El Bloc de la Neus Serra

Normal
0


21


false
false
false

ES
X-NONE
X-NONE













MicrosoftInternetExplorer4

Hem sortit de Malgrat a les
vuit del matí amb direcció a Navata, a l’Alt Empordà. L’objectiu era assistir a
l’Escola de tardor de CDC que s’ha celebrat aquest cap de setmana. Volia
arribar aviat, perquè a la primera taula rodona “El finançament de Catalunya.
Apliquem l’Estatut” participaven com a ponents al Quico Homs i l’Agustí
Colomines, president de la Fundació CatDem. No m’ho volia perdre.

Hem començat amb una mica de retard, però tot just començar ja he pogut veure que
valia la pena haver fet el viatge. La Montserrat Candini ha presentat la taula,
i el Quico Homs ens ha parlat del que diu la Constitució, i del debat de
l’Estatut i totes les mentides que s’han dit. Ens ha recordat com era el text
proposat pel tripartit sense la famosa “cistella de tributs” cedits. Ho ha
comparat amb la proposta catalana del 30 de setembre amb la “cistella”. Hem fet
un repàs de les esmenes del PSOE-Montilla al text del 30 de setembre aprovat
pel Parlament, que no contempla cistella de tributs i que vol recuperar la
proposta original del tripartit.

A continuación, Agustí Colomines ha desgranat
els seus arguments tot afirmant que la crisi económica serà l’argument  per posar limitacions al finançament, i
servirá per dir que s’ha defer contenció. 
Creu que el Tribunal Constitucional rebaixarà l’Estatut i que això pot
conduïr a una crisi política important a Catalunya.  El debat ha acabat amb un torn de preguntes
dels assistents.

Tweet

En una democràcia no és per caprici que hi ha govern i oposició. Està clar que sense oposició la democràcia no funcionaria. L’oposició controla el govern, evita que exerceixi més poder del que li pertoca, proposa alternatives, i ofereix als ciutadans diferents projectes i propostes per tal que pugui escollir en el seu moment. La política funciona a partir d’aquest esquema, i cap polític amb dos dits de front hauria de frivolitzar el tema, ni burlar-se de l’oposició, perquè la democràcia és un joc complert quan l’oposició pot exercir el mandat que li ha dipositat també el poble en condicions. Qui es burli de l’oposició, qui salti per damunt de les mínimes normes de deferència i respecte, qui governa enfotent-se de l’oposició està ni més ni menys que burlant-se i enfontent-se dels ciutadans.  

Si tenim en compte, doncs,  les nombroses preguntes que he fet sobre l’ARE als plens i en els despatxos, considero que és ofensiu que al final m’hagi d’assabentar pels DOGC dels dies 17 i 20 d’octubre d’enguany de la publicació mitjançant edictes dels acords adoptats per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, pels quals s’acorda l’aprovació inicial dels Plans Directors Urbanístics de les Àrees Residencials Estratègiques corresponents als diferents àmbits territorials de la província de Barcelona, entre elles la del meu poble. El termini per informació pública és de 45 dies. 

Si ningú hi posa remei a Catalunya farem 90.097 pisos, dels quals diuen 48.860 corresponen a alguna de les tipologies pròpies de l’habitatge protegit, però la resta és habitatge lliure.  Tot sense la mínima transparència, i sense la mínima participació ciutadana. Per Decret i a correcuita. Si això ho fes un govern de CIU el catàleg de col·lectius i plataformes defensores de la sostenibilitat que sortirien al carrer seria indescriptible. Curiosament, ara no fan res, Ni piulen. Lògic.

El creixement es fa per Decret i amb la complicitat silenciosa dels membres del “tripartit català”.  Viure per veure. Com diu la dita "gats amb gats no s’esgarrapen".   

Tweet

El Diccionari General de la Llengua Catalana defineix rumor com a notícia que corre de boca en boca. Això no és gran cosa, però el cert, és que hi ha qui té poca feina, i es dedica amb cos i ànima a difondre tot tipus de rumors per a desacreditar o confondre a la gent. Si a més tens la pretensió de tirar endavant un projecte polític a Malgrat, no cal ni que en parlem del tema. Ja estic curada de veure tot tipus de comentaris sense fonament. Fins i tot he rebut una denúncia que ara es troba a l’Audiència Provincial de Barcelona en tràmit d’apel·lació. Sóc conscient que com més treballis, més t’impliquis, més t’apropis als teus objectius, més atacs reps. Si no fas res, si ets passiu, si no molestes a ningú, si no tens cap possibilitat, llavors és quan tothom parla meravelles. T’acostumes i suportes aquest fet. És el que hi ha, i quan entres al terreny de joc ja t’avisen. D’altra banda, tampoc pots agradar ni fer les coses al guts de tots. El que em sap greu és per la gent que et dona suport. La gent que treballa al teu costat i confia en tu. Això si que em sap greu. No cal que negui res. És evident que ningú millor que jo sap algunes coses, sobretot si són relacionades amb suposats pactes. Dels múltiples i variats rumors que m’han fet arribar darrerament n’hi ha alguns de ben curiosos, fins i tot "simpàtics": 

 D’una banda, hi ha el que escampa que es va voler fer una moció de censura a Malgrat. Que algú m’expliqui com es podia impulsar una moció d’aquesta mena sense parlar amb nosaltres. Que jo sàpiga no hem assistit a dia d’avui a cap reunió amb aquest tema a l’ordre del dia. Tampoc hem tingut cap proposta. La meva opinió és que aquest és un rumor escampat pel PP per fer-se valdre davant el PSC i pujar el preu. També pot ser el mateix PSC que  l’escampi per tapar-se les vergonyes a Malgrat. Sigui com sigui, no és cert, i intentar intoxicar a la bona gent fent-se la víctima de suposades mocions no és lícit ni acceptable.

No hem parlat de cap moció, ni ara, ni fa un mes, ni fa un any. Nosaltres només vam participar en una única trobada després de les eleccions amb el PSC, suposo que per deferència i educació. No sabem res de mocions posteriors.  Que nosaltres no estem disposats a governar a qualsevol preu ja no cal dir-ho a aquestes alçades, oi?. La gent de Malgrat que va confiar en nosaltres no s’ho mereix ni ens ho permetria.  

D’altre banda, un rumor “simpàtic” si vols és el que fa córrer que jo m’he presentat a la plaça d’advocada de l’ajuntament i que m’han “enxufat” per ser regidora. Senyors meus!. Si estic a l’oposició!. On has vist això?. No sé d’on ho han tret, però que la nova advocada tingui un dels cognoms igual que el meu no la converteix en la meva persona, ni en parenta de cap grau. No. No som família ni de llevant ni de ponent. 

En general, porto bé aquest tipus de comentaris i xafarderies. Alguns em fan fins i tot gràcia, com els relacionats amb el meu suposat "mal caràcter", o a que m’agrada "donar la nota". Mira, gairebé sempre els fan quan l’encertem de ple i això anima. T’ho has d’agafar amb humor, i qui em coneix sap que de sentit de l’humor en tinc. Al que no t’acostumes és a altres coses, però ja en parlarem un altre dia.  

Tweet

“Cal lluitar contra el fort per deixar de ser feble, i contra nosaltres mateixos quan siguem forts”.

Tweet

"Cada paraula que surti dels vostres llavis ha d’ésser un estímul, una nota de resistència, d’aguant, d’optimisme, de seguretat en el demà. Vosaltres sou els que heu de marcar amb les vostres cíviques virtuts l’últim esforç de la victòria. En el sacrifici, en la feina de cada dia, en la producció, en l’ajut dels uns als altres, en la paraula, en l’esforç, en el gest, penseu això, germans: ¡Ho faig per Catalunya!".

 (discurs homenatge a Macià)

Tweet

Heu llegit la carta de l’alcaldessa del meu poble publicada a EL PUNT?. La carta va dirigida al Director General de l’ACA amb un to  crític i gens apropiat. Se la nota malhumorada. Personalment, com a veïna de Malgrat em sento molesta per les paraules de la meva alcaldessa. Sento vergonya que l’alcaldessa del meu poble sigui el tema de conversa als bars entre rialles i cafès. –Què li feu aquesta dona?,em van preguntar ahir a Mataró. -La teniu ben empipada, eh?. [@more@]

És evident que la impotència li va fer perdre tota noció de prudència i sentit comú. La disculpa el fet que, fins i tot, el Codi Penal contempla el rampell, l’obcecació i l’estat passional com una atenuant. Personalment estic ofesa, perquè només parla com alcaldessa dels 2000 no sé quants votants. Això vol dir que no governa per mi, ni pels altres 4.000 no sé quants ciutadans de Malgrat que no la van votar. Acusa al Director de l’ACA de partidista. I ella? No fa també partidisme?. Parlar del programa del seu grup polític, dels seus 2.000 no sé quants votants, dels seus amics de la infància perduts. Això no és una mica partidista?. Des del meu punt de vista el primer error de la carta és barrejar-ho tot. Això ja li fa perdre qualsevol legitimitat. El ressentiment i la frustració personal no es poden abocar en una carta dirigida al responsable d’un altre organisme i menys fer-ho públic d’aquesta manera. S’imagina que fos a l’inversa?. Ho considero incorrecte i poc lleial entre institucions. És un menyspreu absolut. Entre línies em sembla més una justificació d’ella que realment una carta demanant explicacions. S’està justificant davant els seus acòlits. Ho dic, perquè si parlem de programa li hem de recordar que al programa només parla de continuar el projecte de la riera, però que ella mateixa el va voler canviar amb una segona moció que demana el cobriment del tram de Can Feliciano. Com s’entén?. S’ha parat a pensar que la seva proposta va ser del tot absurda i que té conseqüències?. Quan el PSC demana a la segona moció un canvi de projecte que l’ACA després qualifica de substancial no només s’està cobrint de glòria, sinó que també dona arguments i llegitima el posicionament dels altres grups favorables al projecte alternatiu.

D’altra banda, la carta no entra al fons de l’assumpte. Ho parla tot amb frivolitat. Amb ignorància. Es refereix als vots dels grups polítics d’IC-EV. ERC, CIU i PPC com a grups polítics que no tenien responsabilitat de govern. Què no sap que vol dir democràcia?. Crec que si, perquè ben aviat es va fer amb el vot del PPC, no?. Què no sap que vol dir majoria democràtica?. Vol dir, senyora meva, que el Ple de 4 de setembre de 2007 es va adoptar un acord per majoria que demanava aturar les obres. L’ACA va actuar en conseqüència.

Li recordo també ja que hi som posats que el programa del PSC diu en un altre apartat, “és imprescindible una piscina municipal coberta a Malgrat, amb una oferta de cursos de natació per menuts i grans”. Per què no centrar-se en la piscina si es tracta de complir el programa?.  No seria un esforç més útil i positiu per Malgrat?.

La meva alcaldessa falta al respecte, llença acusacions, insinua i no passa res. Diu que no accepta disculpes, i és que ella tampoc en demana mai. L’escrit m’ha semblat més aviat de pati d’escola. Sincerament, un rampell. Si això ho fa amb diners de tots n’haurem de parlar. Fora inadmissible arribar aquests extrems. Els rampells que els pagui ella i de la seva butxaca. No pas en el meu nom. 

Tweet

No hi ha res millor que aprendre viatjant i passant-ho bé. Això el nostre govern municipal s’ho pren al peu de la lletra. Sembla que ara l’alcaldessa i el regidor de joventut són de viatge a Oslo. A què fer?. Doncs això és el de menys. La Sra. Alcaldessa va llegir un dia la frase de Pio Baroja que diu “el nacionalisme es cura viatjant”, i de la frase n’ha fet una bandera. Sembla talment el Mikimoto que per fer un programa de televisió gairebé té una agència de viatges. [@more@]Ara suposo que es tracta d’un viatge d’estudi de regidors/res de benestar social a Noruega que es fa entre l’11 i el 17 d’octubre. No l’envejo. El viatge és d’aquells que no pares, i ara mateix no em ve de gust agafar avions. Ara bé, la cosa tampoc és un gran sacrifici. El programa d’ahir diumenge començava a les 8 del matí al port per sortir d’excursió al fiord d’Oslo. Després anaven a Hollmekollen a dinar, i per la tarda visita guiada per la ciutat d’Oslo. UF!. Quanta feina!. Podria ser molt pitjor, oi?. Val a dir que la resta del programa és un anar i venir de conferències i visites. L’objectiu del viatge diu que és "aprendre la manera de planificar, de gestionar i d’organitzar serveis en aquest país, a més de la seva manera de treballar de forma coordinada entre les diferents administracions i la comunitat". Aquí cal dir que el viatge val la pena. Si aprenen a fer tot això hi sortim guanyant segur. Sempre hem dit que aquest govern no sap treballar de manera coordinada ni planificar, i mai és massa tard per aprendre. El que sobta i desconcerta és que l’acord del secretari parli de la conveniència d’assistir-hi l’alcaldessa i la regidora d’acció social, però que finalment sigui  el regidor de joventut que l’acompanyi. Això desvirtua el viatge i el converteix en un passeig. Quan es fa un viatge d’aquesta mena s’ha de saber com a mínim que vas a fer. Dubto que el sr. Romero sàpiga res d’acció social, i la feina de joventut el pobre no se l’acaba. També resulta ben estrany que la sra. Campoy faci les maletes en ple festival de bandes. Què estrany!. No és la responsable de turisme?.

Tweet

Són les set de la tarda. Sembla que gairebé  tothom és ja a la sala de plens. Avui hi ha pressa. Poca gent de públic, unes 13 persones. Aquest ple ja d’entrada és diferent. Per què? Bé, en primer lloc, els seguidors habituals dels plens hauran notat que es fa el dia 9, quan a Malgrat el ple s’ha de fer el primer dijous del mes. Què ha passat? Bona pregunta. No tenim una resposta concreta. Hi ha algunes possibles respostes, però del cert no en sabem res. La pregunta la vam fer a la regidora del medi aprofitant la comissió informativa d’urbanisme i tampoc va saber dir gran cosa. Ella també suposa, però en el seu cas la manca d’informació té nassos. Aquesta noia no sap mai res. Tot ho ha de consultar i, sincerament, crec que hi ha coses que no l’interessen massa i tampoc ho disimula. No és el seu problema. En segòn lloc, el ple us he dit que és diferent per un motiu concret. En un ple normal el govern hauria dit que NO a qualsevol proposta de l’oposició, però en aquest ple –OOOH!- van aprobar dues mocions (sí, ho heu llegit bé, 2 mocions). Una d’ERC i una de CIU. Més OOOOH!. (Podeu aixecar-vos i fer "la ola"). [@more@]

Sigui com sigui, arrenca la sessió amb el 2on punt de l’ordre del dia, l’adjudicació provisional de la gestió del servei de recollida selectiva de residus municipals i comercials, transport de paper, vidre i envasos.  La Sra. regidora del Medi destaca el treball "positiu" del técnics. Està bé destacar el treball dels técnics, però això de "positiu" em sembla de més. Què poden fer un treball negatiu?. A la fi, pensó que és bastant normal que cadascú faci la seva feina, no?. La Sra. regidora del Medi diu que si aquesta empresa compleix tindrem un bon servei. Déu ens escolti!. Quan toca argumentar el vot del nostre grup li recordo a la sra. Regidora que dues empreses han presentat una proposta més económica, que ella sempre parla de més qualitat, però que curiosament l’empresa que farà el servei té un expedient obert per incompliment greu del plec de condicions del servei de recollida de residus sòlids urbans que també està fent a Malgrat. Es tracta de la mateixa empresa, oi?. No ens ofereix, per tant, tanta confiança a nosaltres. Si una empresa concursa oferint una sèrie de millores per guanyar davant altres propostes, i passat el temps no fa les suposades millores, què passa?. Doncs, res. Sembla que no passa res de res. Alguna cosa els fa pensar que ara ho farà millor. La regidora del medi reconeix que alguns del incompliments de l’empresa detectats per la técnica de medi ambient en data 30 de maig de 2007 encara no s’han subsanat. Si tenim en compte que jo mateixa ja vaig preguntar pel tema al ple de l’agost de 2007, Déu n’hi do!. Bé, d’això en podem dir tenir la paciència d’un sant, oi?. El regidor d’hisenda  també vol participar al debat i s’embolica en no sé que de la taxa. Pobre home. No té el dia. Constato que s’enfada amb mi,  perquè de cop deixa de riure i de fer aquestes bromes tan simpàtiques i que fan tanta gràcia sobre no sé que del grup mixte. Ja , ja. Quina gràcia té, oi?. Aquest home no té preu!. El que ha de fer el bon home és posar fil a l’agulla i treballar més per complir els compromisos de la reunió mantinguda a primers de setembre. Desitjem de veritat que vagi bé el servei, però avui per avui no ens dona massa confiança. Abstenció.

3er punt. Adhesió de l’Ajuntament a l’Agrupació de municipis titulars de transport urbà de la regió metropolitana. Unanimitat.

4rt punt, resolución d’al·legacions i aprovació definitiva del “Projecte d’urbanització dels trams pendents a realizar del vial perimetral de llevant”. Afirmatiu.

5è punt, Resolució del recurs de reposició interposat contra l’acord d’aprovació definitiva de l’Inventari de Camins. Afirmatiu.

6è i 7è punts, presa de raons. D’una banda, “El pla Director del Clavegeram”, que passa sense pena ni glòria. Ningú del govern és capaç d’explicar que suposa aquest important pla. Quina pena d’equip!. El treball es va començar en el mandat anterior i crec que és una passa endavant. Es tracta d’elaborar un inventari de la xarxa de clavegeram que pugui ser consultat per un sistema d’informació Geogràfica (SIG) que faciliti el treball dels tècnics municipals en la gestió i manteniment. És un estudi de la xarxa, del funcionament actual i una proposta d’actuacions. En definitiva, pensó que parlar de clavegueres potser no sembla massa interessant a primera vista, però el pla mereix un tracte més considerat.

D’altra banda, també es presenta el “Pla Director de millores a realitzar a l’abastament d’aigua potable de Malgrat”. Aquí  l’alcaldessa fa quatre explicacions. Crec que ja s’ha adonat que la seva mà dreta no pensa badar la boca. Aquesta noia es passa el ple amb cara de circumstàncies.

8è punt. Moció d’ICV-EUA sobre els desfibril·ladors. Es deixa sobre la taula.

Punt 9è, Moció de CIU de reconeixement a l’art de fer puntes dedicant un carrer o plaça a les puntaires i estudiar la possibilitat d’encarregar un monument. Pensem que l’art de fer puntes al coixí ha estat un d’aquells oficis de tradició a Malgrat. És una feina complicada, una autèntica artesanía que cal treballar amb cura i paciència i que cal, sobretot, conservar. Pensem que és necessàri fer un reconeixement a totes aquelles persones que han preservat aquesta bella tradició i que fan possible que es traspassi a les noves generacions. La proposta va nèixer precisament a resultes d’acompanyar a les puntaires de Malgrat a diferents trobades aquest any. Primer a Sant Cebrià i després a Tordera. En aquesta darrera població vam veure que tenen un bonic monument a La Puntaire. De tornada ja portava al cap redactar la proposta. Tot i aixó, primer ens vam adreçar a l’arxiu municipal per cercar informació. La Moció va obtenir el suport de tots els grups. Com podeu veure aquest ple va ser un pèl diferent, oi?. Ja ho he avisat al començar.

Punt 10è, proposta de CIU de crear una Comissió de Seguiment del projecte de restauració de la torre de Can Serra. En aquest punt cap sorpresa. NO i punt. Tot i això, Aquesta no va estar la decepció més gran. Al defensar la moció, que té com a objectiu principal oferir a tothom la possibilitat de participar en el procés de restauració, també vam topar amb altres posicionaments que no puc entendre i que van oferir arguments al no del govern. Les coses com siguin. No en vull parlar ara del tema, ja ho faré més endavant si cal, però hi han coses que costa entendre.

11è punt, moció d’ERC per promoure un concurs de peces artesanals o productes típics de Malgrat. Unanimitat. Nosaltres vam donar suport a la moció, tot i que alguns punts entenem que han de ser estudiats amb matisos.

Finalment, moció de CIU sobre el finançament local. Afegim a proposta d’ICV-EUA l’adhessió al manifest de la comissió municipalista de Catalunya. No s’aprova, però tampoc és cap sorpresa. A la fi, el PSC ja sabem com les gasta si la lletra o la música no els agrada. Tan escrupulosos per unes coses, oi?, i tants pocs escrúpols per altres, eh?.

A l’apartat de preguntes, ens interessem per el procés de selección de l’oficina d’atenció al públic de la policía local. Res a dir del servei, però hi ha alguna queixa per part de persones inscrites a la borsa de treball des de fa temps i que han estat excloses. No vam aclarir gran cosa. Ja se sap. Sembla –segons la regidora d’inserció laboral- “que era una oferta una mica rara”. Ho sento, ho he escrit textualment com ella ho va dir. Es van seleccionar només 18 curriculums, segons la mateixa font. Caldria saber que passa amb totes les altres persones que busquen feina i que han estat excloses no se sap per quin criteri. Una cosa que he descobert en relació als fets és que les ofertes de treball no es poden penjar a la web de l’Ajuntament per manca d’agilitat en la gestió. Increíble!. Estem al temps de la informàtica i la velocitat de la informació, però resulta que és molt més pràctic limitar la información.

També pregunto per la possible ubicació del centre de salut mental. Mutis. Faig constar la meva queixa i malestar per com es gestiona el tema. Trobo inadmisible que es margini i es menyspreï l’oposició fins al punt que se li furta una información que, en canvi, es facilitada de qualsevol manera al bell mig d’un acte lúdic al carrer. D’altra banda, pensó que és un tema que no es pot fer sense parlar i mig d’amagat. Cal consens i disposar d’informació per evitar especulacions. No em sembla bé com es porta aquest tema. El silenci és poc amic de la transparència, i la resposta a la meva pregunta la va donar la sra. alcaldessa amb una supèrbia que no calia.

També vam preguntar per l’ARE. Més supèrbia. Una Àrea Residencial Estratègica sense diàleg, sense información, sense consens. No hem vist cap informe ni valoració dels tècnics municipals. No sabem res. No tindrem més remei que acabar per consultar el Butlletí Oficial quan no hi hagi remei. El més greu per a mi va ser la seva afirmació: “els promotors i propietaris sembla que ja están parlant amb la Generalitat”. Més clar l’aigua. Es neguen a oferir informació de l’ARE als representants escollits pel poble de Malgrat, però no tenen cap mena de reparo a donar informació als propietaris i promotors. Una autèntica vergonya!.  

Tweet

Faig un descans a la feina i decideixo posar aquesta imatge al bloc. No sé en que estic pensant. En el ple d’ahir potser?. No sé….mentre espero a tenir una estona per fer una mica de resum del que es va dir i sobretot del que no es va dir, us deixo el títol del llibre d’assaig de Xavier Roig, "La dictadura de la incompetència". Trobo que resulta escaient. L’autor ens vol alertar davant un Estat ineficaç, “un Estat que cada cop cobreix més espai amb la seva densa teranyina”. El llibre és una novetat que recomano. També és oportú si pensem en la "teranyina malgratenca" que ens governa. Aquesta teranyina que aspira a modelar el pensament, que ens vol imposar el seu discurs tronat a base de denigrar per sistema tot allò que fan o pensen els altres.  

Tweet

Tinc a les mans un exemplar del butlleti “Habitatge i futur” de l’Associació de Promotors de Barcelona (març 2008). El titular és esplèndid. Amb grans lletres i ben destacat diu: “CON LA IMPLANTACIÓN DE NUEVAS ÁREAS RESIDENCIALES ESTRATÉGICAS MAS SUELO RESIDENCIAL”. Giro el full i apareix un altre titular que clarifica el tema: “100 NUEVAS URBANIZACIONES PARA CONSTRUIR 90.157 VIVIENDAS”. Dit això, què és un ARE? Les àrees residencials estratègiques (ARE) són un instrument urbanístic que el Govern de la Generalitat ha creat amb l’objectiu de generar més sòl per poder-lo destinar a construir més habitatge assequible. Apareix una segona qüestió: Com s’instrumentalitzen les ARE? El Decret Llei 1/2007 de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística defineix les ARE com actuacions urbanístiques d’interès supramunicipal promogudes per la Generalitat. La finalitat, diuen, és resoldre dèficits de sòl residencial per tal de poder generar habitatge digne i adequat. Llavors, apareix el primer dubte ja que per primera vegada el planejament s’imposa a la voluntat municipal. Es tracta d’una clara deformació del planejament local que substreu al Ple de l’Ajuntament la potestat en l’ordenació del propi territori que fins ara ha tingut. Això em sembla greu. D’un sol cop també s’elimina el procés de participació ciutadana que la llei d’urbanisme va introduïr. En fi, una barbaritat. Una clara passa enrera després de tota la xerrameca que hem hagut d’escoltar sobre la participació ciutadana per part dels actuals governants, oi?. Ho sento, però les coses van així. Està clar que el dimensionament del creixement residencial deixa d’obeir a l’interès o a la necessitat local com fins ara, per passar a ser subsidiari d’un àmbit territorial més gran. Aquí ja hem perdut la partida, amics, perquè a més aquest àmbit ves a saber quin és, pot tractar-se de qualsevol: comarca, conjunt de municipis o el que convingui als que manen. El model de densitat fins un mínim de 50 hab/Ha comporta un model residencial conformat en exclusiva per habitatges plurifamiliars amb alçades promig de PB+3. L’altra gran fal·làcia és que només es parla del 50% d’habitatge protegit de l’ARE, però ningú diu que aquests habitatges poden ser assignats a qualsevol persona del municipi o de fora, atès que les necessitats d’habitatge es defineixen per criteris supramunicipals. Aquest fet, si l’Ajuntament no s’implica a fons pot trencar definitivament el nostre model de cohesió social. Des de fora ens diran qui viu i qui no viu als nous habitatges. També callen que l’altre 50% és habitatge lliure a preu de mercat. Això sí, el de sempre, majors guanys patrimonials pel municipi. És el caramel que ofereixen perquè piquis. Per comptes del 10% d’aprofitament mig que el municipi obtindria en qualsevol altra actuació urbanística, aquí sembla ser que et donen el 15%. Les coses clares. Després d’aquests quatre apunts ve la meva pregunta: Això és necessari per un municipi com Malgrat que fa poc va fer tot un procés ben complexa de revisió del planejament redactant un POUM? No. És necessari per un poble on diferents sensibilitats polítiques van fer l’esforç d’aplegar voluntats per obtenir un consens sobre el creixement que voliem pel nostre poble? Evidentment, no. És un engany, una burla a la participació de molta gent que amb bona fe vam dedicar temps i treball per definir el model de poble. Cal tenir molt present que els POUM o els antics plans generals o les normes  subsidiàries de delimitació constitueixen l’expressió del model urbanístic que ha volgut definir lliure i democràticament cada municipi i a través del procés de participació ciutadana que ara les ARE es carreguen. Estem davant una intromissió en el model de poble, la vulneració del principi d’autonomia local. No sé que més us puc dir sobre les ARE. Jo també vull habitatge assequible, però de forma planificada i en sòl públic a poder ser. Si tenir habitatge públic comporta fer més habitatge lliure a preu de mercat el preu és massa alt. Mentre el parc d’habitatge de lloguer està com està, i les mesures que ha fet el govern només serveixen per fer més cars els lloguers. Temps al temps. Si ja tenim un dèficit d’equipaments que algú m’expliqui com podran compensar-nos.

Tweet