El Bloc de la Neus Serra

Sembla mentida que els nostres manaires municipals tinguin un nivell tan baix d’autoexigència. D’alguns regidors una espera més eficàcia, o com a mínim, una mica de rigor. Més que res, una mostra del mínim respecte que ha de merèixer qualsevol oposició quan interpela o fa preguntes al govern. Després ens acusen de tots els mals, però la manca de respecte per la nostre feina és cada cop més alarmant. 

Fent un repàs de les actes de ple, i les preguntes que hem anat adreçant als regidors, m’adono que la majoria acostumen a quedar sense resposta. No hi pensen més, o senzillament els importa un pito el que preguntis. Els rellisca. Resulta que quan ens diuen que ja ens donaran la informació mai arriba la resposta. Tot plegat, és una falta de consideració, però també de rigor i seriositat a l’hora de treballar. És ben bé que per ells els plens són un mal tràngol que cal passar, però que un cop passat qui dia passa any empeny.

M’he fet un llistat de preguntes sense resposta, perquè facin memòria. Una de les més interessants és la que vam fer al regidor de joventut sobre el viatge que tant alegrament va fer a Oslo. A mi, personalment, em faria vergonya no haver estat capaç d’oferir-nos hores d’ara cap mena de resum sobre el viatge. Encara espero una reunió que va dir que faria. Penós!. Com diem els catalans “a diners pagats, braços cansats”.   

Resulta que aquesta setmana la regidora de benestar social i salut pública d’un municipi del Maresme em comenta que està treballant en un projecte molt novedós a resultes del viatge de regidors/res a Oslo. M’ho explica amb molta il·lusió, i tan engrescada la noto que no goso ni parlar de la nostra pobre experiència al voltant del viatge. M’explica amb tota mena de referències els projectes que va poder visitar. Ofereix noms, ciutats, organismes. Es nota que sap que va visitar. Al despedir-nos em diu que consulti la web de la Diputació, que fa dies han penjat un dossier de retorn del viatge. Així ho he fet, i és clar, t’adones de la magnitud de la tragèdia.

Veus que durant el viatge van conèixer experiències sobre l’atenció de llarga durada o igualtat de gènere a Noruega; el model de treball transversal, el projecte "Comunitat Segura" i el projecte "Cal tot un poble per educar un infant", Model SLT; el Consell de joves i el Centre de Salut per joves del municipi d’Ski i el Club de lleure per joves “El sotarrani” (mireu al dossier la programació i activitats d’aquest centre de joves. No us ho podeu perdre); el Centre de salut i serveis per gent gran (Ski Servicesenter); Serveis de Salut per joves al municii d’Asker…etc. Ho podeu consultar a la web de la Diputació i pensareu el mateix que jo.  

A sobre, veig que l’alcalde de Dosrius, Josep Jo, també parla al seu blog d’un projecte impulsat gràcies al viatge.

Nosaltres no verurem cap projecte. Això ja ho sabem, però sembla mentida que de tot això un regidor i una alcaldessa no en puguin dir entre tots dos ni una paraula a un ple. Sembla mentida que un govern no sigui capaç d’oferir ni un mínim de resum o dossier, ni que sigui per justificar el viatge. Hi havia informació de sobres per omplir un document de mínims. També és recomanable compartir la informació. Si has estat atent, és clar. Si has anat a fer el dominguero a Oslo, a visitar fiords, o has agafat fred als peus, evidentment que no. 

Suposo que en la seva prepotència habitual han considerat que no calia, o que era massa perillós. Suposo que tot això de democratitzar els joves els ha de semblar material subversiu o potencialment perillós. En fi, ja no cal. M’he baixat la informació d’internet. Moltes gràcies, Sr. Romero. Tanta agilitat política li pot fer mal.

Tweet

Espero que em disculpareu per utilitzar la referència a la famosa “poció màgica” d’un dels meus personatges de còmic preferits: Asterix, el gal. La referència m’ha vingut al cap al fer un repàs de la intensa jornada d’immigració organitzada per la sectorial d’immigració de CDC a la comarca del Maresme.  En aquest cas, la poció màgica és tan senzilla com parlar amb sentit comú. Explicar a la gent que ha vingut a Catalunya a buscar un futur millor per ell i la seva família, que aquest és un país acollidor. Això és el que va fer ahir Àngel Colom a Malgrat, adreçar-se a la gent que va assistir a l’acte “Immigració i catalanitat” per explicar de manera clara i sense demagògies la realitat d’una Catalunya que s’ha convertit, un cop més, en terra d’acollida. La immigració no ha de ser un problema. Té riscos, evidentment, però hem de saber explicar i fer entendre que també és generadora d’oportunitats per a tots. Em va agradar la manera en que Colom s’adreça a la gent, i les respostes a les nombroses preguntes que li van fer. No enganya. No falseja. No utilitza aquella estratègia hipòcrita d’altres de dir el que la gent vol escoltar. És dur, però sincer quan els diu “Catalunya no us regalarà res, perquè no regala res a ningú”. Colom parla clar. Parla de la necessitat de Catalunya de disposar d’eines i competències per desenvolupar una política activa de gestió de fluxes migratoris i alhora promoure una via de catalana d’integració dels nouscatalans. Colom els explica com es poden estimar profundament dos països diferents, el d’origen i el d’acollida. Ell mateix es posa d’exemple, i parla de la seva estima pel Marroc on ha viscut els darrers anys. Colom no enganya. Els explica que conèixer la llengua pròpia de Catalunya permet obrir-te camí al nostre país. Altres s’omplen la boca de multiculturalitat, però no diuen que el català t’obre portes. No fan cap esforç per explicar que és important conèixer la llengua pròpia del lloc que has escollit per viure. No els interessa. Colom parla de la futura llei d’estrangeria, de la participació i les propostes que CIU defensarà treballant colze a colze amb els noucatalans que s’estàn integrant a CDC. Colom no enganya. No els parla de “papers per tothom”, ni de “dret de vot” i prou. Els diu la veritat. I crec que es fa entendre, perquè la gent que ha vingut aquí buscant un futur millor per ell i la seva família saben perfectament que hi ha gent que parla d’integració i que diu la veritat, mentre d’altres fan promeses que no pensen, ni poden complir.  

Tweet

No saps com donar les males notícies, perquè les males notícies són sempre males notícies.

És una mala notícia assabentar-te que la Diputació no té prevista hores d’ara la redacció dels projectes tècnics corresponents a la rehabilitació de la Torre de Can Serra. Tampoc el de la construcció de l’equipament nou.

És una mala notícia que s’esvaeixin 400.000 euros de subvenció per rehabilitar la Torre i es fiquin dins el ciment de la caserna de policia. Quina metàfora!. La cultura emmanillada.

En fi, que ja sabem com funciona el tema de les subvencions i els terminis, però també sabem com funciona el tema de les prioritats d’un govern. La prioritat d’aquest govern queda ben clara. També queda clar quin és el seu interés per la cultura local.

Suposo que aquest govern tirarà del fhotoshop i la propera campanya electoral ens presentarà un bonic muntatge tipus “auditori” per omplir de paper i d’il·lusió les llars malgratenques. Alguns s’ho creuran, és clar. Altres directament ho llençarem al contenidor de paper. Som gent respectuosa amb el medi. Que consti.

Tweet

Novetats interessants a nivell municipal.

La piscina coberta avança que és un gust. Suposo que us farà feliç. Ja podria anar tot així de ràpid. Llàstima que arreglar carrers o rehabilitar el nucli antic no ho facin a la mateixa velocitat.

D’altra banda, el nostre inestimable govern municipal ha pres una decisió relativa al projecte de la Torre del Bombai que no ens agradarà gens ni mica, i que diu molt sobre la seva autèntica prioritat a l’hora de governar.   

Tweet

Ja no en tinc cap dubte. Alguna cosa ha passat. Les dependències municipals han quedat envaïdes per una pila d’exemplars de la revista  de l’Associació Cultural IBN BATUTA. N’agafes tres i n’aparèixen vint més. Són exemplars d’una edició especial per  promocionar la fira SMAP Expo España. Tenen el suport de l’Ajuntament de Barcelona, Diputació, Secretaria General de Joventut de la Generalitat i el Ministeri d’Immigració. El primer exemplar el vaig detectar dijous passat a la sala de juntes de la casa consistorial. Vaig preguntar sobre la procedència, més que res per curiositat. Resposta=silenci. Avui he anat a serveis personals i m’he trobat un grapat més d’exemplars. Aparèixen a qualsevol racó de la casa. S’hi han instal·lat per quedar-se.

La revista és molt curiosa. Tots els articles són escrits en castellà. Ni una paraula en català. Sort del suport de les institucions catalanes!. Com no podia ser d’altra forma, a les pàgines centrals hi ha una extensa entrevista al Sr. diputat socialista Chaib. En castellà, és clar. També a l’Oriol Amorós. En castellà. El primer, el sr. Chaib, és conegut pels malgratencs. Es va fer popular ara fa un any com a promotor de viatges misteriosos del consistori al Marroc. L’objectiu diuen era fer una mica de cultura i sarao. Evidentment, a càrrec de les nostres butxaques. Evidentment, tampoc ens han donat mai cap mena d’explicació sostenible de l’afer. Tampoc hem vist cap resultat tret d’un parell de visites d’algún ministre marroquí. Hem promocionat alguna cosa?. Ves a saber. Aquesta gent quan treballa ja sap el que es fa. És ben clar que l’objectiu del viatge no anava pas per aquí.

Així, doncs, el cap de setmana passat s’ha celebrat, l’event  SMAP Expo España que promociona la revista que ha despertat la meva curiositat. Un aconteixement bàsicament immobiliari amb alguns interrogants:

En primer lloc, la presència majoritària de la llengua castellana en tot el saló. La SMAP és una Fira privada (que fins ara s’havia fet a París), però tant la Generalitat com l’Ajuntament de Barcelona en són sponsors importants i, per tant, haurien d’haver vetllat pel compliment de la Llei de Política Lingüística vigent a Catalunya, no?. Fins i tot, els parlaments de la inauguració oficial es van fer en un escenari que estava retolat exclusivament en llengua espanyola. Però aquí no acaba la cosa.  

L’altre tema és que alguns Presidents d’entitats de nous catalans d’origen marroquí de Tarragona o Lleida s’han lamentat d’haver estat bandejats per l’organització. Pel que sembla l’event és només per membres afins. Ja sabeu de que va el tema.

Per acabar, podríem parlar de la simpatía que senten alguns col·lectius solidaris d’ajut al poble saharauí per la persona del sr. Chaib. Sembla que aquest senyor es pregunta per què tants catalans s’aboquen i s’impliquen amb l’ajuda al poble saharauí. Què si posi fulles!.

Tweet

Així va el poble, oi?. Obres una revista i trobes la teva Alcaldessa fent oposició de l’oposició. Patètic. Sens dubte, hi ha moltes formes de governar i molts estils de govern. El més important és, però, governar amb idees o governa sense idees. Dic això, perquè no deixa de ser inaudit, revelador i insòlit, que una Sra. Alcaldessa faci un balanç de govern en una revista com Celobert i es dediqui a carregar contra l’oposició i acusar-la de tots els mals. Resulta una mica naïf, la veritat. Poques coses importants per explicar ha de tenir, pobre!.

L’alcalde de Barcelona fa balanç de govern i parla de projectes i d’idees. Propaganda? D’acord, però parla d’idees, no?. Parla de feina, no?. L’alcaldessa de Malgrat fa balanç de govern, i es dedica encara a abocar la ràbia que porta dins per no haver aconseguit un pacte com Déu mana. La ràbia pel seu pacte raquític amb el PP.  Aquesta senyora no pot resistir la temptació d’embolicar la troca i llença acusacions a tort i a dret. El que passa és que sense adonar-se es fica ella soleta de peus a la galleda.

En el fons li hem de donar les gràcies. Realment, si llegiu entre línies està acusant a l’oposició de dur la iniciativa, de fer de govern. No sap pas com ho sento que li emprenyin les nostres al·legacions, però perd el temps fent crítica de la nostra feina per aquest motiu. Ho he dit moltes vegades, nosaltres estem a l’oposició i sabem que és estar a l’oposició. Vol dir fiscalitzar al govern. Vol dir examinar els projectes. Vol dir no empassar-te certs arguments quan no s’aguanten. Vol dir també ser generosos i procurar donar suport en les coses importants pel poble. Fer oposició és difícil, com tampoc és fàcil governar. Així ho intentem fer. Nosaltres no estem per fer de tenalles amb ningú des de l’oposició, ni pinces, ni suposades estratègies de desgast. Fa temps que ho tinc clar. Com també tinc clar que hi ha gent que no sap que vol dir treballar desinteressadament pel poble. Com tinc clar que alguns entren amb ideals a la política, però acaben fent el que sigui per no perdre la cadira.  

El grup municipal de CIU fa la seva feina i punt. La fem de la millor manera que sabem. Mira si intentem fer la feina amb responsabilitat i lleialtat que no hem fet cap declaració sobre el tema de l’acomiadament del director de l’escola taller. Però la Sra. Alcaldessa és desagraïda. No coneix la discreció. No sap que vol dir la prudència. Per això parla del que no sap. Per això acusa als portaveus de l’oposició d’haver anat al jutjat a donar suport a un treballador contra l’Ajuntament. La Sra. Alcaldessa obvia per ignorància que quan et citen des d’un jutjat tens l’obligació de comparèixer i dir la veritat. En cas de no fer-ho pots ser sancionat per obstrucció a la justícia. La Sra. Alcaldessa obvia que una és regidora, però que davant les injustícies i les arbitrarietats no mirarà mai a un altre costat, ni callarà. Personalment, he sentit vergonya davant algunes intervencions fetes al Ple per la regidora del PP o la pròpia Alcaldessa en relació al treballador acomiadat. Vergonya per la falta de coneixement demostrat, i vergonya per la falta de respecte vers un treballador. Vergonya per una manera de fer paternalista i prepotent que per mi és herència del nostre passat més ranci.

Tots els grups de l’oposició hem estat prudents davant la sentència que declara nul un acomiadament. Una sentència molt severa que desacredita l’Ajuntament de Malgrat quan diu textualment que el nostre Ajuntament ha infringit i vulnerat els drets d’un treballador. No hem fet comentaris. No hem acusat al govern per no haver comparegut a defensar-se. On eren?. No havia d’anar la regidora a defensar l’acomiadament?. No serveix per res. Ets prudent i ella vinga!. No en té prou. El seu ego no en té mai prou.

Un consell: benvolguda Sra. Alcaldessa, dediqui més temps a treballar per Malgrat i no pas a fer d’oposició de l’oposició. No es dediqui a embolicar la troca. El que ha de fer és anar per feina. No perdi el temps parlant de pactes que hauria volgut fer i no farà. Del que hauria pogut ser i no serà. Giri el full. Passi pàgina. No és l’oposició que posa entrebancs. És el seu equip que no tira. És vosté que no parla, ni vol diàleg. Li reitero el que sempre dic: no és l’oposició que pot resoldre els problemes de gestió d’un govern incapaç. Mentrestant, aprofiti el temps, reconegui certes errades que ens fan perdre oportunitats, intenti obrir-se al debat,  no es dediqui a fer safareig ni a embolicar. Queda lleig i no aporta res de positiu.

Nosaltres continuarem fent una oposició tranquila, treballem per canviar les coses a Malgrat. Amb calma. Sense presses. I si un dia aconseguim canviar les coses i podem governar, no pateixi. Serà la primera a saber-ho.

Tweet

Avui tocaré un tema delicat, però curiós. Dijous passat hi havia una reunió a l’Ajuntament amb la regidora Carme Aubanell per parlar de temes relacionats amb la llar d’infants. A la reunió van assistir-hi els portaveus d’ERC, ICV-EUA i el Josep Roig, i jo m’hi vaig incorporar més tard. Tot just entrar a la sala de juntes em van cridar l’atenció uns exemplars escampats al damunt de la taula de la revista publicitària de la SMAP Expo Barcelona 2009. Vaig preguntar amb curiositat d’on havien sortit. No per res, sinó per interés. Ningú em va contestar, i tampoc vaig donar-hi més importància ja que el tema de la trobada ens va ocupar una bona estona. Vaig fullejar un dels exemplars a la sortida i em va sorprendre de nou el cost que ha de tenir el fulletó o revista, sobretot si tenim en compte la difusió que se n’ha fet. També sorprén que un event privat obtingui un suport tan important de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat. Ara, m’arriben informacions que desvetllen alguns dubtes. Un event fonamentalment immobiliàri. De moment, ja he trobat queixes de com es tracta el tema del poble saharaui a la fira. També hi ha queixes per part d’algunes entitats integrades per marroquins que diuen els han exclòs de la fira. Politització?, Manipulació?. Com a mínim sorprenent desembarcament  socialista. Pel mig apareix el nom d’un tal diputat Chaib, conegut dels malgratencs com a promotor de viatges sense objectius clars i transparents a càrrec de les nostres arques municipals i per altres qüestions. Un personatge que no gaudeix pas de simpatia general entre els marroquins que viuen amb nosaltres. Només cal encetar la conversa amb qui tinguis confiança.   

Tweet

 Finalment, la gent comença a parlar de l’ARE de Malgrat. Em fan preguntes pel carrer. Fins i tot el govern s’ha apuntat a presentar unes al·legacions després d’haver-nos cantat les excel·lències d’aquest instrument urbanístic que s’ha inventat el Govern català. Des del grup de Convergència i Unió també hem presentat al·legacions, però fonamentalment per dir que no el volem l’ARE,  perquè estem convençuts no és ni adequada ni necessària pel poble. 

L’Ajuntament de Malgrat de Mar, en exercici de les seves competències urbanístiques, va elaborar un instrument d’ordenació urbanística integral de tot el municipi (POUM), que va ser aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme i publicat als efectes de la seva executivitat i obligatorietat per a particulars i administració pública. Cal tenir molt present que el POUM, o els antics plans generals, o les normes subsidiàries de delimitació, constitueixen l’expressió del model urbanístic que ha volgut definir lliure i democràticament cada municipi a través d’un procés de participació que ara els Plans Directors Urbanístics de les ARE ometen.  

La modificació unilateral d’un pla general per part d’una altra administració constitueix una intromissió en el model que democràticament hagi pogut decidir qualsevol ajuntament, i afecta negativament al principi bàsic de l’autonomia local. Sorprèn, doncs, que el nostre govern actual, que és qui hauria de defensar les seves competències, i que hauria de defensar el model que vam escollir i consensuar, faci com si res i miri a una altra banda. La boca li fa salivera davant la perspectiva de més pisos i ja en té prou.  [@more@]

En realitat s’està subvertint no ja l’autonomia local sinó els fonaments democràtics de l’urbanisme. Es tracta d’una clara deformació del planejament local, per quan ens imposen un model no escollit i es substreu al Ple de l’Ajuntament la potestat en l’ordenació del propi territori, eliminant-se també qualsevol procés de participació ciutadana. Cal dir que circulen per la blogosfera malgratenca alguns comentaris que porten a confusió. L’ARE no s’ha aprovat a cap Ple. Precisament per aquest motiu sembla una presa de pèl que es portin al plenari les al·legacions que s’han presentat en contra de l’ARE.  

A partir d’ara, doncs, el dimensionament del creixement residencial de Malgrat deixa d’obeir a l’interès o necessitats locals i passa a ser subsidiari d’un àmbit territorial molt més gran, però no definit (comarca, conjunt de municipis o el que li convingui al govern de la Generalitat). És a dir, passen per davant altres interessos, i serà des de fora que ens diran que convé fer a Malgrat.

D’altra banda, les ARE preveuen un increment de densitat fins un mínim de 50 hab/Ha, però curiosament a Malgrat l’augment previst és molt més elevat i arriba al 60,5 Hab/Ha. Per què? No es tracta de fer habitatge protegit i prou?. Doncs, per què fer més habitatge lliure també?. Ens enganyen amb la història de l’habitatge protegit, però no diuen que aquests habitatges poden ser assignats a qualsevol persona. Del municipi i de fora, atès que les necessitats d’habitatge es defineixen amb criteris supramunicipals. Aquest fet té molta importància. Molt més de la que ens volen fer creure, perquè incidirà finalment en el  model de cohesió social del poble. D’aquí la nostra insistència en crear un Registre de sol·licitants d’Habitatge Protegit a Malgrat. Com a mínim podrem conèixer la demanda i ens assegurem que sigui atesa. 

Per nosaltres, el POUM vigent és un instrument perfectament vàlid per a resoldre els dèficits de sòl residencial i per fer efectiu el dret dels ciutadans a un habitatge digne i adequat a Malgrat. El problema és tenir un govern municipal que no ha estat capaç de posar al mercat un sol habitatge social o protegit en els darrers 30 anys. I els 24 habitatges dotacionals? On són? Des del 2003 que en sentim a parlar. El problema és tenir un govern municipal que només creu en la construcció com element dinamitzador de l’economia, perquè no és capaç de veure a dos pams del nas. Un govern que davant l’anunci de la marxa d’una important empresa de Malgrat no ha mogut un dit, ni ha presentat cap pla de promoció econòmica o empresarial del municipi per atraure més empreses.  Un govern que no té actualment cap responsable de promoció econòmica, i que segueix treballant amb un model obsolet de regidoria d’inserció laboral. Un govern que prepara el relleu a l’alcaldia a base de discursets de Reis i actes per l’estil, però sense molestar-se a demostrar cap mena de capacitat de decisió o empenta. Una pena de govern que ens fa anar enrera sense remei.  

Tweet

Avui m’he estrenat en el tema dels casaments. No m’he casat jo, eh?. He casat a l’Alícia i l’Abel. L’alcaldessa em va delegar i autoritzar per a celebrar el casament de la parella. Fa més de cinc anys que sóc regidora de l’Ajuntament de Malgrat i és el primer casament que celebro. Ara formo part dels membres de la família que hem casat algú: el meu pare com a jutge de pau, el seu cosí i el seu oncle com a capellans, i jo mateixa. Mira per on. M’he emocionat molt. Suposo que el fet de conèixer als nuvis des de fa tants anys ha fet encara més emotiu l’acte. Estava molt nerviosa. Ha estat una cerimònia molt senzilla, perquè he procurat respectar al màxim la voluntat de la parella que així m’ho va demanar. Tot i això, no volia equivocar-me. Ostres, és un acte molt important. Més enllà de la fredor del llenguatge jurídic que pots sentir llegint els articles del Codi Civil que parlen dels drets i deures del matrimoni, he notat la sala de plens del consistori a vessar de sentiments d’amor, amistat i afecte. L’escalfor de tots els que han volgut acompanyar als nuvis. Ha estat molt emotiu, i els desitjo tota la sort del món.     

Tweet

La setmana passada es feia públic que Ramon Tremosa serà proposat com a cap de llista de CiU a les eleccions al Parlament Europeu. Ho vaig comentar com una notícia positiva. Com a mínim jo així ho considero. Havia escoltat diferents noms i, la veritat, com no soc endevina, doncs em va agafar per sorpresa el nomenament. A mi em sembla una bona proposta, i ho dic amb el cor a la mà. Suposo que no ha estat fàcil la decisió. Aquestes decisions mai ho son. Personalment, també m’agrada Guardans, tot i que ara faci declaracions incòmodes. Però sobretot trobo que fer un canvi en les actuals circumstàncies resulta estimulant. Algú m’ha preguntat si el coneixo personalment. Doncs, no. El puc conèixer com es poden conèixer les persones que escoltes des de la tercera fila d’una xerrada o d’una conferència. Com es poden conèixer les persones que surten habitualment als mitjans de comunicació. Com es coneix la gent que publica llibres. Si els llegeixes, és clar. En una entrevista de EL PUNT d’aquest estiu deia que “el déficit fiscal perjudica a les classes baixes perquè els serveis públics estan col·lapsats”, i parlava de solucions al déficit amb el nou finançament. Crec que decidir-se a entrar en política definitivament no és una decisió fácil, i menys en l’entorn actual de descrèdit que té la política en general. Però penso que la política reclama a la vegada persones com aquest Tremosa. Aporta prestigi i solidesa. Gent que fan el compromís de treballar pel país. Com dic, l’he escoltat, l’he llegit, i l’aposta de Mas m’agrada. Tremosa sap explicar bé les coses. Fins i tot fa fàcil l’economia. A sobre, em genera il·lusió. És un agent positiu en mig del desànim general. Què això per alguns és la deriva sobiranista?. Què per altres és més interessant una butlleta de militant?. Què si va encapçalar el no a l’estatut?. Què va criticar l’acord de Mas-Zapatero?. Bé, més positiu encara. Saber sumar veus crítiques, francament, té mèrit afegit. A mi només m’interessa que sigui gent vàlida, compromesa amb el meu país, i disposada a treballar pels objectius que compartim.

Tweet