El Bloc de la Neus Serra

He decidit continuar amb la crònica local de moda a la xarxa: opinar sobre una denúncia que no s’hauria d’haver produït. Els comentaris no fan més que confirmar el caire polític de la denúncia, sobretot, si tenim en compte que ara el tema avança per una altra banda. Primer es va tractar de fer-me doctora honoris causa de l’estratègia comunicativa. Una dona capaç de donar la volta a qualsevol desgràcia i convertir-la en sort. Esgotat l’argument, ara es tracta de buscar incoherències. Així, doncs, els mateixos “cervellets” han rebuscat l’hemeroteca. Remenar és el que millor saben fer. Són infatigables. Els admiro. Poca feina han de tenir. Ara es tracta, doncs, de buscar alguna relació amb l’afer del Som-hi. Tampoc aquí l’encerten. Pobrets. Resulta que puc subscriure tot el que vaig dir, perquè la denúncia no té res a veure. Aquí no es defensa la llibertat d’expressió, sinó la veritat. Un dia parlarem del tema i podrem explicar la diferència. Per ara més val mantenir el silenci. A veure demà per on em surten. Estic impacient.

Tweet

Quan una té la meva edat ja sap de sobres que l’estupidesa humana és infinita. Tot i així, sempre hi ha fets que et demostren, fins i tot,  la inexistència de tal límit. M’explico.  Algunes persones pateixen d’un mal estrany. Desitgen veure’t fotuda, i estan disposats a fer el que calgui per manipular fets i paraules o per induir idees confuses sobre la teva persona. Després, vet aquí, pensen que ja estàs fotuda. No en tenen prou. A les hores, engeguen una campanya per criminalitzar el fet que estiguis fotuda. De sobte, resulta que la responsable d’estar fotuda ets tu mateixa, ho fas per fer-te la víctima, per treure profit electoral. Ets una hàbil comunicadora que aprofites qualsevol cosa per fer sumar punts. Honoris causa de l’estratègia política pel que sembla. Resulta que la campanya de desprestigi que ells mateixos han ideat és fruit de la teva pròpia ment perversa, ho has planificat per guanyar vots. Pobrets. Pateixen, perquè veuen que tens amics i companys que et fan costat. Ells et volen sola i preocupada. Però resulta que tu segueixes fent la teva vida com si res. Això els pertorba. Increïble. Com pot ser? Pobra gent. Ha de ser molt fotut tenir aquest cervellet. En qualsevol moment pot explotar i esquitxar-te. De fet, l’única cosa que a una la deixa ben fotuda és constatar que l’estupidesa humana és infinita. De totes les altres coses més o menys et pots refer amb el temps.

Tweet

Avui, finalment, ha arribat el dia. Ens hem vist les cares. A les 9:50 del matí estàvem tots al jutjat d’Arenys, davant la porta de la sala de vistes del jutjat d’instrucció número 5. Crec que el mateix que va conèixer de la denúncia dels encausats de Can Feliciano (el jutge acabarà pensant que a Malgrat estem sonats). Algunes persones m’han volgut acompanyar: en Raul, la Sandra, en Francesc, en Juli i en Miguel. També ha vingut en Josep Gelpí, gest que li vull agrair públicament. De fet, tinc molt per agrair aquests dies. El suport de pares i mares dels companys d’escola dels meus fills, que m’han expressat la seva preocupació amb total discreció. D’alguns mestres de l’escola que m’he trobat. El suport de companys regidors d’ERC i ICV, no cal dir de CIU, i de dos regidors del PSC. El suport d’amics i coneguts, de molta gent. Avui és aviat per fer una valoració. Haig de païr moltes coses que s’han dit, aquestes ganes de fer mal al preu que sigui, sobretot, els 9.000 euros que em demanen d’indemnització els personatges Ana Vega, Carles Tagua i Marcelo  Gómez (3000 per cada un d’ells. El preu de l’honor). També s’ha de païr la manera de ser d’algunes persones. Les falsetats. Pels actes els coneixereu. Segur. En un altre moment transcriure el que s’ha dit en l’acte de judici literalment. Frases bones com aquesta "la denunciem a ella, perquè és l’única que dona la cara". Per pensar.  

Tweet

Ahir, al sortir de casa amb el meu fill per anar al rocòdrom, em vaig trobar la Verdaguer i en Buch al carrer. Em van saludar. Anaven a votar a Mataró, i els vaig notar contents, tot i la murga d’haver de fer el viatge. -Què guanyi el millor, els vaig desitjar. A la fi, és un assumpte intern d’ERC, i a mi no m’agrada massa aixecar especulacions internes d’altres partits. Però, no podem passar per alt que a ERC es va viure ahir un exercici de democràcia envejable. Tot i així, el resultat que he pogut llegir al diari aquest matí és el previst. Penso que la votació no acaba amb els problemes del partit, perquè era més un tema de lideratge que de propostes, però no hi ha dubte que la manera de votar la militància té un plus de democràcia que no tenen altres partits. Dit això, també em pregunto quina diferència hi ha més enllà de la forma i la qualitat si el resultat tothom el sabia. És una pregunta que llenço a l’aire. No és una crítica, sinó un interrogant. És suficient en donar veu a la gent? Sembla ser que no. El més important és la igualtat de mitjans i oportunitats, no?. Comparteixo la visió de molts de que cal obrir els partits i fer més viva la democràcia. No sé si el model d’ERC és el model a seguir, però algunes coses han de canviar en el futur. El proper Congrés de CDC obrirà el debat sobre la veu que poden tenir els que no militen al partit. Crec que pot ser interessant.

Tweet

18:58 Unes 10 persones de públic. Ja hi som tots?. Ara arriba el regidor d’ICV. Comencem. Aprovació de l’acta de la sessió anterior. 

Punt nº 2.- Proposta retributiva de la policia local. Coherent. Equipara la policia local als altres cossos. No hem de perdre de vista que una policia de proximitat és molt important i que actualment assumixen moltes competències.Preguntem pels criteris de productivitat per objectius. Encara no els tenen establerts. Veurem. S’aprova.

Punt nº 3 i 4.- Adaptacions del conveni al marc legal. S’aproven. Punt nº 5.- Valoració dels nous llocs de treball integrats a la plantilla. S’aprova. 

Punt nº 6.- Modificació de la plantilla orgànica i de la relació de llocs de treball de l’Ajuntament de Malgrat. Punt calent o dit d’un altra manera: un càrrec de confiança pel PP. Cap sorpresa? Mica en mica sabem la veritat. Tot té una explicació, oi?. A l’expedient no hem trobat ni un sol argument que justifiqui la nova incorporació d’un auxiliar administrativa. Sembla que el perfil és més familiar que laboral. Què voleu que digui?. Votem en contra.

Punt nº 7.- Adjudicació de les obres de la caserna per a la policia local. Ho aprovem. Potser és una inversió molt costosa, però més car resulta fer inversions amb poca visió de futur.

A fora plou intensament. A la sala fa molta calor. Crec que ho fan expressament, perquè mai he passat tanta calor com als darrers plens.

Punt nº 8.- L’ascensor inclinat del Castell. Podem votar a favor d’una projecte que només veiem a través del butlleti municipal?. Pensem que no. Abstenció. 

Punt nº 9.- Revocació de la delegació al Consell Comarcal del Maresme per a la prestació del Servei de recollida selectiva. Bé. Una altra cas curiós. Ens carreguem un model després de 10 anys, i sembla que ho hem d’aprovar sense veure cap càlcul ni projecte. Un vot de confiança demana la regidora. Confiança? Com la que vosté mostra amb les nostres propostes o demandes?. Diu que es busca un servei més proper. En qualsevol cas ja sabem que vol dir això, no? Qui farà el Servei? Com serà el Servei? Quin cost tindrà el Servei? De quin mal hem de morir?. AH!, això no ho sabem. La regidora reconeix que no sap ni el volum recollit a Malgrat, ni el cànon de retorn que ens toca, ni res de res, però ella està convençuda que ho pot millorar. Doncs, endavant. Quan tinguis més números en podem parlar. El que sabem nosaltres és que serà més car. Caldrà veure quan més car i qui paga, no?. La gent no està ara mateix per punyetes selectives que li toquin la butxaca. Abstenció. 

Punt nº 10.- Canvi de membre al Consorci de Promoció Turística “Costa del Maresme”. El suplent de la Campoy era en Puignou, però es veu que l’home té massa feina per anar a un parell de reunions. No li farem pas anar. S’aprova. 

Punt nº 11.- Projecte del vial perimetral del Passeig de Llevant. És un tema important per la mobilitat del municipi  i per enllaçar els polígons industrials. S’aprova. 

Punt nº 12.– Moció d’ERC per una sala d’estudi.- Resultat: 9 a 8. Raons: Molta cara. Arguments: Ja ho tenia el programa del PSC i som molt xulos.

Punt nº 13.- Moció d’ERC sobre el horts urbans. Resultat: 9 a 8. Raons: Cap ni una, i la que tinc me l’acabo d’inventar. Nosaltres pensem que és una bona proposta per estudiar. Entenem que des de la pagesia es pugui ser crític, però no parlem d’una activitat professional, sinó lúdica. La veritat és que cada dia som més urbans, i que hi ha gent que li agrada cultivar la terra com afició. No tots tenim accés a ser propietaris d’un terreny, i l’experiència on s’ha dut a terme ha estat ben acollida. Arguments del govern: a Malgrat no tenim lloc i tot el que demanis ho hem pensat primer. 

Punt nº 14.- Moció d’ICV-EUA per una deixalleria móvil. Finalment, s’aprova amb alguns canvis. Ni m’ho explico, però és evident que la moció no l’hem presentat nosaltres.

 Punt nº 15.- Moció de CIU sobre l’estudi de camins escolars. Agraiments del regidor que sonen a "conyeta" “està ben feta, formalment correcte, una bona idea”. Resultat: 9 a 8 = NO. Raons: Nosaltres som un més que vosaltres. Arguments: "Als de CIU ni aigua perquè ens van plantar". Crec que no cal donar-hi més voltes. Ni discutim. Per què?. A respostes absurdes, orelles sordes.

Torn de Preguntes: Proposem sense èxit adherir-nos a la Campanya “Catalunya sense bosses” del 3 de juliol. Ens diuen que no. Raons: Què hi ha una carta?. "Jo ja vaig fer una bossa un dia que no plovia". Definitivament, la Sra. Mérida no té el dia. 

Preguntem per la notícia de la marxa de l’empresa HENKEL. Quines accions pensa fer el govern? No podem quedar-nos amb els braços plegats, no? No farem res?. Preguntem si faran costat als treballadors. Preguntem si tenen pensat algún pla estratègic? Han pensat impulsar algún tipus de política de promoció econòmica?.  Aquí si que m’emporto una sorpresa. La resposta de la sra. Alcaldessa no està al nivell de les circumstàncies. L’anunci de la marxa de HENKEL té un fort impacte al municipi, però aquest govern no pensa fer res. De fet, pensar el que es diu pensar…., aquest govern ni pensa. 

Tweet

És preocupant. La parada econòmica està afectant a molts sectors, i de manera significativa al petit comerç. Durant el mes d’abril les vendes han baixat per cinquè mes consecutiu. Per contra, les grans cadenes se salven i han millorat el seu nivell de negoci. Les dades del darrer informe de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) mostren clarament que el comerç català passa moments difícils, sobretot el petit comerç local. Les vendes del comerç al detall a Catalunya han disminuït un 10,9% el mes de març del 2008, comparades amb les dades del mes de març del 2007. Una disminució superior a la de la resta de l’Estat, que és del 8,7%. La situació no sembla cojuntural, sinó que a curt termini les perspectives de futur no són millors. La situació em preocupa, perquè cal no oblidar que els efectes no són negatius  només pel comerç que dona feina a milers de persones a Catalunya, sinó pel conjunt del país. El comerç és un element final de la cadena de tota l’activitat econòmica i si falla, tota l’economia se’n veu afectada. Cal esperar, doncs, alguna mesura per part del Govern. D’entrada ja crida l’atenció que la paraula comerç pràcticament ha desaparegut fins i tot del nom de la conselleria. S’ha diluït. Tampoc hem vist en els darrers anys propostes novedoses o programes realment ambiciosos de suport al comerç. El que es fa és el mateix que es feia, però reduint el pressupost. Des de CIU es prepara una bateria de preguntes i propostes al Govern per aclarir el seu posicionament sobre el tema. A mi també m’agradaria saber que s’ha previst fer des de la regidoria de comerç de Malgrat. Tenen dades?. El petit comerç és vital pel nostre model de poble. No voldria tenir un dia el model de ciutat d’altres indrets, amb carrers deserts i buits, amb horribles àrees de consum a les afores. Totes iguals. Són ciutats grises, tristes, sense vida. A mi m’agrada aquest puja i baixa de les persianes. M’agrada el bon dia del botiguer de sempre. El somriure del nou botiguer. Aparadors, llums, gent, colors, veus, vida. No és suficient anar fent el que t’has trobat fet. Cal anar un pas endavant. Per quan un tècnic de comerç a l’Ajuntament? Potser ara és el moment.

Tweet

Un any de govern i, francament, no hem vist “ni governar amb el cap, ni governar amb el cor”. Recordeu l’eslogan aquell del PSC?. Hem vist, això si, tota mena d’espectacles i malabarismes. No trobem cap projecte o idea nova, però ja sabem que el programa electoral del PSC acostuma a recollir propostes que mai ningú sap on van a parar. Algú es va creure que farien un parking soterrat a la Plaça Catalunya? I la piscina coberta que havien de fer aprofitant no sé quin forat?. Ara no troben ni el forat. La millor definició d’aquest govern és sens dubte: “sense inspiració”, tot i que sembla una marca de perfum. Sense idees, sense imaginació. Un govern sense il.lusió. Massa preocupat i entretingut fent oposició de l’oposició. Al llarg d’aquest primer any hem pogut comprovar també el tarannà que impregna l’equip de govern. Que l’oposició digui que el govern és poc dialogant pot semblar retòric, però en aquest cas, tenim fets que ens avalen: l’arbreda, el centre de salut mental, el barri del castell, l’ARE, l’ordenança de civisme, i ara el projecte del Barri Antic. De fet, qualsevol pregunta que es formuli mereix sempre una resposta negativa. En tots aquests temes des de l’oposició hem demanat diàleg. La resposta és sempre la mateixa: NO. El diàleg no és el seu fort. Ells obren el diàleg amb l’oposició quan tot està pastat, quan ho tenen cuinat i fet. Ara bé, parlar el que es diu parlar quan els convé parlen. Mira el diàleg que tenen amb la regidora del PP. Aquest ha estat finalment l’únic suport que han obtingut. Un suport que no faci preguntes incòmodes, que no demani explicacions i que tant li faci votar blanc com negre. Fins i tot, ara li posen un càrrec de confiança perquè no es cansi. Del suport del grup amb menys representació al consistori en diuen majoria, i ens volen fer creure que és consens. De la demanda de diàleg i les propostes de l’oposició en diuen “fer la punyeta i posar pals a les rodes”. Mare meva!. Quina poca memoria!. Sembla que no recorden que les grans manifestacions contra la guerra del 2003 es feien contra un govern del PP amb majoria absoluta. Què hi feien, doncs, a la porta de l’Ajuntament? Demagògia? Posar pals a les rodes?.  D’això se’n diu “governar amb el cap i amb el cor”?. És difícil entendre per qualsevol amb dos dits de front, que es prefereixi el vot d’un PP sota mínims abans que el recolzament de qualsevol dels altres partits que demanen fer esmenes, negociar o parlar i que representen a un nombre molt més grans de sensibilitats. El ventall d’opcions és prou àmpli, però mira per on la seva capacitat de diàleg s’acaba a un pam del seu nas. Prefereixen ignorar les aportacions o propostes que fem i tirar endavant projectes sense un consens polític real. Què lluny el temps dels treballs del POUM!. Què lluny el bon rotllet!. Si els agrada més així, doncs endavant. Nosaltres continuarem presentant propostes, esmenes i col.laboració en tot allò que se’ns presenti. Per què no? A la fi, el pas de govern a oposició l’hem assumit més ràpidament del que alguns pensaven. Ara des de l’oposició, sí, però al servei de la gent del poble, amb moltes idees per tirar endavant, i amb totes les il.lusions renovades. Ostres! Tenia ganes d’escriure al bloc!

Tweet

A vegades, s’ha de saber callar i escoltar amb el cor. Escoltar l’ànima dels altres. Sense fer judicis prematurs, sense prejudicis. El silenci també ens pot donar respostes. Podem callar el que pensem, o no dir el que no volen sentir. De fet, quan no entens res és millor callar i esperar. El silenci evita preguntes. Evita respostes. Millor posar-ho tot en punts suspensius. A vegades, el silenci és més eloqüent que les paraules. No és el que dius el que importa, sinó el que deixes de dir. No és el que parles o escrius, és el que calles. El silenci guarda moltes coses. El silenci endreça. Un silenci pot significar milers de coses. Les paraules no són més que el refugi dels que no saben que dir. Si fem l’exercici d’escoltar amb els ulls, amb l’oïda,….veiem tantes, i tantes coses!. Tot i així, n’hi ha tantes que no veiem!. 

Tweet

No necessito cap làpida, però

Si vosaltres necessiteu posar-me’n una

Voldria que hi digués:

Va fer propostes. Nosaltres

Les vam acceptar.

Una inscripció així ens faria                   

Honor a tots plegats.

                                        Bertolt Brecht

Tweet

Fa setmanes que els arbres de la riera es mostren esplèndids. Amb la darrera pluja han recuperat el verd lluent i projecten una ombra fresca a la vorera. Algunes tardes m’he trobat turistes que fan fotos de l’indret de Can Feliciano. Ignorants del destí final dels arbres, els visitants més decidits que arriben al centre descobreixen l’encant d’aquest racó singular que tenim a Malgrat. Però també he descobert darrerament que tenim altres visitants. Des de fa una setmana més o menys tenim un nou veí instal.lat entre les branques i el fullatge de l’arbreda. Al principi em va sobtar el soroll que fa tota la nit. Amb el Francesc vam sortir una nit a explorar la riera a veure d’on sortia aquell so persistent que no ens deixa dormir. L’Andreu diu que és un mussol. No sé, a veure si algú que hi entengui ens ho pot aclarir. Jo no havia escoltat abans aquesta mena de crit nocturn. En qualsevol cas, és ben curiós que el visitant s’hagi instal.lat aquesta primavera.

Tweet