NO PASSA NOMÉS A MALGRAT

Això dels blocs sembla la dimensió desconeguda. Un amic d´Alcoi m´envia una foto del cartell que, en un cas semblant, es va editar al seu poble fa un temps criticant la destrucció d´una zona verda. Els ecologistas ironitzen amb l´aleshores alcalde com a protagonista d´un particular film. Van optar per utilitzar cartells “de cine” en clau irònica per denunciar un alcalde que no va voler escoltar l´opinió dels veïns i va decidir arrassar una zona verda coneguda com La Rosaleda i d´especial importancia per un barri. No es pot negar que el cartell és imaginatiu.[@more@]

3 comentaris

QUÈ PASSA AMB LA SENTÈNCIA DE L´11 M?

Ara ja coneixem tots el contingut de la sentència del judici pels atemptats de l´11 M. Les absolucions i les condemnes. No entraré en els aspectes jurídics, perquè hi ha un tribunal que ha valorat les proves, però val a dir que de totes les opinions que he llegit, la que m´ha semblat més sensata han estat la d´en Duran. Duran ha demanat que no s´utilitzi políticament la sentència i ha fet una crida per mirar el futur i treballar plegats davant l´amenaça terrorista. La sentència és la primera veritat judicial de l´11 M. Espero que s´acabin les tesis conspiradores i també l´ús partidista. Cap sentència pot compensar a les víctimes, i el pitjor que el es pot passar és que es persisteixi en la confrontació. La sentència no pot satisfer a cap víctima, a cap fill, a cap pare o mare de la pèrdua, però és molt trist que els afectats per un atemptat hagin de suportar a més la crispació i la polèmica. És una falta de respecte. [@more@]

4 comentaris

PENSAMENT

"L´IGNORANT AFIRMA, EL SAVI DUBTE I REFLEXIONA".

                                                                                          Aristòtil

[@more@]

2 comentaris

REFLEXIONS SOBRE LA REUNIÓ D’AVUI

Avui he decidit autocensurar-me. Reprimiré els comentaris i les impressions personals. També certes decepcions. Només faré quatre notes sobre el contingut del que s’ha parlat. No voldria en cap cas que alguna cosa que jo digui pugui ser malinterpretada o utilitzada com excusa o argument per no trobar el diàleg.

En començar la reunió el Director de l’ACA ens ha aclarit que seria una sessió de treball, i que no estem en estudi de decisió. Per tant, el que s’ha fet ha estat afinar el document presentat com a proposta i aclarir dubtes. Els tècnics han fet un repàs als antecedents, perquè hi havia més gent que l’anterior reunió. Han anat desgranant el nou projecte i després cadascú ha fet les preguntes que ha considerat oportunes. He anotat moltes intervencions, sobretot dels regidors socialistes. Era una pluja de preguntes per qüestionar el projecte, però han estat també molt aclaridores. Llavors el Director de l’Àrea Tècnica ha proposat fer una superposició dels dos projectes, perquè es pugui veure més bé. Es treballarà per la propera reunió. També ha sortit un tema que em preocupa, perquè pot convertir-se en un parany: el tema del canal del molí de la sal. Per tranquilitat meva, -i de tots- no ho consideren un problema. Actuarà patrimoni i punt. És un tema que el troben sovint en aquestes obres. Ara queda pendent l’estudi de biomecànica dels arbres que s’està fent. En uns 10 dies estarà a punt. Per tant, la propera reunió es farà a mitjans de novembre i llavors si que hi haurà dues parts: una trobada de tots per acabar d’afinar el projecte, i una segona part que serà la reunió política, a porta tancada, alcaldessa, Director de l’ACA, i portaveus dels grups. No hi ha d’haver ni guanyadors ni perdedors. L’ACA serà qui tindrà la situació més compromesa, perquè rebrà trets de tots costats. Abans d’acabar el Director ens ha demanat que l’ajudem , si us plau, a trobar una solució.[@more@]

4 comentaris

REFLEXIONS SOBRE LA REUNIÓ D’AVUI

Avui he decidit autocensurar-me. Reprimiré els comentaris i les impressions personals. També certes decepcions. Només faré quatre notes sobre el contingut del que s’ha parlat. Algunes persones es senten molestes si escric amb ironia, i no voldria en cap cas que alguna cosa que jo digui pugui ser malinterpretada i utilitzada com excusa per no trobar el diàleg. M’adono que, a vegades, s’obren escletxes entre l’equip de govern i l’oposició, perquè alguns en volen treure profit. Penso que és responsabilitat de tots que els espavilats –que sempre n’hi ha- no utilitzin la bona fe d’alguns pel seu interès.

En començar la reunió el Director de l’ACA ens ha aclarit que seria una sessió de treball, i que no estem en estudi de decisió. Per tant, el que s’ha fet ha estat afinar el document presentat com a proposta i aclarir dubtes. Els tècnics han fet un repàs als antecedents, perquè hi havia més gent que a l’anterior reunió. Han anat desgranant el nou projecte, i després cadascú ha fet les preguntes que ha considerat oportunes. He anotat moltes intervencions, sobretot dels regidors socialistes. Era una pluja de preguntes per qüestionar el projecte, però han estat també molt aclaridores. Llavors el Director de l’Àrea Tècnica ha proposat fer una superposició dels dos projectes, perquè es pugui veure més bé. Es treballarà per la propera reunió. També ha sortit un tema que em preocupa, perquè pot convertir-se en un parany: el tema del canal del molí de la sal. Per tranquilitat meva, -i de tots- no ho consideren un problema. Actuarà patrimoni i punt. És un tema que el troben sovint en aquestes obres. Ara queda pendent l’estudi de biomecànica dels arbres que s’està fent. En uns 10 dies estarà llest. Per tant, la propera reunió es farà a mitjans de novembre, llavors hi haurà dues parts: una trobada de tots per acabar d’afinar el projecte, i una segona part que serà la reunió política, a porta tancada, alcaldessa, Director de l’ACA, i portaveus dels grups. No hi ha d’haver ni guanyadors ni perdedors. L’ACA serà qui tindrà la situació més compromesa, perquè rebrà trets de tots costats. Abans d’acabar el Director ens ha demanat que l’ajudem , si us plau, a trobar una solució. Després en acabar han passat més coses entre els regidors de tots els grups. Penso que ha estat una trobada positiva i que com a mínim ha servit per deixar algunes coses clares. També ens hem fet retrets uns als altres, però penso que ha estat una bona teràpia. Està clar que el clima d’hostilitat que es viu actualment a l’Ajuntament l’hem de superar. La resposabilitat és de tots, perquè qui en surt perjudicat és el poble.[@more@]

Comentaris tancats a REFLEXIONS SOBRE LA REUNIÓ D’AVUI

A L’OMBRA DE L’ACÀCIA

Estem en un compàs d’espera. Demà tindrà lloc la reunió amb l’ACA, i per davant només tenim incertesa. Vull pensar que la política és una activitat al servei de la transformació social, ja que pretén precisament corregir allò que es considera millorable. Vull pensar que els polítics fem realment política, és a dir, ens preocupem del bé comú i dels interessos generals. La política és una activitat humana de servei als altres, a partir de l’interès en millorar el nostre entorn. No ha de ser una activitat només de polítics i partits. Tot allò que fem en el nostre dia a dia està condicionat per la política en la mesura que som persones que ens relacionem amb altres persones, i esdevenim polítics des del moment que som capaços de dialogar amb els altres. Poder i comunitat no són conceptes contraposats. Són complementaris. Avui, que tots ens mostrem preocupats per la desafecció dels ciutadans vers la política, tenim una bona oportunitat de demostrar que podem actuar en sentit constructiu tots plegats deixant de banda sectarismes, partidismes i demagògies. Per què no deixem els prejudicis? No puc creure que hi hagi gent incapaç de veure una insignificant millora en la nova proposta de l’ACA. No puc creure que es pot passejar per la riera i no sentir res.  No puc creure que realment algú pensi que és millor el formigó que la sorra i les plantes. No puc creure que es puguin trobar tantes excuses i cap argument de pes. La perspectiva d’oferir al poble un projecte consensuat que concilia seguretat i conservació del paisatge no hauria de ser vist com una debilitat davant la protesta social. Tenim 4 anys per davant. Ningú s’està jugant el càrrec ni la credibilitat, però si que ens juguem l’herència que deixarem al nostre pas per la vida municipal.[@more@]

Comentaris tancats a A L’OMBRA DE L’ACÀCIA

CAN FELICIANO: SOLUCIÓ O CONFLICTE?

Avui hem mantingut una reunió de tots els grups municipals per fer una valoració conjunta de la nova proposta de l’ACA abans de la reunió del dia 31. Ha estat una reunió estranya, perquè és estrany convocar una reunió per acostar posicions després d’una setmana d’escoltar la cantarella del “direm que no”. D’altra banda, el compàs d’espera d’aquests dies ha deixat clara una cosa: qualsevol postura o decisió final ha de tenir la voluntat d’acollir la nova proposta de l’ACA sense prejudicis previs. Només així es pot ser objectiu. La reunió ha començat de manera cordial. La veritat és que l’alcaldessa ha fet un esforç per mostrar-se distesa i menys contundent que altres vegades. Ha començat dient que s’han d’acostar posicions, encara que sap que és difícil. Ha dit que el pont del carrer Riera té un retorn de 90 anys, però ho considera acceptable. Tot seguit ha repetit el que ja va dir a Ràdio Malgrat. Una cosa m’ha fet gràcia, i és que ara pateix per dos arbres que poden resultar afectats si s’executa el nou projecte, també és divertida la frase “jo cada dia m’aixeco pensant quants arbres puc plantar avui”. Sense comentaris. M’ha sorprès la confessió dels socialistes que diuen haver passejat per la riera. Fins i tot s’han ficat dins. Suposo que buscaven experimentar alguna sensació  o sentiment. El més trist és que només han vist parets, i és que no hi ha com no voler veure. Després, l’Antoniu Puignou ens ha deixat anar un seguit de preguntes que el bon home es fa com a gestor municipal. Ja ens ha avançat que eren preguntes tontes.  Els demés hem manifestat el que pensem, alguns amb èmfasi com en Gelpí. D’altres, amb calma. L’Anna Vega ens ha dit que va sortir molt contenta de la reunió de l’ACA, perquè allà tot ho expliquen bé, però que ara a Malgrat veu coses estranyes. En fi, la reunió ha acabat com ha començat. Una cosa sí que n’he tret: endevino que la virulenta i provinciana campanya impulsada per l’equip de govern a partir del butlletí municipal i l’informe dels arbres continuarà. Tenen un equip treballant per fer un tríptic com el que va repartir la plataforma el dissabte passat (ai, ai), però amb el seu projecte enjardinat. És a dir, que l’equip de govern va reaccionant a remolc de la plataforma. Els ha agradat el tríptic informatiu i com tenen més mitjans en volen fer un de més “macu”. Em sembla particularment aberrant que els que ens volen donar lliçons de com s‘han d’utilitzar diners públics, o de si som més bons o mals gestors dels diners de tots, es dediquin precisament a llençar els diners públics en informes, butlletins i fulletons per salvar l’amor propi. Tot i així, crec que ni el complot de tots els manipuladors gràfics i literaris del món podran aconseguir convèncer als que es van manifestar a favor dels arbres i el seu entorn natural de quin projecte és millor. Tampoc els pot convèncer la lectura perversa que es vol fer sobre com hem d’utilitzar els diners públics a Malgrat. No vull pensar que passarà si acabem aplicant a tots els projectes aquest concepte. Per cert, hem vist que al PSC no hi ha diferents opinions. Ho dic per si algú s’ho pensa. El més interessant de tot ha estat que quan he preguntat a l’alcaldessa en quin punt podem acostar posicions, m’ha dit que en fer el pont nou del carrer Riera. Sembla ser que fer el pont nou –precisament, la part del projecte de major cost econòmic i més molesta pels veïns- seria acceptable pel govern, però deixant la resta del projecte com està. Bé, que cadascú en faci la lectura que vulgui. [@more@]

1 comentari

PENSAMENT

 “ El polític ha de vèncer diàriament i a tota hora a un enemic molt trivial i massa humà, la molt comuna vanitat, enemiga mortal de tota entrega a una causa i de tota mesura, en aquest cas de la mesura en front d’un mateix”. M. Weber [@more@]

5 comentaris

BUTLLETÍ INFORMATIU. ÈTICA I POLÍTICA

Llegeixo el butlletí municipal que m’han fet arribar i el trobo molt interessant. Tinc pensat fer arribar un exemplar al seminari d’ètica política de la universitat de Barcelona. Mereix la pena fer una tesi, fins i tot obrir una càtedra per estudiar el fenomen. El més sorprenent és que dins la secció “L’opinió dels partits polítics”(darrera pàgina), el PSC publica un escrit que parla precisament d’ètica i política. El tema m’agrada molt. De fet, quan feia la carrera vaig passar molt temps estudiant això de l’ètica i la política. El que no em sembla gaire encertat és citar Max Weber, precisament aquell que va distingir entre “els polítics que viuen per la política i els que viuen de la política”. En aquest darrer cas –deia Weber- l’ambició política deixa de ser un valor en sí, i es rebaixa al nivell de valor instrumental al servei d’un mateix. A vegades, hi ha cites que són certament incòmodes.  [@more@]

1 comentari

POEMES D’ARBRES

LES ACÀCIES SALVATGES 

Les acàcies salvatges s’estan vora el camí,

esveltes, amb la vesta molt tènue i florida.

El capvespre de maig exhala un aire fi

i la flor queia, lenta, amb l’aroma esvaïda. 

Tal, les dolces amigues, en la pàl.lida llum

d’algun record llunyà, esveltes i lleugeres:

el vent imperceptible fa un vol de cabelleres

i cada ombra diàfana deixa un poc de perfum. 

Marià Manent(1898-1988)

 “L’estima vers el valor del bosc i l’arbre, tant l’humil com el singular, és un exemple de la veneració per la vida i la biofília arrelada en la nostra identitat nacional”. 

Celebració del Dia de l’Arbre 1980

[@more@]

1 comentari