Aquesta setmana he assistit a la presentació virtual del projecte de remodelació del Barri Antic. Després he escoltat comentaris i inquietuds d’alguns veins. A ningú se li escapa que Malgrat té un nucli antic que reclama una actuació urgent. Ja sabem que l’urbanisme és una disciplina lenta, i que ningú té la vareta màgica per transformar un poble d’un sol cop, però a Malgrat se superen totes les expectatives. Aquí som lents, i el procés de remodelació del centre de la població s’ha plantejat molt malament des del principi. Al centre s’han fet actuacions puntuals com les dels carrers Mallorca, Blanch, Mar, i Ramón Turró, però per molt que m’invoquin cada vegada el famós pla de mobilitat del 98 ningú em farà creure que aquestes actuacions han obeït a un pla pensat i meditat o a una estratègia clara de millora. Només cal veure que moltes de les actuacions es van començar abans de l’esmentat pla de mobilitat, i actuacions com la del carrer Sant Esteve no tenen justificació en aquest pla tant fantàstic d’anelles de circulació, perquè justament el que va fer la peatonalització en aquest cas va ser trencar l’anella natural de sortida al poble.
S’ha funcionat a base de saltirons i giravoltes. S’ha improvisat en molts aspectes. I el que és pitjor: s’ha posat de manifest que aquells que ens governen des dels temps de Mariacastanya no tenen cap projecte de poble al cap. Com a mínim no el tenen massa clar. Si. Ja sabem que no és fàcil, però es pot ser més àgil. En fi, no m’agrada dir-ho en veu alta, però hi ha pobles que ens passen la mà per la cara, mentre a Malgrat qui dia passa any empeny i ara, amb les pitjors perspectives econòmiques per davant, ens toca afrontar la part més delicada del procés, la remodelació urbanística integral que canviarà notablement la cara del nucli antic i de manera definitiva el centre del poble. [@more@]
Tinc clar que la intervenció en el centre històric del poble té una relació molt directa amb el model global de poble que volem, tota vegada que és fonamental que el nucli antic segueixi fent la funció de peça central del sistema urbà local, perquè enlloc es pot trobar l’essència d’un poble com al nucli antic. Per tant, qualsevol intervenció ha de tenir per objectiu lligar l’acció urbanística i de mobilitat amb la identitat de l’àmbit i el seu paper de cohesió social, econòmic i cultural. La intervenció al nucli antic ha d’intentar mantenir la morfologia del teixit del centre de Malgrat, sense renunciar a la millora urbanística, però també, sense caure en el parany d’una excessiva voluntat uniformadora. El projecte ha de mantenir la coherència entre el passat i el nou espai públic.
Penso que la inversió pagarà la pena i crec que el Centre la mereix. Fer-ho ara és una bona decisió tot i la crisi i la dificultat. En tot cas, tinc clar que s’ha d’evitar en la mesura del possible convertir el projecte en el camp de batalla política. Qui vulgui que ho faci, però aquí no hi ha lloc per a la política del misto. Ara bé, una cosa és dir que cal establir diàleg i consens; una altra que hi hagi una autèntica voluntat de fer-ho; i una altra és fer-ho. Caler, saber, voler, fer. Vet aquí una sèrie de condicions no sempre fàcils de complir, oi?.
En aquest sentit, personalment he expressat sempre la voluntat de consens sobre el projecte del Centre de Malgrat. Sembla que aquesta proposta s’ha recollit pel govern, perquè ha volgut propiciar un marc de trobada. Hem pogut fer aportacions que considero interessants, i tots els grups s’han implicat a fons. Bé, no puc dir res del PP, perquè mai ha participat a cap trobada ni sessió de treball. La resta Déu ni do.
Però no ens enganyem. Una cosa és el gest i l’altra la voluntat. Un veritable procés de planificació dut a terme democràticament segueix un ordre d’etapes consensuat, i aquí ja hem començat per no poder consensuar ni el calendari. Això ha fet massa restringida la participació, però valoro positivament l’actitud del govern. També vull dir que la postura dels grups de l’oposició ha estat molt sensata, seriosa, participativa i impecable. Al meu entendre no poden fer-nos cap retret. Tenim pendents encara aspectes a parlar i resoldre. Esperem una reunió sobre la mobilitat. També puc dir que després de la presentació, el govern ens ha sorprès reprenen una de les propostes fetes que ells mateixos havien descartat a priori. No l’explico per no molestar a ningú, però ho valoro molt positivament. Per què? Perquè quan un torna enrera i repensa vol dir que s’estan fent les coses bé. Sense estridències, sense soroll. Perquè quan es fan propostes serioses amb la millor de les voluntats és fàcil que finalment el teu interlocutor s’ho pensi dues vegades.
Ara el que em preocupa de debò és la incoherència, i és que resulta del tot incoherent i preocupant que després de tants anys d’abandó del mercat municipal i el seu entorn, sense cap decisió sobre el futur de l’ajuntament i la hipotètica ampliació. Després d’una campanya del PSC anunciant amb banda i platerets un nou Ajuntament, ara ens trobem encallats a les peixateries que si coberta si que si coberta no. Aquesta incongruència és d’escàndol. La indecisió i la manca d’un projecte clar es paga molt car. Vull ser positiva, però les respostes a les preguntes dels assistents sobre la coberta de les peixateries clamen al cel.
