El Bloc de la Neus Serra

He deixat passar un temps abans d’escriure res sobre el tema. Esperava a tenir més informació, però la gent m’atura per fer-me preguntes que no tenen resposta. Es repeteix el de sempre, els mateixos que demanen prudència es dediquen a escampar les informacions generant tota mena d’especulacions. Parlo d’aquest tanatori que ara sembla que es vol fer a Malgrat.

Entre dir que es farà i fer-se hi ha una gran diferència. La mateixa que existeix entre cedir uns terrenys per equipaments públics i acabar proposant una reparcel.lació per garantir l’èxit dels interessos privats. Si més no, caldrà valorar la proposta un cop es disposi de tota la informació. Aquest matí l’he demanat i no ha arribat a l’Ajuntament.

Hi ha molts interrogants. Qui diu que la millor ubicació és l’entrada de Malgrat?. Suposo que la majoria volem que s’ordeni l’entrada de Malgrat i s’acabi amb la penosa imatge que projecta del poble. Suposo que la majoria volem que les coses es facin bé, amb transparència i que el poble hi surti guanyant. De fer pisos –siguin tutelats o no- al meu poble se’n diu fer pisos. Voldria veure clar el projecte. Voldria que les coses s’expliquin sense embuts.

Per ara no puc garantir el suport a la proposta. Ni si ni no. A l’espera de saber més.

Tweet

Punt 9è.- Moció d’ERC a favor de garantir el dret a poder realitzar actes de comiat previ a l’enterrament.

Més enllà del propòsit de la moció, estic convençuda que la seva presentació va ser el desencadenant de la lliçó que la Sra. Alcaldessa ens va donar el dia abans del ple de com girar, interpretar i donar cops d’efecte quan li sembli. Curiosament havíem estat convidats de pedra a una reunió sobre un tema de l’arxiu que està en marxa fa temps. Tot just finalitzada la trobada, la Campoy es treu de la màniga un megaprojecte lligat a la parcel.la d’or i que té a veure amb el que proposa la moció. Cadascú pensi el que vulgui. Com sempre, res lligat. Res clar. Mínima trasnparència. La moció s’aprova, però amb alguna modificació.  [@more@]

Punt 10è.- Moció d’ICV-EUA per la creació d’un Fons Local anticrisi 2010.-

Tot i que alguns punts de la part expositiva no són massa clars, nosaltres hi donem suport sempre que sigui un fons extraordinari de finançament en relació a la despesa corrent orientada a la despesa social i d’educació.     

Punt 11è.- Moció conjunta dels grups d’ERC, CIU i ICV-EUA per instar la continuïtat de l’Escola Municipal de Música  Ca l’Arnau.

Aquí ja esclata el conflicte. Decididament, al final del punt quedarà demostrat que els ciutadans tenen raó quan afirmen que la memòria d’alguns polítics és selectiva, que alguns a cada pedalada perden bufada, i que hi ha decisions municipals que es prenen segon l’horòscop del dia i s’elaboren sense pensar ni madurar. Tot i el debat que s’ha fet sobre l’Escola Municipal de Música encara és l’hora que pugui entendre que ha passat, perquè els mateixos que han defensat l’escola, el model i la gestió de cop hagin canviat tan bruscament d’opinió. La Campoy ens retreu que hagin vingut a fotre llenya a la regidora, però és que quan algú s’equivoca i s’equivoca tant….., quan algú pesa figues, embolica la troca i no assumeix cap responsabilitat s’ha de ser crític per força. Primer parlo de desconcert i d’improvisació. De cap manera ens esperàvem un procés com el que hem viscut. A més, personalment estic dolguda, perquè considero que s’ha abusat de la bona fe i la prudència dels grups de l’oposició en l’afer. La regidora d’educació es mostra molt ressentida sense cap raó.  En definitiva, la Moció demana prorrogar el contracte vigent pel termini d’un any per tenir un marge de temps suficient per estudiar un nou plec de condicions o qualsevol altra solució. Les coses s’han de fer amb temps i de manera transparent. No s’encarreguen estudis d’amagat només per justificar el que portes de cap. El debat és contundent. Totes les intervencions dels grups que presentem la moció són clares i precises. El tema no és nou. És un episodi que ja hem viscut, i és clar, una ja s’ha atipat aquestes alçades de veure i escoltar certes coses. De rebre lliçons de gestió municipal i responsabilitat de personatges que no tenen ni idea del que fan i menys de gestionar serveis públics. La Sra. Regidora dolguda ens parla de “pares contents, nens contents i tothom content” . No és d’estranyar que no ens puguem creure res, perquè si tothom està content em pregunto de qui va sortir l’idea de tancar l’escola. S’ha passat la vida recitant les meravelles del sistema i parlant de les seves virtuts socials. Ara resulta que el servei ha de ser econòmicament rentable i que socialment no l’interessa. Com si la cultura i l’educació es poguéssin mesurar per criteris econòmics. Això és el que passa per formar governs anòmals com l’actual, que ningú té cap criteri, ni ideals, ni sap que coi representa i sovint ni sap de que parla. 

La moció com és de suposar no s’aprova (9 PSC+PP i  8 ERC+CIU+ICV). El guió està escrit i em resulta incomprensible, perquè a continuació entra un punt per urgència que tracta precisament de la proposta de prorrogar el contracte vigent de l’escola municipal de música per un curs més. Queda clar que el que no volen és assumir el compromís de treballar un nou plec de condicions i que el futur de l’escola no està clar. Penja d’un fil. Al final, la mare d’un alumne present a la sala expressa clarament la seva indignació i decepció davant aquesta postura. Pel poc valor que dóna aquest equip de govern a la cultura i l’educació. És pot dir més alt, però no més clar. 

El punt d’urgència s’aprova amb l’abstenció dels grups que hem subscrit la moció com a protesta. La nostra postura també ve condicionada pel fet que no considerem viable el servei amb la proposta econòmica que fa l’equip de govern. És impossible passar de l’aportació actual a l’asfixia econòmica dels professors i mantenir el nivell de qualitat. Temps al temps.

L’altre element de la nit és la presència al sala de l’exdirector del taller d’ocupació acomiadat. Un serial de despropòsits. Porta una resolució judicial d’execució provisional que li reconeix els salaris dins a desembre que finalitzà el taller. Veurem al final el que costa la broma de l’acomiadament nul del director. És un fet molt greu vulnerar els drets d’un treballador i fer-ho d’aquesta manera. La gracieta de la regidora del PP costarà un grapat de diners al consistòri, però la imatge que ofereix l’Ajuntament queda molt tocada i això és més greu i irreparable. Ara per ara hem estat prudents. Volem ser respectuosos amb la justícia fins que finalitzi el procés. Després en parlarem. Que no pensin que es podrà mantenir aquesta estratègia d’emmudir i no respondre a l’ex treballador quan els fa preguntes al ple. Tot té un límit. Mentre duri el procés ho respectarem. Després, segons quina sigui la resolució en parlarem. 

Acaba el ple. Es constata que no calia la convocatòria extraordinària de la maquinària pepoista. Ningú s’ha fet mal. Abans de donar per aixecat el ple fa estona que la representació de fidels vasalls de les ocasions especials ha desertat abandonant la sala.   

Tweet

Punt 3er.- Modificació pressupostària, mitjançant concessió de crèdit extraordinari. De fet, el punt va lligat al 4rt.- Concertació d’una operació de crèdit, en la modalitat de préstec a llarg termini, amb la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona. Es tracta de la concessió de finançament a l’Ajuntament de Malgrat amb càrrec al Fondo Financiero del Estado para la Modernización de las Infraestructuras Turísticas (FOMIT), de la convocatòria 2008. L’objecte és l’execució de les actuacions incloses al projecte de construcció del Teatre Auditòri, i la urbanització de l’entorn. 5.907.944,00 Euros, IVA exclòs. [@more@]

És el teatre faraònic. De fet, si atrau el mateix nombre de gent que les obres dels faraons ens podem donar per satisfets. El Sr. Puignou comença la intervenció, gens encertada per cert. El primer que diu és que és un projecte del PSC. Això ja fa grinyolar la resta d’arguments, perquè si parlem d’un projecte de partit malament. En aquest punt no podem pas felicitar al regidor per la seva claredat  expositiva. Barreja naps amb cols. Fa un poti-poti. Parla de crisi i del  teatre com a remei (?). Un clàssic. Sempre hem defensat aquest projecte, però els arguments d’aquest home et porten fins i tot a dubtar.

En el nostre torn d’intervenció, aprofito per dir que la memòria lliurada per demanar el préstec és un recull de la tasca que es va dur a terme el mandat passat des de la regidoria de turisme. Precisament, la feina que va fer CIU, oi?. De fet, ja s’havia fet una petició anterior del FOMIT que no va arribar a bon port (perquè ens vam trobar a turisme el que vam trobar, oi?). Destaco que es fa referència a la nova imatge, al pla de dinamització, la nova web, la marca Turisme Familiar, el programa de marketing del Pla de dinamització, etc. El millor resum de la gestió de CIU a turisme. L’alcaldessa ho reconeix. Diu que sempre ha reconegut el treball fet (aquí podeu posar cara de sorpresa). Francament, després de l’episodi lamentable de l’anterior ple en forma de retrets a la meva gestió en particular, i només amb l’ànim evident d’evitar respondre les preguntes del nostre grup sobre turisme, sembla una broma de mal gust. però les realitat és tossuda, a les memòries de les peticions s’hi posa el que s’hi posa i queda escrit. El FOMIT s’ha demanat en base a la gestió feta en el mandat anterior i ningú ho pot negar. Quin pou de sorpreses i contradiccions, aquesta gent. Per això, ha arribat un punt que tot el que diuen ho  posem a refredar. Són maniobres de distracció, i no convé que ningú ens distregui. 

Nosaltres defensem el projecte del Teatre-Auditòri, perquè és ambiciós i de futur. Ho seguirem defensant des de l’oposició. Pensem que té un gran potencial com  a referent cultural i element dinamitzador. Ara bé, sempre hem dit que s’ha d’acompanyar d’un pla de gestió elaborat amb rigor, perquè la gestió de l’equipament ha d’aconseguir la seva rendibilitat social, cultural  i econòmica. Ja sabem com gestionen els manaires actuals. Tot el que toquen és un nyap. Un forat sense fons. Per tant, el nostre suport ja fa temps que va condicionat a la gestió que es faci. D’entrada, aquests equipaments són una càrrega econòmica considerable, perquè acostumen a produir unes despeses de manteniment molt elevades. Aquí tenen raó els detractors del projecte. Tot i això, penso que és un projecte important, i que ben planificada la gestió pot tenir una capacitat de generar sinèrgies a l’entorn significativa. No comparteixo els arguments que ofereixen els detractors, perquè em semblen molt fluixos i recurrents. És fàcil dir que una obra és faraònica. Després, insisteixes i t’acaben dient que en part ja estan d’acord. Llavors, en què quedem?.

El debat que es va generar no em va agradar gens. Considero –sense ànim d’ofendre- que ningú va estar massa encertat a l’hora d’enfocar la seva exposició. No es pot venir i demanar un teatre, però en petitó.  Quin argument és aquest?. En quin estudi de viabilitat econòmica es basa?. En tot cas, ens vam abstenir en els dos punts a l’espera de tenir el pla de gestió, però com a mínim vam arrencar el compromís de la Campoy de començar a pensar en el pla de gestió. Si ens ho podem creure és una altra qüestió.

Punt 5è.- Ampliació de la delegació de funcions de recaptació en la Diputació de Barcelona. Unanimitat.

Punt 6è.- Autorització a l’Agrupació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU) per representar a l’Ajuntament de Malgrat. Unanimitat.  

Punt 7è.- Ratificació de l’acord de la JGL d’aprovació dels preus públics i dels criteris de preinscripció, matriculació i oferiment de places per la llar d’infants municipal pel curs 2009-2010.  Aquí vull destacar que s’ha respectat la proposta que el G.M. de CIU va presentar a finals de l’any passat en relació a preus i taxes pel 2009 en el sentit de no incrementar ni amb l’IPC els preus dels serveis municipals de caràcter o contingut social. Per tant, s’han mantingut els vigents tot i que la voluntat inicial era aplicar l’ increment que demana l’empresa. Per aquesta raó vam donar-hi suport.

Punt 8è.- Execució de la sentència del recurs contenciós interposat per la Cambra Oficial de contratistes d’Obres de Catalunya contra l’acord de ple de 28.12.2007. A favor.

Arribem a l’apartat de Mocions. Som-hi!. 

Tweet

Arribo al ple amb la ressaca d’una setmana horrible de feina. Tot just acabo d’entregar al jutjat un escrit d’aquests que et porten al límit de la resistència, i que m’ha tingut tot el pont treballant tancada al despatx. En fi, un tema complicat. 

He dinat amb un sospir i marxo a l’Ajuntament per repassar els assumptes del ple. També vull donar un cop d’ull a la darrera proposta de l’escola de música que finalment entrarà per urgència. Em trobo amb en Pep i la Sandra i comencem a ordenar les carpetes dels expedients. Ho fem com un ritual. Mentre un separa assumptes i documents, l’altre completa les notes de la liquidació del pressupost del 2008. Comprovo que no ens deixem res i baixem a la sala de plens.

Hi ha molta gent, es veu que ha corregut la veu de ple mogudet, perquè han fet venir una bona representació de la guàrdia de fidels servidors de la maquinària “pepoista”. Alguns rostres els identifico ja com els de les “ocasions especials” De fet, l’ambient de la sala sembla de la Champions, però tothom està prou relaxat. Em dirigeixo, doncs, tranquilament al meu lloc. Carrego la motxila emocional de les millors sensacions i de sentiments positius per aguantar el que m’espera i comença el ple del mes de maig.

El Sr. Secretari pren la paraula per donar lectura als punts de l’ordre del dia.[@more@]

1er.-Aprovem l’acta anterior.

2n.- Aprovació del Compte  General de la Corporació corresponent a l’exercici 2008. El Sr. Puignou llegeix l’informe que els serveis municipals li han preparat. Diu que com les xifres cansen les arrodonirà. Vaja, com a la banca. Ens parla de l’eficiència en la recaptació, del rigor de l’Ajuntament, de la responsabilitat dels ciutadans a l’hora de pagar impostos. Ens parla de la pressió fiscal per habitant que s’ha abaixat per passar dels 717 Euros/hab. a 674 Euros/hab. Parla de l’increment de despesa de personal d’un 13%, les raons són l’augment de personal, la puja del conveni, més costos pels plans d’ocupació. La despesa per habitant  és de 1062 Euros. Ens diu que el Compte General és un expedient molt gran, que a dins hi ha la Memòria per àrees. Ens diu que l’indicador de qualitat del deute ha empitjorat, però que la lectura es pot fer de l’ampolla mig plena o mig buida. Ens diu que estem a un 32% d’execució d’inversió real,  i  que “un 32% vol dir un 32% i prou”. Una frase genial. En fi, avorreix a les pedres l’home.

Quan és el torn del G.M. de Convergència i Unió començo per recordar que no vam aprovar el pressupost del 2008 al no haver participat en el mateix, i que ara que tractem la liquidació els hauria de dir el mateix. Tot i això, vull resaltar el contingut pedagògic de la seva explicació i alguns aspectes positius del seu informe. És igual, el Sr. Puignou sempre ha de replicar tot el que dic, sigui el que sigui. Encara n o he dit dues paraules ja pren nota. És un impuls que no controla. Pel que fa al gruix de la liquidació pressupostària destaco que el resultat és positiu, però en comparació amb el 2007 resulta ser inferior. Sobre els ingressos ordinaris val a dir que són equivalents al 100% o fins i tot superiors, però no així els ingressos de capital que són del 50% del que estava pressupostat. També és significativa l’execució dels actius financers que és del 0,50 del previst. Continuem tenint un problema pel que fa a la despesa en inversions reals que no assoleix ni el 50%, estem al 32,1 (2007 31,2). A l’apartat de l’IBI destaca l’augment de peticions de bonificacions per famílies nombroses, una bonificació impulsada precisament per CIU el mandat anterior. També destaca l’evolució de l’endeutament que s’ha anat reduint els darrers anys. En quant a la segona font d’ingressos en ordre d’importància, és a dir, la participació en els tributs de l’Estat que suposa el 20% dels recursos ordinaris, en el 2008 ha tingut un creixement, però és fictici(en realitat ens paguen endarreriments), i tot apunta que en els propers exercicis baixarà considerablement, perquè la recaptació de l’Estat baixa. Les previsions eren pessimistes, però la realitat diu que encara serà pitjor el 2010. El Sr. Puignou contesta les intervencions de cada portaveu, però com aquí ja no té guió escrit, el nivell de la seva aportació baixa notablement. És el que passa quan li treus el full. De totes maneres, la valoració cal fer-la a final de mandat.. Per ara, anem recollint dades.

En el primer punt també destaco l’informe de l’àrea de Benestar Social, per tractar-se d’un indicador al nostre entendre del context actual.  Les problemàtiques ateses ón relacionades amb l’habitatge -deuda de lloguer i hipoteca-, ingressos insuficients -pèrdua de feina i prestacions temporals-, i casos de violència de gènere. Total 409 expedients. L’informe destaca el volum de nous usuaris, amb una mitjana de  persones ateses setmanal de 8,6, i destaca que el temps d’espera ha augmentat a més d’una setmana. Això em porta a plantejar una breu qüestió sobre els criteris seguits per prioritzar els casos al donar hores, però ningú em contesta. Bé, l’Anna Raja si que intenta fer-nos una explicació, però la Sra. Campoy es posa nerviosapel tema dels lloguers i les hipoteques i considera que fuguim d’estudi. Al final, els criteris no ens queden clars. El tema és la liquidació, diu. És clar, però si la Memòria s’acompanya d’un balanç de les coses que fa cada àrea en podem parlar. O només ho posen per omplir fulls? (continuarà)

Tweet

Avui, la portada de La Vanguardia publica que Montilla demana als consellers del PSC que expliquin millor la gestió socialista. Que marquin perfil. Sí, allò que quan ho fa ERC o ICV-EUA és per manca de maduresa política. És  a dir, que venguin la moto.

Montilla pateix, perquè el PSC no aixeca el vol a les enquestes. Suposo que també pateix per si el típic manual de campanya del Zaragoza, és  a dir, el ja clàssic argument dels pactes de CIU amb el PP o els 23 anys de governs de CIU comença a fer figa. El Montilla s’adona que els catalans i catalanes som en general bona gent, solidaris, pacients i treballadors, però babaus del tot encara no ens hi hem tornat.

Montilla pensa que l’acció de govern no arriba prou al ciutadà, però està equivocat. Arriba. Arriba el serial del finançament. Arriba el seu projecte polític de difuminar Catalunya a Espanya com un terrós de sucre. Arriba la pèssima gestió de la dependència i moltes altres qüestions. Tampoc noto que en aquest temps s’estiguin bastint les estructures del futur Estat propi com diuen els companys d’ERC, la veritat. Tampoc noto cap millora substancial de l’autogovern.

Ara el PSC i Montilla pensen que la solució és inaugurar infraestructures i visualitzar que el PSC té projecte més enllà d’ocupar un poder que les urnes tossudes es neguen a donar-li. Creuen que potser a base de tallar cintes la cosa funcionarà. El problema és que no inauguren res que no s’hagi planificat en governs anterior, ni sabem que coi planifiquen ells. No hi fa res. Ells a tallar cintes i fer-se fotos. En definitiva, que us prepareu per escoltar i veure com us volen vendre una moto d’ocasió.

De pas podreu comprovar com la  màxima preocupació del Sr. Montilla i el PSC en l’actual context no és pas la crisi, no. Ni el país, ni els aturats, ni les empreses, ni la gent que ho passa malament. La seva preocupació principal són les enquestes i mantenir-se al poder com sigui. És a dir, vendre la moto. Es troben en un dinar no pas per parlar de pla anticrisi. No. Es troben per parlar de resultats electorals. El que us dic, per vendre la moto.

Tweet

Finalment, el que tothom sabia. Nou lehendakari. Nou lehendakari amb el vot dels partits espanyolistes, a més del PSE que és el seu, PP i UPyD. En aquest punt tampoc hi ha cap novetat. Govern constitucional en diuen a Madrid. L’Espanya plural que alguns ens volen vendre a fer punyetes, i davant dels arguments de qui justifica aquest pacte només et queda dir: “jo quan sigui gran també vull ser socialista”. Ho vull ser, perquè això és campi qui pugui. Són els reis del doble llenguantge i de la simulació. Del "donde dije digo, digo Diego". No hi ha dubte que la gran guanyadora de tot plegat és la gavina voladora del PP. I és que el PP acabarà per ser el mateix que el PSC-PSOE. Només cal mirar a Malgrat. Socis més obedients no en trobaràs. De fet, una ja no sap on acaba el PSC i comença el PP a Malgrat, per això al nostre poble parlem del nou partit “PPOE”. Alguns diuen que és antinatura. No és veritat. Són de la mateixa natura. Pastats. Els socialistes pacten amb qui sigui si es tracta de foragitar els nacionalismes. A Euskadi en nom de l’espanyolisme i el constitucionalisme. A Catalunya en nom de les esquerres. Patxi López parla de treballar per la convivència democràtica i la pau. Dubto que un pacte de confrontació com el que l’ha dut a ser lehendakari aconsegueixi aquest objectiu.

Tweet

Fa tot just una setmana, representants de CIU del Maresme anàvem a Madrid per mantenir una trobada amb diputats i senadors del nostre grup. La visita va ser una mica singular al coincidir la nostra arribada al Congrés amb la visita del Sr. Sarkozy i la Bruni. El desplegament de seguretat i reporters a les portes del Congrés era considerable i ens va anar d’un pèl per no haver de canviar de plans. Tot i això, la jornada va ser molt interessant. Es van parlar temes del Maresme, vam poder assistir a la sessió d’aquell dia, i escoltar la resposta de la Ministra de Medi Ambient a la senadora Candini en relació a les platges de la nostra comarca.

Avui m’assabento que CIU ha aconseguit també al Senat el vot favorable del PSOE per estudiar nous projectes diferents als inclosos pel Consell de Ministres al Pla de Rodalies de Barcelona el passat 20 de febrer. La Moció de CIU l’ha defensat la senadora maresmenca Montserrat Candini, que ha proposat el desplaçament de la via a un traçat interior o el seu soterrament per la façana marítima per promoure el desdoblament complert del trajecte i la millora de la façana marítima de les poblacions del Maresme afectades. 

Candini ha destacat que és la primera iniciativa parlamentària que aconsegueix el compromís i la implicació de tots els partits en una qüestió tan important per a les poblacions afectades, especialment per l’Alt Maresme. La unanimitat en aquest cas obliga al Govern central a donar compliment fidel de la voluntat expressada. Candini també ha demanat “màxima transparència i informació” en relació als estudis alternatius que s’elaborin.  El Pla de Rodalies de Barcelona preveu el desdoblament de la línia Arenys de Mar-Blanes, quan la prioritat hauria de ser el trasllat de la via a l’interior que permeti la millora definitiva per l’increment de la capacitat i freqüència de trens a la zona. Candini ha assenyalat que “ningú qüestiona incrementar i millorar les infraestructures ferroviàries del Maresme, sinó la necessitat de realitzar projectes que provoquin un impacte urbanístic irreversible per a les poblacions”, i que “resulta necessari estudiar la viabilitat dels projectes alternatius que permetin minimitzar l’efecte barrera que suposa per als muncipis tenir tantes infraestructures en la seva façana. Una bona notícia pels que pensem que com a mínim és necessari l’estudi de projectes alternatius, i que així ho vam defensar al ple municipal.

Està clar que el PSC i el PP de Malgrat van per lliure.  

Tweet

La concessió a l’Ajuntament de Malgrat d’un crédit del FOMIT (Fons financer de l’Estat per a la Modernització de les Infraestructures Turístiques ha posat de nou d’actualitat el projecte del Teatre-Auditori, una obra faraònica per alguns que no és viable a un poble com Malgrat. De fet, la creació de projectes d’equipaments culturals com el Teatre-Auditori (sense nom encara) suposa sempre un grapat de qüestions, interrogants i reflexions sobre l’oportunitat de la inversió i el model més convenient per la gestió. Els Ajuntaments promouen, gestionen i sovint financen la major part d’aquest tipus de serveis. Són espais que responen a les noves demandes socials i a la voluntat de projectar-se del municipi, però la proliferació d’aquest tipus d’infraestructures exigeix també una major definició del model de gestió. No tot es pot resumir a posar la pedra i tallar la cinta. M’agrada insistir en la planificació, perquè aquest és un element imprescindible que permet conèixer a priori com s’ha de gestionar un equipament amb criteris d’equilibri territorial, rendibilitat social i viabilitat econòmica.[@more@]

Sempre he defensat el projecte del Teatre Auditori per tractar-se d’un projecte ambiciós i de futur. Ho seguiré defensant tot i estar a l’oposició. El Teatre-Auditori pot tenir un gran potencial. Podrà ser un gran espai d’activitats diverses, una referència cultural adreçada al ciutadà de Malgrat, però també un element dirigit a la projecció exterior del municipi i la dinamització cultural i econòmica. Ara bé, de la mateixa manera, sempre he defensat el projecte a partir d’un pla de gestió elaborat amb rigor, perquè la gestió de l’equipament ha d’aconseguir la seva rendibilitat social, cultural i econòmica. Per tant, la viabilitat del projecte va lligada de forma necessaria a l gestió que es faci. Si es planifica des d’una perspectiva ampla o estreta. Si som agosarats o no.

Podem parlar de molts models de gestió diferents, des de la gestió directa (a través del propi Ajuntament) o directa (a través d’un organisme autònom local); la gestió indirecta (concessió, gestió interessada, concert i societat d’economia mixta), però el més important és saber a mans de qui diposites la gestió i que la gestió estigui vinculada a l’interès públic. Serà interessant saber quin model ens encaixen a Malgrat, i si els ciutadans i els grups polítics en serem partícips o no passarem de ser simples espectadors. Veurem com funciona aquí  el concepte de participació ciutadana de l’agenda 21 de la cultura, aprovada pel IV Fòrum d’Autoritats Locals per a la inclusió social de Porto Alegre, en el marc del primer Fòrum Universal de les Cultures (maig 2004) que diu “els principis d’un bon govern inclouen la transparència informativa i la participació ciutadana en la concepció de les polítiques culturals, en els processos de presa de decisions i en l’avaluació de programes i projectes”.   

D’entrada, els teatres i els auditoris són equipaments singulars que  no solen produir beneficis econòmics directes. A sobre, comporten considerables despeses de manteniment de tipus arquitectònic i tècnic. Amb això tenen tota la raó els seus detractors. El cost de manteniment d’equips de so, escenogràfics i il·luminació és elevat. Però no tot és negatiu, i ningú podrà dir que no em mulli en el tema. Estic convençuda que ben gestionats aquests equipaments també tenen una capacitat dinamitzadora a l’entorn i al municipi que cal també tenir en compte a l’hora de fer números.

Sempre he pensat que en l’actual ubicació una solució digna d’estudiar-se fora fer compatible l’ús d’una part de l’edifici com a Centre d’Informació i Turisme i futura seu d’aquesta entitat turistica de capital mixt que es vol crear.  Disposar d’un espai modern i funcional, dissenyat per a projectar i dinamitzar turisticament  Malgrat mostrant el passat, la identitat i el futur pot ser interessant. Treure la regidoria de turisme i comerç d’on està amagada, fer-la visible traslladant la seva capacitat vertebradora i dinamitzadora a un espai pensat per això pot ser un bon recurs que doni funcionalitat a l’espai i a l’hora es projecti sobre la zona turistica. Això és totalment compatible amb els usos que s’han planificat, perquè no estem parlant d’un gran espai, sinó d’un espai modern creat des de conceptes actuals. Una idea com una altra per optimitzar una inversió tan important. En tot cas, un apunt que deixo. El que més m’interessa ara com ara és que algú parli un dia de gestió.

Tweet

  Els que vivim a Malgrat hem rebut el Butlletí de desinformació Municipal amb més del mateix. Com és habitual, la primera pàgina es dedica íntegrament a l’Alcaldessa. No per informar, no. Per oferir-nos un sermó de primer grau. Aquest cop no es tracta d’una felicitació nadalenca, però l’estil és el mateix. Una mena de reflexió “neocristiana-populista”. En el text la paraula “ètica” sovinteja, i s’adreça gairebé a tothom. Evidentment, no pas a l’autora del panfleto ni al seu govern. Això no toca. També apareixen un seguit de recomanacions dirigides als empresaris, banquers, treballadors, a l’Estat, sindicats, autonomies, propietaris de pisos de lloguer, mitjans de comunicació, jerarquia de l’Esglèsia (no diu quina, és clar). En fi, un festival. La informació que aporta és mínima. No diu res que no hagis escoltat a qualsevol tertulia televisiva, i una s’acaba per preguntar que hi pinta un sermó com aquest a les pàgines d’un mitjà municipal, suposadament informatiu, que paguem tots els malgratencs.  [@more@]

El Butlletí Municipal ha de ser un mitjà d’informació de l’activitat del poble. Rebre informació municipal és un dret dels ciutadans i ciutadanes i un deure de l’Ajuntament. Ja sabem que sovint s’acaba convertint en el “Patufet” del govern de torn, però no deixa de ser una eina útil si està ben gestionada. Fins i tot, pot ser un element d’informació, i un bon instrument d’integració social a la vida cultural de la ciutat. Una llàstima que el Butlletí Municipal de Malgrat hagi derivat en un mitjà tant partidista i limitat. Els governs representen als ciutadans. A tots. I els ciutadans tenen dret a rebre informació dels temes que els afecten directament. Per això, em sembla un misteri el silenci del darrer Butlletí Municipal al voltant de l’Escola de Música Municipal. Què no és un tema d’interés local?.

Un mitjà informatiu municipal no s’ha de limitar a posar fotos, publicitar les obres, les festes i quatre campanyes. Per això gastem diners públics?. Jo penso que els gastem per informar d’allò que interessa a la gent de Malgrat. Llavors, què passa amb l’afer de Ca l’Arnau?. No interessa?. No mereix un mínim comentari? Parlem només del que és maco?. És clar, no convé parlar de la nul·la gestió per part d’algunes regidories, oi?. Hagués estat convenient un mínim apunt del procés, però resulta molt més interessant pels ciutadans parlar dels ratpenats, oi?. On vas a parar!.

I ja que l’alcaldessa parla dels rajols que s’han canviat al Passeig Marítim, per què no explica que gairebé tots s’han trencat a les poques setmanes d’haver-se col.locat?. Ostres!, això potser no toca?. I ja que parla d’incorporar gent a l’atur de Malgrat a les obres, per què no dona les xifres d’aturats malgratencs realment contractats?. Això sí que ens interessa. I ja que parla de constricció, per què no s’hi apunta?. I ja que parla de les autonomies que no racionalitzen la despesa, per què no inclou l’Ajuntament?. Aprofitant que parla i posa una foto de la visita del Sr. Maragall (no oficial segons un mail de la pròpia alcaldia), per què no afegeix l’import de la factura del dinar. Així, els ciutadans sabrem que entre tots hem pagat més de 500 euros per dinar uns pocs i escollits regidors socialistes amb el Sr Maragall. És clar, després no hi han prou diners per comprar les roses de Sant Jordi de l’Escola d’Adults, oi?. Per la crisi, diuen ells. Bé, per la caradura, podríem afegir.

I quan demana als mitjans de comunicació que no només parlin de la crisi  i que parlin també d’allò que funciona al país, penso que el Butlletí Municipal podria fer el mateix. Parlar de tot. De les boniques obres i de les altres coses no tan boniques que també fa l’Ajuntament. Que parli també de les despeses innecesàries a una plaça inaugurada tot just fa dos anys només per compromisos electoralistes. Que parli de Ca l’Arnau. Que s’informi a la gent de Malgrat.

Oferir informació sobre les campanyes dels ratpenats i la xifra d’arbres plantats està molt bé, però hi ha assumptes molt més importants que els queden al tinter, senyors meus.  

Tweet

El 30 d’Abril de 1977 es va crear l’associació de les "Madres de la Plaza de Mayo" a l’Argentina amb la finalitat de recuperar amb vida als detinguts despareguts per la dictadura argentina i establir qui van ser els responsables dels crim contra la humanitat i promoure el seu enjuiciament.

Tweet