El Bloc de la Neus Serra

En Salvador Montalt està indignat amb el DVD de la Conxita i els seus nois/es, i és que n'hi ha per estar-ho. Malgrat: la pocavergonya en format DVD

[@more@]

Tweet

Sembla la frase d’un anunci de cafè, però la va pronunciar en un debat parlamentari el  President. Ostres! Quina angoixa que fa aquesta frase, i més si l'escoltes en un context com el que tenim actualment amb tots els problemes que està patint. la gent.  Si és un acudit massa gràcia no té. Suposo que és d’aquelles frases que li apunta qui fa els discursos al marge del full per si la pot col.locar. En aquest cas, qui va tenir l’ocurrència va oblidar que la cara del president no és de les de fer bromes. M’agrada més el Montilla del Polònia que el de veritat. Com a mínim em fa riure amb allò dels “àdhucs”. Suposo que el guionista és molt millor. Però el debat d’ahir no era per riure, i veure aquest senyor parlant en tercera persona d’ell mateix em va produir una sensació estranya. En fi, entre aquesta enginyosa frase, i el discurs de Madrid que ningú es creu –ni ell- es pot dir que hem passat de la maragallada a la montillada. Això si, sense cap mena de gràcia. Tampoc fa gràcia la resta de la frase: “potser no em coneixen prou. Ja ho aniran fent. No els faltarà temps”. En això potser té raó. Tenim Montilla per temps. Llàstima que sigui per res de bo.[@more@]

Tweet

 “És més fàcil creure que saber” Josep Pla 

Fa temps que amb el tema de la canalització de la riera al tram de Can Feliciano es va decretar la mort de l’objectivitat. En el tema de la riera els fets sembla que només tenen valor en la mesura que s’ajusten als punts de vista de qui informa, i contra aquesta realitat m’adono que el ciutadà que és l’autèntic dipositari del dret a la informació es troba totalment indefens. I ho està, perquè qui té el deure d’informar-lo amb absoluta objectivitat -el seu Ajuntament- fa temps també que ha optat per creure en comptes de saber, i per anar a la seva amb l'únic argument que només uns són el consistori de Malgrat. Els altres, pel que sembla, estem de decorat, o per fer de rei a la cabalgata, o per aplaudir quan parlen, o per fer de caganer del pessebre. Dit això, vull fer unes petites recomanacions a tots aquells que consulteu el famós dvd penjat a la web municipal  per tal de poder formar-vos un criteri: 

 Primer: Valorar el públic a qui es dirigeix la informació. 

Segon: Valorar el propòsit i la intenció de la informació: informar, instruir, vendre, persuadir?….això és important saber-ho.

  Tercer: Quina és la profunditat de la informació. Proporcionen totes les dades?. Apareixen els punts forts i febles de cada opció?

 Quart: Qui és l’autor de la informació?. Aquesta és la pregunta clau que ens hem de formular a l’hora d’avaluar la credibilitat del dvd. Tenir clar qui és l’autor, i conèixer el seu posicionament previ en relació al tema abans de elaborar la informació que ens vol donar, ens permet tenir pistes sobre la credibilitat del que ens diuen i la seva autèntica intenció. 

També caldrà tenir en compte aspectes com ara: 

–Qui signa la informació és honest? Exposa el seu posicionament sobre el tema obertament?  

–Creus que el patrocinador de la informació pot influir en la perspectiva que dona? 

–La informació aporta opinions d’altres organismes? S’ha permés col.laborar i participar en igualtat de condicions als defensors d’un  i altre projecte? L'ACA signa el DVD?

-Em facilita també l'autor dades de com s'ha fet el dvd?

-Em dona el cost i m'explicita qui ha de pagar aquests diners? Diu clarament que el dvd també el paguem de la nostra butxaca? 

 Recomanació: Si feta aquesta anàlisi tens dubtes, has d’intentar parlar amb els representants de les dues opcions i buscar més informació. La funció d’una informació com el dvd que ha patrocinat l’Ajuntament és contribuir al coneixement del tema concret. És important emmarcar la informació en el contexte. No només es tracta d’aportar informació, sinó de presentar-la de manera que el destinatari-ciutadà tingui l’oportunitat de valorar-la per ell mateix. És fonamental presentar i analitzar les hipòtesis rivals amb totes les seves dades obejctives. És fonamental també no emetre judicis de valor, és a dir, no pots tancar la informació convidant a una reflexió sobre com s’han de gastar els teus impostos, perquè estàs emeten un judici de valor, estàs ja fent un posicionament. Em consta que aconseguir informar i comunicar els fets de manera objectiva no és senzill, demana un distanciament respecte al tema que s’analitza i cal evitar transmetre opinions. En fi, a l’hora de la veritat penso que sovint una informació expressada de manera tendenciosa i obscura té menys efecte que una informació lliurada de manera modesta però ben argumentada.

Per acabar:  Ànim!. David va guanyar Goliath i no tenia webs, ni blocs, ni internet, ni tv, ni ràdio, ni…… 

[@more@]

Tweet

Tot el matí l’he passat a la unitat de conciliacions laborals de Mataró, arribo al migdia a l’Ajuntament, aparco el cotxe davant de la porta –de miracle- per guanyar temps, pujo, repasso expedients i preparo les carpetes on he desglossat els temes que van avui a Ple. En Pep ha repassat també els decrets d’alcaldia i m’ha fet unes notes, tres trucades al mòbil. Vull acabar i no acabo. Les quatre de la tarda i haig de menjar alguna cosa. Surto, agafo el cotxe i vaig a casa. De pas el deixaré al garatge. Menjo amb una esgarrapada i surto altre cop disparada cap a l’Ajuntament. A tota velocitat pujo les escales fins a la segona Planta per acabar de preparar papers. Estic nerviosa. Porto una setmana de massa feina, just quan tenim un Ple important com aquest, el del pressupost. Les set. Corredisses d’última hora. Intercanvio comentaris amb la Sandra i em relaxo. No sembla que l’ambient sigui tant tens com altres vegades. Es fa silenci a la sala i el Secretari dóna inici a la batalla…vull dir a la sessió.[@more@]El Ple comença a bon ritme, s’aprova l’acta anterior. El segón punt és la proposta de modificació pressupostària mitjançant suplement de crèdit. Bé, cadascú tindrà la seva opinió, però el motiu de base és el projecte del Barri del Castell, un projecte que nosaltres hem compartit des del primer dia. També entra dins la lògica de funcionament que a final d’any s’hagin de fer ajustaments. S’aprova. El tercer punt és l’aprovació inicial de les ordenances fiscals per l’exercici 2008. Després de donar-hi voltes hem decidit votar a favor, fonamentalment, perquè l’increment que es proposa és d’un 3%, i creiem que és prudent vist que la inflació prevista és superior aquest percentatge i en altres ajuntaments s’aproven puges al voltant del 3,5%. També es manté la línia d’introduir bonificacions que ja es va encetar el mandat passat a instàncies del nostre grup. Alguns es penjen moltes medalles, però fins ara no han entrat una sola al.legació a les ordenances. Per contra, la rebaixa del tipus al 0,83 actual i la bonificació de l’IBI per famílies nombroses va ser una de les condicions del pacte PSC-CIU del 2003, i és evident que s’ha complert, no?. Enguany, s’aplica, entre d'altres, una nova bonificació pels vehicles matriculats a nom de discapacitats per al seu ús exclusiu. També es contempla la reducció d'un 75% de la quota corresponent a l’entrada de vehicles quan es duguin a terme obres a les vies públiques que tinguin una durada superior als tres mesos i afectin entrades i sortides de vehicles (supòsit que no estava contemplat i que es va produir amb les obres dels carrers Passada i Girona). Valorades les modificacions no trobem motiu per no votar a favor quan ho vam fer l’any anterior. És molt fàcil venir amb una llista de bonificacions, o del que t’agradaria fer. Cal dir-ho. En general és un any de contenció i considerem encertat no forçar la pressió impositiva. S’aprova. Esquerra diu que no, i diu quer farà al.legacions. Iniciativa s’abstén i diu que farà al.legacions. Ja es veu que aquest serà anys de moltes al.legacions. Arribem al punt dels pressupostos. Puignou presenta les dades més significatives i reitera allò de que hi ha molta necessitat i recursos limitats que diem cada any. L’objectiu, diu, és millorar i mantenir els serveis als ciutadans. La revisió salarial serà d’un 2% segons el projecte de llei de pressupostos de l’Estat. Els pressupostos venen marcats per la llei de barris i la despesa que suposa l’oficina d’habitatge. No hi han previstes, per ara, subvencions i es preveu una operació d’endeutament de 8 milions d’euros. Les inversions són reiterades d’anys anteriors, i no s’han executat o per falta de mitjans o perquè els projectes no s’han elaborat. Destacar que el nivell d’endeutament està per sota del de l’any 92 i té marge d’actuació. Bé, no tinc intenció de fer una intervenció molt llarga. De fet, el grup d’Esquerra ja ha fet una primera valoració molt detallada de les partides (val a dir que és la millor intervenció de la Verdaguer en matèria de pressupostos. Aquest era un tema on sempre m’havien semblat fluixos. Es nota que ara el terreny de joc és un altre.). Total, que haig de canviar el discurs que havia previst per no resultar reiterativa. És el problema de ser moltes veus a l’oposició. Bé, començo dient que és el primer pressupost que valorem des de l’oposició després de 4 anys al govern –obvi-, però em dona temps a refer el que volia dir. Fem una crítica en la línia que no s’ha intentat cap diàleg, però per ser sincers, el clima en general que s’ha viscut fins ara tampoc afavoreix el consens, i d’això tots en som una mica responsables. Des del nostre punt de vista els pressupostos són continuistes. També realistes, perquè tenen en compte el context econòmic actual. Les inversions corresponen a projectes que ja hem aprovat en l’anterior mandat. Però sobta la manca d’ambició i la combinació de tanta dedicació exclusiva i personal amb uns objectius tant plans. Pensem que hi ha marge per intentar introduir com a mínim algunes propostes que no s’han contemplat i que creiem que són econòmicament assumibles. Sense ànim de posar dificultats, presentarem algunes propostes. El nostre vot és negatiu, però els pressupostos s’aproven amb el vot d’abstenció del PPC. A continuació, plantilla orgànica i catàleg de llocs de treball a  incorporar. Aquí es produeix molt debat, es parla molt de la necessitat d’un cap de recursos humans. Suposo que ningú té en compte que qui fa actualment aquesta funció és el Secretari que es troba a la sala. No compartim els motius de fons del debat. Sabem que si es volen millorar serveis cal més personal, i sabem que bona part dels llocs de treball proposats no són indefinits, sinó vinculats al projecte del barri del castell. El que resulta criticable, en tot cas, és de la manera que s’acaba sovint escollint al personal, i que ningú em vingui amb punyetes. No fa gaire vaig fer l’observació que s’havia publicat una convocatòria d’una plaça de medi ambient com si fos promoció interna quan no ho era i es va haver de rectificar. S’aprova. Avancem una miqueta més. Aprovem la licitació de les obres de la caserna de la policia local. Aquí també hi ha diferents punts de vista, però en aquest cas no podem fer altre cosa que votar a favor. El projecte és ambiciós, però he treballat masses anys dins les casernes de la policia quan estava al torn d’ofici. Potser és deformació professional, però considero primordial que la policia tingui unes condicions òptimes per treballar. És una qüestió de servei al ciutadà i de seguretat dels mateixos agents. El que no farem serà projectar una caserna com l’actual que ha quedat obsoleta en quatre dies. El punt tretzè és la modificació d’uns articles del POUM. Esquerra va presentar el passat mandat unes al.legacions que jo mateixa vaig començar a negociar i, finalment, van quedar sobre la taula per les eleccions. Ara s’estimen parcialment. Estic satisfeta que hi hagi un acord. Val a dir que el nostre vot final ha estat condicionat a que el PSC acceptés part de l’al.legació. Era un compromís. Finalment, entrem al territori de les mocions. Aquí veiem com fructifica l’estranya entesa ZP-Rajoy a l'estil de Malgrat. En Pep Roig fa un parell de preguntes al sr. Viñolas sobre el dèficit de l’escola de futbol, però com a bon regidor d’esports el sr. Viñoles llença pilotes fora. Fem suggeriments al regidor de governació per comunicar els talls de carrers a la web municipal com a mínim. Noi, es veu que a Malgrat això és molt complicat. Caldrà fer una tesi sobre el tema. Abans d’acabar la sessió, arriba el que ja fa dies que sabia, que en Marc, el regidor d’ERC plega. Ens fa un discurs de comiat que no agrada massa a l’alcaldessa, perquè conclou amb unes paraules afectuoses amb cert tó crític. Cansats, i amb el cap com un timbal sortim de la sala del Ple. Renoi!. Han passat coses significatives: 1)A dos punts ha calgut una segona votació i s’han aprovat amb el vot de qualitat de l’alcaldessa. Això no havia passat fins ara.2)El PPC i el PSC tenen més en comú del que es pensen.3)Hem hagut de fer un descans per anar al WC. A la sortida alguns regidors socialistes es lamenten de la durada del Ple. Mira, qui no vulgui pols, que no vagi a l’era!.

Tweet

[@more@]

Tweet

“Per al qui mira i no hi veu, la terra només és terra. Res no li diuen la pampa, ni el rierol, ni la salzeda”.  Atahualpa Yupanki

“L’esperit dorm en la pedra

L’esperit somnia en la flor

L’esperit bufa en el vent

L’esperit desperta en l’animal

L’esperit sap que està despert en l’home”

Poema dels nadius nord-americans

 Passa a passa, caminant, hem pogut conèixer millor una riera que ja ens és familiar. Llocs interessants, paisatge, valor cultural, plantes, arbres, gent. La passejada d’avui ha estat, finalment, una valuosa invitació per saber més de nosaltres mateixos, del patrimoni local i de la riera. Quina millor manera de conèixer el territori que caminant-lo?. [@more@]

Tweet

He rebut, una mica sorpresa, la notícia que en Marc Monguilod deixa el càrrec de regidor d’ERC que ha desenvolupat aquests darrers quatre anys a l’Ajuntament de Malgrat. Si dic la veritat, m’ha sorprès i no m’ha sorprès. Conec perfectament la dificultat que suposa conciliar tots els aspectes personals, professionals i polítics a la teva vida. Tinc dubtes sobre perquè ha pres ara la decisió i no ha esperat més endavant, però en qualsevol cas em sap greu. Amb en Marc he mantingut fortes discusions i discrepàncies. Recordo que, fins i tot, al principi del passat mandat ens vam creuar cartes al Som-hi!, fent retrets l’un a l’altre. El temps ens ha permès una millor coneixença. M’agrada el seu estil encara que massa sovint m’hagi tret de pullaguera. Sobretot, m’agrada la seva pluralitat, la manera de fer comentaris, aquesta mena d’autoritat que, a vegades, vol mostrar quan opina, la voluntat que ha tingut també per entendre i comprendre la meva manera de ser. No sé si som amics, però si ser amics és fer-se confidències, tenir confiança, complicitats, sentir respecte i afecte per l’altre i  desitjar-li el millor, suposo que som amics. M’ha agradat també el seu comiat, perquè en aquests detalls es veu el fons i la sensibilitat de cadascú. Algú el pot trobar un pèl excessiu, però en Marc és així i li escau. No el veig una persona de terme mig. A mi m’ha semblat preciós. Que tinguis molta sort, Marc. No marxis gaire lluny. Un poble com el nostre necessita gent com tu.[@more@]

Tweet

Una bona proposta per diumenge. Molt millor que manifestar-se. Una passejada reivindicativa em sembla una acció positiva i informativa. www.arbreda.blogspot.com/[@more@]

Tweet

Entre 1500 i 3000 detinguts, la majoria magistrats contestataris, dirigents i opositors. Manifestacions de protesta i desenes de ferits. Tot això contra la imposició de l’estat d’excepció. Centenars d’advocats han engegat una onada de protestes al Pakistàn davant la declaració de Musharraf de l’estat d’excepció i la imposició d’un nou ordre constitucional. El president del Tribunal Suprem, Iftjar Cheudhry,  ha fet una crida a la desobediència civil: “és el deure de tots els ciutadans del país i dels advocats en particular perquè continuï la seva lluita per la supremacia de la Constitució i la independència de la judicatura”. De fet, l’advocacia és una professió lliure i independent que té com a objectiu la justicia, el consell, la concòrdia, la defensa i protecció dels drets i llibertats. Aquesta és l'essència de la nostra professió.

[@more@]

Tweet

Nous  problemes tècnics m’han impedit darrerament accedir al meu bloc, i he aprofitat per tafanejar per l’espai blocaire. Hi ha novetats molt interessants a la xarxa de blocs de CIU. D’una banda, Duran Lleida ha inaugurat un bloc que està molt bé. Duran és un dels polítics catalans pioners en el tema dels blocs, perquè fa temps que publica setmanalment una carta als militants. A més, em consta que escriu molt bé. D’altra banda, el BLOC D’EN DURAN permet fer comentaris al voltant de les seves reflexions i això no passa amb els blocs d’altres polítics. Trobo que un bloc d’aquest tipus és més interactiu i serà interessant seguir l’actualitat a través de la seva opinió i experència. Avui, per exemple, ha penjat un post on parla del paper del Govern espanyol amb l’assumpte del Chad i els espanyols retinguts. De moment, m’agrada molt tot el que s’està fent a CIU cara a la propera campanya, perquè tot es vol fer d’una manera molt participativa i novedosa. També és molt interessant el nou VÍDEO BLOC DE L’ARTUR MAS. Avui que els ciutadans cada cop es troben més allunyats de la política, penso que tota iniciativa que suposi un esforç per expressar millor les idees, projectes i objectius és benvinguda. En definitiva, es tracta que els polítics es mostrin tal com son i que la gent els pugui conèixer millor, lluny dels estereotips i etiquetes que els mitjans o els adversaris els posen.  Una bona manera de fer-ho és utilitzar els nous canals de comunicació que actualment tenim. Això és el que fa Artur Mas amb el videoblog, una iniciativa pionera a Catalunya. Serà una manera de conèixer més a fons la seva vessant no tan sols política, també personal. Us animo a fer-ho i a trencar tòpics. L’Artur Mas no és un polític estirat com a vegades ens volen fer creure. Tampoc és el personatge del Polònia. A mi em sembla una persona molt humana, d’aquestes persones que s’exigeixen molt a elles mateixes, i treballador. He tingut moltes oportunitats per parlar amb ell, fins i tot de compartir taula i sobretaula. Sempre m’ha semblat un home modest i amb un punt de timidesa. Aquest punt de timidesa que només els tímids podem detectar. A més, sento un gran respecte per la gent que encaixa contrarietats i té la determinació de continuar endavant.[@more@]

Tweet