TRASLLAT

Aquesta setmana hem fet el trasllat definitiu al despatx que ens correspondrà a partir d’ara com a grup de l’oposició. Feia dies que tenia fotos, papers, carpetes, revistes, expedients, i tota mena de retalls de premsa ordenats i guardats dins de les caixes de cartró. L’endemà mateix de les eleccions ja vaig començar a recollir les coses del nostre grup. Ara esperava només la  nova ubicació. Hem aprofitat també per fer una mica d’endreça, perquè això sempre va bé. Aquesta setmana ja hem fet el trasllat i ens hem instal.lat al nou despatx. Sembla mentida les coses que arribes a recollir en quatre anys de feina, i les piles de paper que hem hagut de reciclar. A partir d’avui ja ens podeu trobar a la segona planta de l’edifici de l’Ajuntament, despatx número 5. És molt petit, no disposa de llum natural –em sap greu per la planta que ens ha acompanyat tot aquest temps-,i s’escolta tot el que es parla als despatxos del costat –fins i tot pots sentir la remor dels papers i els bolígrafs-, però és millor que res. El petit espai ens ajudarà a discernir els nostres pensaments, les idees i els projectes. Sobretot, jo crec que ens ajudarà a treballar amb molta cohesió. Per força!. A la fi, el més important és que l’empenta i la il.lusió ens continuïn guiant.

                              Estem a la vostra disposició.

                                       Com sempre.

[@more@]

1 comentari

CENSURA?

 “Se necesitan alianzas, complicidades, más protagonismo social y empresarial y un objectivo común compartido, y liderazgo para tirar los proyectos adelante. Hay silencios que pueden ser prudentes. Pero hay silencios largos, demasiado largos, que yo no creo que ayuden a llevar a Catalunya hacia delante”.  

Aquesta frase era part del discurs que va fer el 13 de juny el president de Pimec amb motiu dels premis Pimes 2007. En el text del discurs que es va facilitar a la premsa es podia llegir aquesta frase. Una frase que ho diu tot i sembla una clara referència al Govern que tenim i al seu President. Però aquesta frase no va ser pronunciada. Alguns diuen que per no provocar tensions amb el Govern. Altres diuen que hi va haver censura. En qualsevol cas, és el que penso jo també i ho puc dir.  Tinc aquesta sort!.

(La frase apareix avui a La Vanguardia )

[@more@]

3 comentaris

MALES NOTES

El mes de juny és el mes de les notes, i per alguns de les “males notes”. Aquest matí llegia el resultat de l’enquesta de valoració del nostre govern català i el resultat és preocupant. L’executiu de Montilla treu pitjor nota que el de Maragall. La política d’habitatge rep la pitjor nota entre els enquestats. En definitiva, que el govern portarà a casa una carbassa.[@more@]El resultat de l’enquesta m’ha fet recordar que mesos enrera alguns afirmaven que  tanta discussió estatutària i sobre la identitat no permetia tirar endavant els projectes necessaris pel país. Fins i tot la justificació d’aquest segon “tripartit” era fer política social. (Com si el nacionalisme i la identitat fossin entrebancs per impulsar polítiques socials). Avui es constata que les infraestructures i els equipaments que ens falten no apareixen de manera miraculosa només per aparcar el gran debat de país. La realitat és tossuda de mena. Cal un govern que mani i un lideratge clar per impulsar polítiques socials i els projectes que necessita el nostre país. Queda clar que no fer soroll no vol dir governar bé.

3 comentaris

ANEM PER FEINA!

Sense sorpreses. Ahir va tenir lloc l’acte de constitució del nou Ajuntament. Una sessió molt formal, que segueixo pensant es podia haver celebrat perfectament a la Sala de Plens. La sessió em va provocar moltes sensacions. La primera, una gran emoció quan fas el jurament de servir al teu poble. La segona, felicitat de tenir bons companys de viatge per aquesta nova etapa, en Pep i la Sandra. [@more@]Una mica de tristesa, perquè la Roura no hi serà. També la sensació que la nostra visió és ben encertada: a Malgrat cal un canvi. Per ara, però, el que tenim és el mateix de sempre: la nova alcaldessa és la mateixa  de sempre -la que hi havia quan va nèixer el meu fill gran que ja té 15 anys-,  i el PSC governa. La resta a l’oposició, amb la circumstància que, ara per ara, hi han més vots a l’oposició que al govern. Quines coses!. Jo no comparteixo la visió d’aquells que pensen que això és el millor per Malgrat. Ja ho veurem. Això del “front comú” a l’oposició ni ho trobo una bona estratègia, ni és una tàctica vàlida per una formació com la nostra. A nosaltres no ens vota la gent per posar entrebancs als projectes a favor de Malgrat. Per això, nosaltres mirarem de treballar plegats, -des de l’oposició-, però amb ponts de diàleg oberts per portar endavant els reptes pendents. Cal no oblidar que, agradi o no, aquest mandat està condicionat per l’anterior en el que hem format part del govern. Per tant, per coherència, hem de mantenir una mateixa línia en relació als projectes endegats. Entre tots els grups ahir vaig trobar molta cordialitat. Desitjo que aquesta cordialitat es mantingui. Tinc el ferm propòsit de posar el que estigui de la nostra part per intentar millorar les formes i les relacions amb les altres formacions. És essencial. Hem d’intentar obrir entre tots una nova cultura de diàleg i una nova manera de fer política. I ara toca treballar!. Anar per feina!. Treballaré tant com sàpiga. Jo no espero mai miracles. Sincerament, només crec en el treball, la transparència i la il.lusió per fer que aquest poble vagi endavant.  

2 comentaris

PENSAMENT

“En política sempre hem d’optar entre dos mals”·Christopher Morley[@more@]

1 comentari

ASSAIG GENERAL

La carta em convoca com a regidora electa, i a partir dels resultats de les darreres eleccions municipals, a l’acte de constitució de l’Ajuntament de Malgrat de Mar del proper dissabte dia 16 de juny, a les 12 hores del migdia. Avui, doncs, ens hem trobat tots els regidors i regidores del futur Ajuntament a la Sala de Plens per fer “l’assaig” de la cerimònia. Pel que sembla l’acte es farà al Centre Cultural per una qüestió d’aforament, i com és molt formal ens han de donar algunes recomanacions.  Personalment, m’agradaria més que l’acte tingués lloc a la Sala de Plens que és on s’ha de fer un acte formal d’aquesta mena, però es veu que la cerimònia ha de ser molt lluïda i la Sala de Plens és massa petita. Bé, tampoc és un tema per fer-hi debat, però portar als polítics a  un teatre és com temptar al diable. A més, resulta que soc la regidora amb  el número 13 de l’Ajuntament. Ostres! Això sembla un presagi.[@more@]Estem, doncs, a les portes de començar un nou mandat. Un mandat que presenta reptes importants i d’entrada tot apunta  a què serà molt interessant. Són moltes les accions, iniciatives i projectes que -uns i altres- hem estipulat com a prioritats. Ara bé, m’agradaria remarcar-ne una, perquè des de CIU  considerem que serà un “pal de paller” que ocuparà un lloc principal de l’estratègia i l’activitat municipal els propers quatre anys. Em refereixo a la política municipal d’habitatge. Aquest serà un tema central, i ha de ser-ho, perquè és una necessitat real i quotidiana i, sobretot, perquè des de la política municipal tenim eines per incidir en aquesta matèria. A nosaltres no ens serveixen les pobres excuses de sempre: “els ajuntaments no tenen competències”, “això toca a altres institucions”, “és que l’habitatge ha de ser de lloguer i el que es feia era de propietat”…. . Malgrat arriba a la política d’habitatge tard. Com a tantes coses. Sempre s’han posat excuses, però la realitat és que hi ha municipis que són capdavanters en polítiques d’habitatge des de fa temps. No han esperat que la llei els obligués per prendre la iniciativa, i ben segur que tenien els mateixos problemes de finançament que nosaltres. Ara toca afrontar el tema, -sense deixar de recordar que caldria haver-ho fet abans-, i en aquestes prioritats hi serem. En l’habitatge i en les que faci falta. Des del nostre grup tenim la voluntat d’apostar pel diàleg i la bona entesa, però sense ingenuïtats. La política és discrepar, divergir, i també consensuar i entendre’s. Per coherència, tenim la voluntat ferma i decidida de treballar d’una manera constructiva com hem fet sempre, però amb una agenda política clara on hi figuren unes prioritats escrites en paper que volem fer realitat. De ben segur que entre tots procurarem afavorir un mandat de convivència, diàleg i progrés, perquè aquests són el fonaments sobre els que es construeix un poble.  

1 comentari

REFLEXIÓ

 “S’ha de tenir el valor d’acceptar resignadament les coses que no es poden canviar; s’ha de tenir l’obstinació suficient per canviar aquelles que es poden canviar; i s’ha de tenir  la intel.ligència indispensable per a no confondre mai les unes amb les altres. “. Bertrand Russell[@more@]

Comentaris tancats a REFLEXIÓ

Per què hi ha tanta abstenció?

Mentre anem coneixent els desenllaços de les converses per arribar a pactes i acords de govern a molts municipis, disposem també de nous elements a comentar en el mapa polític. Per exemple, podem parlar del que ja s’anomena “l’efecte Portabella”. Us recomano l’anàlisi d’en Francesc-Marc Àlvaro al diari El Singulardigital. A tot això, també escoltem com es parla de l’abstenció. Tothom està molt preocupat per l’abstenció, però en realitat no em sembla una preocupació sincera. És cosa d’un parell de dies. [@more@]Ahir, sense anar més lluny, Ràdio Malgrat va organitzar una mena de tertúlia entre alguns representants comarcals dels partits polítics per parlar del tema. Penso que l’esforç de Ràdio Malgrat d’embolicar-se en aquestes propostes s’ha de valorar, per això hi vaig anar. Les persones que van intervenir van parlar bé, però a mi em va impressionar un fet molt concret. Al parlar d’abstenció es va visualitzar com els representants del tripartit es posaven immediatament a la defensiva. Van fer-ho bé, però no van estar sincers. La representant socialista, -que val a dir és una diputada que m’agrada bastant i parla molt bé- va donar unes explicacions molt boniques. Malgrat tot, va caure en el parany de repetir una frase que em preocupa “la gent no vota, perquè ja està contenta”. Dona! Quina excusa més pobre i trista. Precisament, aquests dies he escoltat alguns comentaris ben diferents de persones que no van anar a votar. Segons ells, no ho van fer “perquè els polítics tots som iguals i només ens omplim les butxaques”. Aquesta és l’abstenció que em preocupa i molt. Aquestes persones no estan satisfetes, però no tenen cap mena de confiança en els polítics, siguin del partit que sigui. Això ens ha de fer pensar. No es pot caure en la frivolitat de dir que el que no vota és, perquè ja li va bé. He de dir que jo no sóc partidària de criminalitzar a l’abstencionista, perquè és una opció ben llegítima del sistema democràtic. Ara bé, tampoc és la desitjable, doncs si la portem a l’extrem aviat ens quedem sense sistema. Per tant, cal demanar a la gent que vagi a votar. Hem de motivar a la gent i -diguin el que diguin- que un partit guanyi amb claredat les eleccions i no pugui governar no motiva gaire. Estic d’acord que cada municipi és un món, però que sistemàticament s’arraconi al guanyador forçant les coses fins a l’extrem altera la voluntat popular. Aquesta és la realitat agradi o no.     

3 comentaris

EL MÓN HA CONTINUAT GIRANT

Diu un proverbi xinès: “Si t’asseus enmig d’un camí, fes-ho de cara al que et queda per caminar i d’esquena al que ja has caminat”. Aquest és un pensament molt pràctic que m’acompanya en la necessària reflexió que toca fer en aquest moment.  

És agradable redescobrir que existeix vida més enllà de les eleccions municipals.  

[@more@]

Recuperar la petita rutina de cada dia: poder recollir el meu fill petit a l’escola, anar a comprar sense pressa i fer aquelles trucades que han quedat pendents. Moltes coses que has deixat de fer durant un temps. La veritat és que el món ha continuat girant mentre nosaltres intentàvem traslladar a la gent les nostres propostes. A Malgrat per ara  hi ha molta calma. Quan intentes fer anàlisi del com ho veus, com ha quedat el panorama polític del teu poble, d'entrada sembla que no ha canviat gaire. Ha guanyat el PSC i seguirà governant el PSC. Amb qui? Ja ho veurem. Tot sembla igual, però en realitat ha canviat tot més del que es visualitza. El temps ho dirà. Ja fa dies que dono voltes a la pregunta: i ara què?. La resposta sempre és la mateixa: ara toca treballar i fer de la política un instrument que faciliti la vida dels nostres veïns. Ara toca que els que hem fet el compromís de dedicar-nos a la política més o menys temps, tinguem clar que representem i als que hi representem.  Cap decisió no serà fàcil per ningú.

1 comentari

ARA TOCA PARLAR

Aquesta setmana ha estat molt tranquila. Calma i reflexió era el meu propòsit. Les coses s'han de pensar amb serenitat i des de certa distància. Per tant, he aprofitat per dedicar més temps als meus fills que s'ho mereixen, i per posar ordre a la meva taula de treball. També he tingut temps de mirar la TV, d'escoltar música i de xerrar amb els amics de tota la vida. A partir de la setmana vinent farem els primers moviments. El poble de Malgrat ha escollit uns representants, és a dir, ha expressat una voluntat a les urnes. Ara els partits polítics hem de saber llegir els resultats i decidir. Ara toca parlar de debò sobre intencions i programes de govern. L'objectiu haurà de ser sumar el màxim de compromís per fer un Malgrat més viu i dinàmic. Nosaltres tenim un programa molt clar, un model de poble molt definit, i una voluntat molt ferma de marcar les estratègies i prioritats més importants que necessita el nostre poble.  Caldrà veure com ho podem fer. Des d'on sigui -des del govern o des de l'oposició- el nostre compromís és de treballar amb rigor i serietat com hem fet fins ara. Sempre oberts al diàleg i amb la ma estesa al consens en aquells temes importants per Malgrat. [@more@]

Comentaris tancats a ARA TOCA PARLAR