El Bloc de la Neus Serra

Busco al Diccionari General de la Llengua Catalana Pompeu Fabra la paraula “incongruència” . Manca de congruència. Busco la paraula “congruent”. Que s’ajusta. Que correspon bé. En definitiva, que no resulta congruent que el sr. Montilla faci l’anunci ahir a Mataró que el govern català comprarà 500 habitatges del mercat lliure per fer-ne habitatge protegit, és a dir, que per mitjà de concurs públic publicat al DOGC, Incasol comprarà mig miler d’habitatges als promotors interessats a vendre els seus pisos a la Generalitat. Parla de pisos que no es poden vendre, i diu que això ajudarà als promotors privats que tenen dificultats per vendre. Els pisos han de ser nous i amb una superfície de 90 metres quadrats. Mentre això passa, el dia anterior en el ple de Malgrat alguns ens volien fer empassar les bondats de l’ARE com a dinamitzador de l’economia. No oblidem que el 50% de l’habitatge de l’ARE és de renda lliure. A què juguem?. Fem pisos, els pisos no es venen, llavors ve el govern i els compra, i tornem a fer pisos, que no es venen i ve el govern i els compra, i fem més pisos, no es venen i el govern els compra..No sé. No ho trobo congruent. I el que no és promotor a treballar, pagar la hipoteca, pagar impostos i callar. Encara gràcies. Jo torno a la meva. Per què volem fer més pisos a l’Escultor Clarà?. No cal. Que el govern compri els previstos al POUM i els faci de protecció oficial, no?

Tweet

Aquesta setmana he anat de bòlit. El ple es va ajornar per les festes i la sessió ordinària es va celebrar dijous passat. Ja ho tens previst, però és un enrenou d’agenda. El primer ple de l’any va començar amb uns minuts de  retard, i amb molt poca, poquíssima gent al públic. Suposo que el fred no convida a sortir de casa. L’ordre del dia tenia teca. Punts importants. Tot i això, va ser un ple moderament tranquil i pacífic. Ningú va perdre els papers. Ningú va prendre mal. Alguna sortida de tó de l’alcaldessa que per res s’encén. Poca cosa. Millor encarar aquest any difícil amb bona voluntat per part de tots, oi?. Altra cosa serà que aquest govern, des del seu pedestal, entengui que vol dir bona voluntat, però només és tracta d’aplicar una mica de sentit comú. 

Bé, val a dir que el grup municipal de CIU vam anar al ple després d’una feinada intensa. Ens havíem estudiat fil per randa una pila de documents en relació al ple, i ens hem hagut d’espavilar per procurar-nos la informació suficient. Vull dir que no hem trobat massa col·laboració dins la “casa consistorial”. Cada pregunta que he fet sobre el MIEM la resposta ha estat “tot ho tens a l’expedient”. És el que té ser a l’oposició.  

El 1er, 2on i 3er punt no eren res d’extraordinari. Aprovar l’acta anterior, esmenar un error i donar compte d’un decret d’alcaldia.

[@more@] El 4rt.- Aprovació de les bases reguladores de les subvencions atorgables per l’Ajuntament el 2009. Es tracta del conjunt de condicions i el procediment per tramitar i obtenir les subvencions per part d’entitats, clubs o associacions. Crec que és un bon criteri establir uns mínims objectius i obligacions entre les parts. Ara s’especifica més les modalitats, es demana més requisits a les sol·licituds, es defineixen més els objectes, i s’amplien els criteris. 

El 5è.- Aprovació de la formalització del Pacte de salut per l’Alt Maresme-Selva Marítima i constitució del consorci del Govern Territorial de Salut Alt Maresme-Selva. És una nova fórmula de col·laboració en l’àmbit de la salut entre els ens locals i l’Administració de la Generalitat.

El 6è.- Aprovació del MIEM. Començaré per definir: PIEC (Pla Director d’Instal·lacions i Equipaments esportius de Catalunya), estableix un seguit de determinacions sobre equipaments esportius i analitza necessitats bàsiques dels diferents territoris per prioritzar les actuacions del Consell Català de l’Esport per garantir un mínim de dotació d’equipaments a tots els ciutadans. Podeu trobar informació a la web de la Generalitat. 

MIEM (Mapa d’Instal·lacions i Equipaments esportius Municipals), és l’eina que diu el PIEC que han de fer els municipis per determinar les seves necessitats. Ha de ser un instrument pensat per ser útil al municipi. És molt sintetitzat i gràfic. El Regidor d’esports va fer la presentació, però no va estar massa encertat.  Es va encallar moltes vegades, i va parlar de fitxes com qui parla de pastanagues. Es pot ser breu i precís, però no breu i dispers. Em va donar la sensació que el MIEM l’ha fet una empresa pel seu compte i que el regidor no en té ni idea.

Nosaltres vam defensar que quan estem parlant de definir necessitats esportives i del futur del poble caldria facilitar més la participació de tots els grups. Res. Predicar al desert. Estem parlant de planificació. Fins i tot ho vam posar fàcil. Per què no haver fet arribar a cada grup un senzill qüestionari o fitxa per omplir. Un mínim, no?. Està bé preguntar a les entitats. Nosaltres ho vam fer al preparar el programa electoral i per fer una diagnosi molt precisa del mal endèmic de Malgrat i les mancances en política esportiva. Però, i els grups polítics que treballem a Malgrat?. No tenim res a dir?. Jo crec que podem aportar una visió des d’altres perspectives molt valuosa. Res. Parlar per parlar.

Tampoc s’entén que no s’hagi fet una sessió informativa oberta a tots els grups per explicar bé el tema. Sobretot, es fa difícil d’entendre que amb caràcter previ al MIEM no s’hagi intentat establir ni que sigui una sèrie d’objectius mínims relatius a la política esportiva amb consens. A què ve ara tanta pressa? Què la manca de manteniment d’alguns equipaments és cosa de dos dies?. Què la manca d’equipaments és d’ara?. Què la falta de mesures de seguretat en alguns equipaments esportius és nova?. Fora bo i recomanable procurar assolir un mínim consens polític quan parlem de compromisos com aquests i no haver de fer les coses amb presses. Per exemple, l’annex 2 del MIEM fa una proposta per crear un complex esportiu amb piscina coberta. Però manca definició i debat. Descartar d’entrada algunes propostes és un error i serà una pèrdua per Malgrat. Ja veurem. El que està clar és que aquest govern té un desconeixement important del tema. Només cal apuntar que ens van assegurar que la Sra. tècnica d’esports de l’Ajuntament faria un curset per redactar el MIEM.  Mare de Déu!. Quan veus la complexitat del document t’adones que hi ha gent que no sap ni del que parla. El millor: tots a favor. 

El 7è.- Estudi de l’establiment del servei de piscina coberta i serveis esportius complementaris i aprovació del sistema per a la seva gestió. En principi ens va sorprendre. No estem acostumats a veure estudis de viabilitat abans de crear cap servei, però això és el que cal fer. L’estudi s’ha fet per seguir el que exigeix el PIEC abans de construir res, però també sorprèn que ningú del govern en volgués parlar. Ui, ui. Va semblar que la intenció era passar molt de puntetes pel tema. Això desconcerta, però és un estudi i prou. Pensem que si demanem sempre un mínim d’estudi i pla de gestió abans de fer un projecte (auditori), doncs resulta contradictori no aprovar-los quan es fan. 

El 8è.- Petició del Feder pel projecte de remodelació del nucli antic de Malgrat. Per descomptat que donem suport des de CIU a una petició de subvenció. Tot i això, l’avantprojecte que ho justifica ens va sembla molt fluix i mancat de definició. No hi ha ganes?. El millor és que han creat una comissió de seguiment integrada pel govern i un representant de l’Associació de Comerciants. (Sí, Sí, una comissió d’aquelles que critiquen per inútil). Des de CIU els vam proposar integrar a la comissió també als portaveus dels altres grups per obtenir el màxim consens possible. Tots ens hem de poder sentir a gust quan parlem d’un projecte que vol remodelar el cor del nostre poble. Hi ha espais molt emblemàtics, com les peixateries velles, el mercat, l’església, la plaça Anselm Clavé…..que demanen diàleg.

Punt 9è.-Formular al·legacions a l’ARE Escultor Clarà. Únic punt amb dos acords: les al·legacions a l’ARE que fa ara el govern; i l’informe desfavorable a les al·legacions presentades per particulars, entre d’altres, les de Convergencia i Unió. Calia portar els dos acords al mateix punt?. No. Suposo que es va fer per seguir amb el tactisme habitual. Ens vam abstenir. Més que res per no participar  de la broma. El més lògic era separar els punts i poder presentar i votar cada acord. 

Aquí l’alcaldessa en pràctiques i regidora d’urbanisme va estar fina. Ens va introduir en les bondats de l’ARE com si d’una guia espiritual es tractés. Va intentar obrir-nos els ulls als descreguts per acollir-nos generosament en la fe ila "bona nova" de l’ARE. La regidora diu que hem d’estar agraïts a un govern que pensa per nosaltres i que només ens vol el be.  Per això ens engalta un ARE i no ens demana l’opinió, oi?. Aquest portentós instrument urbanístic desencallarà l’economia i ho arreglarà tot. Tindrem feina, equipaments, pis i gespa sostenible. Els malgratencs disposarem d’habitatge protegit a més curt termini. (Cal destacar que el nostre magnífic govern és dels pocs que no ha estat capaç fins ara de posar un sol habitatge protegit o social al mercat. Un èxit evident per un Ajuntament amb els mateixos governants des que es va crear el món. Gent progressista, eh?, no us penseu. Gent que pensa en els desfavorits). Disculpeu el parèntesi, però a vegades….  

La regidora diu que tindrem un nou centre escolar i el pagarà la Generalitat. I es queda tan ampla. Com si no s’hagués previst al POUM i no s’hagués previst la cessió anticipada dels terrenys. També diu que hi ha més aprofitament (petit inconvenient), però hi sortim guanyant si ho comparem amb la zona de l’entorn de la plaça Germana Campos (paradigma, doncs, de com mai un poble ha de fer el creixement i l’urbanisme). Podem dir que som afortunats, perquè es veu que la densitat diu que és una micona més baixa. Res. De 70 a 60?. Dormo més tranquila.  La regidora també ens va renyar per parlar amb termes com ara “la gent de Malgrat”. Es veu que això és egoista i no és políticament correcta. Ara resulta que pensar en la gent que viu al poble, en els seus fills, en la seva qualitat de vida i benestar no s’ha de fer. En fi, som gent ben rara els convergents!.

Doncs bé, no compartim el seu criteri, ni el model. Nosaltres volem crèixer, però en qualitat de vida, no només en gent. Ho diem amb l’autoritat que et dona haver aprovat un POUM fa quatre dies on es va definir el que volíem a Malgrat. Insistirem en la necessitat de dimensionar serveis, en concretar que és la Generalitat que ha de pagar el nou equipament escolar, a saber com es destina l’aprofitament mig, i que es faci un registre de sol·licitants d’habitatge protegit a Malgrat. En definitiva, que som tossuts de mena i seguim pensant que Malgrat no necessita l’ARE.

El punt es va aprovar amb els vots dels ecologistes de debó, és a dir, PP, PSC i ICV-EUA. Ben curiós. El posicionament del PP també és un misteri. La seva representant va aixecar el dit una vegada. Vam emmudir. Tindrà criteri?. Falsa alarma. Volia anar al lavabo.

Punt 10è.- De nou la modificació d’un article de la normativa urbanística del POUM. (sector polígon industrial). 

Punt 11è.- Donar compte de dues sentències relatives al POUM.

Punt 12è.- Ratificar el decret d’alcaldia sobre els terrenys afectats al POUM per la construcció del nou camp de futbol. Un punt d’urgència que ens van comunicar dos segons abans de presentar-lo. Abstenció. 

Finalment, Moció sobre Israel i Gazza consensuada per tots els grups. No va portar debat, i això que aquests dies es presenten aquestes mocions i generen discusions molt llargues en alguns Ajuntaments. A la fi, es tracta d’expressar indignació pel conflicte, de reclamar un alto al foc, de permetre un cordó humanitari. Sobretot, es tracta de demanar al govern espanyol que impedeixi la venda d’armes. Aquests socialistes són els reis de la hipocresia. Voten una moció. Demanen que s’aturi la venda d’armes, i resulta que si el 85% del comerç d’armes es fa al món amb el vist i plau dels governs, a Espanya el percentatge és molt superior, ja que és ocasional que hi hagi transferències que no pasin pel govern. A sobre Mister ZP ho vol utilitzar per fer mitings. Són un cas. 

En definitiva, va ser un ple tranquil.  

Tweet

“Tripartit, cinc anys” era el títol de l’article que va publicar el passat mes de desembre a l’AVUI. Parlava d’aquest centralisme subtil del PSOE que s’ha instal·lat de manera visible, efectiva i desmobilitzadora al Palau de la Generalitat. Parlava de “Barra Lliure al sucursalisme” a partir del repàs del que ens han portat cinc anys d’un govern inútil amb paràlisi absoluta per Catalunya. Suposo que és aquest no anar enlloc, el panorama desolador. Suposo que és aquesta sensació d’estar venent-nos l’ànima al centralisme de manera continuada. Suposo que és una reflexió profunda que porta a una persona a implicar-se més a fons en la política. En qualsevol cas, la noticia que més he celebrat aquesta semana és el nomenament de Ramón Tremosa com a candidat de CIU a les eleccions europees.  Una decisió difícil i valenta. Un encert de l’Artur Mas aconseguir que persones com Tremosa facin el pas de posar-se davant les urnes.

Tweet

Avui fa dos anys que la web municipal publicava la notícia del principi d’acord per a la compra de la Torre de la vídua de Can Sala. L’alcaldessa explicava que paral·lelament a la negociació, que va durar mesos, es treballava amb la Diputació en un avantprojecte de rehabilitació de la Torre. L’Ajuntament també va demanar assessorament per apuntalar la torre i va encarregar diferents estudis. Passa el temps i sembla que estem allà mateix. L’objectiu era garantir la preservació i consolidació de l’edifici catalogat. El passat mes d’octubre, des del grup municipal de Convergència i Unió vam presentar una moció al ple del consistori proposant la creació d’una comissió de seguiment del projecte de restauració de la Torre de Can Serra o Torre del Bombai en la que fos possible la participació de tots els grups polítics municipals amb representació al consistori, així com la ciutadania de Malgrat per tal d’oferir l’oportunitat a tothom de conèixer un projecte tan important i emblemàtic pel poble de Malgrat. Res. Sabem que s’han fet estudis, sabem que hi han documents, però ens agradaria poder començar a veure alguna definició o proposta concreta. Per ara, no hem vist cap altra passa ni moviment. Aquesta lentitud és una mica inquietant.

Tweet

No sé si també us passa a vosaltres, però assisteixo perplexa a tot aquest anar i venir del finançament. Tinc la percepció que ens estan prenent el pèl d’allò més. L’alarma s’encén després de cada compareixença del nostre il·lustre govern “tripartit”, quan tots coincideixen a carregar contra CIU. Això em fa pujar la mosca al nas. A què ve carregar contra l’oposició en plena negociació?. Ja fa dies que dura la comèdia. Tanta visita de cortesia a Can Zapatero. Tanta lletra escrita sense dir res. No sé. Estic desconcertada. Veig molt cinisme. Molta distracció. Molt confondre als ciutadans. Massa marejar la perdiu. No acabarà bé. El més trist és que fins i tot ja sabem com acabarà, oi?. No entenc la insistència d’aquest individu anomenat Zaragoza de criticar l’acord del 2001. Teníem un Estatut nou de trinca el 2001?. No ho sabía. A què ve aquest voler desviar l’atenció?. D’altra banda, fes números. Si el pressupost de la Generalitat a les hores era de 18.000 MEuros i el que s’executa ara és de més de 34.700 MEuros vol dir que alguna cosa es va millorar, no?. En fi, que a mi tot plegat em recorda a la Divina Comèdia. No sé si us la van fer llegir mai. A mi si, però fa molt temps. Tot i això recordo que és un poema que parla de tres regnes, tres móns: infern, purgatori i paradís. Crec que a l’obra precisament el número 3 té un simbolisme especial i que l’infern que presenta Dante té forma d’embut. No vull ni pensar-hi.

Tweet

Amb la fava del tortell de Reis encara a la mà giro full per deixar enrera les festes de Nadal. Comença un nou any, i tot i que resulti un tòpic és un bon moment per fer-nos bons propòsits i compartir reflexions.  Fins ara, treballar pel poble de Malgrat com a regidora ha resultat una experiència apassionant. És cert que comporta desenganys i maldecaps, però també satisfaccions. Segueixo pensant que la política, tot i que avui estigui tan devaluada, és una eina imprescindible per fer avançar la societat, per fer avançar un poble, per impulsar canvis, per millorar el benestar de la gent. La política és una tasca noble i positiva, però lamentablement avui cal tenir un plus de valentia per prendre el compromís d’involucrar-te. Per què? Doncs perquè alguns s’entossudeixen a fer-nos creure que la política és desqualificar, criticar per criticar, fer oposició de l’oposició, fastiguejar a l’adversari, menystenir a qui no pensa com tu, actuar des de la prepotència, dir mentides o posar preu als valors i compromisos.  Tot i així, pel 2009 he fet el compromís de mantenir el convenciment  que la política és necessària, i que és possible fer política des del diàleg, la honestedat i el respecte.   Per aquest 2009 m’he fet el propòsit de continuar treballant pel meu poble amb la mateixa passió que fins ara. Tenim molts reptes per davant i molta feina a fer per millorar Malgrat dia a dia. A vegades, cal prendre decisions incòmodes o assumir riscos, tot i que això suposi no encertar-la sempre, evidentment. M’he fet el propòsit de no caure en la resignació ni la inèrcia. A Malgrat d’inèrcies ja en tenim de sobres i així ens va. El que cal és treballar intensament dia a dia i prendre les decisions amb responsabilitat, i justícia. Per avançar i fer avançar un poble cal tenir actituds valentes, positives i generoses. Aquest és el millor dels propòsits.

Tweet

Tweet

"Només cal que estimeu l’esperit

de les coses humils

i acosteu, com infants temorosos,

els llavis i el cor al Nadó del Portal

i ja sempre restareu ancorats

a la platja de llum de la nit de Nadal,

amb les veles a punt

per recórrer cada any

els blaus camins de la nit més intensa."

Miquel Martí i Pol

Tweet

Si Nadal és celebrar el misteri més gran que hom pot imaginar: el misteri d’un Déu que es fa present en el nostre món i participa de la nostra vida, també és un misteri desxifrar el significat ocult a les felicitacions de Nadal que any rera any ens fa arribar l’alcaldessa de Malgrat. Jo sempre penso que al darrera hi ha un missatge en clau. Recordo que l’any passat parlava d’infants, i després va ser àvia. Una premonició?. No. Alguna cosa que ja sabia i no es podia dir?. Misteri.

Estic segura que l’inconscient guarda situacions, afectes i desconcerts viscuts fa temps, i que de manera espontània es poden reviure de cop sense saber perquè. No faré una gran disquisició sobre el tema. No vull faltar al respecte a ningú, i menys criticar un gest amable com és felicitar el Nadal. També és cert que sobre el tema en podríem parlar molt. Val a dir que la felicitació d’aquest any m’agrada. M’agrada, perquè és una pregària escrita des de l’interior. L’estil és una mica de “pastoral”. Molt salesiana. Però no deixa de tenir el seu sentit, i em sembla una reflexió encertada en aquests moments de crisi que ens toca viure. Ara, us convido a quedar-vos un moment observant l’escena de la postal. És una foto senzilla. L’imatge d’un instant de molta bellesa. Apareix un arbre solitari il·luminat amb una llum gairebé màgica. Malgrat reposa al fons. L’arbre està en primer plànol ben destacat. Està clar que l’arbre simbolitza alguna cosa. La foto ens vol dir alguna cosa. Cal destacar que no han escollit precisament retratar la soca dels arbres tallats del carrer Ramón Turró. No. Això potser ho hauria fet el regidor d’obres i serveis, per exemple. L’alcaldessa ha escollit un arbre viu. És important. És un arbre vestit de tardor. A continuació, examinem el text que acompanya la fotografia. Parla d’ocàs, de no saber calcular la cota en la que es troba, de la boira que t’enganya la visió, de manca de guia, de por, d’angoixa. És l’inconscient que parla sense voler?. S’adreça a algú en concret o parla d’ella? . La reflexió final és molt interessant, perquè ens condueix a una veritable cruïlla. Al dubte que s’ha de desvetllar. L’albada o la nit. Una reflexió personal sobre el seu futur potser?. No ho sé. En tot cas, us convido a fer més observacions. També aprofito per desitjar a l’alcaldessa i a tots vosaltres un BON NADAL.

Tweet

Avui em toca fer anys. Sí,
un cop més, i en faig 45. Una bonica xifra si vols, però res més que una xifra. Una referència. Un avís del pas del temps. Avui he rebut moltes felicitacions, petons, abraçades,
flors, somriures, i algún petit regal. Coses senzilles, com la
cançó que m’ha tocat al piano el meu fill aquest vespre per cantar el tradicional "feliç aniversari" mentre bufava les
espelmes. He gaudit del dia. D’aquest signe del curs de la vida que és fer
anys. Jo disfruto del pas del temps sense complexos. Em sento a gust amb mi
mateixa. No és cap secret que tenir optimisme, estimar, sentir-me
estimada, tenir una ocupació que m’agrada i em fa sentir-me útil,  són factors que ajuden molt. El
que no perdo, per ara, és la vitalitat i el sentit estimulant i apassionant que
té la vida per a mi. Diuen que “la vellesa comença el dia que es perd aquesta
il·lusió de viure”.

Avui també és l’aniversari d’aquest blog. Un any més.
Sembla fàcil escriure la primera paraula del primer post. És fácil posar la
primera lletra d’un vers. Cantar la primera estrofa d’una cançó. El primer pas sempre acostuma a ser fácil. El que és
difícil és mantenir-se, continuar. Trobar-te sola davant l’ordinador per fer
l’intent d’expressar allò que sents, allò que vols dir, allò que vols
comunicar. Sento un cert vertígen quan veig que la gent llegeix el que he escrit, el que penso. Quan hi ha respostes, comentaris. Aquesta semana he vist publicat a la revista
local Som-hi alguns dels meus comentaris sobre l’ARE i m’ha fet una sensació
estranya. No pots acabar de controlar del tot aquesta eina. Fa certa por.  En aquests dos anys
ha evolucionat, però l’essència és la mateixa de quan es va obrir. M’entusiasme el difícil exercici de sinceritat que t’obliga a fer un blog
com aquest. Un blog on signes amb nom i cognoms cada cosa que dius. Això requereix valor. El blog ho registre tot. Ho arxiva. Per això hi ha persones que no poden tenir un blog.  També tenen nom i cognoms, oi?.

Tweet