El Bloc de la Neus Serra

Avui he començat el dia amb el cap espès. És lògic suposo després del ple d’ahir. Va ser un ple molt tens. Mai en tota  la meva vida havia presenciat tanta caradura, i mira que als jutjats trobes de tot. Ahir, però, el que vaig poder presenciar va ser un espectacle de pocavergonya política difícil de descriure. Intentaré dir-ho bé perquè ningú no se m’enfadi. Ben pensat, si se m’enfaden pitjor per ells. Que puc dir d’aquest espectacle de militants i acòlits incondicionals  que veneren als seus per pura adulació devota encara que facin el ridícul. Carai! Si els teus perden els papers hauries de tenir el criteri suficient com per contradir-los.  I aquesta mediocritat d’equip de govern?. I aquesta prepotència i hipocresia?. Aquest manar amb el reial manual polític de la mentida encoberta. Aquesta colla pessigolla que no saben respondre cap pregunta sense un guió escrit per un altre. Aquest menyspreu de no contestar cap qüestió.  Aquest pacte que fa pudor. Aquesta mediocritat que vol fer política a cop de mortadela. Quasi t’agafen ganes de plegar i deixar-ho córrer tot, perquè si això és el que representa el meu poble, diria que la cosa està més magra del que em pensava.   Avui a “La Vanguardia” llegeixo La Contra, una secció que cada dia m’agrada més. Entrevista a Reinhard Selten, premi Nobel d’Economia, investiga la psicologia de les negociacions. Ostres! Quina entrevista més interessant:  “Pregunta: ¿Hay que ser halcón o paloma?  Resposta: Racional. Logre información: es el engrase de cualquier negociación: elimina la distancia entre la posición oficial y la real. Un presidente puede decir: No aceptaré que se menoscabe nuestra soberanía” cuando en realidad piensa: “Si acepto, perderé mi imagen ante el votante y tal vez las elecciones”.  Després diu: “En las sociedades de consenso las formas son parte del fondo de toda negociación. El líder debe tanto lograr adhesiones como no despertar más animadversión de la inevitable”. Selten explica el triomf de Merkel. “Tan exquisita en las formas, que sabe mandar a todos sin ofender a nadie”. Interessant reflexió per avui. A Malgrat està clar que no tenim una Merkel al govern.Tampoc una líder.  [@more@]

Tweet

Avui és un dia que pot passar de tot. És un dia gris i trist, però també és un dia que, per fi, s’obre una escletxa en aquest món de les simulacions que hi ha al nostre poble. És el dia de dir les coses pel seu nom. El pacte no és gratuït. El PSC no és generós de mena. El pacte PP-PSC porta implícit un peatge. Vivim una època en que, sovint, tot és un gest i prou. Un món virtual. Una època de contradiccions. Quan a un ciutadà li fas una enquesta i li preguntes quina és la principal virtut que hauria de tenir un polític o un governant, en general, la resposta és ràpida: honestedat i capacitat de diàleg. Doncs bé, que cadascú faci la seva valoració. On és l’honestedat i la capacitat de diàleg del nostre govern?. Honestedat, cap ni una, quan anuncien un pacte dient que el tema de la riera s’ha deixat fora de l’acord i que el PP votarà lliurament. Ara veiem que no és veritat. D’altra banda, seguint amb el tema dels gestos cal dir que hi ha molta simulació en els postulats de la política d’alguns. Aquest Nadal m’han regalat una preciosa guia del consum responsable amb una “merdeta” de bosseta vermella de nylon. Diuen que és per evitar residus, i jo com una bleda vaig a treballar amb la bosseta ridícula, perquè de veritat em crec això d’estalviar residus i ser responsable. Fins i tot, la porto dins el bolso per tenir-la a mà. Però després veus que cap postulat o argument de sostenibilitat s’ha tingut en compte per aquest govern de gent il.lustre en el tema que avui es porta al Ple. Com us dic, en el món d’avui on, més que mai, s’hauria de parlar de les coses obertament i a fons, l’àmbit de la política es redueix cada vegada més al simple gest. Al regalet sostenible i a la campanya en favor de postulats que els mateixos que els pregonen no pensen complir mai. En altres paraules, alguns polítics es passen la vida fent gestos que es queden en això, purs gestos, perquè res no acabi canviant. Nosaltres que preferim sempre adoptar postures sensates i des del sentit comú, que no ens agrada la crítica per la crítica, que hem demostrat de sobres que som polítics responsables quan ha fet falta, som conscients i també reivindiquem que les accions no siguin purament un gest. Que els polítics tenim obligació d’actuar sobre la realitat, i que no és més líder qui té més “pebrots”, sinó qui sap crear complicitats. Però és ben cert que sovint a l’altre costat no hi ha vida.[@more@]

Tweet

El Ple de dijous és important. És important assistir i seguir el debat. Veure actituds, inèrcies, i la visió de cadascú. Confirmar que ningú regala res en aquesta vida. Que el pacte no és gratuìt. [@more@]

Tweet

Volia parlar de la proposta sobre la riera que aquest "govern del peix bullit"  que tenim a Malgrat vol portar al plenari del proper dijous. No he volgut precipitar-me. Els arguments de la proposta són inesperats, sobretot, per contradictoris i cal fer una reflexió amb calma. Així, doncs, he aprofitat el cap de setmana per relaxar-me i gaudir de la il.lusió de la canalla. Tindrem un principi d´any mogut a nivell polític i cal arribar amb les piles carregades. He començat per acostar-me a veure els Reis de l´Orient en aquest acte surrealista en que s´ha convertit l´arribada dels Reis a Malgrat. Un aparador d´arbres dels desitjos, pessebres vivents, i exhibició de polítics socialistes. Mai he pogut entendre que un acte per infants hagi de polititzar-se amb discursos de l´alcaldessa. No cal parlar de la regidora del PP cantant el tiruliru. Sobraba allò de dir als Reis “us heu de portar bé, perquè sinó diràn que es culpa de l´alcaldessa”. Carai! Quanta importància es donen algunes persones. Com si els més menuts estiguessin pendents de l´alcaldessa aquesta nit!. És evident que són frases pensades pels adults i, la veritat, aquesta ironía sobra en un dia com aquest. Sincerament, crec que en els darrers mesos la política de Malgrat ha fet un tomb per arribar ja a un nivell que només pot interessar als guionistes del Polònia o d´algún programa de pífies. D´una banda, les històries que ens han explicat per justificar el pacte del peix bullit  PSC-PPC -també anomenat “de persones”- són més pròpies d´un cómic que d´un Ajuntament com cal. Com si a un poble no ens coneixèssim tots!. Hi ha polítics (dones polítiques en aquest cas) que creuen que la gent és, o som, curts de gambals. Salta a la vista que no s´ha apostat per una opció de progrés. Tampoc per la suma de sensibilitats i diàleg. Impossible empassar-se això de la capacitat de treball.  Vinga!. En definitiva. A ningú no se li escapa que és una suma de necessitats i de pors, i que en aquesta vida ningú no regala res. Ara bé, haurem d´explicar a la regidora del PP que el que portarà al Ple el seu partit i el PSC tampoc és exactament el primer projecte de l´ACA.  Més que res, perquè els grups de l´oposició la poguem entendre aquesta vegada i no ens fem un embolic.

És obvi que des del govern i, concretament, per part de la senyora alcaldessa, s´ha impulsat una campanya de desprestigi contra tots els grups de l´oposició. Només cal escoltar el seu programa radiofònic al més pur estil Chávez. El grup de CIU hem rebut de valent, sobretot, per la condició d´ex socis de govern. Se´ns ha dit incoherents, irresponsables, irreflexius, i més cosetes. Tot per donar suport a la gent que vol una oportunitat per l´espai de Can Feliciano.  A l´oposició se´ns ha tractat molt malament. Ens  han acusat injustament de ser resentits, de no aceptar els resultats, de polititzar el tema de la riera, de voler desgastar el govern, de narinà, narinà. La seva estratègia ha estat “embruta que alguna cosa queda”, però ha quedat ben clar qui és el més resentit. Resulta evident que en aquest poble, una oposició constructiva i amb perfil i criteris propis sempre serà incòmoda i molesta. Una nosa. Sigui del color que sigui. És curiós veure com l´equip de govern en aquest afer només ha optat per la fugida endavant,  i no pas per trobar una solució. Una llàstima. Demostren ser gent de poca volada.  La perla de tot plegat és la proposta final per donar continuïtat a les obres del tram de Can Feliciano. Una proposta política que cap tècnic ha volgut signar.  Resulta que la proposta comença  assenyalant el carácter extemporani de la moció que es va aprovar per aturar les obres, però resulta que no ha de ser tan extemporània quan ara és el propi equip de govern qui demana a l´ACA paralitzar les obres novament. Això és el que planteja, al meu entendre, la proposta del PSC-PP. Una proposta que demana, d´una banda, el reforçament de l´obra en el tram pendent d´executar per fer possible el seu ulterior cobriment i, de l´altra, que l´ACA estimi la possibilitat de millorar l´endagament del pont del carrer Riera. Una proposta que posa damunt la taula  la incapacitat de qui governa. No saben ni de que parlen. Ara resulta que si no és per l´oposició acaben executant un projecte que no s´ajusta ni als seus objectius. Què no van fer els càlculs? Què no saben que coi executen? Què no saben ni de que parlen després de tan parlar? Tan llestos que es pensen ser!. N´hi ha per posar-se a plorar. A Malgrat tenim el govern del “peix bullit”.

[@more@]

Tweet

Heu sentit avui el cor

matinejador dels nens?

Heu sentit el rastre d´or,

mirra, encens?

Joan Maragall

[@more@]

Tweet

"Amb el puny tancat no es pot fer una encaixada de mans"

                                                                                      Indira Gandhi

          Pensament que dedico a tots aquells que creuen que tenir una opinió diferent és posar pals a les rodes.  Als que mai s'equivoquen. Als que sempre tenen la raó. Als que la por els fa dir que no tenen por. Als que pensen que manar és imposar. A ells també els desitjo BON ANY!

[@more@]

Tweet

El primer post de l´any. Quins nervis!. Per ara he començat l´any sense fer cap dels rituals obligats. Ni roba vermella, ni espelmes de colors, ni sortilegis per atraure la bona sort. El millor amulet és estar evoltada de la meva gent. De tots els que m´estimo. Bé, per ser sincera, he complert una tradició: menjar els dotze grans de raïm per allò que diu el vell adagi català de “qui menja raïm per cap d´any, porta diners tot l´any”. Això era ineludible. Ah! I també he complert la ja tradició dels SMS. Comencem, doncs, avui aquest nou any que anomenem 2008. Tenim l´agenda per omplir i el calendari ple de fulls. És un bon moment per fer propòsits i rependre projectes personals, per posar en pràctica allò que hem anat deixant, el que tenim pendent. Bon moment per agafar impuls, per omplir-nos d´esperança i fer un pas més. Una passa que ens porti als nostres objectius. Bon moment per desitjar la pau, més avui que és jornada de la pau. Em sento optimista. Endevino que serà un any intens i dur, però això no m´espanta. De moment, m´apunto un altre adagi que diu “Cap d´Any seré, tot l´any va bé”. Les festes s´acaben. Comença el compte enrere per veure els ulls dels nens i nenes plens de sorpresa i d´il.lusió. Friso per retrobar "l´arbre dels desitjos". Ningú ha parlat d´aquest arbre a cap dels dos projectes del tram de Can Feliciano i suposo que aquest arbre no està condemnat. Endevineu quin desig penjaré aquest any? …….Ben segur que ni que sigui per solidaritat amb els seus pobres companys l´arbre em concedirà el que li demano. I si el penjem tots els que volem el mateix? Ànim! Els Reis s´acosten…….. ja sento els camells que venen……. FELIÇ 2008!!!!!!!!!!!!!!

[@more@]

Tweet

Invoco els dies clars, ara que sé

que me´n desposseeix el temps.

No em vull

subjecte a cap designi que no pugui

sotmetre al ritme encès de les paraules.

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.

La font degota lenta i m´acompassa

la mirada i la veu.

Tot se`n revela nou, però l´espera

m´adorm les mans. Només els ulls completen

el cicle tants cops iniciat

i abandonat.

Propòsits?

Quins propòsits?

Miquel Martí i Pol

[@more@]

Tweet

Invoco els dies clars, ara que sé

que me´n desposseeix el temps.

No em vull

subjecte a cap designi que no pugui

sotmetre al ritme encès de les paraules.

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.

La font degota lenta i m´acompassa

la mirada i la veu.

Tot se`n revela nou, però l´espera

m´adorm les mans. Només els ulls completen

el cicle tants cops iniciat

i abandonat.

Propòsits?

Quins propòsits?

Miquel Martí i Pol

[@more@]

Tweet

“El meu caràcter és molt lluitador, quantes més dificultats tinc més ganes de vèncer em neixen. Quan més m’arraconen contra la paret, més puc lluitar.”  Benazir Bhutto   

Lamento la seva mort. Per mi és un símbol. El símbol d'una lluita per la democràcia. La primera dona dirigent d’un Govern en un Estat musulmà. Un personatge de llums i ombres, com la major part de personatges que admirem sense conèixer. La seva lluita per la democràcia al Pakistan es barreja sovint amb les acusacions de nepotisme i corrupció. Acusacions que mai han estat provades. Acusacions difícils de valorar en la distància i sense conèixer la realitat d’un país tan complexa com el Pakistan. La seva mort deixa el país en un estat de caos i confusió. D’aquesta dona valenta, mare de tres fills, tinc anotada aquesta frase que fa anys vaig retallar d’un diari quan va ser destituïda del Govern i que ho diu tot: “El meu caràcter és molt lluitador, quantes més dificultats tinc més ganes de vèncer em neixen. Quan més m’arraconen contra la paret, més puc lluitar.”     

[@more@]

Tweet