El Bloc de la Neus Serra

La meva relació amb l’Albert Serrano comença en una platja de Malgrat. Jo contemplava les tasques de neteja del fons marí davant de la Plaça Rodona, quan vaig descobrir fent fotos a l’autor d’un bloc anònim que em deixava verda. No recordo detalls de  la breu conversa que vam creuar fora del fet que estava molt empipada. Espero que no em jutgi massa severament l’Albert si confesso que volia dir-li quatre coses del que en pensava dels seus escrits. Em vaig plantar a la sorra, observant els seus moviments a través de les ulleres de sol. Ell m’havia vist, però es feia el distret. Tot i així, no va tenir més remei abans de marxar que passar pel meu costat. Salutacions formals. Res. No vam parlar gaire, però alguna cosa d’ell em va captivar. L’instint em va aconsellar abandonar el combat previst. D’entrada em va despertar la curiositat. Heus aquí l’encant del personatge que, de l’empipament, em va portar a resseguir tot el que feia. Celebro haver tingut el seny de no prendre’m mai a pit els seus comentaris. De fet, a pit una només s’ha de prendre les petites coses de la vida. Però tornem a l’Albert. Vaig descobrir que es dedicava a l’encantador ofici d’escriure i comunicar. Em vaig adonar que ho volia fer seriosament. En mig de la immensitat del buit d’informació local que tenim a Malgrat, aviat es va convertir en un punt de llum. Un far. Un senyal. Un avís. No podrà dir mai que li hagi fet algun retret. Just al contrari, he aprés a no llegir amb malícia, a interpretar la crítica. Des de la distància de l’absència li he reconegut també l’instint, l’enginy, la passió. Ningú no s’ha d’estranyar si dic que l’he trobat a faltar: la visió crítica, la provocació, la defensa. L’allunyament ha estat forçat. Com un amic que fa anys que no veus l’ he enyorat, però com l’amic, tard o d’hora ha tornat. Nou, reforçat, molt ben acompanyat. Reconec que es mereixia un descans. Es mereix també la benvinguda. Com tots els que s’emboliquen a fer de corretja de transmissió. A descriure l’ombra de la gent i les coses que passen al nostre poble.

Tweet

Mentre condueixo escolto la ràdio del cotxe. Parla el conseller Baltasar del “no-transvasament” de l’aigua del Segre. M’ha fet pensar en la conversa que vaig tenir ahir mateix amb un enginyer que treballa en el tema. Tot prenen un cafè em comentava les darreres novetats de la feina i va ser ell qui va treure el tema per dir-me que  “fa mesos que es prepara aquest transvasament”. Avui, el conseller més verd de la Generalitat ha negat que sigui un transvasament. Fa pocs dies (Diari de Girona del 12 de març) deia mentides. Ara no diu la veritat. Està clar que alguns polítics dominen l’art de canviar el nom de les coses. Diu que això no és transvasar. Jo he buscat al Pompeu Fabra la paraula “transvasament” i ho diu ben clar: acció de transvasar. Fer passar d’un vas a l’altre. Tansvasament és portar aigua en un vaixell, i transvasament és portar l’aigua del Segre. Així és la vida. Els que no acceptaven parlar de transvasaments preparen transvasaments encoberts. Sembla que l’ambient ara és propici. Evidentment, ara governa el tripartit i els mateixos que organitzaven plataformes no diuen res. Ara callen. El NO és per quan fan oposició. Quins grans principis!. Quina gran hipocresia que porta implícita tota la xerrameca de la nova cultura de l’aigua. Quina paradoxa. Qui governa està fent tot allò que utilitzava contra els governs de Ciu. Projectes que fa uns anys es rebutjaven i criticaven ara resulta que són la llum. Mira el cas de les dessaladores o la interconnexió de xarxes. Algú recorda els discursos contra la dessaladora de Blanes quan es va posar en marxa? Jo sí. El que menys m’ha agradat del conseller ha estat el to amenaçador quan s’ha referit a CIU. Pel que sembla “no acceptarà demagògia ni manipulació sobre el tema, perquè és un tema de país. Una qüestió d’Estat. S’ha de ser solidari”. Ah!. Ara sí, però abans no. Ja ho entenc.

Doncs si, Sr. Conseller: s’ha de ser solidari. L’aigua no és de ningú i tothom hi ha de tenir dret. Ara bé, no podem callar davant tanta  incoherència i tanta hipocresia. Aquest Govern té encara pendents de realitzar moltes accions a les que es va comprometre en el Pla de contingència contra la sequera del 2005. Ja ho sap que els experts diuen que qualsevol transvasament a la capçalera d’un riu maximitza l’impacte negatiu? Vostè és ecologista?  Ja ho sap que les formes utilitzades per aquest Govern en aquest tema són obscures? Ja sap que ha dit mentides públicament? Sap que per aquest motiu si fes oposició ja estaria demanant dimissions?  Un debat seriós sobre l’aigua no es pot fer d’esquenes al territori i d’amagat. És inexcusable del tot que el Govern es posicioni contra els transvasaments i en prepari un amb total opacitat.

Tweet

M’he quedat amb la boca oberta després de llegir el post del Sr. Manel Mas, tot un senyor Diputat al Congrés escollit per una aclaparadora majoria de votants. "Un grapat de frikis". Queda clar el nivell i la talla política del personatge que durant les darreres eleccions generals feia campanya amb la nostra alcaldessa. Déu n’hi do!.  El més sorprenent és que aquesta és l’opinió que, en general, els socialistes expressen sobre els socis del tripartit. El comentari més usual és de menyspreu, insult i desqualificació. Sense anar més lluny, podeu escoltar les declaracions d’ "Última hora!" de la sra. alcaldessa a Ràdio Malgrat. Uff!. La circumstància és ben curiosa si pensem que els socialistes són al govern de Catalunya precisament per voluntat dels socis de govern. Diuen que la politica fa estranys companys de llit, però alguns amb molt mala llet, no?

Tweet

Amb uns dies de retard respecte el previst segueixo explicant el que es va viure dijous 13 de març al Ple, i arribem al punt de les mocions. Poca broma. En aquest punt has d’agafar aire i posar-te una pinça al nas per poder continuar. Bé, és una manera prou gràfica de dir el que penso. Afegir que el que passa a Malgrat és simptomàtic. No ens hem de posar nerviosos, ni dramatitzar-ho. Senzillament és el símptoma normal de pobles amb governants de maneres i formes encara pre-democràtiques. Polítics que es troben encara en fase d’evolució democràtica. La majoria es van educar en una dictadura i això salta a la vista que deixa marca.

 La primera moció la vam presentar el grup municipal de CIU. Senzillament es tractava d’una cosa tant “subversiva” com donar “suport al model d’immersió lingüística a Catalunya” que ha estat producte d’una àmplia voluntat política i del treball pedagògic del col.lectiu d’ensenyants i el compromís general de les famílies. Amb el temps, aquest model ha esdevingut el model educatiu més eficaç per a fer ciutadans competents en els dues llengües.  Lògicament, el PP va votar en contra, però el PSC es va abstenir. Per què? Perquè resulta que els preocupa la proposta del conseller Maragall. Recordem que mesos enrera el Conseller va posar damunt la taula una proposta que no havia ni tan sols consensuat amb els socis de govern: crear centres educatius especials per a immigrants. Des de CIU som conscients de la complexitat de la integració dels alumnes nouvinguts a l’escola, però la solució no passa per segregar infants i joves, sinó per dotar de mitjans i aules d’acollida a les escoles i potenciar programes específics. Es veu que el PSC no té massa clar el model d’escola, perquè es van tancar en banda i no van voler votar la moció de cap de les maneres. ERC i ICV-EUA la van aprovar.

 Segona moció, aquesta la presenta ERC: “Suport al procés d’independència de Kosovo”. CIU i ICV-EUA votem a favor. PP i PSC voten en contra. Lamentable constatar que són cada dia més semblants en el fons i en les formes. Qui ha dit que és un pacte anti-natura? 

Tercera moció, aquesta conjunta d’ERC, CIU i ICV-EUA: “Creació d’un Reglament municipal de Participació ciutadana”. Del debat es dedueix que a Malgrat no ens cal fomentar la participació ciutadana, ni la formació cívica i democràtica dels ciutadans. No cal potenciar la corresponsabilitat en la millora del poble, ni garantir la trasparència en la gestió (ui!, què dius?), ni aprofundir en un major coneixement del parer i inquietuds dels ciutadans. Mira, segons el PSC (perquè el PP ni té criteri) a Malgrat com menys cultura de participació millor. Total, 9 vots (govern dixit) en contra i 8 a favor. Els arguments que ens van donar són un cop de puny a la intel.ligència de les persones. Al.lucinants. 

Una altra moció: “Impulsar la renovació del Consell Municipal de Turisme”. Quina ironia. En aquest punt, l’alcaldessa parla com el “crist del pantocràtor de Taüll”. La seva veu agafa el particular matís messiànic que la caracteritza quan s’arroga la raó. Els seus ulls em miren per damunt de les ulleres mentre em diu que nanai. Des que ha descobert les avantatges de crear una empresa de capital mixta és com una nena amb sabates noves. Li ha costat prop de 20 anys, però finalment ens hem de felicitar, perquè ha vist la llum. Llàstima que als municipis veïns ho hagin descobert abans i ens hagin passat al davant fa temps mentre ella els criticava. El que en vaig treure de positiu és que va reconèixer la bona feina que CIU va fer des de la regidoria de turisme i comerç.

A continuació, moció d’ICV-EUA per demanar una nova "llei de terminis sobre l’avortament". Aquí nosaltres vam mantenir que s’ha de fer primer un debat amb calma, i que el debat l’ha de fer la societat conjuntament amb els grups que la representen, associacions de dones, etc. Si vaig manifestar que estem a favor del dret a la intimitat de les dones. De moment la postura va ser d’abstenció.

Finalment, moció conjunta d’ERC, CIU, i ICV-EUA per "l’establiment d’una ordenança d’estalvi d’aigua". Aquí el debat es va tornar esperpèntic, i ho dic amb pena. Mentre el Govern català s’afanya a buscar aigua i a fer decrets per incentivar l’estalvi d’aigua. Mentre el nivell de reserves d’aigua ratllen l’emergència i demanen actuar en conseqüència. Mentre uns parlen de trasvassaments, vaixells que portin aigua, plantes dessalinitzadores, etc, a Malgrat ens hem de quedar parats mirant el cel o ballant la dansa de la pluja. Segons la regidora de medi ambient -la nova gurú del medi ambient malgratenc- no n’hi ha per tant i podem esperar que ens arribi no sé quin pla director que ens dirà el que hem de fer. Ella té molta feina i no pot perdre el temps en qualsevol tonteria que proposi l’oposició. El més trist és que segons la Regidora la moció la presentem "perquè està de moda" o perquè "volem marcar l’agenda del govern". Carai!. Jo creia que era per incentivar l´estalvi d´aigua. Mira, ho he dit moltes vegades i no em vull repetir, però trobo indignant que ens prenguin el pèl d’aquesta manera. No podem demanar a la gent que sigui solidària si som incapaços de canviar les prioritats davant d’una emergència. No per mirar cada dia el cel plourà més. Ni per anar a mil reunions de l’ACA, ni per editar tríptics de no sé què, ni per mirar-te tots els dossiers del món, ni pe fer tots els plans directors que vulguin. El nivell de pluges és molt baix i s’han de prendre mesures. L’actitud de la regidora ha estat un greu error, perquè al meu entendre ha perdut una bona oportunitat per impulsar un treball necessari des del consens i sense prejudicis. Fins i tot de guanyar-se la confiança dels grups de l’oposició amb una actitud més oberta. Una llàstima!

  A l’acabar s’obre el torn de les preguntes: preguntem sobre els problemes de la llar d’infants i aconseguim que la sempre recelosa sra. Aubanell es comprometi a fer una reunió urgent ( a data d’avui ja s’ha celebrat. Mira si era urgent). Després ens emboliquem a discutir amb el sr. des-regidor de serveis i esports sobre la conveniència o no de prohibir fer foc als espais públics. Sembla ser que Malgrat s’ha declarat "Poble lliure de calçotades i altres actes crematoris populars". Sort que no celebrem les falles!. A vegades, sents vergonya aliena d’escoltar segons quines respostes i arguments. sobretot quan no es tenen arguments. Fins i tot l’alcaldessa crec que es va acabar adonant que el seu des-regidor l’estava dient massa grossa i va voler matissar. Vaig aprofitar per felicitar al meu amic "regidor de la immobilitat". Haig de dir que agraeixo sincerament que escoltés el prec que li vaig fer en el darrer ple i fes treure la senyal de trànsit del carrer dels Arcs. Quan es fan les coses bé també cal dir-ho. També es va preguntar per la reunió de l´alcaldessa amb representants de les fàbriques per parlar de la possible ubicació del centre de salut mental. Aquí va quedar clar que el govern desgoverna des del silenci. Per cert, cada vegada assisteix menys públic als plens. Suposo que en el fons era l’objectiu que alguns s’havien marcat.

Tweet

Avui rebusco entre els meus records. Camino al costat seu. La meva ma menuda dins la seva ma em fa sentir segura. El recorregut de la meva memoria és ple de bones estones, de jocs i amor intens. Per mi va inventar cançons i contes. Per mi va construir també castells imaginaris quan arribava cansat de la feina. Em va fer sentir princesa de tots els dracs i cavallers del món. Els meus records el veuen a la fàbrica, entre els telers i les bobines de fil, mentre el meu germà i jo jugàvem amb les caixes del magatzem. D´ell he aprés el que és l´esforç, i que ningú et regala res en aquesta vida. Ara fa tres anys ens vam acomiadar creient que era per sempre. Els metges em van deixar entrar a la UCI per dir-li adèu. Estava molt greu. D´aquells moments d´incertesa guardo la imatge de la seva serenor. La resignació, el coratge. Les paraules amb les que em va consolar. Em vaig preguntar mil vegades quina estranya força ens impedeix als fills demostrar el que sentim. Quina estranya força no ens deixa dir massa sovint allò que volem dir als pares. Vaig recordar tantes vegades que no he estat a l´altura, que li he fallat. I tantes vegades que hem compartit èxits i fracassos. En aquella llarga espera vaig demanar amb totes les forçes tenir més temps. Confesso que he tingut sort. La vida m´ha donat el que li vaig demanar. Hem tingut una nova oportunitat i li he pogut dir moltes vegades tot el que l´estimo.  Poca gent sap que dins aquest home reservat, de mirada severa i gest despistat es troba el millor pare. El pare més comprensiu. El més generós. El meu pare.

Tweet

Recuperem el fil de la politica municipal, perquè dijous es va celebrar el Ple. Una sessió que es va allargar considerablement. Alguns malpensats afirmen que els fem allargar expressament, però no és cert. El que passa és que la realitat que tenim enguany no és la del mandat anterior. Amb tres grups a l´oposició és evident que el temps de les intervencions s´allarga. Si la Conxita tingués d´oposició només a la Vega podria fer el Ple en pocs minuts. El temps de dir “no entraré en el tema”. Però les coses són com són. Hi han tres portaveus que han d´intervenir i exposar les seves posicions i tenen tot el dret a fer-ho, no?.  La sessió va començar com sempre puntualment, i el primer punt va ser també, com sempre, l´aprovació de l´acta anterior. A continuació, el punt 2 de l´ordre del dia: la sol.licitud de bonificació de l´Impost sobre Construccions, Instal.lacions i Obres. Aquí es va obrir un debat entre el PSC i ERC sobre la oportunitat de la sol.licitud. ERC i ICVEUA es van abstenir. PSC, CIU i PP van votar a favor. El punt 3er va ser el Conveni de col.laboració entre Adigsa, empresa pública, adscrita al Departament d´Habitatge i l´Ajuntament de Malgrat per la gestió del programa de lloguer social. Aquí tots vam votar a favor. El mateix va passar amb el punt 4rt. La proposta d´adjudicació de la construcció de 46 habitatges dotacionals públics, un projecte que deriva del mandat anterior i que ha tingut sempre el suport de tothom. El punt 5è. Va ser la presa de raó de la resolució del Conseller de Política territorial relativa al recurs interposat contra l´acord de la CTUB sobre la modificació del POUM pel tema de la Torre de Can Serra. Aquí la Sra. Alcaldessa va considerar que ja podia informar de la signatura de l´escriptura de compraventa.  Celebro que s´hagi acabat el tema, i a partir d´ara, doncs, em considero legitimada per poder parlar ja obertament d´alguns aspectes del procés que per prudencia he preferit callar a l´espera de la signatura definitiva. Temps al temps, però hi han coses interessants que no s´han explicat. Per exemple: que va motivar realment que la Sra. Alcaldessa reconsiderés la seva postura sobre la torre, com es van iniciar les converses, qui va aparèixer sense estar convidat a la primera reunió mantinguda amb el representant de la propietat, quines cares vam posar els portaveus de CiU, ERC i PP davant aquella singular aparició, per quin motiu es van realment iniciar les converses, etc. Un tema interessant. El punt 6è va ser l´aprovació inicial del projecte de millora de l´Avinguda Colón. Nosaltres ens vam abstenir per la senzilla raó que no entenem que es porti a l´aprovació del Ple un projecte amb importants interrogants. Com jo mateixa vaig exposar estem d´acord amb l´urbanització d´aquest eix viàri. És més, aquesta és una proposta del programa electoral de CIU. Precisament feiem la proposta per considerar-la urgent. Urgent, perquè aquest vial tanca el perímetre de la població, enllaça amb el poble veí, amb la nacional II i amb el Passeig Marítim. Urgent, perquè la imatge que oferim als visitants amb una via sense llum ni serveis és penosa. Urgent, perquè és un vial poc segur i perillós. D´altra banda, el projecte està redactat des de fa anys. Per tant, benvinguda l´execució. Ara bé, també sobta que s´hagi canviat sense dir res, i sense un estudi amb més detall el projecte original per deixar un vial d´una única direcció. Nosaltres defensem també els criteris de racionalització del trànsit i el diseny més humà dels carrers per afavorir la convivencia, però també defensem que es faci amb sentit comú. Ens consta que falta un estudi de detall com demana el Pla de Mobilitat. Sense alternatives clares de circulació, i sense interrelacionar totes les variables que intervinguin de manera unitària, sembla poc sensat donar suport al projecte. Esperarem a tenir més dades. 

Demà us parlo de les mocions i les preguntes dels regidors. Això és un altre tema……..cal parlar-ne amb calma…..

Tweet

Aquest mati he obert els ulls més descansada. Encara tinc ben fresques les sensacions de la jornada electoral, però tinc ganes també de girar full. D´una banda estic satisfeta, perquè CIU ha resistit el tsunami socialista. El PSOE ha guanyat, però no té majoria absoluta. Això també em fa sentir optimista. Ara bé, quan fas una valoració més profunda veus que el nacionalisme té menys representació que fa quatre anys i que el bipartidisme representat pels dos grans partits han guanyat pes. Això és depriment. El catalanisme polític hauria de fer una profunda reflexió i procurar oferir un projecte comú que sumi i no pas que faci dividir. Aquesta campanya ha estat un avis del que podem tenir. ERC ho ha patit en carn pròpia, però els nacionalistes de cor no estem per llençar coets. És ben trist constatar que els catalans han acabat escollint el mal menor, i que han optat per premiar als responsable de tants desgavells i despropòsits. Una gent que, més enllà de la por, poca proposta han fet. Ni idees, ni propostes. Han defugit els temes que preocupen a la gent del carrer i ens han pintat un món color de rosa. El recurs més efectiu ha estat l´eslogan que arrosseguen des de fa més de 20 anys, però ara reciclat i modernitzat. En el fons és el mateix que cridava Alfonso Guerra a les places de toros als 80: “Que viene la derechona”. La por a la dreta per damunt de les idees. Un PSC amb la pell de xai i disfressat amb barretina recollint els guanys de l’independentisme. Un PSC que ha de treure un personatge del segle passat com Felipe González per fer reaccionar als votants. En el fons el panorama no és precisament engrescador. Jo creia que al segle XXI la politica seria una altra cosa.

Tweet

OSTRES! No m’ho puc creure. Puc entrar al bloc altra vegada. Potser fins i tot podré escriure alguna cosa més tard.

Tweet

[@more@]

Tweet

Tenir-te entre els meus braços, 

Sentir-te com te m´adorms

 i entendre que reposes

 el desfici del món.

 Enllà de la finestra, 

les estrelles, el foc, 

la gent, la carretera,

 els insomnis, la llum

 i l´esglai de la vida.

 Aquí,  tot assossec: 

Tu t´adorms als meus braços, 

que son un niu d´amor:

 amor de desmesura. 

P.Rosanes-Creus

Aquesta nit ha arribat al món el meu nebot, i el naixement d´un infant sempre és motiu d´alegria i esperança. Cada infant que neix és un motiu més per afrontar la vida amb il.lusió i valentia, malgrat les adversitats. Un motiu per intentar posar un gra de sorra i fer que el món sigui millor. Un motiu per ser una mica més solidaris, més amables, més tolerants. Desitjo de tot cor que aquest nen es senti sempre estimat i creixi feliç.

[@more@]

Tweet