Sí, ja sé que vaig altra vegada amb retard, però entre una cosa i l’altra no trobo el moment de fer la crònica del ple. De fet, no hi ha tampoc massa cosa a explicar. Depèn de com ho miris, és clar. L’ordre del dia d’aquest mes d’abril és més aviat minsa. Com la gestió del govern municipal. Lenta i minsa. Sobre l’assistència de públic, que voleu que us digui, actualment assisteix menys gent que mai. Alguns diuen que el motiu és que l’oposició som molt pesats i parlem de coses que no interessen. Altres veus ho relacionen amb el 8 a 9. El motiu més convincent per ara és aquest darrer. És difícil per qualsevol ciutadà/na que tingui dos dits de front poder entendre que qui menys vots treu en unes eleccions i qui menys representació ha obtingut a Malgrat a sobre tingui premi, que pugui acabar decidint les qüestions importants pel futur del poble.
El primer punt (prèvia aprovació de l’acta anterior), era la modificació parcial de la gestió del Servei d’Atenció Domiciliària. Les explicacions donades van ser d’allò més fluix si tenim en compte que l’Atenció Domiciliària que és competència municipal ha suposat una de les principals aportacions dels ajuntaments al benestar de les persones amb manca d’autonomia. En el marc actual, tenint en compte els canvis socials i legislatius, el desplegament de la llei de serveis socials i la llei de dependència, l’atenció domiciliària està cridada a jugar un paper clau en el conjunt de les prestacions públiques destinades al dret a viure i ser atès en el teu propi domicili si és possible. Des del Consell Comarcal del Maresme s’aposta precisament per unificar criteris i models de gestió amb l’objectiu que totes les persones de la comarca puguin rebre el mateix servei sota idèntics principis d’eficiència, qualitat i innovació. En aquest cas, donem suport, però també vull dir que m’hagués agradat més que es parlés de qualitat i eficiència. No he trobat aquestes paraules a la proposta, i la regidora només diu que és impossible donar el servei a tothom al matí. En fi, poc argument per un tema tan important.
El punt següent és la resolució de les al.legacions presentades al plec de clàusules administratives particulars que haurà de regir la contractació de la gestió del servei del complex esportiu al municipi de Malgrat. Abstenció.
A continuació, ens donem per assabentats de la sentència ferma dictada en un procediment contenciós administratiu.
Punt número 5. Aprovació provisional de la modificació de l’article 179 de les Normes Urbanístiques del POUM que afecta a la zona industrial Nord PP8. Unanimitat.
Arriba la moció del G.M. de CIU per instar al Ministeri de Foment a cercar solucions alternatives al desdoblament de la via del tren entre Arenys i Blanes. Acceptem una esmena del G.M. ERC que hem parlat prèviament. Argumento que l’arribada del tren al Maresme va suposar un avenç important i un element de desenvolupament. També pel nostre poble. Però amb el temps, la via del tren s’ha convertit en una important barrera a la nostra façana marítima. És una afectació paisatgística i de risc.
Tota la costa del Maresme viu de cara al mar. El nostre litoral és important per nosaltres i pels visitants. Necessitem vies ben plantejades, menys perilloses. Volem que el tren arribi amb freqüència i amb rapidesa, però que ho faci amb infraestructures i projectes del segle XXI, no pas amb traçats del segle XIX. Ens consta que hi ha una proposta de l’Avantprojecte del Pla Territorial Metropolità de Barcelona que recull un consens per a la via del tren al Maresme. No és acceptable que es facin anuncis des del Ministeri parlant de desdoblament sense concretar ni els trams on és viable. Això vol dir que no tenim ara mateix cap estudi de la possible millora que suposa si ni tan sols sabem on és possible fer aquest desdoblament.
Les inversions anunciades són benvingudes per ajudar a superar els dèficits històrics que té la nostra xarxa ferroviària, però cal exigir un projecte adequat a les expectatives, necessitats i demandes dels pobles del Maresme costaners. En altres llocs s’han fet inversions milionàries per obrir la ciutat al mar. Aquí ens hem de conformar amb un projecte que ja neix obsolet?
Dit això, cal mostrar sorpresa davant la pobresa d’arguments del PSC (del PP no cal ni parlar-ne). Esperava sincerament més solidesa per part del regidor de mobilitat. Per acabar dient que “com s’està construint un pas i l’hem de pagar Malgrat no podem oposar-nos a la doble via” més val no dir res. Si ens hem d’oposar al progrés per amortitzar una inversió que s’ha fet massa tard anem llestos. Els grups que demanem alternatives també defensem que la població de Malgrat tingui el servei que necessita i mereix. Només faltaria. L’argument que només “qui s’empassa qualsevol projecte obsolet del Ministeri defensa als ciutadans” és un exercici de cinisme inacceptable.
Per suposat, la moció no prospera a Malgrat. 8 a 9. La regidora del PP s’estarrufa a la cadira. Un altre favor que ha fet als seus companys del PSC. Ostres, si el pobre Pablo Iglesias aixeca el cap. Una autèntica vergonya que el nostre poble sigui incapaç de sumar-se al consens d’altres poblacions igualment afectades.
Matí de diumenge ennuvolat i gris. He caminat fins el castell de Palafolls i he tornat. De tant en tant la pluja em feia companyia. Un tapís inabastable de verds a cada banda del camí. Pètals florits, gotes de pluja que rellisquen entre les fulles. Ginestes i roselles, falgueres i heures infinites. El verd és nou. Mastego fonoll. Respiro l’olor de terra humida a cada pas. El paisatge em fa pensar i em cabusso entre la màgia de la pluja fresca d’abril. Sento que els meus peus no són els meus peus. Caminen sols. Em deixo endur entre corriols d’aigua dolça i les ombres del camí. Ginestes i roselles, falgueres i heures infinites. De tant en tant, un gos surt a rebre’m remenant la cua. He caminat. He sentit la llum i la carícia de l’aigua sobre al rostre. He sentit que hi ha sol, perquè les persones a vegades ens hem d’escalfar el cor. Hi ha cel, perquè a vegades les persones hem d’alçar la mirada i confiar. Penso, reflexiono, assumeixo. Sóc com sóc. Una mateixa no s’acaba d’agradar mai del tot, però tot camí acaba i comença de nou. Arribo a casa, em dutxo ràpidament. Assisteixo a l’entrega de premis Sant Jordi a La Barretina, una cita per mi entranyable. Els treballs que llegeixen la canalla m’arriben més endins després de la intensa caminada. Un nen llegeix el poema d’una gota de pluja. Una delícia de poema. Vaig a dinar. Reposo. Acabo la jornada al recital de poemes que l’Anna Hernández ofereix al Pla dels Encants, a Calella. L’Anna desxifra una autèntica pluja d’emocions i sentiments. Parla del número 13 d’un carrer perpendicular al mar. El meu carrer. Parla d’una riera seca. D’una infantesa. De la memòria de peix. L’Anna deixa anar les paraules com qui deixa anar un grapat de papallones dins una habitació a les fosques. Les sents volar, les notes, les intueixes.
