El Bloc de la Neus Serra

Després de molt estira i arronsa sobre si posar xifres o no posar-les ja tenim una proposta catalana conjunta sobre el finançament. Amb tanta negociació de darrera hora una ni gosava parlar del tema, perquè arriba un punt que penses que tot el que un dia pots escriure l’has d’esborrar l’endemà. Al final sembla que han aconseguit posar-se d’acord. Veurem que passa a Madrid. Crec sincerament que la postura de CIU ha estat encertada, però cal reconèixer que tenia un paper difícil. És sensat que en temes importants pel país hi hagi una certa capacitat d’entesa, i celebro l’acord. Considero que el paper que ha jugat CIU és fonamental, més si tenim en compte que altres a l’oposició no haurien fet el mateix. D’això no en tinc cap dubte, i qualsevol dubte que pogués tenir s’esvaeix quan després escolto i llegeixo segons quines valoracions. Bé, el temps dirà que passa, però vull expressar la meva sorpresa per alguns articles llegits a la premsa aquest cap de setmana en relació a l’acord de finançament. Em sorprèn i molt tot el que fa referència a la valoració que el PSC ha fet sobre l’acord. Des del PSC es considera que el debat de Política General i l’acord de finançament consoliden al President actual, i que els obre bones perspectives de futur a un tripartit molt saludable. De fet només els preocupa de tot plegat la salud del tripartit. Això fa temps que ja ho sabem, no?. Ara diuen que ho tenen més clar. Ja es veurà. Quan s’ha d’anar dient constantment que tot va bé, vol dir que massa bé no va, oi?. Però, el que realment em produeix sorpresa i decepció és que totes les valoracions llegides per una servidora són en la mateixa clau partidista i d’estratègia electoral. Ni un comentari sobre la importància que té pel país. Després aquests senyors són els que et volen donar lliçons i acusen als altres de tactismes.  A mi m’agrada pensar que el nou finançament és clau per Catalunya i, sobretot, per fer front a la crisi. Ara constato que mentre uns pensem en l’interés del país, altres pensen en la seva supervivència.

Tweet

Tot just fa unes hores que hem acomiadat a l’avi Roura. L’avi Roura -com li diuen els meus fills-, el pare de la Carme, el Jaume, com el coneixem molts.  Que dura és sempre la mort pel cor. Quina és l’hora oportuna per deixar aquest món? Per aquells que ens estimen mai és l’hora. L’avi Roura tenia 95 anys i ha viscut una vida molt intensa. La vida d’un home singular, peculiar. És d’aquelles persones que et deixa record, el record de bones converses, de bons consells, del seu somriure, d’un esperit optimista, de donar a canvi de no res. L’he trobat a faltar aquests darrers mesos d’hospital. Feia temps que ja no el trobaves caminant pel carrer Sant Esteve. Quan ens vèiem em cridava: -Noia! Com va això? Què diu en Mas?. Amb ell parlaves de l’actualitat, del país, dels problemes, del Barça. La darrera vegada que el vaig poder visitar a l’hospital portava una masquereta d’oxígen i gairebé no podía parlar. En veurem va fer el gest de retirar-la, i la seva filla el va ajudar. Quasi no podía parlar, però amb un fil de veu va poder dir-me: – Guanyarem!, mentre  feia el signe de la victoria amb la mà.  –Tú resisteix!, em va dir. Avui, mentre escoltava a l’esglèsia les notes del Virolai he recordat  la inscripció que tenen a casa seva: “La meva terra, Catalunya; la meva parla, el català; la meva dansa la sardana  i el meu desig la LLIBERTAT”. Els Roura són així. A la primera fila de l’esglèsia, al costat de la Carme, he vist l’Oriol Pujol. Els que coneixem la familia Roura sabem la devoció i estima que han sentit sempre per la familia Pujol. Els que coneixem la familia Roura també hem estat testimonis més d’una vegada de l’afecte sincer amb que l’Oriol ha tractat sempre a l’avi Roura. Descansa en pau, Jaume.

Tweet

Al Ple de l’Ajuntament del dia 7 de febrer de 2008 es va aprovar per unanimitat una proposta del grup municipal de Convergència i Unió de Malgrat que demanava impulsar l’elaboració d’un PLA D’ACCIÓ CULTURAL al nostre poble. (A destacar que aquesta ha estat la primera -i única- moció proposada per CIU que ens ha aprovat l’actual govern. Ho dic per allò de la mà estesa, l’oposició constructiva, etc, etc. Tenir un govern més constructiu també seria engrescador, oi?.) Bé, la cultura i la necessitat de marcar estratègies de futur en l’àmbit cultural era un dels punts més treballats del nostre programa electoral. L’objectiu  era prendre el pols a la cultura local, a una realitat cultural que nosaltres trobem sota mínims i que sentim necessitada d’un nou impuls. Per nosaltres, conèixer les necessitats de Malgrat en l’àmbit cultural, tant a  nivell d’equipaments com d’accions a desenvolupar i planificar era vital davant el repte d’un Teatre Auditori, però també davant el repte d’afrontar els canvis i el creixement del municipi sense perdre pel camí la nostra identitat, allò que ens permet sentir-nos de Malgrat.  Ara, la web de l’Ajuntament parla de projecte estratègic de la regidoria de cultura per ordenar els recursos existents, i jo ho celebro. Celebro que tinguin algun projecte estratègic, tot i que sigui el nostre i perquè els hi hem facilitat. Què has de fer davant les inèrcies que trobes a cada pas? Davant la manca d’idees i projectes de la gent que et governa? Restar de braços plegats?[@more@] Crec que no. Cal actuar. Vam considerar que era millor proporcionar un projecte per una àrea que mai ha tingut cap mena de linia de treball estratègica, ni una política cultural clara, ni s’ha marcat cap objectiu. El treball a cultura s’ha fet sobre la marxa, ara cap aquí, ara cap allà. Tot i tenir durant un temps un regidor que considero capacitat i amb  intérés per l’àrea, la veritat és que la peculiar personalitat d’alguns sempre ha acabat per imposar-se, i això ha desvirtuat qualsevol pretensió de fer un treball seriós. La cultura ha estat el regne del personalisme i dels amics i coneguts. Aquesta manera de fer potser ha servit durant uns anys, però està clar que actualment té poques perspectives de futur. Per ara hem participat en una sessió de treball. Va ser dilluns passat. Es tracta d’una entrevista amb l’equip de la Diputació i l’empresa consultora que realitza el treball. Els tres regidors hem participat abocant totes les nostres idees. Tot el que pensem i ens agradaria fer. La nostra visió. També vam proposar que les entrevistes es fessin extensives a persones del municipi que s’han mostrat molt actius en algunes reivindicacions relatives al patrimoni local. No sé si ens faran cas, però el tècnic de la Diputació s’ho va apuntar amb molt interés. Ja veurem si la regidora és tan generosa com nosaltres i tan participativa. Penso que és important que el treball es faci de manera oberta per tenir una visió global el més àmplia possible. Si com és costum es limita el treball a fer les entrevistes als de sempre no farem res. Si ens limitem a ensabonar a la regidora no farem res, i si ens limitem a criticar-ho tot, tampoc. El Pla d’Acció Cultural és un document que ens ha d’assenyalar les línies estratègiques que ha de desenvolupar el poble en matèria cultural. A un poble no tot és urbanisme i economia. La cultural per un poble és fonamental. Resulta una eina d’integració i cohesió social important, un instrument de canvi i construcció de societat, i també un eix de desenvolupament local. A veure si s’ho creuen d’una vegada. Benvingut el Pla d’Acció Cultural de Malgrat. Veurem que en surt de tot plegat.

Tweet

La mirada freda salta per la finestra

cap al jardí on s’anuncia

l’arbre. 

L’arbre de la vida? L’arbre

de la lluna? La senzilla maternitat

de la fruita? 

[@more@]L’arbre que vaig veure en una ciutat?

El millor home? L’home ulterior

sense paraules? 

O l’arbre que en els homes

endevino? En les seves venes, en els seus

cabells 

al vent?

(La freda mirada

torna per la finestra

al ciment fred

de l’habitació i de l’ànima: 

calma perfecta,

pura inèrcia,

on mai no penetrarà

el renou 

de la fàbrica oculta

que crea coses,

de l’impuls ocult

que fa esclatar les coses 

com una fulla fràgil

 d’aquell jardí.) 

Joâo C. de Melo

Tweet

La mirada freda salta per la finestra

cap al jardí on s’anuncia

l’arbre. L’arbre de la vida? L’arbre

de la lluna? La senzilla maternitat

de la fruita?

 L’arbre que vaig veure en una ciutat?

El millor home? L’home ulterior

sense paraules?  O l’arbre que en els homes

Endevino? En les seves venes, en els seus

cabells

al vent? (La freda mirada

Torna per la finestra

al  ciment fred

de l’habitació i de l’ànima: calma perfecta,pura inèrcia,on mai no penetraràel renou de la fàbrica ocultaque crea coses,de l’impuls ocultque fa esclatar les coses com una fulla fràgil d’aquell jardí.) Joâo C. de Melo

Tweet

He dormit poc avui. El sopar de la policía local va acabar molt tard, i m’ha costat agafar el son. Lògic, sobretot si penses que vaig haver de sopar a la mateixa taula de la persona que insisteix en portar-me davant un tribunal sense cap mena de raó. Ho vaig trobar de molt mal gust, però a casa m’han educat en el respecte als altres, i no era cosa d’amargar el sopar a qui no té cap culpa. Tot i no haver dormit gaire, a les 8 del matí ja estava desperta i a punt per participar a la pedalada contra el canvi climàtic.  Ens hem trobat una bona colla a la plaça de Catalunya. Tots amb samarreta negra. Després, un cop col·locats els cartells a favor de l’arbreda hem anat al punt de sortida, davant  l’Ajuntament. La regidora del medi –que no pedala ni camina contra el canvi climàtic- m’ha entregat una bossa de regal. El circuit ha estat molt animat, ens hem ben passejat pel poble amb els cartells de la Plataforma de l’Arbreda i la policia obrint pas. La gent estaba molt engrescada, però tinc l’impressió que el nostre govern local no s’ho creu massa això del mediambient. La Sra. Alcladessa no encapçala ni lidera mai cap acte d’aquesta mena. A ella li van més actes d’anar en cotxe i seure. Els de caminar o pedalar els deixa al seu fill que s’apunta a tot. Estic pensant en fer jo el mateix. Al proper ple que hi vagi el meu fill. Que faci de portaveu i ocupi el meu lloc. Sense voler ofendre a ningú, considero que un alcalde o alcaldessa ha de liderar temes significatius com aquest, perquè no té cap sentit que demanem als ciutadans canviar de costums i tenir més sensibilitat si els polítics no estem disposats a predicar amb l’exemple i pedalar. Total, que de regidors del PSC pedalant n’he vist una. Ahir al pica-pica n’hi havien un grapat.  A pedalar, com a tantes coses, erem tots de l’oposició. Sincerament, no s’ho creuen això de la lluita contra el canvi climàtic, o tenen mandra que és pitjor. On era el regidor d’esports?. Què no pedala contra el canvi climàtic? I què dir de la regidora del PP?. Quan pensava que res d’aquesta dona em podía ja sorprendre, vaig i me la trobo a la porta del Parc Francesc Macià tota equipada amb marit i bici. No ha fet ni una pedalada, però ha entrat amb tot el grup i ha quedat la mar de bé. Senyor!. Ni s’ha despentinat. Això sí, bicicleta d’última generació i xandall tope guai. Si aquesta és la lluita contra el canvi climàtic d’aquest govern ho tenim perdut. D’això en podem dir una autèntica "veritat incòmoda", oi?. De compromís per anar en bici no n’he fet massa. Jo vaig sempre a peu, i anar al cinema en bici des de Malgrat m’ha semblat excessiu. Què vols que et digui!. Si la pel·lícula és al centre cultural em comprometo a anar-hi en bicicleta. Ara, que no me la robi ningú, si us plau, que a casa no guanyem per bicicletes.

Tweet

Avui hem celebrat un any més la festa de la policia local. L’acte ha començat com sempre amb un girigai del protocol típic de la nostra Casa de la Vila. No hi ha manera. Més enllà de l’anècdota, però, considero que aquest és el millor moment per recordar  el paper i la feina de la policía local de Malgrat i que és important que els regidors siguem del govern o no hi participem. per a mi és una manera de mostrar el nostre suport a la seva feina sovint ingrata. Cal tenir en compte que el policía local és la relació primera i directa del ciutadà amb l’administració. Vull dir que la seva presència al carrer és important per la seguretat, però també és una oportunitat per transmetre el rostre amable i solidari de l’Ajuntament cap al ciutadà. El seu treball és molt proper al dia a dia de la gent. Això fa difícil la seva tasca, però també el converteix en un receptor privilegiat de les inquietuds, queixes o suggeriments de la gent. Avui, la celebració ha coincidit amb la posada de la primera pedra de la nova caserna, un projecte al que nosaltres sempre hem donat suport. No sé per quin motiu costa dir-ho obertament quan es fa un acte d’aquest tipus. El gest és important a vegades, i tampoc pensó que sigui complicat dir les coses tal com son. Nosaltres hem valorat des del principi que el creixement de Malgrat ens ha portat a un augment progressiu també de les necessitats i dels efectius del cos. Trobem noves situacions a cada pas, i la PL ha de poguer-hi fer front dotada de recursos; més espai, més mitjans, millor salari, més formació, més tecnología. Tot plegat al meu entendre justifica l’esforç de la maquinaria municipal per fer realitat una nova caserna més moderna. Després de la col·locació de la pedra hem tornat al centre cultural. [@more@]L’acte allà ha començat amb una mena de documental sobre les tasques que han d’assumir els agents. La idea era bona, però al realitzador (que em perdoni) no li donaran l’Oscar. La projecció era massa llarga i a estones la gravació semblava feta el dragon kan. A la primera part sortíen masses cotxes i poques persones. Algunes imatges no s’entenen prou, per exemple la d’una col·lecció d’ampolles de begudes alcohòliques. Per la gent del cos o per nosaltres poden ser entenedores, però segons qui hagi de veure la projecció pot pensar que són d’una festa i més val deixar-ho clar que són resultat de la feina. També m’ha sorprés veure en diferents imatges al meu fill Enric amb els companys d’escola. Carai!. Això no m’ho esperaba pas. Bé, són petits comentaris. Ja s’entén que era molt casolà, però és una llàstima, perquè l’objectiu està molt bé. Que ningú  s’enfadi, eh?. Jo també sóc un desastre amb els vídeos familiars. Dels discursos millor no parlar-ne gaire. El de l’inspector molt correcte. Ell fa el paper que li toca defensant el seu equip i al cos. El regidor massa repetitiu, sobretot en el monotema del sacrifici. Jo sempre veig la professió de policía com la de polític, la de mestre, la d’advocat o la de metge. Són feines que es fan perquè t’agraden. Sense vocació és difícil poder fer una feina que crema i desgasta com aquesta, i si hi ha vocació tampoc es pensa gaire en el sacrifici. Va amb la feina. No sé, pensó que fer i treballar en allò que t’agrada i pel que t’has preparat  en realitat és una sort.

Per tant, gràcies a tots els membres de la PL de Malgrat per la professionalitat, i l’esforç quotidià, però sobretot, gràcies per la vocació de servei públic.  

Tweet

Avui he passat bona part del matí repassant amb detall l’Estudi topogràfic, planimètric, geotècnic de la Torre de Can Serra i l’Estudi arqueològic, històric I arquitectònic de l’edifici de la Torre. Són els estudis que va encarregar l’Ajuntament i que han estat lliurats fa pocs dies. M’ha semblat un treball molt interessant. Analitza l’estat actual de l’edifici, a nivell estructural, incorpora un estudi geotècnic, cales de fonamentació i aixecament planimètric de plantes i façanes de l’edifici. També analitza els valors arqueològics del subsòl i, a la vegada, determina els elements arquitectònics, històrics i ornamentals d’especial interès. Per exemple, es valora especialment la qualitat artística de les baranes de ferro colat que es troben en algunes obertures de les façanes de la casa. Sobretot, la barana bombada amb ferro treballat que protegeix el balcó del primer pis de la façana principal. També destaca els esgrafiats decoratius exteriors de la casa, i l’orla floral de les finestres de la planta baixa i els frisos dels balcons de la façana principal. [@more@]Assenyala el detall de la balustrada que es troba al porxo de la planta baixa, decorada amb motius florals i geomètrics i el detall de la barana del capdamunt de la torrassa. Destaca també el valor ornamental de l’escala “a la catalana” de l’interior i la barana decorada amb motius vegetals que representa un dels pocs elements conservats de l’estructura primigènia de l’edifici. Destaca, sobretot, la importància de fer un esforç de conservació d’aquesta torre, quant a referent d’un període històric de Malgrat que ha deixat els seus testimonis més significatius en l’àmbit de l’arquitectura.

 L’estudi planteja una proposta d’intervenció dirigida a dotar l’edifici d’unes òptimes condicions de seguretat estructural i constructiva, però mantenint els valors històrics i arquitectònics, alhora que garantir l’aprofitament funcional dels espais. Finalment, fa una valoració econòmica de l’actuació per facilitar la presa de decisions als diferents agents implicats. L’estudi parteix del grau de protecció integral que estableix el vigent Catàleg del POUM, que proposa la protecció total tant per l’interior com per l’exterior. Es proposa la reconstrucció de sostres i coberta amb nous materials, tot conservant i recuperant la tipologia constructiva i la imatge de l’època que va ser construït l’edifici. A continuació fa una descripció de cadascuna de les actuacions.

 El total del cost d’inversió per l’adequació i conservació de l’edifici és de 319.679, 93 euros. El cost d’intervenció integral està estimat en l’Estudi de Programació “Rehabilitació de la Torre de Bombai” en 627.900 euros. 

Considero que atesa la importància de les actuacions previstes en aquest estudi, i atès l’interès polític i social que ha ressorgit en els darrers anys respecte a la restauració de la Torre, caldrà garantir la màxima transparència informativa i establir, en conseqüència, com ja s’ha fet en altres projectes rellevants com el Barri del Castell, mecanismes de participació municipal –política, tècnica i social –, específics per aquest projecte, més enllà dels procediments informatius regularment establerts a l’Ajuntament. El consens que sempre hem volgut mantenir al voltant del projecte per tal que Malgrat aconseguís, finalment, recuperar aquest emblemàtic edifici que representa part de la nostra història s’ho mereix.

Tweet

Vaig a la feina, pel camí em trobo a la Montse Verdura. La saludo mentre ella m’assenyala amb el dit una notícia de l’exemplar del diari El PUNT que porta a la mà. Em somriu amb complicitat. La notícia més o menys diu “L’Ajuntament d’Arenys de Munt elimina els càrrecs de confiança davant la crisi”. Oportú. Comentem el titular i el paral·lelisme que hauria de tenir a Malgrat l’assumpte. Evidentment, aquest és un any de crisi, i els ajuntaments hauran de reduir despesa. M’han dit que un regidor del govern vol reduir les subvencions de les entitats esportives en un 20%. Jo no m’ho crec això. Penso que es tracta d’un rumor sense cap fonament. Seria molt absurd intentar reduir despeses de l’ajuntament a costa dels nois i noies que practiquen esport o de la bona gent que fa funcionar les entitats a base d’esforç personal cada dia a canvi de no res. Seria el colmo. És “la xocolata del lloro”. Personalment, no critico gratuïtament les retribucions dels regidors. Jo prefereixo saber que cobren i que paguin impostos. Tampoc critico que l’ajuntament tingui càrrecs de confiança sempre que es justifiqui amb una clara millora del funcionament o que s’aporti un plus de coneixement a l’organització municipal. A Malgrat és diferent. A Malgrat ens han posat un càrrec de confiança o persona designada a dit en un ajuntament que té el número més gran de regidors en dedicació exclusiva que recordo. No té cap mena de sentit. A més, l’han posat a disposició d’una regidora que tan sols porta una àrea. Tampoc té cap sentit. A sobre ho justifiquen amb senzilles tasques administratives que no se sap ben bé quines són. Per fer la feina del dia a dia del tècnic o de la regidora en qüestió que suposo es dedica a altres coses com la càrrega intel·lectual de l’àrea, suposo. Espero que no ens vulguin vendre la moto de retallar partides socials o d’ajuts a entitats amb l’excusa de la crisi mentre seguim pagant amb els diners dels malgratencs un sou per no sabem encara quina feina. Sé que parlar d’aquestes coses fa que alguns se m’enfadin, però no podem girar la vista i fer com si res.

Tweet

  Ahir vaig gaudir d’un fantàstic diumenge d’ermitana. Em vaig llevar tard, vaig anar a caminar. Després, dinar lleuger, deures de l’Enric, repassar mails pendents, llegir, feines de casa. Acabar d’ordenar les fotos de les vacances. Més tard, mentre uns anaven a veure el Barça a casa del veí, jo vaig preferir quedar-me i escriure quatre coses. Tenir una estona de silenci a casa amb dos fills és gairebé un luxe. Tot plegat, un diumenge ben tranquil. Darrerament, tinc una mena de mandra permanent i vull pensar que és pel canvi d’estació. No em llevo tan aviat com acostumo, faig voltes abans d’aixecar-me com si estés cansada ja de bon matí i em costa molt fer les coses. El descans d’ahir em va venir molt bé. M’he fet el propòsit de cuidar la salut i fer més esport. Vull poder trobar el temps com sigui, encara que el desgavell d’horaris que tinc sempre m’ho fa molt difícil. Avui, doncs, em llevo descansada i trobo a la premsa el resum d’aquest diumenge. Escolto l’eco de la veu d’un President que demana unitat des de no sé quina festa del seu partit. Ho diu sense massa convicció. [@more@]Què ensopit és aquest home, Senyor!. Curiós, però, només parla de l’estratègia el president, perquè la unitat és una estratègia, no?.  Què si CIU això, que si CIU allò. Què si hem d’anar units, què si l’oposició ha d’estar amb el govern. És maco això de demanar sempre responsabilitat a qui fa d’oposició. Els governants del meu poble també ens ho demanen, però cal veure després que fan ells quan fan oposició a l’oposició. Per ara està bé parlar d’unitat, però començo a posar-me nerviosa, perquè mai ningú acaba d’aclarir a on anem tan units. Units sí, d’acord, però per anar a on?. Des que va passar el 9 d’agost –data límit pel finançament- la succesió de discursos és una constant. Fa mesos que escoltem la cantarella. No es pot reclamar unitat cada dia i no concretar res. Algú hauria de començar a dir ben clar cap a on hem d’anar a parar, no?. Algú haurà de començar a concretar condicions o objectius, no?. O només es tracta de desviar l’atenció i buscar possibles responsables per si fracassem?.       

Tweet