El Bloc de la Neus Serra

Vull agraïr el suport que ens ha donat molta gent de Malgrat per a les eleccions municipals d'ahir. Hem pujat en percentatge respecte les eleccions municipals del 2003, però 8 vots no ens permeten visualitzar la feina feta. Crec que hem fet una campanya en positiu, amb propostes, il.lusió i ganes de sumar a tothom en el projecte. És el que voliem fer. La feina seriosa feta en aquests 4 anys a l'Ajuntament era el nostre aval, però no ha estat suficient. Ara toca gestionar el resultat, païr les coses i treballar altra vegada per millorar. Ara més que mai. No cal dir que gestionar l'èxit és fàcil, perquè tot ho tens de cara. Només canviant una mica el discurs en tens prou per dissimular les mancances i les limitacions.Per tapar les esquerdes. Per contra, gestionar els altres resultats no és el mateix, però aquí veurem l'autèntic tarannà de les persones. Aquí veurem el veritable esperit de servei. Quan sempre ets guanyador, quan jugues amb avantatge, quan no has conegut la contrarietat és fàcil proclamar-se servidor del poble. Quan has conegut l'altra cara, la contrarietat, la decepció, el tornar a començar de nou és quan pots dir de veritat que treballes pel poble. Per res més. Vist d'aquesta manera, només em queda cridar: la pròxima vegada,si!  

[@more@]

Tweet

Després de quinze dies intensos i trepidants, avui jornada de reflexió i descans. Bé, descans és un dir, perquè tinc la casa desorganitzada i la roba per planxar des de fa dies. Com anava dient, avui dia de reflexió. Sincerament m’hauria agradat recollir totes les impressions d’una campanya plena d’emocions per la gent de CIU de Malgrat, però confesso que quan he arribat a casa aquests darrers dies –sovint de matinada- m’era impossible. Tenia les neurones adormides. Tot i això he fet l’esforç de no abandonar el blog. Ja que no tenim mai cap espai a la premsa i als mitjans de comunicació hem d’intentar comunicar com sigui la nostra manera de pensar i de fer. Les coses són com són.[@more@]Per la meva part puc dir amb orgull que crec que hem fet una bona campanya il.lusionadora, original, compromesa, intensa i sobretot respectuosa. Molta gent ha vingut als nostres actes. L’equip és magnífic, i la gent ha treballat sense descans tots els dies, organitzant, fent trobades, enganxant cartells, fent el porta a porta amb el nostre programa, aportant moltes idees. Hem constituït un gran equip de persones, i si Malgrat ens dona la confiança estic segura que portarem Malgrat al lloc on es mereix. No puc amagar, doncs, que estic contenta de la campanya i encara més de l’equip que m’acompanya a l’ajuntament, gent jove, preparada i treballadora. Demà veurem com aniran les eleccions. No en sabem els resultats, però siguin els que siguin nosaltres tenim el propòsit de treballar per Malgrat. Gràcies a tota la gent que ens dona suport, a tots els que dia a dia ens han fet arribar la seva il.lusió de canvi, a tots els que ens han aportat l’energia per superar aquests 15 dies intensos. Gràcies a tots els que ho heu fet possible. Gràcies a les nostres families per la seva comprensió i suport. Què tinguem tots molta sort!.

Tweet

Tenim bones vibracions. Després veurem si es concreten amb vots. De moment treballar i treballar. No fos cas que ens refiéssim i després….. Nosaltres hem plantejat sempre una campanya positiva. Plena d’il.lusió, i des de la convicció que podríem governar molt millor Malgrat que els qui ara tenen l’alcaldia. Amb més empenta i ambició. Amb una visió més moderna i actual. La veritat és que aquesta campanya la visc molt intensament. M’agrada el contacte amb la gent,.Sempre m’ha agradat, i aquests dies gaudeixo d’una de les coses que més agraden. Parlar de les idees que tenim per Malgrat. Les expliquem d’una manera senzilla, pel carrer, a les places, per les cases. Lluny de tactismes polítics. Amb la bona fe de qui creu que plegats podem impulsar un canvi. Aquesta és l’autèntica dimensió de la política local. La proximitat. De tant en tant, algú ens fa tocar de peus a terra: El millor és que us espereu 4 anys més!. -Si la Conxita no plega no teniu res a fer!. En el fons bona gent.    [@more@]A la sortida de la feina em trobo amb una noia que he conegut fa pocs dies durant una de les passejades pels barris. M’ha fet dos petons i m’ha dit: –¡Ahora ya nos conocemos!. ¡Que tengais mucha suerte el domingo!. –Adéu! Gràcies!. M’he quedat pensativa. És això. Realment, això és la política. Parlar, escoltar, conèixer, explicar. Anar a veure a la gent. Apropar-te. M’encanta! Al migdia he anat a Ràdio Malgrat. Avui tocava l’entrevista i he desgranat les propostes del programa altra vegada. El temps massa curt, però he intentat parlar una mica de tot. Després de l’entrevista, em pregunten quina és la meva visió. Sempre el mateix. Quins resultats?. És difícil saber-ho. Tenim bones vibracions, però també sabem que a Malgrat la cosa és complicada. Ja no parlem de pactes!. Insisteixo una vegada més. No tenim pactes. Per què perdre el temps parlant del que no sabem? Com pots fer un pacte sense saber que diran les urnes el diumenge. Els companys de l’equip de CIU que avui han anat a la seu de CDC per resoldre algunes coses pendents s’han trobat amb l’Artur Mas a la sortida. Ens ha desitjat “sort i ànims per la gent de Malgrat”!. Gràcies, Artur. Recorda que em vas prometre que vindries a Malgrat quan fos alcaldessa. Fins aviat!

Tweet

A cinc dies comptats de les eleccions municipals, sembla que hi ha nervis pel que pugui passar i el que es pugui lligar. Alguns perden les formes i les maneres. Altres anticipen pactes que no existeixen. Em guardaré prou de jutjar o valorar. Allà cadascú. Tot i això, estareu d’acord amb mi que per estar a la política i fer política s’han de tenir en compte el gest, el temps, la paraula, les accions. No tot s’hi val. Cal tenir present l’ètica i l’estètica. Per defensar unes idees i un projecte no cal desqualificar als demés. No cal empastifar als altres, ni dir mentides. Explicar el que penses, parlar amb la gent, expressar les teves idees i il.lusions ha de ser suficient. També dir les veritats. Aquests dies em trobo amb molta gent que m’atura pel carrer i parlem de la política a Malgrat. Gent que em votarà i gent que em consta que no ho farà. És igual. M’agrada parlar amb tothom i que m’expliquin els seus punts de vista. M’asseguren alguns que el millor que podem fer és pactar amb ERC. Malgrat vol un canvi. Altres em diuen que el govern dels darrers 4 anys ha anat molt bé. Que hem de repetir amb el PSC. Tots em pregunten que farem. Com voleu saber-ho? La política i l’aritmètica van molt unides. La decisió de pactar no és només d’un. És la gent de Malgrat la que diumenge ens ha de dir que vol que fem, no?    [@more@]

Tweet

Ahir va fer cinc mesos que hem vaig incorporar a la xarxa obrint aquest blog. Les noves tecnologies obren un món de comunicació amb la gent que penso que hem de saber aprofitar tots aquells que tenim l’ambició de fer política. Avui més que mai un candidat o candidata ha de ser proper. Cal retornar a la gent la confiança en una tasca fonamental pel nostre sistema democràtic, però que apareix massa sovint desprestigiada. En aquell moment, vaig pensar que el blog és una eina que serveix per donar a conèixer facetes i aspectes molt íntims i personals de qui l’escriu. Els candidats som persones més enllà de la imatge que es projecta de nosaltres. Cal que la gent vegi que som persones com ells, que tenim dubtes, neguits, conflictes, inquietuds, il.lusions i desenganys. Com tothom, no?. [@more@]

Aquests darrers dies no disposo de massa temps per escriure. El ritme de campanya augmenta per moments i és molt difícil trobar un moment de pel blog. Tot i això, tinc moltes reflexions i sensacions acumulades, i no voldria deixar passar l’ocasió d’expressar algunes de les que he pogut viure aquests darrers dies. Divendres al vespre  oferíem la conferència “El millor Malgrat de la teva vida”. Volem parlar de futur, i això és el que vàrem fer. L’acte es va fer a la Biblioteca i va comptar amb un bon nombre d’assistents. El millor de tot és que la gent va ser molt participativa i ens va fer moltes preguntes. Fins i tot l’acte es va allargar més del que s’havia previst, però va estar molt interessant. Vaig tenir ocasió de parlar i aprofundir en aspectes que són importants. Dissabte vàrem estar tot el dia molt actius. Primer, penjar altra vegada cartells. Per què només ens trenquen els cartells a CIU? La pancarta de l’entrada al carrer Riera l’han arrancat uns intolerants i ha desaparegut. Al costat hi ha pancartes d’altres grups que no han patit cap mal. Constato que els més intolerants curiosament mai són dels nostres. Per sort! . Com us deia, vàrem estar al local del carrer de Mar repartint programes, parlant amb la gent i preparant l’acte de l’endemà. Ahir diumenge vàrem fer l'acte central de campanya amb una gran festa a Can Campassol. Durant tot el matí no vàrem parar. Va venir moltíssima gent. Moltes famílies. Moltes converses, i ànims de tothom. El més important és que molta gent que fa poc que viu a Malgrat i votarà al poble per primera vegada ens volia conèixer personalment. Això és d’agrair i dona molta satisfacció. De fet, les sensacions que estem rebent durant aquesta campanya són molt positives. La gent ens reconeix la feina que hem fet i això t'engresca. Entre tot, també hi han petits desenganys. Per exemple, dissabte un grup 'alumnes de l'escola d'adults ens van visitar molt preocupades al local. Els han dit que si CIU o ERC governen el primer que faran serà tancar l’escola d’adults. Pot haver-hi més mala fe?. Les dones estaven molt  angoixades, perquè elles ens volen votar a nosaltres, però els agrada anar a l'escola. Les hem hagut de calmar. No senyores. Si CIU governa no tancarà l’escola d’adults (i crec que això no ho farà ni ERC, ni cap altre partit). Si CIU governa millorarà l’escola d’adults i l'ampliarà amb un espai  més adequat per fer les activitats. 

És una vergonya! És indignant! Escampar rumors i mentides entre la bona gent és fer una campanya? Aquest és el respecte que tenen per la bona gent de Malgrat? Aquestes estratègies no les puc entendre. Si que està fotuda la cosa!. CANVI JA!

Tweet

Per ser sincers, tres temes i dos torns de dos minuts no donen per explicar molta cosa, i menys per fer un gran debat. Des de bon principi vaig optar per intentar parlar d’alguns punts clau del programa, però evitant desgranar totes les propostes en un recital absurd contra el cronòmetre. Altres van optar per entrenar-se i llegir sense respirar tot el programa. Ara cada “claca” farà el comentari de torn i ens dirà que ho vàrem fer molt bé. Millor que els altres. Però els candidats per dins sabrem com ens vàrem sentir i la impressió que ens vàrem emportar. No hi ha ningú més sincer que un mateix i, sovint, acabes convertint-te en el crític més ferotge de les teves actuacions. No entraré a valorar l’actuació de cada candidat o candidata. Ja ho fareu vosaltres. Jo personalment vaig anar-hi molt relaxada. Quina diferència del debat del 2003. A les hores em sentia perduda en una espiral d’actes que s’anaven succeint amb rapidesa. Ara em sento molt més còmode. Explico el que m’agrada explicar. Em ve de gust. Perquè en tinc ganes. Quan m’implico en una cosa m’entrego del tot. Del debat em van agradar algunes coses i d’altres no. Em va agradar que la Campoy em presentés com la futura alcaldessa de Malgrat. No em va agradar la seva amenaça sobre “el canvi” i els desastres que ens pot portar. Pel que sembla a Malgrat només ha nascut una persona amb seny, i tenim la gran sort de tenir-la per alcaldessa. Espantar a la gent amb els possibles desastres d’un canvi és una estratègia d’allò més rància (jo creia que això només ho feia la dreta). Que a sobre la por s’escampi des de Can Socialista, inventors del "CANVI", és la pera! L’anècdota final la va posar la regidora “megasostenible” amb el seu discurs fora de lloc. Algú li ha de dir. No era el moment ni el lloc adequat. Després seguim parlant del debat. Us sembla?[@more@]

Tweet

“M’interessa el futur perquè és el lloc on passaré la resta de la meva vida."

Woody Allen

[@more@]

Tweet

Ja em perdonareu, però aquests dies vaig de bòlit amb la campanya i no trobo una estona per escriure al blog. Tot i això, no volia deixar passar massa temps per explicar que el CANVI camina. Fer campanya potser és pesat. Alguns pensen que és perdre el temps (fins i tot, estic convençuda que alguns  creuen que no ens fa cap mena de falta, perquè el que hi ha ja els va bé. Per què temptar la sort?). La veritat és que tots els que ens presentem volem tenir l’oportunitat d’explicar ben alt les nostres idees i propostes i ara és el moment de fer-ho: durant la campanya. Així que demano a tothom que les properes dues setmanes tinguin els ulls ben oberts i les orelles preparades per escoltar, valorar, opinar, criticar i finalment decidir. M’agradaria que la gent de Malgrat valorés quin és l’equip més preparat per governar, quin és l’equip més il.lusionat, quin és l’equip que pot aportar realment un canvi a Malgrat, i actués en conseqüència. M’agradaria que la gent superés això de “la que hi ha ja en sap” “la que hi ha ja té experiència” , “aquests són bons però els falta una mica d’escola” “ara apreneu i potser la propera vegada”. Ben mirat, una es pregunta quina experiència tenia la que hi ha quan va ser escollida alcaldessa. Ben mirat, una es pregunta que si es tracta de tenir experiència, doncs llavors no cal fer mai eleccions. Ben mirat, una es pregunta que si ja ens va bé tenir un projecte gastat i caducat, doncs no cal que parlem massa de futur. Ben mirat, una s’acaba preguntant moltes coses i escoltant tota mena de comentaris, alguns decebedors. Ara bé, una també continua pensant que val la pena. Que ningú ha dit que fos fàcil, però és necessari. Per això us desitjo a tots i totes: joc net, debat seré, política enriquidora, sentit comú. El CANVI camina. Bona campanya a tothom![@more@]

Tweet

Fins ara no m’havia plantejat que el respecte a la terra, al medi o a la natura tingués un únic color polític. Em preocupa bastant que alguns pensin que la defensa de la naturalesa és patrimoni d’una minoria social, i que per defensar el medi s’ha de tenir una ideologia determinada a poder ser d’esquerres. Llavors el món està perdut, perquè al món hi viu gent amb tota mena d’idees. Això crec que passa precisament, perquè alguns han etiquetat de verd el seu producte fins a convertir en marca de disseny la defensa del medi.  

[@more@]D’altra banda, m’intriga que l’ecologisme sempre es plantegi com opositor, és a dir, penso que l’ecologisme és un moviment social i polític amb molts matisos i que no sempre s’ha d’identificar amb un perfil de persona determinat i amb una manera de ser. El perfil més estès és l’ecologista opositor. Aquell que pensa que el planeta s’ha de salvar aturant el creixement. I es queda tant ampla!. Parla de creixement desmesurat o descontrolat. Hi ha una barreja de teories amb conspiracions especulatives. La solució que proposa sempre és la mateixa: hi ha massa gent, aturem el creixement. La pregunta és: quin creixement aturem? El de la població? Hem d’aturar el creixement de la població a nivell local? A nivell mundial? Qui sobra? Què fem? Seleccionem a la gent? Tothom s’omple la boca de paraules boniques com sostenible, solidari, conservació del medi i altres similars, a vegades utilitzades de manera “gratuïta”. Els enemics són sempre els mateixos: “terceres pistes”, “quarts cinturons”, “autovies”, “tegevés”, “mats”. Sobretot, promotors, polítics, alcaldes i regidors: els monstres especuladors de les galàxies. Monstres devoradors de l’home i el planeta. Ara bé, si limites la circulació dins els pobles o ciutats apareixen les mateixes veus opositores que volen anar en cotxe. Si hi ha “pont” tots fan cues a les carreteres amb els seus bonics 4X4 d’anar per la ciutat. La sostenibilitat encara ha de fer molt camí. Moltes ments han de canviar i molts conceptes transformar-se per aconseguir que l’ecologisme tingui presència real a la nostra societat. I tots podem aportar alguna cosa. Això no és patrimoni d’uns o d’altres. Ha de ser patrimoni de tots i el primer que s’ha de fer és arrancar etiquetes.  Per això, alguns comentaris del blog sobre la sortida a Can Palomeres m’han sorprès. Que t’agradi el teu poble. Que t’agradi la natura i l’entorn d’un lloc emblemàtic de Malgrat com Can Palomeres. Voler mostrar un indret de gran bellesa a gent que viu a Malgrat i no el coneix, a qui pot molestar? Quin mal hi ha? .  

Tweet

“Estimar el propi país és cosa instintiva; però, si procurem coneixe’l millor, no hi ha dubte que l’amor per la nostra terra esdevindrà molt més ferm”. Aquestes paraules les escriu J.Colomé al pròleg del llibre “Les mines de Can Palomeres”, i crec que descriuen un dels motius que ens va portar a organitzar la sortida que avui hem fet a Can Palomeres. L’entorn de les mines de Can Palomeres forma part dels meus records d’infància. Records de berenars de pa i xocolata. Moltes tardes d’estiu amb la meva mare, el Jordi, la Carmina, la Mari, l’Antonio, la Montserrat i la Dolors jugant davant el mas abandonat. De jocs compartits amb la canalla del barri. De visites a les mines amb els més agosarats. D’anar a buscar aigua a la font…..Moments i records molt feliços. Avui hem passat, doncs, un agradable matí de diumenge caminant per un entorn que conserva bona part de la seva bellesa original. L’Agustí Altafulla que coneix bé aquest indret i les mines ens ha acompanyat. Molts hem parlat dels nostres records durant la caminada. Altres han conegut per primera vegada Can Palomeres. Alguns, tot i ser de Malgrat, no hi havien anat mai. Altres no fa massa que han arribat i tenien ganes de conèixer les mines. A mig matí hem parat per esmorzar prop de la mina Gran. En Bartomeu, un amic del meu pare ens ha portat fotografies i documentació del treball que va fer amb Jordi Escoda per la Universitat de Barcelona entre els anys 59 i 61. Ens ha explicat que vàren estudiar la migració dels rats-penats. Coneix bé la zona, perquè vàren venir moltes vegades a Can Palomeres per anellar exemplars i estudiar els seus trajectes. Ha estat molt content de tornar avui a les mines, perquè feia anys que no hi havia vingut. Mentre feiem entrepans ens ha explicat moltes coses interessants d’aquets curiosos animals. Després hem tornat cap a casa. A l’enfilar la tornada s’ha obert davant nostre l’esplèndida panoràmica de Malgrat que ofereix Can Palomeres: els camps de conrreu, el mar, la pilona……

[@more@]

Tweet