El Bloc de la Neus Serra

A  vegades, els records et porten nostàlgia, però són instants que ningú et pot prendre. Estones viscudes que no tornen. Fotografies, imatges, sensacions lligades a moments importants de la teva vida. La memòria és una cambra plena de sorpreses, de racons ocults, de somriures. Si remeno en aquesta capsa de records per trobar el primer record que tinc de Malgrat trobaré dues imatges molt clares. No són imatges grises, ni en blanc i negre. Són a color, amb olors i sentiments. La primera és la del pati de les Escoles Fonlladosa. És un matí de juliol de l’any 71. Fa molta calor. Les classes s’han acabat i les aules estan en silenci. És el primer cop que visito la que serà la meva nova escola. El Sr. Ragull ens acompanya fent explicacions a cada pas. Es nota que el meu pare està encantat amb l’escola. Jo no. Tinc 9 anys, i fa poc que els meus pares han decidit venir a viure a Malgrat.  Als 9 anys la distància entre Sabadell i Malgrat és massa gran. La distància entre el teu món quotidià i allò que desconeixes sembla insalvable. No tindré amics, ni veuré als avis, ni als meus cosins. Des del primer moment m’he fet el ferm propòsit  que no m’agradarà res del que m’ensenyin. Encara és aviat per saber que entre aquestes parets faré una de les millors amigues, la Montserrat. També és aviat per saber que ja no voldré marxar mai més d’aquest poble, i que aquí viure els moments més feliços que recordo. La segona imatge és de la Plaça de La Barretina. Aquí els records es confonen amb sentiments, colors i sabors. L’ombra del fullatge dels arbres, l’orxata xarrupada lentament, jugant amb la palleta a fer bombolles. Converses, riure d’infants, gelats, els vanos de les dones, les notes de les sardanes, la remor de les cadires. Els vespres a la fresca. A la retina tinc la foto fixa de moltes estones. Imatges del primer estiu que vaig viure a Malgrat. Imatges que es repeteixen cada estiu. Només els rostres i les veus han anat canviant amb el pas del temps. També algunes cases de la plaça. Em sap greu que algunes persones no puguin apreciar aquestes coses. Ja sé que semblen petites coses, insignificants, però la vida et sorprèn precisament en aquestes petites coses. Són aquelles coses que agafen sentit quan un dia ets lluny i, de sobte, et descobreixes enyorant la plaça del teu poble, la gent i les converses. Totes aquelles estones a la fresca. A mi m’ha passat, per això les valoro. Aquelles petites coses que ens fan saber que som a casa. Aquelles petites coses que…. 

Un sempre es creu
que les marceix
el temps i l’absència.

Però el seu tren
ara se’n va,
ara retorna…
Són aquelles petites coses
que ens va deixar un temps de roses
en un racó, en un paper o en un calaix. 

Pacients, t’assetgen
com aquell lladre
darrere una porta.

Et tenen pres
sota els seus peus
com fulles mortes
que el vent aixeca aquí o allà.
S’enlairen tristes per arreu
i ens fan plorar sense avisar
quan ningú no ens veu… 

Aquelles petites coses (J.M.Serrat)

Tweet

 Aquesta setmana s’ha publicat l’informe estadístic d’immigració del Maresme de l’any 2007. L’informe fa una anàlisi descriptiva del fet migratori a la comarca a partir de les dades d’estrangers dels padrons municipals. No són dades oficials, però si que mostren tendències sobre cap on evoluciona el fet migratori. En aquest sentit destaca l’increment del percentatge de població estrangera empadronada respecte a l’any anterior. L’augment és d’un 0,7% i es detecta també tendència a la feminització de la població inmigrada. A la nostra comarca conviuen 129 nacionalitats estrangeres, i l’evolució del nombre i el percentatge d’estrangers és molt similar a la que s’esdevé a l’àmbit metropolità i a Catalunya, en general. Les àrees geogràfiques d’origen que percentualment segueixen augmentant al Maresme més significativament són la Unió Europea i Amèrica llatina. El col.lectiu marroquí representa la meitat del total d’estrangers empadronats al Maresme. El segueixen Gàmbia, Itàlia, Xina i Equador. De l’informe destaca l’alt percentatge de població estrangera de Calella que és de l’ordre del 24,3% . Malgrat de Mar es troba en un 12,5%. Caldrà tenir en compte les dades i els indicadors a l’hora de planificar polítiques d’acollida que facilitin l’accés als recursos en igualtat de condicions i de forma normalitzada per a tota la població, independentment del seu orígen, però amb accions específiques que també vetllin pel conjunt de la població. Caldrà incidir en accions que promoguin el coneixement mutu i la sensibilització del conjunt de la població i comptar amb eines que facilitin la comunicació i la interrelació. Caldrà, sobretot, reflexionar sobre algunes iniciatives i accions. El que és realment important és fomentar la plena integració dels col.lectius d’immigrants en el teixit social i potenciar la convivència.

Tweet

Tweet

" title="http://www.youtube.com/v/"> " class="ltVideoYouTube" />

Tweet

Ahir l’Antoni Bassas va dir bon dia als oients per darrera vegada al Matí de Catalunya Ràdio. Bassas deixa el programa per discrepàncies amb la direcció. Diu que fa temps notava “incomoditats” al seu voltant. Antoni Bassas ha estat blanc de les crítiques del PSC, sobretot per part de Joan Ferran (el de la crosta nacionalista). Suposo que Bassas és un part de “la crosta”. Els socis del tripartit calladets i sense fer soroll, o fent de teloners al congrés del PSC. Com ahir va dir Bassas, a seguir treballant amb esperança per aquest país. Quin remei!.

Tweet

Abans de res, m’haig d’excusar pel silenci del bloc d’aquests darrers dies. Fins i tot, l’amic Garmir em va adreçar un mail preocupat per la meva salut. Res d’això. La salut per ara la tinc de ferro. Aquestes setmanes, però, són de molta feina i m’ha estat difícil trobar una estona de calma per escriure. També em sento una mica cansada, com si la calor m’hagués xuclat les ganes de fer apunts. No sé. Suposo que és un estat transitori de l’ànima. Per engrescar-me vull parlar d’un tema polèmic. Ahir comentava amb en Pep les declaracions de Felip Puig i el català “montillà”. No ens posàvem d’acord. En qualsevol cas, el tema és la llengua i el “rifirafe” que s’ha organitzat. Tot plegat m’ha portat a reflexionar sobre aquest estrany costum de casa nostra de ser sempre políticament correctes. Alguns els ha faltat temps per utilitzar la bonica paraula “xenòfobs”. De fet, els pijo-progres utilitzen aquest mot per motius diversos, igual que fan servir les paraules “sostenible” o “solidari” sense venir al cas. Però, tornem al tema. Sembla que Felip Puig va fer un comentari dels que couen sobre el català que parla Montilla, el nostre President. Els “sociolistos” que són molt espavilats es van afanyar a fer-ho servir per alçar la veu. Jo sóc de les que penso que Montilla parla malament el català expressament. [@more@]És impossible que una persona que diuen és intel·ligent, que fa més de 30 anys que viu a casa nostra, que ha ostentat càrrecs importants, i que es va presentar-se com a candidat a presidir un país que té una lluita permanent per mantenir la seva identitat i la seva llengua, s’expressi tan malament. És veritat que ha millorat, però aquest senyor no està fent l’ESO i no necessita passar de curs. Jo crec que ho fa conscientment per recordar d’on és, perquè algú pensa que d’això en treu profit electoral. Penso, de veritat, que si el president del govern espanyol parlés castellà amb el mateix nivell que Montilla parla català s’armaria una de bona. Per mi l’esforç de Montilla a parlar el català no mereix cap reconeixement especial. Penso que és la seva obligació, ni més ni menys, si vol ser el president dels catalans. Què l’hem de felicitar? Apa!. Penso que quan una persona ha estat alcalde d’una ciutat catalana, i ha tingut càrrecs importants, ha tingut temps suficient per haver aprés a parlar bé. Aquest senyor no va arribar ahir, ni fa una setmana, ni fa un any. No em val que algú digui que entre triar parlar malament i no parlar es queda amb la primera opció. Això pot servir per algú que acaba d’arribar, no pas per un senyor que vol ser president del nostre país. Si fem de la seva falta d’autoexigència un mèrit, no sé on anirem a parar.

Tweet

"Tot el que comença amb la força del que avui fem, tindrà continuïtat i ens projectarà cap a un futur de plenitud i esperança"

Miquel Martí i Pol

Ahir vaig assistir a la cloenda del 15è Congrés Nacional de CDC. Ho vaig fer acompanyant al Francesc, l’Antonine i el Pep, delegats de Malgrat de Mar que han treballat de valent a les seves respectives ponències. Ha estat un congrés tranquil, però per alguna cosa s’ha fet a tot el territori una intensa feina amb caràcter previ. En els temes més polèmics s’han trobat acords. S’ha acabat pactant una potent esmena des del punt de vista nacional que incorpora l’objectiu de la plena sobirania i l’autodeterminació en el procés del dret a decidir. Sobre el clàssic tema d’Unió la cosa seguirà com fins ara. En els temes polítics importants es consultarà a la militància. Els detalls els podreu trobar a la web de CDC i els estalvio, però Convergència conserva totes les seves ànimes. Aquestes ànimes que la mantenen viva i efervescent, i que són les que fan de Convergència un partit especial.  El que més m’interessa destacar són les sensacions que em vaig emportar a casa. Sensació d’haver tancat un cicle. Convergència s’ha alliberat finalment dels fantasmes i de tota resta de ressentiment que pogués tenir. Es podia palpar a l’ambient. Vaig respirar il·lusió i ganes de treballar. S’ha acabat el dol. Hi ha una clara atmosfera d’orgull i confiança renovada. Ahir es va dibuixar una alternativa potent. Una alternativa a la grisor i mediocritat que tenim actualment. Alternativa a tanta picabaralla, a tant tactisme, a tanta incoherència,  a tanta manca d’ambició social i de país. Vaig sortir amb la sensació d’haver vist i escoltat a la millor Convergència. La que es mira al mirall i s’agrada. La que és un reflex de la realitat d’on visc, del meu país. La que toca de peus a terra, però sense perdre de vista quin és l’autèntic objectiu d’un nacionalista. Una Convergència central, oberta, plural, sense complexes ni traumes. La Convergència que s’adapta als canvis. Una Convergència amb un lideratge sòlid i un projecte potent. Mas va estar sensacional. Els aplaudiments a Mas van sonar més contundents que mai. Sóc conscient que ara caldrà traslladar totes aquestes percepcions d’ahir al carrer. Explicar-les a la gent. Si ho sabem fer serem un projecte guanyador. Segur. Només cal veure la força que sorgeix des de l’àmbit municipal. Renovació, força, il·lusió, treball. Tot plegat un nou impuls. Estem a punt…….una vegada més.     

Tweet

Aquest mati llegeixo al diari EL PUNT una carta interessant. Està signada per un grup de treballadores de la cooperativa que fins ara tenia la gestió de la llar d’infants d’Argentona. Lamenten l’adjudicació que s’ha fet del servei a l’empresa CLECE, S.A. que ha deixat fora la cooperativa de la qual formen part. L’argument emprat ha estat que el projecte presentat està molt ben confeccionat. El mateix argument que vaig escoltar a Malgrat. Les treballadores es pregunten si és garantia suficient per portar a terme un bon projecte educatiu sense haver estat aplicat anteriorment. Afirmen que una empresa de fora que no coneix la realitat local té difícil portar a la pràctica un projecte educatiu adequat a les necessitats del municipi. La cooperativa, amb 30 anys d’experiència, afirma que és important valorar el coneixement de la realitat de l’entorn, l’estabilitat de les plantilles, i les mesures que prenen per millorar la qualitat de l’educació i no pas un munt de teoria ben presentada. No podria pas estar més d’acord.

Tweet

Avui ha estat un dia complicat. A primera hora tenia una reunió d’àrea al Consell Comarcal. Després, un munt de signatures a la taula, i temes esperant resposta. Al migdia reunió amb la regidora de Serveis Socials de Mataró per parlar del Centre d’Estada Limitada, funcionament i pressupost pel proper any. Dinar, i torna al despatx. A les sis de la tarda comissió informativa, i a les set comissió permanent del ple. UF!. Pel mig, preparar la jornada del divendres sobre l’EAIA, llegir la proposta d’acollida de nouvinguts, contestar mails, etc, etc. Amb això no vull dir que sigui qui més treballa d’aquest món. Només faltaria!, però vaja, que tampoc ha estat un dia de repòs. Quan estava a punt de marxar el gerent m’ha convidat a veure la projecció del nou DVD de promoció turística del Maresme per conèixer la meva opinió. És un treball que s’ha fet per promocionar la comarca a partir de la I Challenge Costa de Barcelona-Maresme, un esdeveniment esportiu i social molt ambiciós i sense precedents. El DVD m’ha sembla molt bé, modern i dinàmic, però a mida que l’anava mirant també he anat arrugant el front. Barcelona, Calella, Sant Pol, Alella, però…….. on és el meu poble?. Coi!. Ni una foto?. Bé, alguna, però no massa clara. Finalment, han aparegut. Sí, són en Bernat i l’Eulàlia amb la colla de geganters de Malgrat. Visca els gegants de Malgrat!. M’he tret un pes de sobre. Una part important de la nostra tradició marxa demà mateix cap Alemanya de promoció. Bon viatge i sort!. Bé. Ja puc tornar a casa.

Tweet

 Tornem-hi. Primer dijous del mes. Són les set de la tarda. Sessió ordinària del Ple municipal, i avui sortim per internet. Finalment, sembla que posen en funcionament la càmera de la sala de plens que ningú sap encara, perquè es va instal·lar. Avui crec que tindrem un ple mogut. Al fons de la sala veig el treballador acomiadat que protesta davant l’Ajuntament amb una pancarta. A la sala hi ha poca gent, però ja s’animarà. 1er. Punt. Aprovació de l’acta anterior. 2n. punt. Aprovació del compte general. La Sandra parla en nom del grup de CIU. Diu que som  conscients que tanquem un exercici d’un pressupost aprovat per CIU i parcialment executat també per CIU, però que sorprèn la davallada espectacular del percentatge de despesa en inversió real del 2007. L’alcaldessa diu que ha estat any d’eleccions municipals. Vaja una excusa més absurda. Què només en fem a Malgrat d’eleccions? Què no es treballa quan hi ha eleccions?. La Sandra molt finament li deixa anar un “endeutar-se és créixer”. Sí, senyora meva. Ja n’hi ha prou de presumir d’estar poc endeutats per acabar assolint uns nivells cada cop més baixos d’execució del pressupost en inversions. Abstenció. 3r. punt. Ordenació de contribucions especials per raó d’urbanitzar l’Avinguda Colom. Per coherència votem a favor. Si aprovem el projecte haurem d’aprovar les contribucions.  4rt. Punt. Licitació de la gestió del servei de recollida selectiva. Abstenció. Entenem la proposta de la regidora. La Sandra diu que la regidora ho té molt clar i li desitgem que vagi bé, però ens han presentat uns números molt optimistes. Tampoc ens diuen com pensen repercutir l’augment de cost al ciutadà. Han insinuat que poden cobrar als comerciants la recollida del cartró porta a porta, però no sabem res. A sobre la pregunta que vaig adreçar a l’interventor sobre el cost la va contestar de mala gana per mail una persona a la que ni m’havia adreçat. Confiança limitada, doncs. [@more@]5è. Punt. Registre d’entitats. S’aprova per unanimitat. 6è. Punt. Aprovació inicial de l’ordenança de civisme i convivència. Bé. No cal donar-hi més voltes. Tenim el que tenim, oi?. Una gran decepció. Aquí el govern ha perdut una bona oportunitat per mostrar cintura i voluntat de diàleg. El Sr. Valentí va al dictat de la jefa i s’equivoca. En fi. No hi ha res a fer. Abstenció. És incoherent votar contra una norma que recull les esmenes de CIU i molts dels suggeriments que hem proposat, però també és incoherent votar a favor d’un procés que és un monòleg, no?. 7è punt. Aprovació definitiva de la Modificació del  Pla Especial Fonlladosa. Aprovat. 8è Punt. Resolució del recurs de reposició interposat per CIU contra l’acord de Junta de Govern de 17 d’abril de 2008 de suspendre la restauració de la legalitat urbanística. Aquí s’encén l’alarma. L’estratègia “ppoe-conxitil” és acusar-me de deformació professional. Diu que empaito ciutadans fent recursos. Fins aquí podíem arribar!. Aquesta dona sempre fent acusacions gratuïtes. M-E-N-T-I-D-A. El recurs és contra un acord de Junta de Govern tal i com reflexa a l’ordre del dia de manera clara i contundent. CIU no ha presentat, ni presentarà mai, un recurs per perjudicar a ningú. Digui el que digui l’autoritat. Presentem un recurs per tenir criteris clars sobre com fem respectar la legalitat urbanística a Malgrat. Res més. Estem sorpresos per l’intent de personalitzar un recurs que no és més que això, un recurs. El nostre interès no és personal, és públic. Actuem, perquè pensem que hem de ser responsables, i si la justícia diu que vostès actuen bé, cap problema. Estarem tots més tranquils. Si a més, aconseguim que aquest govern “tortuga” faci alguna cosa per ordenar el Passeig Marítim, millor. Aquí la Il·lustríssima obre un brillant capítol de debat sobre les il·legalitats urbanístiques que s’han fet al Passeig i la zona hotelera en els darrers anys. –Està bé que en parli vostè- li dic-, perquè ja em dirà qui ha manat aquest poble els darrers 20 ó 30 anys. Aquí comença el compte enrera: 10, 15, 20 ….al final acaba dient 50 anys. Paaari!. Que fa 50 anys no teníem el passeig fet. Què vols?. Ha de ser ben fotut veure que t’has posat de peus a la galleda. Que critiqui la seva pròpia gestió urbanística és la pera, però com a mínim tenim un punt en que estem d’acord govern i oposició. La gestió urbanística dels seus governs pel que fa a la zona turistica = 0 patatero. 9è Punt. Resolució d’expedient sancionador en materia de tinença de gossos potencialment perillosos. Abstenció. Les al.legacions presentades semblen lògiques i ens hem quedat amb cert dubte. 10è Punt. Moció d’ICV-EuiA sobre la llibertat d’expressió. Parla de modificar el Codi Penal articles 490 i 491 i 543. L’ultratge i tot això del Rei. No estem d’acord en que es cremin fotos del rei. Fins i tot em sembla un acte que no porta enlloc i ens dona mala imatge, però tampoc és lògic que sempre es treguin aquests actes de contexte. La intervenció penal és massa greu i que pot ser saludable per la nostra jove democràcia un debat al Congrés sobre aquest punt. El PSC diu que nanai, que si a Blanes ho voten és, perquè hi ha gent que no sap el que es fa. TOTAL: 8 Si (ERC, CIU, ICV-EuiA) i 9 NO (PEPOE). 11è Punt. Moció d’ICV-EuiA per celebrar una sessió sobre el Pla Territorial Metropolità. Carai, que difícil és fe res amb aquesta gent. Nosaltres diem que sí. Arribats aquest punt la Sra. Mérida ha entrat i sortit un munt de vegades de la sala amb cara de circumstàncies. No sabem que li passa, però la cosa sembla que és urgent i no té espera. També per urgència s’aprova publicar el Pla Local d’Habitatge. Preguntes: Moltes i variades. Per exemple, 1)Per què els joves de Malgrat no podran gaudir de BUS NOCTURN com els de Palafolls, Santa Susanna i Tordera? Perquè aquest govern no sap fer amics. Són cuadrats. No volen pagar i no volen que pari el bus on diuen que ha de parar els que paguen. En vols més?. Constato que el sr. Romero aprén ràpid. Ja sap desqualificar a persones que no estan presents al ple igual que fa la seva jefa. 2) Què passa amb el director acomiadat de l’escola taller?. Aquí es produeix un debat surrealista que posa d’evidència que tenim un govern amb l’intermitent clarament a la dreta. Escolto arguments paternalistes tipus “jo que sóc tant bona que no et vaig posar a l’atur”, “tenies futur si t’haguessis portat bé”, “aquest senyor no controlava res”, "li dones permís a un musulmà per resar divendres" etc, etc. Una vergonya!. El més interessant que quan s’aixeca el Director de l’Escola taller i li pregunta a la Vega si hem de parlar de "mentides o incerteses" i es defensa de les greus acusacions que li han fet, la Il·lustríssima diu baixet "no li contestis que serà pitjor". I per una vegada té raó. La Vega es llença en planxa i treu tota l’artilleria pepera que guarda dins la seva ànima. Es mostra tal com ha de ser una bona pepera. "Mando, ordeno y si puedo te atropello", però les coses van com van. Ai! si s’hagués escoltat la jefa!. No ens haguessim assabentat d’algunes coses ben estranyes, per no dir ben greus. Per exemple, que la regidora es reuneix amb els treballadors acompanyada de persones del partit, uns senyors presents al ple que es queden amb la boca oberta quan són identificats per l’ex director de l’escola. Per llogar-hi cadires!. Un "ple de riure" del tot. 

Tweet