Últimament anem als plens molt relaxats, més que res perquè sempre tornem perplexes. Temes que en qualsevol altre lloc del món podrien ser resolts de manera fàcil i coherent, al ple de Malgrat es converteixen en situacions que fan sentir esgarrifances. Els temes venen precuinats amb la sal i el pebre pepero-socialista, una salsa estranya que volen fer lligar, però que et deixa sempre mal gust a la boca. Dijous va ser un dia d’aquests curiosos. Tots vam arribar contents. Fins i tot, vam fer una mica de broma amb els micros abans de començar. A la sala poca gent, unes 10 persones. El primer punt, preus de l’escola de música Ca l’Arnau pel curs 2008-09. Es proposa modificar els preus públics a la baixa amb l’original argument que els actuals preus poden ser abusius en comparació amb els preus d’altres poblacions veïnes, així es vol aconseguir més matricules. No tindria res d’especial la cosa, però cal recordar que en el ple anterior aquest mateix argument va ser el que des de l’oposició es va utilitzar per demanar una rebaixa de preus de la llar d’infants municipals. Per tant, l’actuació de la regidora d’educació Sra. Aubanell és incoherent i contradictòria. Tampoc és una novetat. La mateixa senyora va ser la que al 2003 va deixar l’escola de música en una situació crítica. És una gran gestora i, sobretot, dialogant. Ja podeu pensar el que ens espera quan deixi la gestió de la llar d’infants, no?. Projecte d’urbanització de l’avinguda Colom. Al ple del mes de març el nostre vot va ser inicialment d’abstenció. Per prudència. Massa poc temps per estudiar el projecte i reserves sobre la circulació. L’urbanització de l’Avinguda Colom era un dels punts del programa electoral de CIU. Sabem que és urgent urbanitzar el vial, però cal tenir criteris clars. Finalment, a la vista que s’han presentat poques al.legacions i que hi han converses(de darrera hora) amb el municipi veí per ordenar els carrers de la zona, hem aprovat el projecte. Decrets. La regidora solidària parla de la situació a Birmània. Quan ja penso que en aquest ple impera la placidesa tornem al mateix de sempre. ERC treu l’extracció de sorra a La Tordera i ens encallem. No ha servit per res l’actuació feta pel Ministeri. S’ha de fer noves extraccions. Parlem de la moció que vam presentar ERC-CIU-ICV-EUA contra l’extracció de sorra i que el PSOE-PP van rebutjar. –Jo? –la Vega interroga amb la mirada.-Sí, si, li fan amb el cap. Es parla dels efectes negatius que pot tenir per Malgrat. La Campoy deixa anar un dels seus discursos. –Jo amb l’ACA no tinc bona relació, però els haig de felicitar. Ostres!, penso. Aquesta dona només està contenta amb l’ACA quan es tracta d’espatllar Malgrat. Segons la Campoy a Malgrat hi ha massa sorra. Potser pensa que si la treuen tota podrà suprimir la partida de platja i ampliar la d’agermanaments. Aquí el debat agafa trets sorprenents. M’encanta la regidora del medi ambient quan diu que ella ha fet unes cartes. Ja podem dormir tranquils!. Ens oferix un ball de xifres. Està clar que és dona de tríptics i estadístiques, però més aviat de poca acció. Precs: -Si us plau, la propera festa d’agermanaments parlem en català, si no li fa res. Ho demano sense fer massa crítica. La Campoy diu que si, que farà l’esforç. No vull entrar en discusions inútils, perquè hi sortirem perdent. Vull que s’adonin que el respecte comença per un mateix, i que no es pot arraconar la nostra llengua en aquests actes amb excuses d’anar per feina o evitar traduccions. Al final acabem aguantant traduccions d’altres llengues que ens podem també estalviar. Preguntem pel projecte de l’aparcament de la plaça del Liceo. No sabem res. La Campoy comença explicant el projecte del nou ajuntament, però s’adona que no ens interessa. A nosaltres l’Ajuntament nou ens importa tres micos. El que volem és saber si farà el parking soterrat, perquè ja n’hi ha prou de marejar la perdiu i dir mentides quan venen eleccions. Volem veure l’aparcament que ens va prometre ja. Diu que hi ha dues converses. Què bé!. A veure si en fem tres. Ja ens coneixem, oi? Ben segur que no n’hi ha cap. Pregunto per l’Auditòri. Res de nou. De la piscina ni en parlem…no ens hi banyarem pas l’any vinent. Preguntem per la nova ubicació del Centre de salud mental. Hem sentit dir que ara es proposa un nou terreny a l’entrada de Malgrat. ui, ui,ui. Pilotes fora. La Campoy aquí està ocurrent, diu que “no podem fer tornar boja a la gent”. Juro que ho va dir així. Com sempre, poca claror. ICV pregunta a la sra. Vega pels plans que té des de la regidoria d’inserció laboral. Aquí passa quelcom sorprenent, la Vega esclata dient que inserció laboral ho va trobar molt malament. Ostres!. No m’ho puc creure!. Posa a parir a la Carbó, l’anterior responsable de l’àrea que justament es troba entre el públic acompanyada del seu fidel marit. L’Anna Raja fa un salt de la cadira. Està empipada, però a la Vega quan la deixes anar no hi ha qui la pari. Agafa força i diu que la gent no confiava en la borsa de treball, la gent marxava a altres pobles, es feia malament, la gestió era dolenta, etc….. ha de fer molta feina per arreglar-ho. Solució? Posar més gent!. La gran solució de l’administració. Això és pensar i tenir les coses clares. Està clar que com a companya de govern la Vega no té preu. La Campoy ni parla. No mou un dit per defensar a l’anterior responsable, i ja sabem que qui calla atorga, no?. Penso que la Teresa Carbó no s’ho mereix. De veritat que em sap greu. Bé, la cosa va empitjorant. El debat es torna ranci quan toquem el tema ordenança de civisme o torreta. La Campoy mostra obertament els molts prejudicis que té. En aquest mandat es deixa arrossegar per judicis de valor i prejudicis, cosa poc encertada per part d’una pesona amb la seva experiència, però té mals consellers al costat. Ha de ser terrible no poder confiar en ningú. Magnífica quan al final ens posa a tots al mateix sac. Ella sabrà que fa. De totes maneres, li acabo indicant que s’ha equivocat quan parla dels viatges i que ha fet una afirmació sobre el nostre grup que no és certa. De totes maneres, ja fa temps que hem perdut l’esperança de sentir-la parlar amb objectivitat. Fins i tot, el senyor socialista que es troba a la primera fila ens recomana un canvi d’actituds a tots plegats. Diu que només parlem xorrades. El convido que la propera vegada s’apunti a la llista per fer de regidor a l’oposició.
Fa poc feia referència a la participació i a la manera com s’executa el projecte del Barri del Castell i deia que “la participació no és donar veu als de confiança o als que no discrepen, sinó obrir un espai de diàleg on es pugui fer un debat amb igualtat de condicions”. Com ja sabeu sóc crítica amb l’estratègia del nostre govern municipal sobre el tema de la llei de barris. No té cap sentit articular mecanismes de participació a nivell de barri sense promoure una autèntica implicació dels veïns. Quan no existeix un moviment veïnal real no es poden fer simulacres, i el que es fa actualment amb la Comissió de Seguiment és un simulacre. Ho dic amb el més absolut respecte per aquells que s’han involucrat amb bona fe. L’actual Comissió és un model irreal de participació. Per això passa el que passa. La gent exposa un criteri, però s’imposa el que prèviament ha escollit l’autoritat municipal. Estem parlant de participació controlada. La tramitació de l’ordenança de civisme és una altra mostra més de la nul.la voluntat de promoure una participació de veritat. 
