El Bloc de la Neus Serra

Primer el gran mag ZP va fer sortir del seu barret un xec per tenir fills. Més tard va fer sortir un xec per ajudar als joves a marxar de casa. Tot i això, sembla que la cosa no rutlla. Doncs fa sortir una puja de pensions. Però la gent es mostra encara indecisa i les enquestes no es mouen. Llavors, en una mostra del més absolut menyspreu a la intel.ligència del ciutadà, els assessors fan sortir 400 euros de la renda. Duran i Lleida ha dit que això és una immoralitat i una vergonya i que això és jugar amb la gent. Estic totalment d´acord. El PSOE no pot fer campanya amb els 400 euros de persones que tenen problemas per arribar a final de mes. No pot fer campanya amb 400 euros que ens ha cobrat de més. No ens xupem el dit, senyor ZP. Això és una compra de vots. Resulta que mentre uns treballem i ens hem d´estrenyer el cinturó, el senyor de la Z i la P pot anar regalant els diners. Que no ens enganyi. Si es poden baixar els impostor que es baixin ja i podrem pagar el que ens ha pujat la hipoteca. No ens prengui més el pèl. Això és política d`esquerres? No van criticar tant la política de xecs?

[@more@]

Tweet

No sé qui son. Tampoc vaig conèixer el seu fill, però hi ha coses que t´activen un dispositiu. Potser és la tragèdia, la consciència, o el fet de ser mare que em fa afegir-me al corrent de solidaritat que circula per la xarxa, però ja som molts els que donem suport als pares d`Enaitz Iriondo. Enaitz Iriondo era un jove de 17 anys que va morir atropellat quan circulava en bicicleta l´any 2004. Avui, l´individu que conduïa l´Audi 8 que el va atropellar vol que els pares del jove adolescent mort li paguin els 20.000 euros que costen els danys ocasionats a la carrocería del seu vehicle. Costa de creure i repugna, però real com la mateixa vida. Agraeixo no conèixer al personatge que es diu Tomás Delgado Bartolomé.història esfereïdora.

[@more@]

Tweet

He sentit molta decepció al saber la notícia que aquests dies han publicat alguns mitjans d’informació. Hores d’ara no sé si Malgrat organitzarà el Festival de Bandes i de Corals de la tardor, però  sabem que altres municipis veïns ens han pres la iniciativa. Aquest és el resultat de la mala gestió i el desinterès d’aquest govern pels temes de turisme. Em consta que algunes persones no els agrada el Festival de Bandes, però no hi ha dubte que aquestes iniciatives són una bona eina de promoció del municipi. Només cal veure com els pobles veïns estan a la que salten, i els ha faltat temps per oferir-se a organitzar els festivals. Una llàstima!. Em sap greu, però també cal dir que estic convençuda que d’haver-se posat en funcionament -tal i com estava previst- el Consell Municipal de Turisme, aquesta situació s’hagués pogut evitar. S’ha actuat amb deixadesa, sobretot, si tenim en compte que el Consell ara per ara era l’únic organisme de participació del sector. La notícia de la seva dissolució ens va agafar per sorpresa. Ara ens trobem les primeres conseqüències. La regidoria de comerç i turisme d’un municipi turístic no es pot portar d’aquesta manera virtual, ni es pot menysprear de qualsevol manera la tasca feta per moltes persones que van treballar de valent per fer que el consell pogués funcionar. No n’hi ha prou en tenir bons tècnics. Cal que algú lideri els projectes i impulsi iniciatives. Pel que sabem, qui hauria d’estar al càrrec de turisme s’ocupa aquesta setmana de fer turisme pel Marroc, a càrrec del pressupost municipal, i sense que ningú ens pugui donar explicacions dels motius ni l’objecte d’aquest viatge. Només sabem que l’acompanya el regidor de mobilitat i el d’hisenda. Una estranya manera de millorar la mobilitat i el pressupost del municipi. [@more@]

Tweet

El meu fill petit marxa a l’escola. Avui anem una mica tard, perquè s’ha aixecat amb el peu esquerra. Li dic adéu. Repasso l’agenda mentre prenc un altre cafè. El meu pare em puja el diari. Mentre en Cuní entrevista a TV3 al president del Senat, Javier Rojo. –És del PP, oi? – em pregunta en Francesc a l’entrar al menjador.

 – No, és del PSOE -contesto. Ostres!, però té raó. L’escolto parlar del nacionalisme basc i sento la mateixa cantarella del PP. Renoi, PP i PSOE estan tallats pel mateix patró. Aquest senyor no para de parlar del “Estado de Derecho”, de “las reglas del juego”, i “de las autonomias”. Diu que s’ha de respectar als que no són nacionalistes, però ell no predica amb l’exemple. Quan parla del nacionalisme basc ho fa amb menyspreu. Diu que el referèndum del Sr. Ibarretxe divideix. Jo penso que no. Que precisament pot aclarir moltes coses. Dedueixo que pel Sr. Rojo “Espanya és una unidad de destino universal”. Però això ja ho sabem. Ho vam veure a la darrera reunió bilateral Estat-Generalitat. Renoi, quin gran èxit!. Per ara, ni rodalies, ni balances fiscals, ni AVE, ni desplegament de l’Estatut. Mentre critiquen el patriotisme català o basc, el PP i PSOE-PSC cada dia practiquen més el patriotisme espanyol. Quan ens adonarem que tenen una única estratègia?  [@more@]

Tweet

"El patrimoni d’un poble ens explica el seu passat i ens permet projectar el seu futur. Poble i Patrimoni van lligats i una actitud que integri els àmbits patrimonials en el disseny urbà aporta un gran potencial.

Malgrat compta amb elements patrimonials importants. Ara bé, cal canviar el discurs i establir un programa per impulsar i dinamitzar aquest patrimoni".

"Vetllar per la conservació i difusió del patrimoni de Malgrat, tot afavorint la recuperació i conservació del nostre passat".

(estractes del programa de CiU de Malgrat de Mar sobre cultura presentat a la taula rodona del 23 de març de 2007 amb el títol "CiU x un Malgrat on la cultura sigui protagonista". Eleccions municipals 2007)

Sap greu que alguns creguin tenir l'exclusiva del patrimoni local. Pensen que el patrimoni local els pertany, o que només ells saben defensar la nostra identitat com a poble. Falta molta maduresa política encara. 

[@more@]

Tweet

Ens hem trobat amb en Pep davant el Natzaret per anar plegats fins al Molí de la Sal. Fa pocs dies el vaig visitar també amb en Gelpí per comprovar que havia passat amb les obres que s’estan fent a una finca veïna, ja que pel que sembla s’han pivotat els ciments damunt un dels canals d’aigua. En aquesta ocasió portava càmera i anava més ben calçada per accedir al molí. Entrem i trobem una realitat no gaire engrescadora. Costa de creure, però tot està molt i molt malmès. Tot i així, baixem i comprovem l’estat de les moles, l’obrador, l carcavà…..Segons la fitxa del catàleg municipal a principis del segle XX el molí encara hauria funcionat i el propi nom indica que l’activitat que es feia era la molta de terrossos de sal. Sembla mentida que amb el temps transcorregut s’hagi deteriorat d’aquesta manera. S’ha de fer un veritable intent per recuperar aquest molí. Com sóc neòfita en el tema, vaig a exercir la meva condició d’ignorant per fer un parell de reflexions: 1.- Perdem oportunitats si no som capaços de fer a Malgrat un discurs comú de defensa del patrimoni històric. Tots sabem l’afer de Can Serra com va anar. He sigut sempre molt discreta parlant del tema de la torre, però ja sabem quina era la posició de l’alcaldessa i el seu grup sobre el tema a l’inici del conflicte. Tots sabem com la seva posició va anar girant en funció dels esdeveniments i a l'espera de resultats electorals. Som conscients que es va actuar en funció del binomi acció-reacció, no pas abans. Tots sabem que sense la pressió que es va fer des de diferents punts la casa hagués acabat per terra. Siguem sincers. Des de l’Ajuntament s’ha mantingut un estrany concepte de la història d’aquest poble. D’una banda, cal dir que s’han recuperat espais prou emblemàtics com Ca l’Arnau i la  biblioteca. D’altra banda, s’ha fet un discurs de menyspreu sobre tot allò que sigui històric. Ja comença a ser l’hora d’aplegar criteris i fer un únic discurs. Malgrat té elements històrics interessants. El Molí d’en Valeri o Molí de la Sal és un d’aquests elements. A més, es troba situat en un indret singular: al peu de la Nacional II, al punt d’entrada de la ruta senderisme que la Diputació va senyalitzar -a petició de la regidoria de turisme- durant el passat mandat, i que permet precisament enllaçar amb les rutes del corredor del Montnegre. Per mi és un lloc estratègic per afavorir la creació d'un punt d’informació per donar a conèixer els llocs d’interés del municipi. Seria un bon punt de sortida de la xarxa d’itineraris. Un bon punt d’informació ambiental adreçat a nens i joves. Un punt estratègic per convidar a conèixer el nucli urbà i descobrir la seva història, el seu llegat urbanístic, les formes de vida tradicional, l'economia, els objectes d'ús quotidià, els espais de vida quotidiana i els elements identificatius del poble. És a dir, un projecte de base local que tingui com objectiu la recuperació d'elements identificatius i simbòlics del passat de la població. Em venen al cap un munt de possibles projectes per aprofitar l’espai i potenciar la seva recuperació. El més important és fer pressió i aconseguir que alguna cosa es mogui. Després ja sortirà alguna persona que es penjarà la medalla. Això és el de menys.  

[@more@]

Tweet

El lema és contundent. En tot cas, penso que respon força al sentiment general que tenim molts catalans. A més és un missatge que serveix per un i altre. A dreta i esquerra. No vull dependre de “Rajoyes ni Zps”. Diuen que no són el mateix, però a efectes pràctics s’assemblen bastant. Desprès de quatre anys de veritable confrontació i crispació, quin resultat tenim? Una crisi econòmica: més atur, més d’hipoteca, i més problemes per arribar a final de mes. Guanyem el mateix i tot és més car. I a Catalunya? Què voleu que us digui?. Després de l’any que hem viscut, s’ha de començar a deixar de banda el llenguatge políticament correcta i dir les coses pel seu nom. Ni uns ni altres demostren interessar-se de veritat pels problemes dels catalans. Només ens venen a veure per fer promeses o a vendre fum i por.  Ui! “¡Espanya se rompe!”, o bé Ui! “¡que viene el PP!”. La qüestió és venir i marxar amb un grapat de vots sota el braç. a A mi aquesta gent del ui, ui,ui no em fa cap mena de por. El que de veritat em fa por és que Catalunya sigui només el graner de vots, la moneda de canvi. Ja cal que ens ho pensem bé.  Ara és més necessari que mai tenir força a Madrid.[@more@]

Tweet

Des de CiU, valorem positivament el treball que s’ha fet per part de l’ACA i la voluntat de diàleg que ha mantingut. També els esforços de tots plegats per trobar el consens. Aprofito per recordar l’acció de la Plataforma i altres ciutadans que sempre s’han mostrat disposats a escoltar i apropar postures, tot i que això suposi deixar de banda plantejaments inicials. Assenyalo que l’ACA ens ha presentat un projecte alternatiu en resposta a la petició que es va fer des del Ple. Una alternativa que d’entrada millora el principal punt feble del primer projecte que és el pont del carrer Riera, i que ofereix l’oportunitat a Malgrat de naturalitzar i conservar l’espai de Can Feliciano. Un projecte que l’ACA acompanya del compromís d’assumir l’increment del cost d’execució i de resoldre la sortida al mar de la riera amb urgència. Crec que això és rellevant per un poble com el nostre que viu en bona part del turisme.

Critico que es porti a votació una proposta del PSC-pp. Que això és legítim, però no és responsable, ni política ni socialment. El govern té dret a seguir una estratègia, però aquesta estratègia s’ha de basar, senyors meus, com a mínim, en el respecte a la veritat, i en aquesta proposta s’ha obviat bona part de la veritat. Han retallat dels informes les parts que els interessa i han deixat de banda les que no volen escoltar. Han fet una valoració que cap tècnic municipal s'atreveix a signar. Es treuen de la màniga que l’ACA "ha rebaixat els ferros" quan això no és cert ni apareix a cap projecte. L’ACA mai ha mostrat voluntat de cobrir el calaix al tram de Can Feliciano. El govern, en tot cas, després del que ha afirmat tot aquest temps i el que hem hagut de sentir-nos dir, només podia demanar la continuïtat de les obres, però d’acord al primer projecte. El govern no pot presentar ara una proposta plena de contradiccions que demana el reforçament del calaix amb intencions futures de cobrir, i que demana -com aquell que no vol la cosa- canviar el pont del carrer Riera. Amb la proposta que es porta al Ple queda clar que tots els que han defensat amb les dents el primer projecte no tenen ni idea del que estaven defensant, perquè ara volen que el modifiquin. Després d’haver-nos acusat a l’oposició –especialment al nostre grup- de no tenir coherència, de dir blanc i després negre, mira per on, ara venen i en una manca absoluta de coherència demanen a l’ACA que els faci un reformat del projecte. Què no sabien que votaven quan el van aprovar? Què no van fer càlculs? Doncs sort que no és un edifici de 7 plantes, perquè ja ens hagués caigut al cap.

És en aquest sentit que afirmo que la proposta del PSC-pp és una manipulació, una manca de respecte a la veritat. Un exemple del que cal fer per aconseguir al preu que sigui sortir-se amb la seva, i demostrar que manar a Malgrat és una qüestió de “tenir pebrots”. Una estratègia política que el PSC pensa que li funciona –i val a dir que no li ha anat malament-, però els temps canvien.

Els grups de l’oposició hem patit la particular campanya de desprestigi i menyspreu per part de la que mana, i des de CIU volem dir públicament que nosaltres no hem defensat una alternativa al primer projecte per fer aldarulls, ni hem mentit a la gent, ni volem confondre als veïns. Tampoc ha estat mai la nostra voluntat utilitzar el conflicte contra l’alcaldessa –i ella ho sap perfectament- . Tampoc hem promogut mocions de censura com alguns malintencionats han escampat per guanyar-se el lloc a un preu més baix. No senyor. El nostre grup participa a la política per defensar actuacions amb esperit constructiu i per millorar la qualitat de vida dels malgratencs. Mai per anar contra ningú. La nostra política és de projectes, idees i posicionaments. Mai contra cap persona. La Campoy acostuma a confondre la legítima aspiració que tenim els que ens presentem al capdavant d'un projecte pel poble amb un atac personal. Faria bé de clarificar aquest concepte i entendre el que fem els altres. Ara bé, el grup de CIU mai va votar un projecte que cobrís el tram de Can Feliciano, per la senzilla raó que mai hi ha hagut un projecte per cobrir Can Feliciano. Ho dic, perquè un dia em van acusar de no saber llegir projectes i, pel que sembla, no deuria ser l’única. La postura que adopta ara el PSC-pp ens obliga a refermar el posicionament contra el primer projecte. Si el que es demana és reforçar l’estructura per cobrir –el que em sembla una provocació vist com han anat les coses- el nostre vot al primer projecte és radicalment nul. Estem satisfets d’haver mantingut un posicionament sempre democràtic i constructiu en tot aquest afer. Nosaltres hem volgut escoltar a la gent. Hem volgut donar suport als que no volien el caixó per tal de tenir una oportunitat de fer un projecte millor. No em fet cap mal a Malgrat. Al contrari. Qui ha crispat el tema ha estat el govern en minoria del PSC. Qui ha optat per l'acció-reacció ha estat el PSC. Qui s'ho ha pres com una moció des del primer dia ha estat l'alcaldessa.

No puc amagar que sentim una gran decepció. No pas pel resultat –previst des que es va anunciar el pacte- sinó per l’espectacle que hem presenciat. Una alcaldessa tractant d’incompetent a l’ACA. Regidors increpant al Director General de l’ACA amb xuleria. Professionals i tècnics qüestionats per persones que no tenen idea del que parlen, ni han vist mai una estructura de prop. Miopia política tot plegat. La decepció que sentim és, perquè el PSC-pp són el govern de Malgrat. Ens agradi o no. I tenim un govern que opta per comprar fidelitats al preu que sigui abans de dialogar. Un govern que tot ho quantifica en números i diners: número de persones que criden, número de vots a les urnes, números de regidors que calen per la majoria, diners de cost, diners, diners, diners….. No pensa en idees, ni en projectes, ni en millores.

La gent de Malgrat han de saber que la postura adoptada pel PSC i l’alcaldessa ha estat una posició política. No han defensat el primer projecte per ser el millor, sinó per una qüestió política. Finalment, el dia del Ple la Campoy ho va reconèixer. Això és el que trec de positiu. Com a mínim que la gent pugui saber a que juguem. L'oposició no som els dolents de la pel.lícula, ni som els que actuem per interessos polítics. Això ja ho fa el govern.

 A l’acabar li recordo a l’alcaldessa que a les cadires del seu govern seuen 3.314 ciutadans de Malgrat. A les cadires de l’oposició seiem 3.553 ciutadans, i que ella té el deure de governar per tots. També pels 3.553 veïns de Malgrat que no li van fer confiança.     

[@more@]

Tweet

L’alcaldessa a continuació parla de la proposta que el PSC-pp porta al Ple. Diu que “estem davant un conjunt de despropòsits, inclosa la Moció”. “Que no parlem de projectes, sinó de dibuixos”. “El que ha fet el partit socialista és una anàlisi d’on anem i d’on venim”, que si això, que si allò. Bla, bla, bla. “Que la culpa és de l’ACA, que primer va dir no i després si. Que no acceptaria que la riera tingués un retorn inferior a 100 anys, que l’alternativa és obrir un canal al carrer de Can Feliciano igual que el que proposa el primer projecte”. Bé, algunes mentidetes de les seves, com per exemple que el by pass suposa una greu afectació del carrer de Can Feliciano. I ho diu ella!, la que va córrer a buscar una depuradora sense reparar en l’afectació gravíssima que això comportava al territori de Malgrat. Sense saber ni per on passaven els tubs ja la volia, ni que fos per pagar-se l’auditori. Sí, dona sí, penso. Tota una exhibició de sentit comú. Ara diu també que “l’ACA ha rebaixat els ferros del calaix”. Mare meva!. Li cauran les dents. “Que algú va demanar 50 anys de retorn”. Conxita, que el segon projecte preveu el mateix retorn que el primer!. Quan explica les modificacions que ara proposen, Campoy diu que l'ACA no ha de fer un reformat, només una petita modificació, que estem parlant de 56.000 euros. No diu, però, el preu del pont. Explica que ha valorat pros i contres i que l'ACA té responsabilitat per haver creat situacions indesitjables (suposo que es refereix al pacte que s'ha hagut de fer "amb el cap , però sense el cor"). La Verdaguer comença el torn de paraula. Recorda alguns detalls importants de les converses amb l'ACA. Crec que domina molt bé la seva intervenció. Retreu a l'alcaldessa haver dit que l'ACA és impresentable.

-Ho refermo- exclama la Campoy.

La Verdaguer insisteix que no sap quins interessos s'amaguen darrera la proposta.

-Així d'interessos -fa l'alcaldessa juntant les puntes dels dits sense parar.

Mentre, la Vega s'ho mira rígida des de la cadira i em mira per damunt de les ulleres. La Mérida passa notes a la Campoy i fa que si amb el cap. En Puignou parla amb l'Aubanell i comenta que "això no va bé". Els noto nerviosos. Ells creien que això era veni, vidi, vici, és a dir venir, aixecar el dit i marxar. Entre el públic dos personatges fan senyes a la Vega. Amb un gest de menyspreu l'indiquen que passi de la Verdaguer. Ara la Campoy intervé i diu que ens arroguem la representació de tot el poble. Que ella no porta gent a cridar, i ens fa una demostració del que cal fer per convèncer l'auditòri. Demagògia i manipulació. Engrescada, ens explica que l'ACA vol incrementar el rebut de l'aigua per culpa de les infraestructures com aquesta de l'alternativa. En Pep li salta de cop:

-Vol dir que aprovant el primer projecte el rebut no s'incrementa?

-Això és una pregunta infantil -diu la Campoy- Jo no he dit això.

És el de sempre. Ella mai no ho diu. Sempre som els altres que tenim otitis permanent.

La Verdaguer segueix i treu l'informe d'INNOVA. La Campoy no la pot aturar, li replica que ella anirà a buscar també l'informe i el llegirà sencer. La Verdaguer comença a llegir-lo, i quan pensa que ja n'hi ha prou s'atura i acaba la seva primera part d'intervenció en aquest punt. Ara em toca a mi exposar la posició del nostre grup.

[@more@]

Tweet

18:40. La Sala és plena. Sento molta cridòria. Entro i rebo algunes mirades hostils de les primeres files. PSC i pp han cridat als incondicionals per escalfar cadires. En Pep i jo, arribem els primers. Passen els minuts mentre saludo amb mirades de complicitat alguns dels presents. Veig en Marc al fons. També en Raül i en Joan Pau. Amb la Verdaguer i en Pep riem, perquè la cadira d’ella està massa alta, i jo també aixeco la meva cadira. Avui no vull perdre cap detall. Convé tenir bona perspectiva. 18:57. Entra l’alcaldessa i la Vega. Noto la presència de molta policia. Més tard em diuen que hi ha mossos. Caram!. Quin concepte que tenen alguns de la gent de Malgrat. I jo que penso que som bona gent!. Per un moment em ve al cap allò del Sabina “mucha, mucha, policia”.  19:00. Comença el Ple. Des del carrer arriba el soroll de veus i xiulets.  -“És la veu del poble”-crida un dels presents.  -Volem sentir el Ple -diu la gent. S’han demanat altaveus i no n’hi han. Lògic!. Els altaveus es van pagar per lluir-se l’alcaldessa i no pas l’oposició. Li va sortir el tiro per la culata i avui no hi ha altaveus. En Puignou argumenta –per dir alguna cosa- la desestimació de les al.legacions d’ERC i ICV-EUA a les ordenances fiscals. S’ha estimat alguna coseta –diu-, però en general res de res.  “No s’han estimat, perquè poden ser-ho, però no hi ha els criteris prou amples encara”. Eh? Què diu aquest home?. Es fa un embolic. La Verdaguer diu que volen aportar criteris de millora com el fraccionament dels pagaments. Es veu que això seria una cosa molt complexa que supera l’intel.lecte socialista. En Puignou intenta dir-nos que els números són antipàtics, que no sap com és que altres municipis ho fan, que hi ha famílies monoparentals molt riques. Un despropòsit. En Puignou és un home de caixa, de “lletra petita”, i quan la lletra ha de ser clara es perd. Abstenció.  

Ara toca el punt de la caserna i l’estimació de les al.legacions al plec de condicions de la licitació que ha fet la Cambra de contratistes. Ho explica el Valentí, que no és regidor d’hisenda, però que quan li toques la caserna es posa nerviós. Abstenció.

[@more@] 

Finalment, arribem al punt més rellevant de l’ordre del dia: la proposta del PSC i pp de donar continuïtat a les obres de canalització de la riera que es van aturar el setembre. En Lasheras introdueix l’esmena a la totalitat que hem subscrit ERC, CIU i ICV-EUA. Demana que es llegeixi. Cadascú té un torn per defensar l’esmena. Des de CiU “pensem que la proposta que s’havia de portar al Ple era el projecte alternatiu de l’ACA. No entenem que es porti a votació una valoració política dels dos projectes feta pel PSC i que no avala la firma de cap tècnic. Entenem que si el Ple per majoria, en l’exercici de la seva sobirania, va demanar una alternativa, la voluntat sobirana del Ple no es pot desvirtuar i ser substituïda per la d’un partit polític o l’equip de govern. Des del moment que un acord de Ple va demanar una alternativa del projecte que s’executava, és aquesta alternativa la que s’ha de votar. El que porta el PSC-pp és un posicionament polític i això no es pot votar”. Esmena a votació. Pam. Aquí sento un grinyol i comença a funcionar la maquinaria del “pacte del peix bullit”. No falla. 9 en contra i 8 a favor.

Tweet