Ja sabem que parlar de participació a Malgrat posa els pèls de punta a més d’un, però és un concepte que ha passat a ser entès pràcticament com una forma de governar, com un element substancial de la democràcia que fa més propera la política i legitima les decisions dels dirigents. Participació vol dir anar més enllà de poder votar cada quatre anys i es converteix en una autèntica via de comunicació amb el ciutadà. Personalment no crec que estiguem només davant d’una moda temporal, sinó que el terme acabarà sent indestriable de la política. Cada vegada més, les lleis busquen motivar i potenciar aquest diàleg per garantir que les decisions siguin més plurals. No comparteixo la visió simplista que alguns tenen de la democràcia com la d’una majoria imposant-se a la minoria. Obtenir una majoria potser legitima a conduir un projecte, però també exigeix mantenir canals oberts amb aquells que no t’han recolzat. Dit això, i obert el debat sobre la participació, cal també començar a definir el concepte.
No es pot parlar de participació si només poden tenir veu als grups més organitzats o aquells que millor es mobilitzen, perquè a les hores sempre participen els mateixos. Siguem honestos.
Participació tampoc és donar veu als escollits, als de confiança, als que no discrepen. Cal oferir una llibertat efectiva i una mínima igualtat d’oportunitats a l’hora de participar. Està clar que a Malgrat estem lluny d’aquest concepte de participació. Al nostre poble no tothom disposa dels mateixos recursos per participar.
Participar vol dir crear un espai de diàleg obert a tothom sense diferències ideològiques, sense discriminacions de cap classe. Si no es pot garantir aquesta llibertat i obertura no podem parlar d’una participació de qualitat i això és un drama. El món d’avui exigeix una capacitat més gran de diàleg i comprensió. Cal trobar noves maneres de canalitzar tota la pluralitat d’opinions i visions que existeixen al nostre entorn. La participació oberta i amb transparència sembla una bona opció per animar l’intercanvi d’idees, però els governants han de demostrar no tenir complexes per oferir confiança a la gent sense fer diferències. Si d’entrada s’opta per una participació excloent i limitada es genera desconfiança i allunyament. Això és el que ha passat amb la Comissió de Seguiment del Projecte del Barri del Castell.
Des de Convergència i Unió ens hem atipat de demanar poder participar i aportar idees dins la comissió recentment constituïda. Totes les nostres peticions s’han ignorat. Nosaltres pensem que si es tracta d’aportar visions, idees o recursos al procés la nostra participació suposa un compromís, un plus afegit de suport i legitimació a la gestió. De fet així va ser fins que va ser escollida la proposta de Malgrat. En un principi es va buscar la complicitat de tots els grups polítics i les entitats de Malgrat. Quan és el moment d’executar el projecte es veu que ja no cal. Tot i així, nosaltres som tossuts, per nosaltres poder participar en aquest projecte vol dir consens i garantia de pluralitat. Els malgratencs que ens van votar també tenen dret a ser escoltats, a participar i a construir un barri de futur. Bé que compta el seu esforç a l’hora de assumir el cost del projecte, no? Veiem que ara fins i tot la representació de les entitats s’ha reduit i limitat. Sota quin criteri? Són les més representatives? En tot cas, representatives de què o de qui? Ets representatiu quan representes a un col.lectiu, un moviment o un grup. Quina entitat representa 1.364 veïns de Malgrat? Vols més representació?
Quan la resposta a una voluntat expressada de construir és un no sense arguments de pes s’obre el camí vers la desconfiança i el conflicte. Tots aquests que ara ens neguen la participació en les decisions estratègiques sobre el barri del Castell que no ens vulguin després donar lliçons. Tots aquests que desfilen orgullosos amb la rosa al puny presumint de ser d’esquerres, que no ens vinguin a donar lliçons de tarannà, ni de progressisme, ni de pluralitat. Per sort, tenim memòria.
Ho tenia anotat a l’agenda fa dies. Volia anar a veure l’obra "Mercè Rodoreda: senyores i minyones", però va haver-hi canvis per malaltia d’una de les actrius. Finalment, l’espectacle que vaig veure ahir a La Biblioteca va ser "Tot és estupendo!" a càrrec de l’Assumpta Mercader i Toni Hernández. Tot i així, va valer la pena mantenir el propòsit inicial. L’actuació va ser un recull d’històries i cançons que, francament, em van fer passar una estona molt agradable. Va ser molt dinàmica, original, i entretinguda l’obra. Fins i tot, va haver alguna sorpresa com el regal d’una piruleta que no vaig dubtar a saborejar. L’Assumpta va ser capaç de transmetre sense artificis un munt de sensacions ben diverses i sorprenents. Va tenir punts molt bons, d’aquells que et fan esclatar a riure. Felicitats!. L’obra prevista inicialment ens van dir que es farà el proper mes desembre coincidint amb la Festa Major d’hivern. Ho anoto a l’agenda.
