En relació a les accions judicials que l’alcaldessa de Malgrat vol endegar contra la revista Som-hi, vull explicar-vos que la Junta de Govern local va acordar iniciar l’acció penal i la civil inherent contra la revista per un pressumpte delicte de calúmnies o injúries.
[@more@]Aquest acord no es va prendre de manera gratuïta, sinó en base a un informe jurídic que determina que alguns dels escrits apareguts a la revista Som-hi! ultrapassen els límits legals del dret de crítica, i desacrediten als membres de la corporació, en especial, a l’alcaldessa. D’altra banda, l’alcaldessa amb l’autorització de la Junta de Govern Local, exerceix les accions judicials contra la revista, en tant que els escrits pressumptament calumniosos o injuriosos, es publiquen sota pseudònim i es desconeix l’autor. Des de CiU entenem que la responsabilitat pública que tenen els càrrecs electes locals fa que siguin objecte, moltes vegades de crítiques i comentaris que, tot sovint, ratllen l’insult personal, i nosaltres ho hem d’assumir estoicament, perquè forma part del càrrec. El que no es pot permetre, de cap de les maneres, és qüestionar gratuïtament l’honorabilitat i el prestigi de les institucions, dels membres de la corporació o de l’alcalde -sigui qui sigui-, perquè contribuïm a generar una imatge negativa dels poders públics ja prou estesa entre els ciutadans i, el que és més greu, per part del que s’ha anomena quart poder –els mitjans de comunicació-, perquè contribuïm a distorsionar una realitat col·lectiva que ens perjudica a tots com a societat. Llibertat d’expressió sí, sempre, però amb responsabilitat per ambdues parts. Crec sincerament en la tasca que fan els mitjans de comunicació com el Som-hi!, de la mateixa manera que crec que hi ha uns límits que no es poden passar. No entenc, per tant, que es vulgui convertir aquest afer en una expressió de la voluntat repressiva del govern de Malgrat de Mar i en un atac despietat a la llibertat d’expressió i a la revista. L’acció exercida no vol eliminar la crítica per dura que sigui, ni molt menys carregar-se “el Som-hi! i tot el que representa”. Tampoc va “contra l’equip humà ni contra aquells que li donen suport”. Personalment, sento una gran estima per aquesta revista, guardo molts dels números dels seus primers anys de vida per una qüestió purament sentimental, però la seva trajectòria no l’exonera de responsabilitat si permet la publicació d’escrits anònims que emeten qualificatius pressumptament injuriosos o calumniosos. En tot cas, la revista també ha de fer una profunda reflexió, perquè no si val només a dir que “les opinions que es publiquen no són necessàriament les nostres”. Si l’Ajuntament, l’administració més propera al ciutadà i que ens representa a tots els malgratencs i malgratenques, no defensa la seva honorabilitat, honestedat i prestigi, qui ho farà?
