Ahir es va presentar el llibre de Miquel Verdaguer sobre la història de la Societat Cultural i Recreativa La Barretina Vermella. El president de l´entitat va obrir l´acte, i la Sonia Garangou va intervenir com a moderadora. La Sonia va començar situant a la Barretina en el context històric en que va ser creada, perquè diu que sovint acostumem a parlar del fenòmen de manera aillada. Ens va parlar, doncs, d´un temps de governs autoritaris que no donen la veu a les classes populars. Ens va parlar de moviments que néixen amb la voluntad d´acostar la música i la cultura a una classe treballadora a qui, en aquella època, se li negava l´accés a la mateixa. Ens va parlar del personatge que dona nom a la plaça coneguda popularment com Plaça de La Barretina –Josep Anselm Clavé- figura vinculada necessàriament a tot aquest procés i,sobretot, al cant coral. La Barretina neix en el context històric i cultural de finals del segle XIX, i ho fa com a local popular on s´aplega la gent progressista de l´època, on es fan classes, i on es pot rebre cultura. El més important és que avui, 125 anys més tard, encara existeixi la Societat Cultural i que ho faci encara omplint un espai cultural important a Malgrat. Miquel Verdaguer, a continuació va parlar del llibre que va escriure i que –curiosament- no s´havia pogut presentar abans ¿?. Va dir que 125 anys demostren l´empenta d´una entitat i d´una gent. Ens va parlar d´un edifici majestuós que s´alça entre els quatre carrers que formen el rovell de l´ou, és a dir, el nucli antic de Malgrat. El vetlla –deia- el Dr. Robert i la torreta del castell. Dins les seves parets s´apleguen moltes emocions i vivències, i representa un vaixell insignia de la cultura a Malgrat. Una flama. El Sr. Bou va recordar vivències personals i de la joventut, quan ell i una colla d´amics volien ser cantaires i van arribar a La Barretina. Ens va traslladar per uns instants als balls, als palcos, al cinema i teatre d´aquell temps. L´alcalde Mora també va recordar a l´entitat com un lloc d´ensenyament on s´hi podien fer moltes coses. Després es va convertir en sala de festes, però ens podem sentir orgullosos de la història de l´entitat -va dir-. També es va referir a moments difícils. J. Colomé ens va explicar que va ser un barretinaire més tardà, i que moltes coses les sap per en Pepito Mora. Va afegir que cal investigar més a fons la història de la Societat Cultural. A continuació, en Ferron es va referir a la seva etapa de president, des de la vessant del responsable que s´ha de posar al capdavant d´una entitat i l´ha de mantenir viva. Ell va agafar el relleu de l´Eusebi Vázquez, li va tocar arreglar el local i adaptar-lo a les normatives d´accessibilitat. També va fer el conveni amb l´Ajuntament per llogar la sala on es troba l´Associació de Dones, i ens va fer cinc cèntims de la dolorosa separació de la secció sardanista i les havaneres per motius legals. Quan va afirmar que l´Ajuntament no va donar suport al llibre motiu de l´acte fins a l´arribada d´enTagua més d´un va quedar estorat. Déu n´hi dó!. No va entrar massa en els motius. Suposo que és discret. Després, l´Eusebi Vázquez ens va fer un recorregut per la situació dramàtica que va patir l´entitat entre els anys 82 i 83. L´exposició de l´Eusebi em va agradar molt, perquè cal explicar que no tot són flors i violes. Ell va dit que tots plegats hem de posar l´esperit per poder mantenir aquesta casa oberta, i al parlar de vivències va assenyalar dos etapes ben diferents: una, quan era jove amb els records lligats a l´entitat. L´altra, el moment en que aquesta casa va estar a punt de desaparèixer i de no poder seguir representant l´esperit pel que es va crear a causa de problemes econòmics molt greus. Un grup de persones, i ell mateix, van lluitar molt per mantenir l´entitat. Va anar a parlar amb l´alcalde Mora, i l´Ajuntament va aportar un ajut. No va ser suficient, i també molta gent va haver d´aportar diners per salvar La Barretina de la subhasta. Em va semblar entranyable l´agraïment que l´Eusebi va expressar ahir a l´alcalde Mora. L´Eusebi també va comentar que algunes decisions al llarg de la història de l´entitat no van ser encertades, com per exemple, fer una discoteca i un bingo. Ell defensa que l´entitat cultural ha de prioritzar i mantenir el seu autèntic esperit, i ha demanat que es vagi a buscar a la gent que ens arriba d´altres llocs, perquè puguin conèixer La Barretina i la puguin estimar. Crec que la seva reflexió i experiència és molt valuosa. L´acte realment va ser molt interessant, i va servir com a mínim per conèixer una mica més la història de La Barretina de Malgrat de Mar.[@more@]
[@more@]
