gent. Hi ha gana. El portaveu d’ICV-EUA fa una esmena de l’acta. Tot seguit, el nou regidor d’ERC pren possessió del seu càrrec. Aplaudiments. Li desitjo sort. Ara venen un seguit de canvis de delegacions, cessaments i nomenaments. En definitiva, es tracta de fer un lloc a la regidora del PP i assegurar la seva retribució. El 7è punt, com no podia ser d’altra forma, són les delegacions d’atribucions del Ple a la Junta de Govern Local. És veu que era molt urgent. A continuació, el 8è punt: Resolució d’al.legacions i aprovació definitiva del pressupost de l’exercici 2008. El Regidor d’hisenda pren la paraula, es tracta de dir res de res o, perquè ho entengui tothom: NO!.

 –En aquest punt -diu el regidor d’hisenda- nosaltres volem desestimar totes les al.legacions presentades per CIU i ERC.

–Per què? –pensa la meva ment innocent.

–Per l’article 170.2 –diu el regidor (que és el mateix que dir per l’article 29), i afegeix el sr. d’hisenda “tampoc és oportú fer un debat, perquè el debat ja es va fer i ara seria repetir el mateix”.

 Està clar. Al regidor d’hisenda li agradaria posar un caixer automàtic per l’oposició a l’entrada de l’Ajuntament. Com fan a les caixes i bancs, així t’estalvies haver de parlar. Evidentment, en els pocs minuts que portem de ple ja s’adona que la cosa no funciona així.  Aquí no es pot suprimir personal i posar caixers automàtics. Si un no vol debat que no faci de polític. El debat mai és innecessari, ni estèril. Porti el temps que porti sempre és enriquidor. La portaveu d’ERC fa estona que li fa la rèplica defensant les seves al.legacions. Jo espero el meu torn. El regidor d’hisenda en una mostra d’imaginació diu que s’ha de ser respectuós amb la llei. Pel que sembla els Ajuntaments que estimen les al.legacions d’altres grups no respecten la llei. El regidor d’hisenda ens vol fer creure que la seva porta sempre és oberta. Ja ho hem vist. Li recordo que personalment he intentat buscar el diàleg i negociar amb la mateixa Sra. Alcaldessa. Que ja vaig exposar quin seria el contingut de les al.legacions, que li van semblar bé a priori, que després res. En fi, no cal parlar-ne gaire estona. La portaveu d’ERC li parla de la voluntat de moure el cul de la cadira, i li pregunta per l’aportació del PP als pressupostos. La portaveu del PP diu que el seu grup va deixar molt clar que era el Barri Antic i que està al pacte. Llavors esclata el tema de la “misteriosa” reunió convocada per la portaveu del PP per parlar dels pressupostos amb tots els grups de l’oposició. Mira que ho vaig avisar. És una reunió inútil, ens vol utilitzar. Res. Tots a la reunió, per respecte vam dir, per no fer un lleig. Una reunió en la que poca cosa es va parlar. L’única que va parlar va ser la portaveu del PP que va fer una gran representació. Quanta contundència davant l'increment de despesa de personal i la supressió del programa de fracàs escolar. -Hem de fer alguna cosa –va dir-. I carai si la va fer!.  Avancem una miqueta més: “adjudicació de les obres del Passeig de Llevant”. El regidor d’esports, mercats, obres, i petanques explica que aquest projecte el va encetar el regidor de CIU a l’anterior mandat. Molt bé, ja sabem que vam fer feina. Seguim. "Resolució del concurs per a la contractació de la concessió d’obra pública per a la construcció de 46 habitatges dotacionals públics". S’encomana la gestió a la Direcció de Serveis d’Habitatge de la Diputació per a la selecció d’una entitat promotora. Mira que són negats en el tema de l’habitatge!. Seguim. Punt 13è. “participació de l’Ajuntament de Malgrat de Mar en la convocatòria del PUOSC”. Tots a favor, tot i que no comparteixo les prioritats que ha establert el govern i que ho estan fent igualment a correcuita. Com sempre. Després diran que l’oposició posa pals a les rodes. “Aprovació del padró”, “facultar a l’alcaldessa per fer la cessió gratuïta de domini a la Generalitat de Catalunya del terreny on s’ubica l’IES Ramón Turró”. Un tràmit. “Cessió al Departament d’Educació dels terrenys necessaris per a la construcció d’un nou centre d’educació infantil i primària”. “Presa de raó del Pla de Seguretat Viària 2007-2010”, aquest document pioner que elaboren uns experts que ho saben tot i que no admet suggeriments. El de menys és que el ciutadà ho entengui. Finalment,  les mocions. Arribats aquest punt comencem per la que ha presentat el grup de CIU. “Moció per impulsar l’actualització del Pla Integral de Mobilitat de Malgrat de Mar redactat l’any 1997”. Ja mentre estic fent la meva exposició dels motius, -i en una mostra del més absolut menyspreu per la proposta-, la Sra. Alcaldessa es desperta de cop i em diu: –Si no estem parlant encara de la moció!. Estupefacció a les cares de tothom. Es fa un silenci. La regidora d’urbanisme li diu a l’orella que si, que estem parlant fa estona de la moció. –Ah! -diu. Val, doncs pot continuar. Jo m’he quedat perplexa. Llavors, el dimoniet que tinc a dins em diu “torna a començar, dona!”. Molt seriosa li dic que tornaré a començar des del principi. Cares de por. Portem ja unes quantes hores de Ple. De fet, és el que hauria de fer davant una falta de consideració com aquesta, però penso que els demés no en tenen cap culpa i tots tenim gana. Segueixo. Evidentment, la moció es desestima després d’un diàleg absurd. M’adono que ens han estat prenen el pèl literalment amb tanta reunió per aquí i per allà. Mai han tingut cap intenció d’aprovar la moció, però és trist les hores de treball que hem perdut els demés, de bona fe, per parlar-ne. Vots a favor 8 (CIU, ERC, ICV-EUA). Vots en contra 9 (PSC-PP). Després la moció d’ICV-EUA sobre la “violència vers les dones”. Aquesta sí que s’aprova per tots. A continuació, Moció del PSC sobre “la campanya endegada per Acció Cultural del País Valencià, contra la sanció imposada per l’actual govern valencià, per les emissions de TV3 al País Valencià”. Aquí els esquemes es trenquen definitivament. El tarannà d’aquest govern és increïble. Tots hem rebut una carta signada personalment entre d'altres pels ex Presidents de la Generalitat, Pujol i Maragall, els abats de Poblet i Montserrat. Ens demanen que es doni suport des de l’Ajuntament de Malgrat a la moció i que es col.labori econòmicament per tal que l’entitat cultural, sense ànim de lucre "Acció Cultural del País Valencià" pugui fer front al pagament de la sanció de 300.000 euros . ERC aporta la llista de municipis que fan l’aportació. Hem tingut una reunió per parlar del tema amb la regidora d’urbanisme. No ha estat possible un acord. Quina pena. Reconec que la regidora socialista va ser franca d’entrada en aquest tema. Els demés estàvem disposats a deixar l’ajut econòmic en una quantitat simbòlica per tenir el consens, ERC va retirar la seva petició d’una quantitat concreta. Ni així. I és que no hem de perdre de vista que el tema no és d’ara. Ve de lluny. L’iniciador dels atacs a TV3 al País Valencià va ser el delegat del govern socialista Eugeni Burriel, que el maig de 1985 va precintar el repetidor de TV3 instal.lat a Sueca amb el mateix argument que el PP utilitza ara. Quatre anys més tard, el ministre espanyol de transport, Turisme i Comunicació, José Barrionuevo (socialista il.lustre), amb el vist i plau del president també socialista del govern valencià Joan Lerma, va atorgar les freqüències de TV3 al canal 9. Es tractava d’una decisió política que es va justificar amb problemes tècnics. Per tant, el problema no és d’ara. No és del PP. El tancament del repetidor de TV3 al País Valencià suposa un cop letal a les possibilitats de construïr un espai de comunicació amb la nostra llengua. Als socialistes malgratencs els molesta aquesta referència, però és evident, amb la seva actitud, que són el mateix que el PP. Només cal veure el cinisme i la burla d’aprovar la moció amb els vots de PSC-PP (¿) i sense el suport dels tres grups de l’oposició. La indignació que sentim no pot ser més gran. Finalment, les preguntes. 1ª. A la regidora Sra. Aubanell: el 12 de novembre es va comprometre a organitzar una trobada entre els portaveus dels grups municipals i la directora de la llar d’infants per tenir un intercanvi d’impressions sobre la posada en marxa del curs i no ens ha dit res més. Pensem que per parlar de l’inici no hem d’esperar al final de curs. 2ª.- La portaveu d’ERC li pregunta a la regidora d’urbanisme sobre el seu escrit publicat a la web. Es produeix un debat entre ERC i el regidor de governació que confessa ser el responsable del “recorta y pega” de la pàgina web socialista. Vaja!. Jo considero que el gest de la sra. Mérida ha estat un error polític. La web municipal no es pot utilitzar per aquests afers. Només faltava. Ella afirma que no, i l'Alcaldessa diu que ho seguirà fent. Bé, ja veurem com acaba la cosa. 3ª.- Li pregunto a la regidora d’urbanisme sobre el local llogat a Construccions Quinta i que es destinarà a Oficina d’Habitatge. Com s’ha escollit el local a l’Avinguda Costa Brava quan es buscava a l’Avinguda Mediterrània o a l’àmbit del barri del Castell? Per què l’Ajuntament paga l’IBI d’aquest local? Per què paguem 1.400 euros de lloguer al mes més IVA? Per què signem un contracte dient que rebem el local en perfecte estat d’ús per l’activitat, i ara ens gastem 99.999,60 euros en reformes? Per què s’adjudiquen les obres de remodelació del local a Construccions Quinta per un import de 56.095,26 euros sense cap altre pressupost i amb l’argument inaudit que es fan les obres dins la seva propietat dominical? En fi, preguntes, preguntes,…….que anirem responent. S’aixeca la sessió. Cansats, amb el cap com un timbal després d'escoltar tanta política enganyosa. Ja se sap. "Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança". Comença a cansar tanta arrogància i hipocresia. M'afanyo. Menjem un entrepà al Papi amb la Sandra, en Pep i la Verdaguer. A les set haig d'estar a Mataró. Avui hi ha ple al Consell Comarcal. Es presenten els pressupostos. Mare meva!. Quina setmana!, i tot per culpa del Nadal. Vull dir del conseller, esclar, que va venir dijous del ple a fer un cerimonial i ara ens obliga a fer miracles a l'agenda.

[@more@]

Tweet

És increïble, però ja ha passat un any des d’aquell primer post de benvinguda que, per sorpresa meva, aviat va rebre tota mena de comentaris. Confesso que el bloc ha estat un descobriment. És una eina que m’ha entusiasmat. Una forma d’expressar-me diferent. Poc a poc he anat aprenent la mecànica del seu funcionament (encara em falta molt, eh?). També he après nous termes i conceptes: podcasting, trackback, feeds, widgets,… Déu n’hi do!. Haig de donar les gràcies a tots els que d’alguna manera m’heu ajudat: a la Susanna que em va engrescar i ajudar a posar en marxa el bloc, a l’Albert Serrano -sense el seu enllaç i el seu suport no hagués arribat tan lluny-, a tots aquells que escriuen blocs, perquè els llegeixo i em fan pensar, als que heu deixat comentaris –bons i dolents -, als que contesteu als meus comentaris, als que de mica en mica esteu ajudant a crear aquesta la xarxa malgratenca, a tots….. Continuaré aquí, aprenent i passant-ho bé. El temps demostra que la blogosfera és una eina de participació, aprofondiment democràtic i comunicació creixent. Un element que permet transmetre, argumentar, explicar, conèixer, interactuar. Com dic, són 365 dies de navegar, 2.285 comentaris, 183 articles, no us dic el número de visites o entrades, perquè algú s’espantaria. Vaig iniciar l’aventura el dia del meu aniversari. Va ser un bon regal. No tothom es regala una finestra amb tantes vistes com aquesta.[@more@]

Tweet

Han passat 16070 dies des del meu naixement. Va ser un divendres per la tarda, d’un dels darrers dies de tardor. La nit abans havia caigut una gran nevada a Sabadell -fet no gaire habitual com sabeu-. La meva mare va pensar que Neus era un nom caigut del cel per una nena. Tinc exactament 43 anys i 364 dies.   [@more@]

Tweet

Ostres! . Aquest matí m’he llevat amb angines i mig enfebrada. Em trobava tan malament que he trucat al tennis per anular l’entrenament dels dilluns. Penso que l’Adrià –l’entrenador- m’ho ha agraït, perquè feia un fred que no vegis. Total, que he preparat la roba i els esmorzars dels nanos tranquilament. Quan han marxat m’he preparat la dosi de medicaments que des de dissabte estic prenent. Feien el programa d’en Cuní, i "l’amo" entrevistava a la Chacón. Carai!. M’he quedat una mica sorpresa amb la candidata. He de dir que m’ha sorprés la poca talla que ha mostrat en l’entrevista. Una persona que presenta sempre un currículum d’advocada, professora de Dret Constitucional i no sé quants càrrecs més i que és “ministra de España” sempre penses que s’expressa amb una claredat d’idees per damunt de la mitjana de la gent. A mi m’ha semblat que tenia un discurs molt pobre. Molt de consigna del PSC-PSOE. El màxim que n’he tret són quatre frases fetes contra CIU i contra el PP. La perla ha estat això de “Carme, sigues generosa, ho diuen per ignorància i no per mala fe”. Això és d’escola PSC. Només li faltava el “mendalerenda” i picar-se al pit. L’estil socialista no deixa mai de sorprende’m. Es tracta de mirar a càmera, fer un somriure d’orella a orella i deixar anar alguna cosa grossa contra CIU, encara que sigui una bestiesa. La frase feia referència al tema dels pressupostos vetats per CIU al Senat, però aquesta senyora només ha criticat a CIU (o potser no l’han informat que ERC també va votar). De la senyora Chacón no es pot dir gran cosa a part que viu a Madrid i poca cosa pateix de Catalunya. La frase més ingeniosa que li coneixia era aquella de “mi madre siempre me ha dicho que ser mujer y de izquierdas es lo más duro que a uno le puede pasar”. Dona, no. Hi ha moltíssimes coses molt més dures. De veritat. No sé, als polítics –homes o dones- els hi suposem capacitat, com a mínim d’elaboració de discurs i, fins i tot, de seducció. Als polítics d’alta volada com els ministres els hi exigim més. En aquest cas, la loquacitat de la ministra t’atipa de paraules, però no d’idees. És fluixa. Ho sento. El seu comentari despectiu no m’ha ofés, m’ha fet riure per simple i vulgar. No parlem de la seva mega política d’habitatge. Una política que ha deixat sobre la taula mesures redactades per l’anterior ministra per la por davant els comicis, i que eren mesures de protecció i garantia pels adquirents d’un habitatge. Els ha fet por aprovar-les, perquè suposaria un increment d’un 1% del preu de l’habitatge. No fos cas que això els fes perdre un vot. Una pena.[@more@]

Tweet

Aquest matí l´Anna Hernández ha presentat el seu primer llibre de poemes. Fa poc va participar al programa de ràdio Fent Paraules i ens va llegir alguns poemes. Des del primer moment em va sorprendre la senzillesa i la gran intensitat que tenien aquests petits versos de l´Anna. No sabia ni que li agradava escriure poesia, i això que ens coneixem des de fa temps i hem viscut l´una al costat de l´altra. Al mateix carrer. La primera imatge de l´Anna que tinc a la memòria és la d´uns ulls entremaliats mirant-me fixament mentre el seu pare intentava fer-nos classes d´anglès al menjador de casa seva. L´Anna era una nena petita, i feia tombarelles pel sofà sense parar. Aquella nena avui ens deia els seus propis versos i ens explicava la seva aventura poètica. Ho feia de la mateixa manera que un explica una recepte de cuina. Amb aquella senzillesa i naturalitat. Ella sola ha creat l´atmòsfera de complicitat necessària a la sala. Ella sola ha estat capaç d´establir la complicitat amb el públic. Llavors s´ha confirmat la força que té la poesia. S´ha confirmat que la poesia és real. Que a la gent li agrada la poesia més del que ens pensem. L´Anna ens ha confiat la clau per desxifrar els enigmes dels seus versos, per entendre aquest món màgic interior de bruixes i flors. Una estona inolvidable.  [@more@]

Tweet

Arribo de la Biblioteca desprès d´assitir a la presentació de dos llibres molt interessants. El primer escrit per Miquel Verdaguer, un vell conegut de Malgrat. L´altre, de Josep  Maria Terricabras. Ningú m´ha convidat, però vaig llegir un post al bloc del Som-hi i em va picar la curiositat. Tenia ganes d´assistir a un acte que tot feia pensar que podia ser interessant. El llibre de Miquel Verdaguer porta el títol de “Carles Rahola i Serra Hunter, una amistat intelectual” i, precisament, el que la història vol explicar és la narració d´una amistat al voltant de la filosofía i la seva importancia per la vida. Parla d´una gent que estava convençuda que la cultura havia de ser popular i que van veure el seu projecte estroncat per la guerra civil. Confesso que a mi em passa el que ha dit Miquel Verdaguer a la presentació. Vaig fer filosofia al COU, però llavors no vaig acabar d´entendre l´autèntic valor d´aquesta asignatura. Després, al fer la carrera de Dret, vaig començar a comprendre el seu abast a l´haver d´aprofundir en la filosofia del Dret, però és realment com més gran em faig que més valoro el que suposa el coneixement filosòfic.  

De Terricabras no cal dir res. Es pot dir que no necessita presentador. Aquest personatge és un expert en encomanar-te la curiositat i el gust per la reflexió. Et convida a pensar a partir d´aquestes afirmacions seves tan rotundes. No hi ha dubte que la seva ironía, el sentit de l´humor i la seva actitud crítica al mateix temps que autocrítica és tot un estímul. Un tònic. Avui presentava “Idees pel combat” que és un recull dels post que penja al seu bloc personal. Del que ha dit m`ha quedat una frase: “El que penjes al bloc són escrits francs, que no vol dir només sincers, sinó lliures”. La frescor diu, és perquè bàsicament són notes que fas sense pensar en que es publiquen. També el públic és molt divers i això evita que puguis autocensurar-te. M´ha agradat la reflexió i m´identifico en l´essència –salvant la distància, evidentment-, però és cert que el bloc personal permet un exercici de pensament lliure molt important. Finalment, Terricabras ens ha deixat ben clar que està irritat amb el país i amb moltes coses, però que això no vol dir que estigui sempre enfadat. Vol dir que és crític. 

Entre Miquel Verdaguer i Josep Maria Terricabres ens han fet cinc cèntims o més dels llibres i, la veritat,  ha estat un acte molt enriquidor. Em queda la dedicatòria del llibre que m´ha fet en Miquel “que l´amistat i el seny siguin les armes per moure el món”. Farem el possible, Miquel. Només afegir: "que els enemics de la pluralitat i la diversitat de criteris no ens facin perdre mai les ganes de seguir" 

[@more@]

Tweet

Anna Vega: -Amb l’anterior projecte, quants arbres es podien salvar i quants es salven ara?

Tècnic de l’ACA: -Amb el primer es salvàven més o menys 18 arbres i amb el segon estem parlant d'uns 21 arbres. 14 arbres s’han de treure es faci el que es faci, perquè l’estudi demostra que és perillós.

Anna Vega:- Ara vaig a fer una pregunta retòrica, si es fa el segòn projecte s’haurà de redactar, aprovar, etc. Això vol dir 3 anys més, no?

Director de l’ACA: “no és per la setmana vinent, però màxim 6 mesos. L’anterior projecte no es comparable perquè va estar aturat dos anys entre el 2003-2006. Ara amb el tràmit d’urgència ens enganyem si diem menys de 6 mesos, però a l’estiu està començada l’obra. 

Anna Vega: -El nostre partit va demanar que l’ACA es fes càrrec dels costos. A càrrec de qui anirà? 

Director General: -Ja ho vaig dir. Està per escrit a la documentació entregada a cada grup. Anirà a càrrec de l’ACA.

 Anna Vega: -Això ho posa per escrit, no?

 Director General: -en cap moment hem dit que es traslladi a l’Ajuntament i consta als documents. 

Anna Vega: -Però el calaix complementari quedarà tapat pels arbres quan baixi la riera amb brutícia. 

Director General: -Ja es va explicar a la darrera reunió. 

Neus Serra: -M’agradaria que em confirmin si el calaix que es col.loca sota el carrer de Can Feliciano està previst pel trànsit rodat o si passarà com la cobertura de la riera del Bon Pastor. 

Tècnic de l’ACA:  -Evidentment, l’estructura està prevista i projectada, perquè suporti el trànsit de vehicles. Finalitzades les obres es recupera el carrer. 

Valentí: -Has trobat molta diferència entre un estudi dels arbres i l’anterior?  

Tècnic: -Suposo que té alguns punts de simetria, però hi ha coses que l’altre estudi no podia fer i menys amb poc temps.  

Neus Serra: -Aquest estudi biomecànic s’hauria d’haver fet abans de iniciar les  obres? 

Tècnic: -És recomanable fer-ho abans. 

Verdaguer:- El tema es va començar amb els arbres, però es tracta per nosaltres de defensar un tram naturalitzat dins el casc urbà. 

Tècnic: -Està clar que la filosofía és diferent d’un projecte a l’altre projecte. 

Lasheras: -La meva percepció diu que en el segòn projecte es manté més superfície per poder ser en tot cas repoblada d’arbres. 

Tècnic: -Resulta evident. L’espai que queda és més gran, per tant hi ha més espai per posar arbres. 

Alcaldessa: -El calaix en forma de U previst, permet posar llosa a sobre?

 Tècnic d’obra: -No ho permet. Per cobrir el tram de Can Feliciano s’ha de fer un projecte nou. La U no està pensada per suportar la càrrega d’una coberta. Es podria fer?. Sí, a la vida tot és possible, però s’hauria de fer un reforç. Estem parlant d’un projecte nou.

 Alcaldessa: -I de fusta?, i amb això assumeixo el que faci falta. 

Director de l’ACA (amb la mosca al nas): -L’ACA no farà un tercer estudi per veure si pot tapar aquest tram. El que es vulgui fer finalment a Malgrat serà un debat que es farà a Malgrat. L’ACA no entrarà més en el tema. Mentre discutim si galgos o podencos tenim el tram 0. Amb tot això , ara el farem més ràpid, perquè estava aturat i s’anava cobrint aigües amunt sense que ningú entengui la raó d’haver deixat sense solucionar la sortida (¿?. Alguns ho entenem ara). Qui vulgui fer alguna cosa més en aquest tram que parlem de Can Feliciano per cobrir-ho haurà de demanar autoritzacions a qui pertoqui i l’Ajuntament no té competències –diu el Director de l’ACA. 

 Alcaldessa: -És una llàstima perdre el temps i diners d’aquesta manera discutint un tram. No m’amagaré de dir que defenso la riera formigonada, i no canviaré d’opinió sinó em donen raons. No sentiments i filosofíes. Raons. 

Verdaguer: -Vostè va dir que acceptaria una alternativa si garantia la seguretat. 

Alcaldessa (molesta): -Vull dormir tranquila. No canviaré. Ja he dit des del primer dia que votaré en contra. 

Director de l’ACA: -S’ha fet un treball amb rigor. El que tocava. Hem complert. Cert que ha portat un temps, però el temps necessari per fer bé la feina que se’ns demanava. Hem posat sobre la taula: alternatives, afeccions,arbres i costos. A més accelerem el tram 0. Hem intentat trobar una solució de consens. Les dues solucions serveixen des del punt de la hidràulica. Poc més podem afegir. 

Alcaldessa: -No podem tallar tots els arbres mentrestant? 

Director de l’ACA (amb cara estupefacta): -No, respectem el procés. Complirem amb la moció. 

Valentí (amb to agre): – Ara es desvia el debat. No ho accepto. Només hi ha 3 arbres de diferència. Això s’ha de dir als que van signar per aturar l’obra. 

Director de l’ACA(empipat): -Jo no vaig venir a parar l’obra. L’ACA ha respectat una moció, perquè li tocava respectar-la. Es va aturar l’obra per prudència. Jo no faré venir els mossos d’esquadra per treure la gent a bofetades. Jo crec en el diàleg. Ho faré sempre de la mateixa manera. Crec que això no es tindria ni que posar en dubte. (quina diferència de tarannà, penso per mi mateixa). 

Valentí continua amb el seu protagonisme sense adonar-se de la notable falta de respecte que està mostrant. 

Valentí: -Espero que totes les mocions que rebi els faci el mateix cas que aquesta! –crida des del fons de la sala. 

Director de l’ACA: -No faci judicis de valor. No toca. L’ACA actuarà sempre segons indiquin els seus serveis jurídics i assessors. 

Verdaguer: -Jo li vull donar les gràcies per l’esforç. 

Alcaldessa: – Dono per aixecada la sessió.   

PD: He intentat transcriure la sessió tal i com va anar. Les intervencions són textuals. Les respostes també. Algunes coses les he obviat per no considerar-les rellevants. Altres, he procurat suavitzar-les per no molestar ningú, sobretot, el to agre que alguns van utilitzar en les seves preguntes que no era oportú. 

      [@more@]

Tweet

El Director de l’ACA saluda als presents amb un bon dia i va per feina. Hem començat quasi una hora més tard la reunió i està clar que cal anar al gra. La reunió d’avui és continuació de l’anterior –ens diu- i deriva de la moció que el Ple de l’Ajuntament de Malgrat va aprovar i que demanava a l’ACA que estudies la possible modificació del projecte en el tram de Can Feliciano. S’ha fet un estudi amb tota la llibertat que pertoca als tècnics. Avui completem l’estudi de biomecànica dels arbres i definim els càlculs hidràulics com es va demanar. Veurem també amb més detall les noves afeccions que produeix el nou projecte que comporta la paradoxa d’afectar també arbres. En aquest moment s’incorporen el secretari i l’assessora jurídica de la corporació a la reunió per aixecar acta. Notem l’absència significativa de la regidora d’urbanisme i medi ambient(¿?). Suposo que ha de tenir motius molt importants que justifiquen la seva absència d’una reunió que ha de ser trascendent. El Director de l’ACA segueix. Hem complert amb la moció –diu- i el Ple, que és sobirà, decidirà. Serà el propi Ajuntament per la via que determini qui opti per decidir i ho comuniqui a l’ACA. Llavors l’Albert Sorolla ens explica l’informe de biomecànica dels arbres. Sempre que hi ha arbres- ens diu- cal fer un estudi biomecànic, que és diferent al que va l’Ajuntament, i vol dir, estudi de perill. Hi ha arbres castigats per la seva història: lledoners, falsa acàcia i acàcia de tres punxes. S’ha emprat la metodologia VTA (visual tree assessment o valoració visual de l’arbre) i s’ha fet un procediment en tres fases a partir de la inspecció visual per detectar símptomes. La majoria tenen símptomes de vitalitat mitjana i hi ha 9 exemplars amb vitalitat baixa. Cap presenta vitalitat alta. Dels 40 exemplars estudiats, 38 presenten símptomes de risc de fractura. 26 exemplars presenten símptomes de perill alt. Les perspectives de futur són baixes. La classe predominant és la C-D, és a dir, que presenten greus defectes estructurals. A partir d’aquí proposa unes mesures d’actuació: 14 exemplars han de ser abatuts. 24 exemplars s’han de podar per disminuir el perill. 2 exemplars poda. D’altra banda –diu- la vegetació de la riera al pas per Malgrat té cert valor paissagístic i ambiental.  A partir d’aquí, un altre tècnic ens exposa la comparativa entre el replanteig d’obra del projecte aprovat (percentatge important d’arbres afectats) i el replanteig d’obra de la solució proposada (proposta de riera naturalitzada, element complementari amb calaix de by pass). Aquest calaix s’intenta desplaçar totalment al carrer de Can Feliciano per afectar el menys possible la zona de l’arbreda i s’entronca amb la riera al nivell del pont del carrer Passada. D’aquesta manera les afeccions són mínimes i menys de les previstes. La combinació de criteris hidràulics i bioenginyeria proposa una solució per guanyar la màxima capacitat hidràulica amb la mínima afecció. Tram de Can Feliciano: Pont del carrer Riera substituït. Aquesta nova obra de fàbrica singular, millora el rendiment hidràulic de desguàs pel pont existent i permet configurar-lo com una estructura de captació per poder derivar en un calaix de formigó soterrat part del cabdal d’aigua. El calaix es calcula que ha de ser de 3×2 aproximadament.

Ens fa la comparativa de seccions entre un i altre projecte que deixa palesa la diferència de secció. Si ens fixem bé la diferència de dimensions no és tan escandalosa, el que passa és que el talús vertical que proposa el nou projecte permet fer menys afeccions als arbres, i augmenta la rugositat.

 Hipòtesis i dades: càlcul hidràulic de la solució proposada x coeficient de Manning. Paraules del tècnic expert: “tal i com estava previst en el projecte hi hauria manca de desguàs”. 

Estudi hidràulic: Coeficient de Manning, depèn de la rugositat, material, vegetació i estat de la riera. Superfície lliure. Pendent de la riera. Perímetre mullat. Traçat.  Calaix 3mx2,1m. Es considera necessari per les condicions de cotes del carrer aplicada la fórmula de Manning i tenint en compte les cotes de la làmina d’aigua en la canalització d’entrada i sortida. La proposta s’ha dimensionat, perquè sigui capaç de fer el desguàs dels mateixos cabdals.

S’obre el torn de preguntes.   

[@more@]

Tweet