El Bloc de la Neus Serra

A les portes de les eleccions municipals, diumenge passat La Vanguardia va publicar un article de Luis Izquierdo que parla d’opacitat municipal. L’article fa referència a l’ombra de corrupció estesa per diferents ajuntaments espanyols i les denúncies contra alcaldes i regidors que s’han multiplicat. Parla, sobretot, de l’entramat de l’operació Malaya que ha suposat traslladar als ciutadans una imatge dels polítics com persones ambicioses i cíniques al servei dels promotors immobiliaris. El catedràtic de Ciències Polítiques Manuel Villoria explica a La Vanguardia que això portarà conseqüències per la sensació de corrupció que produeix al ciutadà. Crec que aquesta situació ens obligarà a fer a tots un esforç de transparència extra per donar més confiança al ciutadà. El que resulta curiós és que els temes que s’han denunciat o arriben als tribunals sempre fan referència a l’urbanisme, mentre que el catedràtic assegura que la corrupció s’ha produit sempre i no pas ara. El Sr. Villoria diu que a diari es produeixen actes corruptes als ajuntaments que fins i tot els ciutadans pensem que són normals: “el número de funcionarios municipales nombrados por cuestiones de amistad y pertenencia al partido se ha generalizado en los últimos años” assegura. “En algunos consistorios españoles se observa con naturalidad que tres o cuatro miembros de una misma familia formen parte de su plantilla de funcionarios, aunque la posibilidad de que todos ellos hayan ingresado tras demostrar mayores méritos personales que el resto de aspirantes vaya radicalmente en contra de cualquier lógica”. (La Vanguardia. diumenge, 29 d’abril 2007). A la majoria de les persones si els hi preguntes si es consideren corruptes et diran que no. Tot i així, a vegades tenen un concepte estrany del que és realment la corrupció. Si els pot afavorir un acte com passar per davant d’una llista d’espera, o trucar directament a l’alcalde per solucionar un problema sense fer la sol.licitud corresponent no hi posaran objeccions. És una reflexió a tenir en compte. Cal pensar-hi i treure conclusions.[@more@]

Tweet

Com el tema us agrada, i tinc encara moltes coses al tinter. Som-hi!.
Des del moment que hem començat a parlar de joventut hi ha una idea que em preocupa: si només parlem de teories i no fem propostes pràctiques i realistes la nostra política de joventut corre el risc d’ensopegar a la primera de canvi.[@more@]Aquesta setmana es portarà al Ple municipal el primer Pla Local de Joventut de Malgrat. El Pla no és només un document, sinó que en principi és un conjunt de propostes, accions i criteris que organitzem com a punt de sortida o base de la nova política de joventut que volem fer. El Pla el que fa és un recollir les decisions. És, doncs, una eina fonamental, però els calaixos de l’administració són plens de documents d’aquest tipus i que mai s’arriben a executar. Per què? En general, perquè si només s’ho creuen uns regidors o uns tècnics el més normal és que no s’acabi fent res. I això és el que vull dir quan parlo de la “teoria interminable”. No n’hi ha prou en expressar bones intencions. Cal fer un gest significatiu que suposi un canvi radical. Si parlem de fer una nova política de joventut, des del primer dia s’ha de veure alguna cosa, com a mínim que es disposa de més recursos. No només de recursos económics, sinó també humans. Si el Pla Local és només un exercici teòric estem enganyant als joves. Això cal tenir-ho clar quan votem el dijous. I tornem-hi, si el compromís no és al més alt nivell, és a dir, del màxim càrrec municipal, no farem res. Si l’alcalde o alcaldessa no assumeix públicament la necessitat d’un canvi en la política de joventut no serà viable el Pla de Joventut. Tard o d’hora el Pla quedarà congelat.
No convé tenir una idea massa idealitzada del que és un Pla de Joventut, perquè no és més que un conjunt d’idees i propostes sobre paper. No cal que sigui un paper molt original ni meravellós. Si és pràctic és suficient. Ara bé, si el document no ha previst mecanismes per millorar la relació i comunicació entre els joves i l’ajuntament tampoc arribarem gaire lluny. Les eines de la participació són aquí més fonamentals que mai(també la comunicació). Jo encara diria més, l’èxit de la nostra política local de joventut i de les nostres propostes el podrem avaluar en funció de la participació que aconseguim. La participació és clau per integrar al jove en el seu entorn i desenvolupar en els joves el sentit crític i la capacitat de gestió. D’altra banda, per l’ajuntament és una eina per tenir contacte permanent amb la realitat del poble. Fer participar als joves no és fàcil. Tampoc estic segura que s’hagi de parlar d’una única fórmula com un consell de joventut. Hi han sistemes que a vegades no funcionen, perquè avui els joves acostumen a agrupar-se de manera més informal en funció de l’objectiu que els interessa. Bé, doncs, per què no admetre com a fórmula la creació de grups de joves que es trobin de manera informal al local de moda habitual? De totes maneres, sabem per experiència que un consell de joves acaba depenen de l’ajuntament per a convocar-se i això provoca massa burocràcia, i més tard cansament. En tot cas, si s’opta per un consell penso que aquest ha d’integrar joves que representin entitats i joves a títol individual, perquè així garantim que es representa a tothom de veritat. També demanaria que el consell tingués certa autonomia per gestionar les activitats, que tingués com a mínim una part del pressupost de joventut per gestionar, i que aparegui com a organitzador de totes les activitats que gestioni amb l’ajuntament com a col.laborador. Tambés proposo que tingui un espai fixe al butlleti municipal que permeti visualitzar les accions que es facin des de joventut. Això seria el més adient també en altres àmbits cara el futur.

Tweet

Ja ho he dit abans. Qualsevol política de joventut que es proposi necessita un compromís públic de l’alcalde o alcaldessa, perquè sinó mai es farà realitat. La regidoria de joventut ha de sortir del lloc on avui es troba i gaudir de més protagonisme dins l’estructura municipal. El dijous passat, un grup d’estudiants d’ESO de l’IES Ramón Turró van organitzar un programa a Ràdio Malgrat on ens feien un torn de preguntes als candidats dels diferents grups polítics de Malgrat. La idea va ser bona, perquè per a mi va suposar un intercanvi de visions molt interessant. Les preguntes que havien preparat els nois i noies participants suposen aportacions importants. Per exemple, vaig constatar que la política de comunicació municipal falla. Els nois i noies participants van preguntar sobre la possibilitat de tenir un PIJ(Punt d’Informació Juvenil). No sabíen que ja n’hi ha un de PIJ des de fa temps. Això vol dir alguna cosa. Vol dir que l’actual PIJ no es visualitza com un espai per joves, i vol dir que un espai per joves no pot estar mai de la vida dins les dependències municipals per acabar com un calaix de sastre. Un espai per als joves ha de ser un espai de referència.[@more@]Ha de ser un lloc de trobada amb l’objectiu que fins i tot ells mateixos el puguin gestionar. No pot tenir una estètica molt oficialista, ni finestretes, ni taulells d’atenció al públic, perquè això és més del mateix. Ha de ser un espai cèntric o ubicat a un indret molt de pas. Fàcil de trobar. Fàcil d’aparcar la moto o la bici. Si és possible una planta baixa davant una plaça. Ha de ser un espai polivalent, amb mobiliari que permeti canvis, no només pels usos sinó també per fer canvis estètics freqüents en funció de les necessitats. Però espai polivalent no vol dir que es pugui fer de tot. Un espai que serveix per tot acaba per no servir per res. Caldrà tenir cura també de les barreres arquitectòniques. Després caldrà establir criteris de funcionament amb normes molt clares que garanteixin els nostres objectius. Penso que, en general, cal evitar la cessió de l’ús de l’espai de manera permanent a entitats concretes, perquè això hipoteca amb el temps la funcionalitat dels espais. Totes les entitats i associacions de joves han de poder fer-ne ús puntualment per a les seves reunions o activitats. Jo sóc de les que penso –i aquí em podeu criticar si cal. Accepto propostes- que quan l’Ajuntament soluciona el problema d’espai d’una entitat de manera permanent no li fa cap favor. Una entitat dinàmica i viva ha de tenir capacitat d’autogestió i, sobretot, ha de tenir la seva pròpia autonomia. Per tenir autonomia és fonamental tenir un espai propi. En tot cas, quan no hi ha altre remei que cedir espais amb caràcter permanent s’hauria de fer per mitjà d’un contracte de cessió amb unes normes clares i mai de manera indefinida. El més adequat segons he comprovat -per experiències d’altres pobles- és fer cessions per una o dues anualitats i un cop esgotades es torna a obrir la possibilitat a altres entitats d’optar a l’ús de l’espai. D’aquesta manera, l’entitat ha de renovar anualment la seva opció, i això vol dir que s’ha de mantenir activa i dinàmica. Així no ens trobarem entitats que són actives, però resulta que és imposible localitzar els responsables o bé ningú respón als telèfons que et facilita l’Ajuntament (alguna ens hem trobat a Malgrat). Com et pots fer soci? Són entitats obertes o tancades? Són per uns escollits? (en parlem)

Tweet

FELICITATS A TOTES LES MONTSERRATS!

[@more@]

Tweet

A ningú li vindrà de nou si afirmo que, en general, Joventut és la regidoria “Maria” de molts Ajuntaments. No vol dir que no es facin activitats per joves, o que no es tinguin serveis.Però costa que es vegi com un àrea políticament necessària en la que cal planificar i fixar objectius. Les propostes o idees novedoses que es tiren endavant són més per voluntat del regidor/a o el tècnic que s’implica a fons que per una veritable voluntat política. Les propostes del regidor/a sovint són rebudes amb desconfiança o no es consideren prioritàries. Sempre hi acostuma haver un “però”. Ja no parlo de les propostes dels joves!.-Si ja fem barraques! -Si tenim una agenda juvenil!. –Si fins i tot els deixem espais per pintar graffitis! Això és el que escoltarà qualsevol que proposi una política seriosa de joventut avui a Malgrat. I s’han fet esforços aquests darrers anys, tot i patir una “congelació” substancials del pressupost de l’àrea. Però no és suficient. Cal intervenir en joventut, però cal fer-ho des d’una regidoria forta, amb mitjans i amb coherència. I com es pot tenir una regidoria forta?. Segur que no hi ha receptes màgiques, però el compromís públic de l’alcaldia és fonamental per donar credibilitat a la política que s’impulsi des de joventut. I per què? Perquè sinó donem suport a la joventut de Malgrat, donem l’esquena al futur de Malgrat. Així de clar. Els joves no són ciutadans de segona, ni són tontos. Saben quan et creus el que dius que vols fer i quan no t’ho creus. Ho detecten al vol. Per això és difícil trobar la seva participació o implicació si són convidats de pedra. Si una qualitat és caracterítica dels joves és la sinceritat i no hi ha res més sincer que passar de actuacions i propostes per les que no t’han demanat l’opinió. Jo també ho faria!. Ara bé, intervenir en política de joventut és important. Qui serà el motor de demà? Qui ha de renovar les nostres entitats? Qui ha de renovar la xarxa econòmica demà? Els joves. Per això el que es faci ha de tenir estratègies marcades. No es pot actuar per inèrcia. Per què la regidoria de Joventut queda fora de les decisions polítiques importants del municipi? Per què no participa en l’urbanisme? Com farem habitatge per joves si la regidoria no opina en el Pla d’Habitatge Local? Per què no participar en el turisme? . L’explicació només és una: perquè es considera una àrea poc rellevant. Jo crec que s’ha de dotar a la regidoria de joventut dels mitjans i recursos necessàris, amb un pressupost molt estructurat i amb partides econòmiques ben diferenciades vinculades a cada acció. Joventut ha de tenir més difussió. S’ha de promoure el debat i la crítica assumint el que això comporta. Sense fer de pares.[@more@]

Tweet

Com us deia volem fer un CANVI: CANVI en l’urbanisme. Volem fer un urbanisme humà i transparent. La gent ho demana i no tenim res per amagar. Per això farem propostes per fer més transparent la gestió urbanística com la de crear una ponència d'urbanisme per negociar convenis.  Tenim el compromís de conservar el territori, volem un Malgrat sostenible, però no de boca sinó de fets. Tenim el compromís de recolçar la pagesia, però no perquè ens faci bonic el Pla de Grau, sinó perquè si guanyi la vida. Volem apostar pel centre de Malgrat que ja toca, pel mercat municipal, pel turisme, pel comerç.  CANVI en la cultura. Volem col.locar la cultura al centre de la política local de Malgrat. No podem planificar teatres que costen milions d’euros sense tenir cap mena d’idea de com gestionar-los, o encara més, sense cap mena de projecte o programa cultural. Nosaltres hem apostat pel projecte del futur TEATRE AUDITORI, ho hem fet sempre, però també hem defensat que això vol dir canviar la política cultural actual i tenir un programa de gestió.  CANVI a l’educació, a l’esport. Prioritzan equipaments com el camp de futbol i nous espais esportius, la posada en marxa de la nova llar d’infants. CANVI en la manera de fer les coses. Com us deia, hem parlat amb gent i hem anat a barris de Malgrat. Hem vist que hi ha moltes coses per resoldre perquè durant massa temps no s’ha escoltat a la gent.  I tot això vol dir fer UN CANVI DE VERITAT. A Malgrat historicament tothom ha hagut de ballar amb el PSC per fer coses, i nosaltres aspirem a alguna cosa més.  

 [@more@]No us creieu els que diuen que els de CIU hem estat comparses dels socialistes aquesta legislatura. Ho diuen perquè ells volien ocupar el nostre lloc.Si de veritat ens haguessim limitat a ser comparses avui no tindríem una línia d’autobus a l’hospital de Calella, ni un Pla de Turisme, ni estariem acabant les obres de la primera guarderia municipal  de Malgrat, ni s’hauria dinamitzat el Comerç, ni  tindriem un Pla de millora del Mercat Municipal, i moltes altres coses.  Per exemple, la torre de Can Serra no seria propietat de l’Ajuntament, perquè la primera proposta que es va portar a l’equip de govern sobre la Torre era la d'enderrocar-la –i això ho sabeu tots-, sobretot, ho sabeu perquè no es vàren cansar de dir-ho. Nosaltres no estavem d’acord, ni tampoc ens vàrem deixar manipular per ningú. Sabíem que en aquest cas la solució era en mans de l’Ajuntament i l’equip de govern. Ens vàrem mantenir  lleials, però ferms. Bé, la idea d’alguns era enderrocar-la i perdre un bé singular del nostre patrimoni. Avui parlem de rehabilitació i de fer-hi l’arxiu municipal.  La qüestió no és qui es penja la medalla –com alguns diuen-, la qüestió és que malgrat recupera i conserva una part important del seu patrimoni. Per nosaltres és suficient. La medalla és per tothom. Polítics i veins. Malgrat. De ben segur que sense uns i altres no hagués estat possible. Bé, doncs tot  això només en 4 anys i 3 regidors.  Us imagineu el que podem fer amb més regidors? i amb una alcaldia? 

Tweet

FA MÉS SOROLL UN ARBRE QUE CAU, QUE CENT CREIXEN.[@more@]

Tweet

Us desitjo una bona Diada de Sant Jordi.

[@more@]

Tweet

Senyor Sant Jordi,
Patró.
Allibera’ns dels nostres pecats
d’avarícia i d’enveja,
del drac
de la ira i de l’odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda’ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amén.
(de la Pregària de Salvador Espriu)[@more@]

Tweet

Bé, us deia que el tret de sortida per nosaltres va ser la meva presentació com a candidata de CiU. Hem fet després un treball intens. Hem parlat amb molta gent, amb les entitats i associacions, amb els clubs esportius. Hem fet debat i taules rodones. Ho hem fet perquè considerem important escoltar i recollir les aportacions de tothom, però també perquè pensem que és important que la gent conegui i entengui les raons del perquè volem un canvi al govern de Malgrat. Nosaltres no volem un canvi perquè si. No volem un canvi perquè toca o perquè fa massa temps. Volem un canvi perquè és vitalment necessari. Perquè hem trobat masses decisions que no s’han pres durant anys. Perquè hem perdut moltes oportunitats com a poble. Perquè massa sovint l’Ajuntament només s’ha mogut quan el privat ha tingut un pla. Cal aportar noves idees i gent nova. Cal canviar també l’estil i la manera de fer. Dijous passat, l’Artur Mas ens ho deia als caps de llista del Maresme: “nosaltres tenim una manera de fer, perquè tenim una manera de ser”, i aquesta frase defineix molt bé el nostre projecte. Ja hem demostrat que el nostre estil és diferent. Ara, defensem un projecte que el pot votar tothom:[@more@]Un projecte que suma i no resta. Ens agrada tothom i respectem a tothom, pensi com pensi. La política a Malgrat té uns tics que cal canviar. És partidista i enquistada. Per això cal anar més enllà, cal presentar un projecte que sigui més que una marca política. Nosaltres tenim l’ambició de recollir el vot d’aquells que desitjen tornar a l’esperit de l’any 79, quan la gent es presentava a la llista que fos per tirar el poble endavant, no per defensar cadires. Retrobar aquella il.lusió i transparència. Per això, volem sumar en totes direccions. Fins i tot, volem sumar el vot d’aquells socialistes de convicció que avui pensen que els seus necessiten un descans per repensar-se i tenir més perspectiva.

Crec que ningú com nosaltres pot oferir aquesta voluntat de ser plurals i oberts. Ho portem escrit al nom: Convergència de convergir, de coincidir, de afegir. Unió de tothom que s’estima el poble. Unió que fa la força.

Nosaltres volem un canvi. T’hi apuntes?

Tweet