El Bloc de la Neus Serra

És fantàstic tenir un dia de festa!. Feia setmanes que els meus fills volien anar al zoo, però amb el mal temps que ha fet no havia previst res especial per avui. Aquest mati el dia s’aixecat prou bé i hem decidit anar tots al Zoo i fer el que fa tothom al zoo: veure elefants, anar on eren els micos, visitar el terrari, veure els dofins, els lleons, els cangurs, els llops….. També hem vist molts nius d’ocells als arbres del parc, i l’Enric ha fet moltes fotos. [@more@]El que més m’ha agradat ha estat la instal.lació de Madagascar. Aquest any, l’EAZA (Associació Europea de Zoos i Aquaris) fa una campanya per recollir fons i destinar-los a l’illa de Madagascar, on hi ha una gran diversitat d’espècies endèmiques en perill d’extinció. Per això, el zoo ha renovat la instal.lació sobre Madagascar que simula ser una selva dins un gran baobab. Allà hem vist espècies molt curioses, sobretot ens han encantat els lèmurs, uns primats molt curiosos i divertits exclusius d’aquesta illa. Personalment, el zoo em produeix sempre certa angoixa, més quan veus el poc espai que alguns animals tenen com a hàbitat. Veure un llop donant voltes dins una gàbia fa pensar, però també és cert que el zoo de Barcelona participa en molts programes de reproducció i manteniment d’espècies en veritable perill d’extinció, i aquesta és una tasca important. Avui el meu fill s’ha quedat pensatiu i trist davant l’espai dels orangutans en període d’adaptació, sobretot quan ha vist que una vegada i una altra volien obrir la porta del recinte i fugir. Hem parlat molta estona del respecte als animals, de la necessitat de respectar també el seu hàbitat natural i del perill d’extinció d’algunes espècies. La visita ha estat, doncs, ben profitosa. Abans de marxar, l’Enric m’ha fet una foto amb l’elefant, (un dels meus animals preferits). M’ha fet pensar en la il.lusió que em feia anar al zoo quan era una nena, i en l’estima a la natura i a tots els animals que els meus pares em van ensenyar en aquelles sortides familiars.

Tweet

És fantàstic tenir un dia de festa!. Feia setmanes que els meus fills volien anar al zoo, però amb el mal temps que ha fet no havia previst res especial per avui. Aquest mati el dia s’aixecat prou bé i hem decidit anar tots al Zoo i fer el que fa tothom al zoo: veure elefants, anar on eren els micos, visitar el terrari, veure els dofins, els lleons, els cangurs, els llops….. També hem vist molts nius d’ocells als arbres del parc, i l’Enric ha fet moltes fotos.[@more@]El que més m’ha agradat ha estat la instal.lació de Madagascar. Aquest any, l’EAZA (Associació Europea de Zoos i Aquaris) fa una campanya per recollir fons i destinar-los a l’illa de Madagascar, on hi ha una gran diversitat d’espècies endèmiques en perill d’extinció. Per això, el zoo ha renovat la instal.lació sobre Madagascar que simula ser una selva dins un gran baobab. Allà hem vist espècies molt curioses, sobretot ens han encantat els lèmurs, uns primats molt curiosos i divertits exclusius d’aquesta illa. Personalment, el zoo em produeix sempre certa angoixa, més quan veus el poc espai que alguns animals tenen com a hàbitat. Veure un llop donant voltes dins una gàbia fa pensar, però també és cert que el zoo de Barcelona participa en molts programes de reproducció i manteniment d’espècies en veritable perill d’extinció, i aquesta és una tasca important. Avui el meu fill s’ha quedat pensatiu i trist davant l’espai dels orangutans en període d’adaptació, sobretot quan ha vist que una vegada i una altra volien obrir la porta del recinte i fugir. Hem parlat molta estona del respecte als animals, de la necessitat de respectar també el seu hàbitat natural i del perill d’extinció d’algunes espècies. La visita ha estat, doncs, ben profitosa. Abans de marxar, l’Enric m’ha fet una foto amb l’elefant, (un dels meus animals preferits). M’ha fet pensar en la il.lusió que em feia anar al zoo quan era una nena, i en l’estima a la natura i a tots els animals que els meus pares em van ensenyar en aquelles sortides familiars.

Tweet

Divendres passat van finalitzar les Taules Rodones convocades per la nostra agrupació de Convergència i Unió i que han resultat un èxit de convocatòria. Els debats han girat al voltant de l’esport, la cultura i el comerç i turisme local. En les reunions, obertes a tothom, els assistents han pogut compartir i aportar les seves experiències i percepcions de Malgrat. A la vegada, nosaltres hem explicat algunes de les propostes que tenim pel nostre municipi i com les volem dur a terme.  Hem obert un debat.[@more@]

D’aquesta manera es compleix un dels principals objectius que m’havia fixat cara les properes elecccions municipals. Proposar un programa electoral que aplegui les propostes i els interessos aportats pels malgratencs i malgratenques que s’han volgut sumar a aquesta experiència enriquidora. Des de Convergència i Unió estem treballant molt intensament i amb molta il.lusió en la campanya electoral, i ara ho fem amb un programa que ha comptat amb la participació de molta gent. No volem fer volar coloms. Volem fer propostes reals que interessin als nostres veïns. Tenim molta feina per endavant, però també tenim un bon equip. Qui vulgui sumar esforços o col.laborar ens trobarà cada dimarts al vespre a la seu del carrer de Mar.

Tweet

Ho sabia. Sabia que si comentava l’assumpte del “referèndum interruptus” rebria comentaris crítics. I és que fer el ridícul costa d’assumir sigui en el camp que sigui, però fer-nos fer un ridícul com a país és el que ens faltava.

[@more@]ERC ha fet el ridícul. Ho sento. Ha fet el ridícul perquè plantejar un referèndum per l’autodeterminació és un tema prou seriós com per fer-ho sense cap mena de rigor ni credibilitat. Parlar d’autodeterminació gratuïtament provoca un sentiment de frustració i desorientació a la gent, però el problema de fons, en aquest cas, és que aquestes actuacions justifiquen el discurs d’aquells que pretenen que el nacionalisme no soluciona els problemes reals de les persones, perquè perd el temps en discussions estèrils. Aquí hi ha el tema. Si hem de parlar d’autogovern o d’autodeterminació, de consultes o referèndums, parlem-ne, però parlem-ne amb seriositat. Sense fer comèdia. Sense jugar al pòquer.  

Tweet

Quina setmana portem! Dilluns al matí em prenia ben tranquila un cafè i una mica més m’empasso la tassa. Tenen unes coses aquests dirigents d’esquerra!. Alguns els falten al respecte i els diuen immadurs, bocamolls, aprofitats, que no saben governar. Jo no ho faré mai. Ningú pot dir que no t’avisin per endavant: “són com són”. És pot dir més alt, però no més clar. Els actuals dirigents d'Esquerra són així i per això van un diumenge a una calçotada i després de ben dinar ens convoquen un referèndum per l’autodeterminació i ens diuen que si en Mas el vota el fan President. Quina idea tant original!.

[@more@]Bé, ERC ja s’ha arronsat.Tot fa suposar que només ha estat una “provocació”. Davant el circ que s’ha muntat, una servidora que és nacionalista des de petita, i que els termes “independència” i “autodeterminació” no m’han fet mai por, no pot evitar tenir l’ànima encongida. Què trist veure com hi ha gent que posa a subhasta les teves llegítimes aspiracions i els sentiments de molts com jo. Mentre els nacionalistes fem el pallasso, a Madrid segueixen obsessionats en posar-nos una bandera espanyola a Montjuïc i en conspirar per fer més petit l’Estatut. No cal fer propostes des d’una calçotada per tenir un referèndum. Per fer un referèndum per l’autodeterminació només calen tres coses: que al govern català manin els nacionalistes, que el President de la Generalitat sigui d’una força política nacionalista i que els nacionalistes treballin junts. Això és de calaix. Com és de calaix que el “tren Montilla" no arriba a l’estació final. Com és de calaix que amb governs nacionalistes es fan polítiques socials. És a dir, de moment res de res.   

Tweet

El divendres 23 de març va tenir lloc la segona e les Taules Rodones convocades des de CiU, aquesta vegada per parlar de la cultura  la política municipal. Vàrem comptar amb la presència d’en Jordi Vilajoana, Diputat de CiU al Congrés i exconseller de cultura de la Generalitat de Catalunya, que després d’oferir-nos una pinzellada sobre el moment polític que es viu a Madrid, ens va parlar de la Llei del Llibre que s’aprova aquesta setmana al Congrés. Vilajoana va parlar del valor de les entitats culturals, i va dir que “som qui som per aquestes entitats que mantenen la cultura des de la societat i lluiten per conservar-la”. També va parlar de la cultura com important valor de cohesió social, i de la necessitat de tenir infraestructures adequades per potenciar aquesta voluntat de relacionar-se i créixer de les associacions. La candidata de CiU a l’alcaldia de Malgrat de Mar, Neus Serra, va parlar del futur hotel d’entitats i del teatre-auditòri, i va exposar el seu convenciment que el projecte d’un espai compartit per les entitats de Malgrat donarà un nou impuls a les entitats i associacions per les sinèrgies que es poden generar i la possibilitat d’agrupar serveis i mitjans en un únic espai. Per Convergència i Unió l’eix de la política cultural ha de ser un Malgrat que impulsa la cultura com element central de desenvolupament i cohesió, ja que avui la cultura no pot consistir només en la realització d’un grapat d’activitats. En Joan Pau Turró, integrant de l’equip de CiU per les properes eleccions municipals, va presentar algunes de les propostes per la cultura de programa de CiU que s’han elaborat a partir de les trobades amb veïns i entitats culturals de Malgrat.[@more@]Us relacionem algunes de les aportacions i/o conclusions que es varen abocar a la jornada. 1.- Fer de la cultura un valor de cohesió social. Impulsar un projecte de millora del Barri Antic, potenciant-ne els valors que el fan singular: l’estructura urbana, el valor d’edificis singulars, l’encant del petit comerç, el reclam dels serveis culturals, etc. No oblidar el nostre patrimoni natural: el valor de la Tordera i l’espai del delta, els espais agrícoles encara actius com elements de gran valor avui i demà si sabem preservar-los.2.-Impulsar un Pla d’Acció Cultural. Elaborar un programa de gestió dels equipaments culturals: el futur Teatre-Auditòri i hotel d’entitats és una aposta ambiciosa i suposa un repte polític de gestió. Impulsar una programació cultural diversa i regular. Mirada als artistes i creadors locals. Impulsar un programa de sortides culturals. Enfortir els grups locals de teatre.  3.-El patrimoni cultural, sentiment d’identitat compartida. Vetllar per la conservació i difusió del patrimoni local. L’adquisició per part de l’Ajuntament de la Torre de Can Serra, la seva rehabilitació, i el projecte d’un equipament per la futura ubicació de l’Arxiu Municipal ha d’erigir-se com una oportunitat per potenciar el paper de l’Arxiu i de la seva capacitat de difusió i manteniment de la cultural. 4.-Suport a la cultura popular i tradicional. Bona part de les nostres celebracions gira al voltant d’activitats de la nostra cultura popular.

6.-Malgrat, un poble que viu la música: impulsar un projecte de festivals e tardor a partir dels dos Festivals que actualment s’impulsen des de turisme (Bandes i Corals). Programa de Música als Parcs. Potenciar actuacions de músics locals. Incloure propostes avantguardistes a la programació.7.-Un moviment associatiu culturalment actiu. Les entitats i associacions són un pilar de la cultura local. Una manera d’enfortir la dinàmica de les associacions és: estimular la coordinació entre entitats, foment d’una Coordinadora d’Entitats o consell de cultura com a espai de trobada on els grups pugin intercanviar i coordinar activitats i programacions. Impulsar una “Jornada de les entitats”per donar a conèixer les seves accions i objectius.8.-Creació d’una GUIA D’ENTITATS. Proposem editar un llibret o similar amb informació referent a les entitats i associacions de Malgrat: horaris, locals, activitats, etc. Aquesta guia es pot lliurar al moment d’empadronar-se i seria una eina més d’integració pels nous residents.9.-El repte de la comunicació. És important que l’Ajuntament impulsi una política cultural adequada, però també que sàpiga comunicar-la. Proposem: definir una base de dades de persones i entitats interessades en rebre informació cultural segmentada per públics. Crear l’agenda cultural municipal. Distribuir panells informatius municipals fixes per diferents espais del poble per anunciar els actes.10.-Els joves, una actuació prioritària. Cal fer l’esforç d’incloure als joves a les iniciatives culturals. Potenciar programacions, cursos de formació, d’expressió artística, espais culturals i plataformes de debat pensant en els joves. No es tracta de fer coses “per joves” sinó “dels joves”.   

Tweet

Penso que Malgrat, com altres pobles del Maresme, viu un procés de canvi que cal tenir en compte. La nova configuració del poble, el seu creixement, les oportunitats dels nous equipaments i els canvis socials previsibles, ens porten a considerar que Malgrat ha de tenir un planejament estratègic en el camp de la cultura, sobretot si vol afrontar amb èxit projectes ambiciosos com el futur teatre auditori-hotel d’entitats. Caldrà, doncs, que la cultura ocupi un espai central en la política municipal, i que contribueixi a dissenyar el futur del poble. La cultura pot així tenir un paper de desenvolupament, de promoció de Malgrat i de regeneració, i sobretot de cohesió. Es tracta de tenir un model de política cultural per Malgrat. Avui és evident que la cultura no pot consistir en un grapat d’activitats culturals i prou.   [@more@]

Us relaciono algunes de les aportacions i/o conclusions que es varen abocar a la taula rodona de cultura de divendres passat:

 1.- Fer de la cultura un valor de cohesió social. Impulsar un projecte de millora del Barri Antic, potenciant-ne els valors que el fan singular: l’estructura urbana, el valor d’edificis singulars, l’encant del petit comerç, el reclam dels serveis culturals, etc. No oblidar el nostre patrimoni natural: el valor de la Tordera i l’espai del delta, els espais agrícoles encara actius com elements de gran valor avui i demà si sabem preservar-los.

2.-Impulsar un Pla d’Acció Cultural. Elaborar un programa de gestió dels equipaments culturals: el futur Teatre-Auditòri i hotel d’entitats és una aposta ambiciosa i suposa un repte polític de gestió. Impulsar una programació cultural diversa i regular. Mirada als artistes i creadors locals. Impulsar un programa de sortides culturals. Enfortir els grups locals de teatre.  

Tweet

Ahir vaig assistir a la presentació del llibre “L’agricultura i els sindicats de pagesos de Malgrat”. Hi volia ser, sobretot per donar suport a la gent que des d’un començament s’han implicat en aquest treball. Recordo perfectament el dia que en Ramon Hernández em va comentar que als pagesos els agradaria fer un llibre sobre la pagesia de Malgrat. El procés ha necessitat d’un temps, però el llibre ha vist la llum i això és el més important. Aquesta publicació és un compromís amb l’ahir, l’avui i demà. Si li dones una ullada ràpida veus que es tracta d’un treball molt interessant de síntesi i divulgació de la història de la pagesia de Malgrat. 

[@more@]Una eina més de coneixement de la realitat malgratenca. Crec que està ben plantejat, i que és un reconeixement a l’esforç i treball de tota la gent de la pagesia que ha tirat endavant una activitat que fins no fa massa temps ha estat un motor important per l’economia del nostre poble. Això no ho hem d’oblidar. Hem de prendre consciència que per construir el nostre futur, cal tenir present el nostre passat, i per això llibres com aquest tenen una gran importància. Agraeixo molt que s’hagi volgut incorporar al llibre el reportatge audiovisual de Vicens Tomàs que es va realitzar amb motiu de les Jornades Gastronòmiques del fesol del ganxet. Aquest treball no es va fer pensant en el llibre –potser s’hagués fet d’una altra manera-, però es va fer amb la voluntat de recollir i transmetre una part de l’essència del Pla de Grau:  la llum, els colors i, sobretot, la gent que hi treballa. La idea d’en Crosas d’incloure el dvd al llibre em va sorprendre en un principi, però m’ha fet comprendre com és d’important per tots els que avui treballen a l’agricultura que es reconegui i valori el seu treball. Ahir, mentre miràvem el dvd al Centre em vaig adonar que el meu pensament havia establert sense voler una curiosa connexió. Vaig recordar el meu avi Jaume. De fet el recordo molt sovint, perquè vaig conviure sempre amb els avis i molts records i imatges de la meva infantesa estan fortament lligats amb ells. L’avi Jaume era pagès. Era un home molt corpulent i fort. Tenia els ulls més blaus que he vist mai, i la pell del rostre i els braços cremada d’haver passat moltes hores treballant al sol. El meu avi era un home content, feliç d’haver sobreviscut a moltes penúries. M’explicava moltes histories, sobretot de quan el van empresonar després de la guerra. Tenia unes mans enormes, fortes i aspres. -Són mans de pagès,- em deia. Tots dos junts vàrem caminar moltes vegades entre els camps del Pla de Grau, i recordo que l’avi s’aturava als marges del camí i m’anava assenyalant amb el bastó les fileres i em deia el nom del que hi havia sembrat: apis, pastanagues, carxofes, enciams, bledes……..-Un dia- em deia- els joves no sabreu ni com és un enciam de veritat.  Quanta raó tenia!. L’avi es va haver de jubilar treballant els darrers anys a una fàbrica tèxtil on sempre es va sentir tancat. A ell li agradava la terra i fer de pagès. Mai va deixar de ser pagès. 

Tweet

M’adono que he escrit ben poca cosa o res sobre el Govern català. Què voleu que us digui? La política catalana ha pres una direcció que em desconcerta i que em fa veure el futur amb pessimisme. No parlo del fet que governi CiU o no. Parlo de Catalunya com a país.

[@more@]Per ser més objectiva he esperat els 100 dies de govern per fer balanç, però el balanç no pot ser més trist. S’han produït renúncies importants com el decret de la tercera hora del castellà o la llei de dependència, i tant silenci fa fins i tot por. Fa por, perquè no és normal. Sembla que no parlar és fer coses -“fets i no paraules”-, però, a vegades, el que no parla és perquè no tenir res a dir, o pitjor, perquè prefereix no dir res no sigui que hi hagi un conflicte. No serà que el debat es talla de socarrel? M’han de demostrar encara que el silenci de les discrepàncies- que hi són-  beneficia a Catalunya, perquè jo crec que només beneficia al govern de Zapatero. Tot i això, Montilla va assegurar, al fer balanç dels 100 dies, que en el cas que el pas de l’Estatut pel Tribunal Constitucional representi una disminució de l’autogovern, “les institucions i les forces polítiques catalanes sabran treure’n les conclusions pertinents” i assegura que “no es quedaran amb els braços plegats”. Bé, tampoc els ho consentirem. Només faltaria!. Però no vull ni pensar que la seva solució sigui fer venir de visita al Zapatero, que ens demani disculpes altra vegada, i que es facin la foto tots dos. Ho sento!. A mi em costa veure Montilla com a líder de l’autogovern.  

Tweet

Avui el meu estat d’ànim és gris com el de molta gent de Catalunya, i suposo que d’Espanya. Gent que voldríem un joc polític amb límits racionals i democràtics. Gent que voldríem debat sobre les coses que ens preocupen, però debat amb diàleg no a crits i jugant a dividir. La manifestació d’ahir a Madrid em provoca inquietud i un cert temor. No em preocupa la manifestació, sinó el que hi ha al darrera: la lluita pel poder polític entre els dos grans partits espanyols a qualsevol preu. Una lluita on sembla que es poden trencar tots els límits i tot s’hi val. Una es pregunta a les hores, on és la política? En què l’estem convertint? On són els valors i la responsabilitat dels polítics? Ja podem anar fent enquestes sobre les raons del desinterès dels ciutadans per la política i l’abstenció![@more@]

Tweet