El Bloc de la Neus Serra

Ahir vaig estar a Fitur, la Fira Internacional de Turisme que s'ha convertit en el primer gran esdeveniment del calendari anual del sector. La veritat és que s'ha convertit en el lloc ideal per comprovar tendències, i en un bon instrument per conèixer novetats, tecnologies i serveis. Fins ara no m'havia plantejat d'anar-hi, perquè he tingut clar que a Fitur no s'hi va "per sortir a la foto", sinó que abans cal haver definit els objectius que es volen aconseguir. Vull dir que s'han d'identificar les accions concretes que vols fer, i el producte que vols promocionar. A Malgrat no s'havia fet això. Després de 3 anys les coses han canviat, i enguany el viatge tenia uns objectius clars: la certificació de Malgrat com a destinació de Turisme familiar, i l'agenda de reunions de treball amb la Diputació de Barcelona, el director general de Turisme, i el director de Turisme de Catalunya. Tot això s'ha pogut fer després d'un llarg procés que ha servit per tenir un producte definit. Tenim sol i platja, però amb un valor afegit. La certificació és el primer pas d'una estratègia de diferenciació, i serà una eina molt bona per la promoció de Malgrat. El Pla Estratègic de Turisme que presentarem en les properes setmanes també serà clau pel futur de Malgrat com a municipi turistic. El més important: l'esforç i treball conjunt del sector i l'Ajuntament. La satisfacció personal: demostrar que en un consell podem treballar conjuntament tots els grups polítics.

[@more@]

Tweet

És evident que ja es comença a respirar cert ambient preelectoral. Tenim a prop les eleccions municipals. M’agradaria que tots els partits i polítics fóssim capaços de fer propostes coherents, pensades per la gent i tenint en compte les preocupacions reals de les persones. M’agradaria que fóssim capaços d’engrescar als nostres veïns i fer-los participar amb il.lusió dels nostres projectes, amb independència de les idees polítiques d’uns i altres. El futur l’hem de construir entre tots, i tots formem part d’aquest futur tinguem les idees polítiques que tinguem. Aquesta és la meva manera de pensar, de fer, d’actuar. No m’agrada excloure a ningú. M’agrada més convèncer, que no vèncer. En aquest sentit, el debat d’idees, el programa, i l’esforç per explicar els valors d’una candidatura o d’una altra, són algunes de les eines que els partits polítics i els candidats podem fer servir en democràcia per convèncer a la gent. Però, malgrat disposar d’aquestes eines democràtiques, encara hi ha gent que s’estima més el joc brut per desacreditar l’adversari. Alguns ho fan de forma anònima, altres ho fan amagats darrera grups d’opinió que els són propers. Tot plegat, ens hauríem de dedicar al que ens toca, treballar per defensar les nostres propostes,  defensar el nostre projecte de poble i jugar net. Jo és el que penso fer. D’ara i fins el mes de maig, penso dir el que penso, però del que veritablement li preocupa a la gent, de les propostes que volem fer, dels projectes que tenim per Malgrat, de la millora dels equipaments esportius, de l’atenció a la gent gran, del suport als joves i als emprenedors, de l’equip que tenim disposat a treballar per Malgrat……..

[@more@]

Tweet

És evident que ja es comença a respirar cert ambient preelectoral. Tenim a prop les eleccions municipals. M’agradaria que tots els partits i polítics fóssim capaços de fer propostes coherents, pensades per la gent i tenint en compte les preocupacions reals de les persones. M’agradaria que fóssim capaços d’engrescar als nostres veïns i fer-los participar amb il.lusió dels nostres projectes, amb independència de les idees polítiques d’uns i altres. El futur l’hem de construir entre tots, i tots formem part d’aquest futur tinguem les idees polítiques que tinguem. Aquesta és la meva manera de pensar, de fer, d’actuar. No m’agrada excloure a ningú. M’agrada més convèncer, que no vèncer. En aquest sentit, el debat d’idees, el programa, i l’esforç per explicar els valors d’una candidatura o d’una altra, són algunes de les eines que els partits polítics i els candidats podem fer servir en democràcia per convèncer a la gent. Però, malgrat disposar d’aquestes eines democràtiques, encara hi ha gent que s’estima més el joc brut per desacreditar l’adversari. Alguns ho fan de forma anònima, altres ho fan amagats darrera grups d’opinió que els són propers. Tot plegat, ens hauríem de dedicar al que ens toca, treballar per defensar les nostres propostes,  defensar el nostre projecte de poble i jugar net. Jo és el que penso fer. D’ara i fins el mes de maig, penso dir el que penso, però del que veritablement li preocupa a la gent, de les propostes que volem fer, dels projectes que tenim per Malgrat, de la millora dels equipaments esportius, de l’atenció a la gent gran, del suport als joves i als emprenedors, de l’equip que tenim disposat a treballar per Malgrat…….. [@more@]

Tweet

Aquests dies es parla molt d’Escòcia i de l’opció independentista. Ahir mateix el diari La Vanguardia dedicava un interessant article a la relació Escòcia-Anglaterra.

[@more@]Escòcia és un país d’una bellesa singular. Un país diferent i difícil de descriure, impregnat d’història, de paisatge, de música celta i de gent entranyable i tossuda. No és només per la típica imatge que tenim de castells i llacs, el whisky o les llegendes de les Highlands, sinó també perquè és un país amb una història fascinant. Avui es compleixen 300 anys de la unió amb Anglaterra i segons les enquestes, per primera vegada els independentistes de l’SNP podrien guanyar les eleccions del proper maig. El cas és que les nacions petites no només tenen noves oportunitats de ser viables al món actual sense formar part forçosament de grans estats, sinó que fins i tot poden desenvolupar condicions per gaudir de més i millor democràcia. La teoria que en una democràcia petita el bé públic és sentit més fortament i més a prop de cada ciutadà no és nova, i en el món globalitzat actual, d’aliances militars, grans mercats oberts, i àmplies llengües transnacionals, les democràcies petites tornen a ser viables, fins i tot sense pertànyer de manera necessària a una federació, i amb evidents avantatges respecte d’un estat gran i unitari. És interessant llegir el llibre de Josep M. Colomer “Grans imperis, petites nacions”que parla d’una manera molt clara de l’oportunitat de les petites nacions d’autogovernar-se sense tenir un exèrcit propi en un món dominat per grans imperis. El cas és que la independència bufa a Europa, augmenten els independentistes escocesos, i trobem certes semblances entre catalans i escocesos. Tot plegat, alguns es posaran més nerviosos. Haurem d’estar ben atents.

Tweet

A primers d'anys vaig escriure una carta als Reis Mags d'Orient. Vaig demanar algunes coses per Malgrat. Entre d'altres, salvar la torre de Can Serra o Can Sala del carrer de Mar. Vaig llegir alguns comentaris crítics a la xarxa sobre la meva petició, i alguns em van intentar fer creure que els Reis Mags són els pares. Ànimes de càntir!. No han passat ni dues setmanes i ja m'han portat el millor regal: Un principi d'acord de l'Ajuntament amb els propietaris per la compra de la torre. Tots tenim a dins el nen o nena que vàrem ser. És bonic conservar la il.lusió i la capacitat de creure que les coses són possibles. Gràcies Reis Mags. Gràcies a tots aquells que sempre han pensat que valia la pena defensar la torre, gràcies als que han canviat d'opinió, i gràcies a tots els que han posat el seu gra de sorra per trobar una solució. Entre tots ho hem fet possible.[@more@]

Tweet

Fa temps vàrem fer pública la nostra opinió sobre la Torre de Can Serra i com tothom sap, vàrem defensar la recuperació i el manteniment de la torre

[@more@]També vàrem criticar l’actitud mantinguda pels nostres governants en el transcurs dels darrers quinze anys -no parlem d’un, dos o tres anys, sinó de quinze llargs anys-, i del fet que en aquest cas no s’apliqués la Llei de Patrimoni amb rigor . També vàrem dir que era un despropòsit que s’intentés invocar justament l’incompliment de les obligacions de conservació per descatalogar la torre i declarar la seva ruïna com demanava la propietat. També vàrem dir que ens trobàvem davant una altra oportunitat per trobar una solució respectuosa amb els sentiments dels malgratencs que sempre havien confiat en el paper de l’Ajuntament com a defensor i garant del nostre patrimoni local.  Aquesta opinió l’he expressat en públic i en privat. L’he publicat al diari El PUNT i a la revista PARLEM-NE del mes d’abril de 2006. El dia 10 d’abril de 2006 Convergència i Unió penjava a la web una enquesta sobre la torre de Can Serra demanant l’opinió sobre la torre, i sempre un 70% dels que han votat s’han mostrat a favor de recuperar-la. Hem defensat de manera decidida la recuperació d’aquest edifici singular, tot i ser conscients que la nostra postura provocava malestar entre aquells que preferien invertir esforços en altres temes. Ara, doncs, només podem expressar satisfacció per la sorprenent rapidesa en que s’ha resolt tot plegat. Ens havien dit tantes vegades que era impossible!. Cal tenir en compte que l’expedient de ruïna del Bombai s’inicia el 2005 i que ara, tot just començar el 2007 ja tenim un principi d’acord. Ens consta que no ha estat fàcil, però pensem que l’Ajuntament, aquesta vegada, ho ha fet bé. Durant aquesta legislatura hem escoltat al Ple moltes opinions sobre el patrimoni local de Malgrat i el seu manteniment i preservació. No sempre hem coincidit amb les opinions d’uns i altres, però en aquest cas la nostra postura ha estat clara. Per nosaltres aquest edifici no té preu. No pel valor que pugui tenir arquitectònic o històric, sinó perquè el nostre poble recupera un edifici d’una bellesa singular, un edifici emblemàtic que pot configurar un interessant conjunt al centre de la població al costat d’altres edificis també recuperats com Ca l’Arnau, la Biblioteca, o el mateix Ajuntament. Per la nostra part hem fet el que ha estat possible per afavorir un acord. Quan se’ns ha demanat discreció l’hem tingut. Quan se’ns ha demanat prudència l’hem tingut. Quan se’ns ha demanat  confiança l’hem donat. Sentim una gran satisfacció pel principi d’acord assolit, però també som conscients del paper que ha jugat el fet de governar amb una majoria on s’apleguen diferents sensibilitats. Ho sento, però ho haig de dir. Com també s’ha de dir que agradi o no nosaltres mantenim la mateixa postura des del primer dia –en públic o en privat-, mentre d’altres han hagut de fer un gir de 180º . Coses de la vida!.    

Tweet

Fa poc temps un amic em recomanava la visita de la pàgina web www.climatecrisis.net, on es pot trobar informació molt exhaustiva i ben plantejada, dels continguts del documental que Al Gore impulsa sobre l’escalfament del planeta.

[@more@]Al Gore és el polític que es va presentar a les eleccions presidencials dels EUA davant Busch, i un recompte molt discutible de vots a l’Estat de Florida li va fer perdre la presidència. Després Gore ha assumit el compromís d’intentar remoure la consciència de governs i persones sobre la qüestió del canvi climàtic.  Un altre polític com Mikhaïl Gorbatxov també fa una crida per refundar els valors i la consciència col.lectiva en el llibre “Manifest per la Terra” i evoca aquella antiga filosofia dels indis americans: “no heretem la terra dels nostres pares, sinó que l’agafem en préstec dels nostres fills”.  De fet, la preocupació pel canvi climàtic , que sovint ens volen vendre com “una cosa de les esquerres”, va molt més enllà de les ideologies o afinitats polítiques, fins i tot dels moviments ecologistes. La preocupació pel canvi climàtic és una prioritat absoluta i s’han de trobar eines per tal que la gent i els governs en prenguin consciència de veritat. Per això, crec que és una bona notícia llegir avui en portada dels diaris que la Comissió Europea presenta la seva nova política contra el canvi climàtic. El projecte aposta per tal que el 20% de la energia sigui renovable en 13 anys, i que es redueixin en un 20% les emissions de CO2 pel 2020. Cal que afrontem una nova revolució industrial, un canvi radical en les polítiques energètiques, i Europa s’ha de mostrar unida en aquest tema. La Comissió Europea dibuixa un panorama negre pel turisme de platja a la mediterrània per la progressiva desertització que suposarà l’escalfament de la Terra , i això també ens afecta directament a nosaltres. Ara per ara, sembla una veritable utopia que els diferents països es puguin posar d’acord sobre les propostes, però la veritat és que necessitem urgentment una visió compartida i un plantejament unitari de les solucions que impliqui les persones, empreses, governs i institucions internacionals. 

Tweet

Bé, tornem a la realitat, però amb ganes de treballar. Per què ho dic això?.

[@more@]

Bé, tornem a la realitat, però amb ganes de treballar. Per què ho dic això?. Doncs, perquè avui hem recuperat la dinàmica quotidiana que les festes nadalenques havien trencat. Tornem al full de ruta que ens hem marcat per fer realitat el nostre projecte de canvi per Malgrat. El passat 16 de desembre, presentava la meva candidatura a l’alcaldia de Malgrat de Mar en el marc del tradicional sopar de Nadal de l’agrupació local de CiU Ho feia acompanyada del president Jordi Pujol i la seva esposa, Marta,  d’alcaldes i diputats, d’amics i companys. Ho feia il·lusionada amb el projecte de presentar una bona proposta per Malgrat que vagi més enllà de les sigles polítiques, que convidi a sumar a tothom que desitja un canvi i una nova majoria a l’ajuntament, que sigui entesa i valorada per la gent de Malgrat, que suposi aire fresc i renovació a la vida municipal. Des de CiU hem treballat molt per fer un equip de gent amb noves idees, disposada a passar un temps de la seva vida al servei de Malgrat treballant des de l’ajuntament. Volem que la gent ens escolti, ens conegui i confiï en nosaltres. Per això hem posat en marxa la iniciativa “T’escolto” i hem repartit targetons de presentació amb el meu número de telèfon, perquè la gent ens faci arribar inquietuds i propostes. M’ha fet il·lusió la resposta de la gent. Alguns m’han comentat la seva sorpresa pel fet que doni el meu número de telèfon personal. Altres m’han preguntat si he rebut trucades incòmodes. A tots els dic el mateix. M’he quedat sorpresa de les trucades rebudes, no per la quantitat, sinó perquè en plenes festes hi ha gent que m’ha trucat per encoratjar-me, per desitjar-nos sort, per felicitar-nos per la idea, algú per demanar-nos que fem servir també  el castellà. Ens ha trucat gent que fa poc que viu a Malgrat i vol conèixer les nostres propostes. Gent la majoria que no conec de res, però amb els que a partir d’ara tenim llaços i xarxa estesa. Cap trucada anònima. Cap broma de mal gust. Vull agrair molt a tots el suport i els ànims que ens donen. De veritat, jo i tot l’equip de CiU estem molt contents de la resposta i ens preparem per demostrar que ens mou la convicció que un canvi a Malgrat, després de tants anys, és absolutament necessari.     

Tweet

Bé, tornem a la realitat, però amb ganes de treballar.

[@more@]

Bé, tornem a la realitat, però amb ganes de treballar. Per què ho dic això?. Doncs, perquè avui hem recuperat la dinàmica quotidiana que les festes nadalenques havien trencat. Tornem al full de ruta que ens hem marcat per fer realitat el nostre projecte de canvi per Malgrat. El passat 16 de desembre, presentava la meva candidatura a l’alcaldia de Malgrat de Mar en el marc del tradicional sopar de Nadal de l’agrupació local de CiU Ho feia acompanyada del president Jordi Pujol i la seva esposa, Marta,  d’alcaldes i diputats, d’amics i companys. Ho feia il·lusionada amb el projecte de presentar una bona proposta per Malgrat que vagi més enllà de les sigles polítiques, que convidi a sumar a tothom que desitja un canvi i una nova majoria a l’ajuntament, que sigui entesa i valorada per la gent de Malgrat, que suposi aire fresc i renovació a la vida municipal. Des de CiU hem treballat molt per fer un equip de gent amb noves idees, disposada a passar un temps de la seva vida al servei de Malgrat treballant des de l’ajuntament. Volem que la gent ens escolti, ens conegui i confiï en nosaltres. Per això hem posat en marxa la iniciativa “T’escolto” i hem repartit targetons de presentació amb el meu número de telèfon, perquè la gent ens faci arribar inquietuds i propostes. M’ha fet il·lusió la resposta de la gent. Alguns m’han comentat la seva sorpresa pel fet que doni el meu número de telèfon personal. Altres m’han preguntat si he rebut trucades incòmodes. A tots els dic el mateix. M’he quedat sorpresa de les trucades rebudes, no per la quantitat, sinó perquè en plenes festes hi ha gent que m’ha trucat per encoratjar-me, per desitjar-nos sort, per felicitar-nos per la idea, algú per demanar-nos que fem servir també  el castellà. Ens ha trucat gent que fa poc que viu a Malgrat i vol conèixer les nostres propostes. Gent la majoria que no conec de res, però amb els que a partir d’ara tenim llaços i xarxa estesa. Cap trucada anònima. Cap broma de mal gust. Vull agrair molt a tots el suport i els ànims que ens donen. De veritat, jo i tot l’equip de CiU estem molt contents de la resposta i ens preparem per demostrar que ens mou la convicció que un canvi a Malgrat, després de tants anys, és absolutament necessari.     .     

Tweet

Bé, tornem a la realitat, però amb ganes de treballar.

[@more@]

Bé, tornem a la realitat, però amb ganes de treballar. Per què ho dic això?. Doncs, perquè avui hem recuperat la dinàmica quotidiana que les festes nadalenques havien trencat. Tornem al full de ruta que ens hem marcat per fer realitat el nostre projecte de canvi per Malgrat. El passat 16 de desembre, presentava la meva candidatura a l’alcaldia de Malgrat de Mar en el marc del tradicional sopar de Nadal de l’agrupació local de CiU. Ho feia acompanyada del president Jordi Pujol i la seva esposa, Marta,  d’alcaldes i diputats, d’amics i companys. Ho feia il·lusionada amb el projecte de presentar una bona proposta per Malgrat que vagi més enllà de les sigles polítiques, que convidi a sumar a tothom que desitja un canvi i una nova majoria a l’ajuntament, que sigui entesa i valorada per la gentde Malgrat, que suposi aire fresc i renovació a la vida municipal. Des de CiU hem treballat molt per fer un equip de gent amb noves idees, disposada a passar un temps de la seva vida al servei de Malgrat treballant des de l’ajuntament. Volem que la gent ens escolti, ens conegui i confiï en nosaltres. Per això hem posat en marxa l’iniciativa “T’escolto” i hem repartit targetons de presentació amb el meu número de telèfon, perquè la gent ens faci arribar inquietuds i propostes. M’ha fet il·lusió la resposta de la gent. Alguns m’han comentat la seva sorpresa pel fet que doni el meu número de telèfon personal. Altres m’han preguntat si he rebut trucades incòmodes. A tots els dic el mateix. M’he quedat sorpresa de les trucades rebudes, no per la quantitat, sinó perquè en plenes festes hi ha gent que m’ha trucat per encoratjar-me, per desitjar-nos sort, per felicitar-nos per la idea, algú per demanar-nos que fem servir també  el castellà. Ens ha trucat gent que fa poc que viu a Malgrat i vol conèixer les nostres propostes. Gent la majoria que no conec de res, però amb els que a partir d’ara tenim llaços i xarxa estesa. Cap trucada anònima. Cap broma de mal gust. Vull agrair molt a tots el suport i els ànims que ens donen. De veritat, jo i tot l’equip de CiU estem molt contents de la resposta i ens preparem per demostrar que ens mou la convicció que un canvi a Malgrat, després de tants anys, és absolutament necessari.     

Tweet